Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que podien prescindir de l'apriorisme, sempre perillós, que acostuma a	deformar	la visió dels "interpretadors". Avui, les recerques monogràfiques,
emporten ossos. —Per a què? —s'admira ell. —Per estudiar-los. Ossos	deformats	per les malalties i coses així. Gairebé no els tornen mai —afegeix
tots els racons; llançava insults, amb el cap abaixat, amb el rostre	deformat	pel furor, d'una lletgesa veritablement d'espant, car quan es posava
Ell habitualment tenia el rostre contret en una ganyota amarga que li	deformava	les faccions. En canvi, era molt afectuós, especialment amb els seus
Vaig veure el meu cosí agafar el retrat; vaig veure atònit com se li	deformava	el rostre, amb aquella lletjor que assumia en les emocions, i com, mirant
de l'era, romania assegut, sense plorar; una expressió de còlera li	deformava	el rostre, i esbravava la seva ira amb la pipa, fumant amb fortes i
més corrent és la samarreta de cotó. L'elefantiasi, malaltia del tròpic,	deforma	els membres, especialment les cames de les dones. Es veu una dona alta,
de caoba, tot perfecte de matís i de proporció. En canvi, el cos se li	deforma	i les anques agafen aquestes amplituds, pròpies de la raça maori, que, si
té una quarantena d'anys i se la pot considerar pes fort. El greix que la	deforma	i la guarneix d'unes anques tan expandides que hom diria que porta
Pierrot no se sap qui és; el pare d'Henry és el mateix subjecte que havia	deformat	novament la pobra Mary, tan menuda, tan lletja, tan feble, aguantant un
caiguda en terra meva, va cremant amb l'ardor malvolent que et	deformava	. No trenca en mi el teu dia. Quan no vull veure't
per a la ironia deformadora i negativa, i per això l'únic que pot fer és	deformar	les coses i els homes. És una ironia encara més desconfiada que la ironia
Per això la deformació no és mai portada a les darreres conseqüències;	deformar	no significa en aquest cas necessàriament confondre, sinó més aviat
era insuportable; que els pintors, s'entestaven a enlletgir la vida i a	deformar	la gràcia de les coses. Criticava, d'algunes dames joves, la manca
concepció de la realitat que té el pintor. O siga que "estilitzar" és "	deformar	". I, en efecte, el pintor sempre deforma: ho fa, fins i tot quan
que "estilitzar" és "deformar". I, en efecte, el pintor sempre	deforma	: ho fa, fins i tot quan detenta les majors pretensions "realistes": una
trobarien als braços. Però aviat la puresa de línies del cos de Laura anà	deformant	-se; fou com si una desfeta interior desarticulés l'harmonia d'aquella
que es debatia entre les sedes del bressol. La congestió del rostre,	deformat	pel dolor immerescut, anà esblaimant-se; li sembrà tot de claps
per ella sola, puix que sabia que això l'obligava a deixar-me. La passió	deforma	la realitat i en crea una altra de quimera i de fum. Així vaig viure
el seu home. Era primeta, vincladissa, fina. Dos infantaments no l'havien	deformada	. Solament vaig entreveure que tenia un pit exuberant, poderós, pit de
a través dels lents. S'obrí pas entre tot de rostres que s'alteraven,	deformaven	, s'il·luminaven estrambòticament; boques enormes que es badaven com les
què has volgut. ¿Permetràs que ho decideixi un altre? ¿Per què has de	deformar	un passat que ja no es pot defensar? ¿Com pots renegar aquesta Electra
cap al mateix camí. Guerra a la sobreproducció. I com a conseqüència es	deforma	la gent i s'adoba de tal manera l'esperit que, sense enrogir, hom enyora
Hausser. —En el millor dels casos, la visió periodística	deforma	la veritat. Redueix l'actual a instantani, i l'instantani a ressonant.
