Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però	definir	-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la
al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o	definir	-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la
qui el tractaven; una mena de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de	definir	. A mi, conegut el caràcter apassionat i novel·lesc de Mila, el que succeí
però íntimament satisfactòria, i higiènica, que de manera irònica	definia	aquell distingit pensador del segle XVIII... Voltaire, vaja!
Tradicionalment, en efecte, l'ideal de moralitat no canviava, un cop	definit	. Dins la constància d'un esquema preceptiu, les realitzacions concretes,
contemporanis nostres, s'esforcin gaire, ara com ara, en la tasca de	definir	i concretar teòricament aquestes tendències. Les elucubracions dels
pòstuma", en efecte: ¿no és una manera clara i simple —exacta— de	definir	la idea d'"infern", tal com de fet la professen la majoria dels que hi
aquesta actitud, ells mateixos ens cercioren del "fet diferencial": ens	defineixen	com a grup diguem-ne ètnic a part. Segons ells, som envejosos, pagans,
Jung, assaig d'una innegable profunditat, intrigant, suggestiu. Intenta	definir	les relacions entre l'inconscient col·lectiu i el personal. Problema
parla molt de Rilke. Cita un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta	defineix	la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi
Vinyoli ens parla d'un passatge dels Quaderns de Rilke on	defineix	el seu concepte de l'amor: l'amor com a possibilitat de realització
aquest recurs de l'ambigüitat de les sensacions que triguen una mica a	definir	-se. M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era
estrictament físiques, pretén d'establir un lligam durador	definit	per la consciència... però els grops són sempre perseguits pels horns,
—augmenta la seva estranyesa. —La llei és la mateixa avui que ahir i ella	defineix	clarament... —Si és així —el talla ell—, si aquesta és la vostra opinió,
desanimava, i se sentia enfonsada en un mar de temors que no hauria sabut	definir	, de desassossecs sens causa. En haver desenganxat, entraven a la masia.
vespre, mentre m'estava a la punta de proa, bocabadat, impotent per a	definir	la gran catàstrofe de rosa, malva i violeta que es produïa en l'àrea
marítims i la construcció radial d'aquesta ciutat atlàntica es veien	definits	per milers d'espurnes. Però res més que aquestes espurnes, la majoria
lentament en un gran vaixell fantasma, amb la proa i la popa ben	definides	, amb les antenes, els cars i les botavares, amb tots els botalons i les
hi ha una sèrie d'imponderables que no es poden precisar ni es poden	definir	. Estic seguríssim, però, que tots aquests imponderables no impressionen
com la carta descriptiva dels costums catalans primigenis, van	definir	una realitat que ja comptava, almenys, un segle d'existència. Alguns
però, endemés, havia d'acomplir un servei. Les capitulars carolíngies	definiren	ja aquest nou concepte de la terra, al·ludint al fet que tot establiment
Els castellans —d'ascendència transhumant i nòmada, com molt bé els ha	definits	un d'ells, el professor Carande— tenen el temps pel temps i no capeixen
Reales Fábricas o bé I. N. I.. Estan	definits	per l'esperit, la mentalitat i el joc polític de la més famosa de llurs
en l'ordre de la mentalitat del treball, amb les categories que ja hem	definit	ratlles abans; deixeble en l'ordre de la mentalitat social, amb tots els
tingut la intuïció del mot nació en el seu sentit modern, si no l'hagués	definit	mitjançant expressions indubtables i hagués defensat el seu pensament
per la neu portada de les congestes pirinenques. El pare Pere Gil	defineix	exactament aquesta concepció burgesa escrivint —l'any 1600— que
Saber, sinó també la dels industrials del cotó i la llana— fou recollida,	definida	i cisellada per la joventut que agafà les regnes de la societat catalana
creà el tipus bàsic de la religiositat del nostre poble, que ha estat	definit	, una vegada per totes, pel dolç embadaliment terrenal i la fraternal
acceptaren el dipòsit legal anterior, sinó que, a més, hagueren de	definir	la funció de l'organisme que havia de vetllar per l'equilibri exacte del
l'única solució viable: una capitulació total. El govern paccionat quedà	definit	legalment per l'anomenada Concòrdia de Vilafranca del Penedès, estatut
desenvolupament de la Monarquia. Els fallà el tret, tan per no saber	definir	-se exactament com per manca de comprensió de l'Estat modern i de
factors no sempre s'acomodaren bé en l'acció de l'instrument polític que	definí	les seves aspiracions. Però de llur força resta testimoni en el fet que,
Ens trobem en la fase de l'embadaliment, que Pérez i Ballestar ha	definit	com una sorpresa davant allò que no podem copsar, que se'ns escapa, i que
típiques del viure català és el mateix que segons Bergson, pot arribar a	definir	un grup d'éssers vivents, és a dir, no la possessió de certs caràcters,
significa pròpiament el seny? ¿Què volem dir d'una persona quan, per a	definir	-la, l'anomenem assenyada? ¿Significa el seny una simple facultat de
el saber que pot posseir del món qui s'ha limitat a emprar la raó per a	definir	-lo. En realitat, la raó pot conduir a la definició, però no al veritable
corre sempre el perill d'esdevenir un joc de paraules. En procurar	definir	-lo amb el que més se li assembla, arribem potser a eliminar tota confusió
no una facultat o una cosa, ens serà molt difícil, per no dir impossible,	definir	-la. Els obstacles salvats en la delimitació del seny i àdhuc de la
un camí diferent i àdhuc oposat al que hem seguit fins ara. No podrem	definir	la mesura, perquè la mesura és precisament allò que defineix les altres
No podrem definir la mesura, perquè la mesura és precisament allò que	defineix	les altres realitats. L'únic que pot anunciar-se d'aquesta forma de viure
realització. Contemplada des de cert angle, la mesura, tal com ens és	definida	per aquella vella sentència, i tal com la sentim bategar en tota la vida
és que totes són inseparables de l'existència catalana, la qual pot	definir	-se parcialment —en la mesura en què és factible una definició— com la
dones els causà una impressió estranya, d'un absurd que no haurien pogut	definir	; en canvi, els homes, més que sensació d'angúnia i de fàstic, van sentir
de la seva vida que s'alliberava d'alguna cosa que ella no sabia com	definir	. Pat li feia una companyia gran. Quan el xicot les seguí a totes plegades
l'ànima humana, en aquell punt que és un verdall amb tot el suc per	definir	i encarrilar, com si fos el vestit més ple de flors i d'esperances que
acadèmica i pels pares de família; l'imberbis juvenis que	definia	Horaci, encara és la definició vigent, quan s'ha d'apreciar el trist
pintor del XVII. Cal afegir que, en aquesta època, apareix, ben	definida	com a tipus de pintura, la "natura morta". En suma, la realitat sencera
són perilloses i on a l'enemic li és molt fàcil de ferir. Ramon Llull	defineix	molt bé la gorgera: "La gorgera environa lo coll del cavaller
atesten l'existència, a finals del segle XIII, d'un armament ben	definit	del cavall. Al del castell de Tortosa s'enregistren "Set guarnimentz
L'inventariador es troba davant un element exòtic (turc) i el	defineix	així: "Item, ha en la dita caxa hun jach turch de carmesí ab faldes

Pàgina 1 (de 198)

50 següents