DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
definir V 7966 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb definir Freqüència total:  7966 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la
al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la
qui el tractaven; una mena de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi, conegut el caràcter apassionat i novel·lesc de Mila, el que succeí
però íntimament satisfactòria, i higiènica, que de manera irònica definia aquell distingit pensador del segle XVIII... Voltaire, vaja!
Tradicionalment, en efecte, l'ideal de moralitat no canviava, un cop definit. Dins la constància d'un esquema preceptiu, les realitzacions concretes,
contemporanis nostres, s'esforcin gaire, ara com ara, en la tasca de definir i concretar teòricament aquestes tendències. Les elucubracions dels
pòstuma", en efecte: ¿no és una manera clara i simple —exacta— de definir la idea d'"infern", tal com de fet la professen la majoria dels que hi
aquesta actitud, ells mateixos ens cercioren del "fet diferencial": ens defineixen com a grup diguem-ne ètnic a part. Segons ells, som envejosos, pagans,
Jung, assaig d'una innegable profunditat, intrigant, suggestiu. Intenta definir les relacions entre l'inconscient col·lectiu i el personal. Problema
parla molt de Rilke. Cita un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi
en Vinyoli ens parla d'un passatge dels /Quaderns\ de Rilke on defineix el seu concepte de l'amor: l'amor com a possibilitat de realització
aquest recurs de l'ambigüitat de les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era
estrictament físiques, pretén d'establir un lligam durador definit per la consciència... però els grops són sempre perseguits pels horns,
—augmenta la seva estranyesa. —La llei és la mateixa avui que ahir i ella defineix clarament... —Si és així —el talla ell—, si aquesta és la vostra opinió,
desanimava, i se sentia enfonsada en un mar de temors que no hauria sabut definir, de desassossecs sens causa. En haver desenganxat, entraven a la masia.
vespre, mentre m'estava a la punta de proa, bocabadat, impotent per a definir la gran catàstrofe de rosa, malva i violeta que es produïa en l'àrea
marítims i la construcció radial d'aquesta ciutat atlàntica es veien definits per milers d'espurnes. Però res més que aquestes espurnes, la majoria
lentament en un gran vaixell fantasma, amb la proa i la popa ben definides, amb les antenes, els cars i les botavares, amb tots els botalons i les
hi ha una sèrie d'imponderables que no es poden precisar ni es poden definir. Estic seguríssim, però, que tots aquests imponderables no impressionen
com la carta descriptiva dels costums catalans primigenis, van definir una realitat que ja comptava, almenys, un segle d'existència. Alguns
però, endemés, havia d'acomplir un servei. Les capitulars carolíngies definiren ja aquest nou concepte de la terra, al·ludint al fet que tot establiment
Els castellans —d'ascendència transhumant i nòmada, com molt bé els ha definits un d'ells, el professor Carande— tenen el temps pel temps i no capeixen
de Contratación\, /Reales Fábricas\ o bé I. N. I.. Estan definits per l'esperit, la mentalitat i el joc polític de la més famosa de llurs
en l'ordre de la mentalitat del treball, amb les categories que ja hem definit ratlles abans; deixeble en l'ordre de la mentalitat social, amb tots els
tingut la intuïció del mot nació en el seu sentit modern, si no l'hagués definit mitjançant expressions indubtables i hagués defensat el seu pensament
per la neu portada de les congestes pirinenques. El pare Pere Gil defineix exactament aquesta concepció burgesa escrivint —l'any 1600— que
Saber, sinó també la dels industrials del cotó i la llana— fou recollida, definida i cisellada per la joventut que agafà les regnes de la societat catalana
creà el tipus bàsic de la religiositat del nostre poble, que ha estat definit, una vegada per totes, pel dolç embadaliment terrenal i la fraternal
acceptaren el dipòsit legal anterior, sinó que, a més, hagueren de definir la funció de l'organisme que havia de vetllar per l'equilibri exacte del
l'única solució viable: una capitulació total. El govern paccionat quedà definit legalment per l'anomenada Concòrdia de Vilafranca del Penedès, estatut
desenvolupament de la Monarquia. Els fallà el tret, tan per no saber definir-se exactament com per manca de comprensió de l'Estat modern i de
factors no sempre s'acomodaren bé en l'acció de l'instrument polític que definí les seves aspiracions. Però de llur força resta testimoni en el fet que,
Ens trobem en la fase de l'embadaliment, que Pérez i Ballestar ha definit com una sorpresa davant allò que no podem copsar, que se'ns escapa, i que
típiques del viure català és el mateix que segons Bergson, pot arribar a definir un grup d'éssers vivents, és a dir, no la possessió de certs caràcters,
significa pròpiament el seny? ¿Què volem dir d'una persona quan, per a definir-la, l'anomenem assenyada? ¿Significa el seny una simple facultat de
el saber que pot posseir del món qui s'ha limitat a emprar la raó per a definir-lo. En realitat, la raó pot conduir a la definició, però no al veritable
corre sempre el perill d'esdevenir un joc de paraules. En procurar definir-lo amb el que més se li assembla, arribem potser a eliminar tota confusió
no una facultat o una cosa, ens serà molt difícil, per no dir impossible, definir-la. Els obstacles salvats en la delimitació del seny i àdhuc de la
un camí diferent i àdhuc oposat al que hem seguit fins ara. No podrem definir la mesura, perquè la mesura és precisament allò que defineix les altres
No podrem definir la mesura, perquè la mesura és precisament allò que defineix les altres realitats. L'únic que pot anunciar-se d'aquesta forma de viure
realització. Contemplada des de cert angle, la mesura, tal com ens és definida per aquella vella sentència, i tal com la sentim bategar en tota la vida
és que totes són inseparables de l'existència catalana, la qual pot definir-se parcialment —en la mesura en què és factible una definició— com la
dones els causà una impressió estranya, d'un absurd que no haurien pogut definir; en canvi, els homes, més que sensació d'angúnia i de fàstic, van sentir
de la seva vida que s'alliberava d'alguna cosa que ella no sabia com definir. Pat li feia una companyia gran. Quan el xicot les seguí a totes plegades
l'ànima humana, en aquell punt que és un verdall amb tot el suc per definir i encarrilar, com si fos el vestit més ple de flors i d'esperances que
acadèmica i pels pares de família; l'imberbis juvenis que definia Horaci, encara és la definició vigent, quan s'ha d'apreciar el trist
pintor del XVII. Cal afegir que, en aquesta època, apareix, ben definida com a tipus de pintura, la "natura morta". En suma, la realitat sencera
són perilloses i on a l'enemic li és molt fàcil de ferir. Ramon Llull defineix molt bé la gorgera: "La gorgera environa lo coll del cavaller
atesten l'existència, a finals del segle XIII, d'un armament ben definit del cavall. Al del castell de Tortosa s'enregistren "Set guarnimentz
L'inventariador es troba davant un element exòtic (turc) i el defineix així: "Item, ha en la dita caxa hun jach turch de carmesí ab faldes

  Pàgina 1 (de 160) 50 següents »