amb què ho fan Morgan, Einstein o Hertwig —que són els tres que hem	deformat	més,— el gran públic no hauria entès res. Els especialitzats que porten
La paraula força és improcedent, inoportuna i ha tingut la virtut de	deformar	molts vitalistes que l'han manejada com si procedís d'una jerarquia
coneix un tros d'Home. Un tros desvinculat del conjunt i molt sovint	deformat	per nosaltres mateixos. L'anàlisi dels savis molt sovint malmet la
home i, a l'hora d'empresonar-lo, l'han d'encongir més, l'han de	deformar	més. La Biologia està endarrerida En començar el llibre, Carrel denuncia
la novel·la de Huxley —i en traducció—, i no estic gaire segur de no	deformar	ara la seva intenció. La meva memòria és poc precisa. Però juraria que
massa prejudicis, conseqüència de no haver rebut una educació que els	deformi	la realitat, per la qual cosa la seva integració sol fer-se de forma prou
no han pogut desfigurar aquesta primera autenticitat. Voler-ho ignorar, o	deformar	-ho amb arguments capciosos, equivaldria a interceptar el camí d'una
paisans "aragonesos", "castellans" i "murcians". Excuses per	deformar	-nos Potser el lector pensarà que exagero. He deixat insistit, en més
O el reenfortim, o caurem en la més insoluble de les disgregacions.	Deformant	lleugerament unes paraules de Maragall, i aplicant-nos-les, podem
costa de Sicília, llunyana més de 10 quilòmetres, s'apropa, bo i	deformant	-se. Els edificis i tots els objectes es projecten a l'aire i a la mar, s'
experimental de la pluralitat de les causes. El concepte científic es va	deformar	així en utopia, és a dir en noció indeterminada; i, en aquesta
indispensable, perquè un instint secret ens diu que la decadència ens	deformà	i enyorem la reforma. És aquest el mal dels germànics enamorats del
en una paraula, "romàntica" (concretament, Chateaubriand no	deforma	Rancé per instal·lar-se en ell), sinó, ben al contrari, trencada,
la vida... fins a casa seva. És cert que la indústria catalana està	deformada	en gran part pel règim proteccionista que més o menys imperfectament
d'actuar de leader. Si no inspira la democràcia espanyola, serà	deformada	per ella; si no és imperialista, esdevindrà provinciana; si no envaïa,
duu a un tracte que no sempre és sincer i que, a la llarga, ens pot anar	deformant	. Ara no ens podem entretenir a analitzar com. Però tothom, si cerca una
qui li és la consciència ull vigilant i res d'aquest món no li'n pot	deformar	la clara visió ni l'exacte judici, sentinella tothora despert que no
té ocurrències. La lluna blanca cobreix de llum llurs figures tremoloses,	deformades	per l'excés d'abric i bufandes. Poc a poc van allunyant-se fins arribar a
tornem, doncs, a tot Catalunya el que sobra, s'emmalalteix i es	deforma	a la capital desmesurada. Desfem la immensa foguera. Tornem a encendre
lluna l'agafa de biaix, i en la torrentera l'ombra de l'arc s'esmussa i	deforma	en la pedruscalla. El retruny de les vostres petjades en la volta sonora
volta siguem injusts, però de vegades ens ha semblat que aquest afany va	deformar	l'estructura humana que esbossava la seva joventut estudiosa. Un dia, a
? —Crec que l'Art ha de ser un joc, un goig. Perque en l'home no	deformat	per la civilització, té de trovar-se sempre a l'artista. Al bastir-se una
va desapareixent lo humà, qu'es substituit per quelcom d'artificial que	deforma	a l'home. —Es com se viu en les ciutats. De manera, que entre els homes
blanca, damunt el pareo tradicional. Ens allarga una immensa mà	deformada	per un començament d'elefantiasi, mentre canviem les salutacions usuals.
agitació dels carrers fent-la-hi més viva, però ensems més remota;	deformà	tot d'una els gestos i els sons del Coq d'Or, embellint-ne la
de malevolença que emmatzina la sang dels pobres i els desamparats, i	deforma	el concepte del món i de la vida, i traspúa en el llenguatge,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents