Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Cruixir. Mod. IIIb. Dar. Aquest verb és	defectiu	: li manquen totes les persones del singular i la tercera del plural de
sobre l'origen de la fam i la participació d'aquest sentiment	defectiu	en la formació del coneixement. Es veu bé si tals idees tenen rica
per començar els sentiments interns a estímul químic, els sentiments	defectius	—gana, set— els sentiments hormònics —apetit sexual; excitació en
d'aquelles. Recordem encara com sentiments d'origen tròfic poden ésser	defectius	, variacions de components normals del medi intern poden ésser d'intensos
raó de la seua estructura, el vèrb pòt ser també regular, irregular,	defectiu	, impersonal, simple i compòst. Es regular quan no s' aparta
modèl a que perteneix. Irregular quan altera les lletres de la radical.	Defectiu	quan no té completa la flexió. Impersonal quan careix de persones, o que
Diguereu. Duguereu. Digueren. Dugueren. Capitol XI Vèrbs	defectius	e impersonals Vèrbs defectius. En valenciá hi han alguns vèrbs que
Dugueren. Capitol XI Vèrbs defectius e impersonals Vèrbs	defectius	. En valenciá hi han alguns vèrbs que careixen de cèrts temps i
atres formes o han canviat lo seu tema per atre diferent. Anar, es	defectiu	en los tres presents d' indicatiu, de subjuntiu i d' imperatiu, admitint
i molest d'admetre que el nostre sistema existent és radicalment	defectiu	. I és cert que, tot i essent iguals les altres coses, preferim les
l'especialitat, com gairebé totes les obres científiques es revela molt	defectiu	quan intenta d'elevar el punt de vista i eixamplar la perspectiva.
Los verbs es dividéixen encara en verbs regulars, irregulars y	defectius	. Los verbs regulars son los que observan sempre una matèixa
adjectiu? S' dividex en transitiu, intransitiu, reciproch, reflexiu y	defectiu	. ¿Quin es l' verb transitiu? Aquell del cual la significació pot recaurer
'l subjecte que la executa, com: Teresa s' engalana. ¿Quin es l' verb	defectiu	? L' que sols s' usa en certs temps y terminacions, com: solia anar sol;
Particip de prèterit. Texít. Gerundi de prèsen. Texint. Dels verbs	defectius	. Conjugació del verb soler. Indicatiu. Presen. Singular. Jo solch. Tu
entre bolquers. La maternitat és la negació de l'amor, una sublimació	defectiva	dels impulsos libidinosos que ara ha de satisfer el sentiment, amb el
, d'eix efecte; o, més ben dit, la causa d'eix defecte, car eix defecte	defectiu	té causa: i heu's ací ço que resta i el que en resta. Peseu-ho bé: Tinc
dels divisors d'un nombre és menor que el nombre mateix, és anomenat «	defectiu	». Així, 10 és un nombre defectiu, perquè els seus divisors (1, 2 i 5
menor que el nombre mateix, és anomenat «defectiu». Així, 10 és un nombre	defectiu	, perquè els seus divisors (1, 2 i 5) sumats fan només 8. Els nombres més
sumen un menys que el nombre mateix, és a dir, que són només lleugerament	defectius	, sembla que no hi ha cap nombre que sigui lleugerament excessiu. Els
tumoral. Mitjançant l'enginyeria genètica, han estat construïts vectors	defectius	que porten la part del Ti-DNA que origina la infecció, però no
—o, més ben dit, que causa aquest defecte, car no hi ha efecte	defectiu	sense una causa. Això és, doncs, el que resta; i la resta,
no entra en contacte amb ells per temor d'haver d'entrar-hi també amb el	defectiu	, o per respecte humà, que tants de cops és simple manca de respecte». Ja
modalitats oracionals (començant per l'imperatiu, una forma referencial	defectiva	i limitada sintàcticament). En això tenim, per tant, una pauta per
apareix com la més desenvolupada i completa, l'adjectiu resulta la més	defectiva	(ací una paradoxa: la categoria de l'expressió és la menys
d'una llengua i la parla oral habitual i tradicional com a formes	defectives	o errònies d'una llengua cultivada. Aquesta idea, tot i estar socialment
o a més d'una (Necessitarem unes quantes estenalles). També és	defectiu	el verb nevar, que només té formes de tercera persona del singular
i també noms mancats d'una de les dues formes flexionades (són, doncs,	defectius	respecte al singular o el plural; § 7.3.4). Es tracta, però, de casos més
d'aquests mots, vegeu el § 11.2c. 7.3.4. Els noms	defectius	Hi ha noms que s'empren d'una manera preferent o exclusiva bé en singular
estan motivades morfològicament, es parla de defectivitat i de noms	defectius	, encara que també és habitual emprar aquests termes quan les raons són
d'aquests noms coincideixin formalment (§ 7.3.3). Són morfològicament	defectius	els anomenats pluralia tantum, això és, els noms que només tenen
encara que semànticament es puguin referir a una única entitat. Són	defectius	, doncs, respecte al singular. Així, el nom (es)tisores, per
per cent i Cobrarà els interessos al cap d'un any, però és	defectiu	respecte al singular quan denota el 'conjunt de coses avantatjoses per a
perquè en aquesta accepció només pren la forma plural; i també és	defectiu	, ara respecte al plural, en l'expressió amb verb lleuger tenir interès
quan es refereix a la 'facultat de formar i combinar imatges mentals', és	defectiu	perquè només s'empra en singular, com en Té poca
relats fantàstics, i quan es refereix a 'allò que hom imagina', és	defectiu	perquè només s'empra en plural, com en No pot ser: això són
tenen un caràcter regular, a excepció del verb dar, que és	defectiu	(§ 9.6.9); del verb estar, que al costat de formes que s'adiuen
verbs amb una gran quantitat de formes irregulars (§ 9.6.8) i els verbs	defectius	(§ 9.6.9). Per a exemplificar les irregularitats que s'estenen a tot un
apareix en una variant del participi (estat). 9.6.9. Els verbs	defectius	En els apartats anteriors s'han delimitat les principals irregularitats
haver-hi té caràcter impersonal i això explica que sigui	defectiu	i es conjugui en la persona 3: Hi ha força gent que s'espera;
verb en la persona 6, vegeu el § 21.4.3. Trobem, encara, altres verbs	defectius	, com caldre (o caler) 'haver-hi necessitat, ésser
d'ús. Així, el verb arcaic dar 'donar, regalar' en l'actualitat és	defectiu	en les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu i del present de
diners; gens de pa, gens de diners), i n'hi ha de	defectius	, com ara cada, que és inherentment singular (cada dia), o
valor imperfectiu del verb soler, aquest auxiliar té un caràcter	defectiu	i sols es conjuga en els temps imperfectius d'indicatiu (§ 9.6.9), això