×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb defugir |
Freqüència total: 1571 |
CTILC1 |
un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: | defuig | -lo. És el pare dels monstres marins i d'alguns altres que no ho són. La | esperançada que comporta un tibant i desvetllat esforç, i procura de | defugir | les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la noia que | "Jo hi compto sis canons." "El nombre és objecte de controvèrsia", | defugia | Pulcre, una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una | ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes s'hi parlava; el | defugia | amb aquella barreja de por i de repugnància que sempre li havien inspirat | sentit separat d'ell; però a partir de la confessió semblava àdhuc com si | defugís | la seva companyia. Tino Costa begué una resta de licor que quedava al seu | es trobaven allí ¿li havien respost a allò que ell es prometia? Sileta | defugia | de trobar-se amb ell i tampoc no era Sileta... La mare, envellida i | sentia renéixer l'antiga tendresa i es repetia: "És un àngel". També | defugia | de trobar-la, però en la seva ànima sentia una infinita tristesa d'haver | Abunda la gent, i entre aquella que solem anomenar "culta", que | defuig | el contacte amb els llibres recents. Qualsevol autor, qualsevol obra, que | o de paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts. El plagiari | defuig | la menció dels seus materials bàsics; però, com que vol fer-los passar | aquest sembla ser un prejudici perfectament arrelat. La pornografia ho | defuig | , això. S'estima més d'operar sobre figures desproveïdes de veritat | nau. Avancen treballosament entre el desori, rebutjant mans que imploren, | defugint | rostres cadavèrics que se'ls riuen a la cara, enredant-se amb els | entrada i sortida, la qual cosa és ben diferent. Al nostre entendre, i | defugint | tota mena de determinismes geogràfics, aquesta situació ha fet sorgir una | de propietat exclusiva sobrevisqueren en el camp normes que no podien | defugir | -se després de deu segles d'empeltament amb la mentalitat pagesívola. En | tancat dels dominicans i feren gala d'un suarisme eclèctic, que no | defugia | la incorporació de les troballes de les ciències físiques, també és | pactista de la nostra mentalitat, que en essència no és altra cosa que | defugir | qualsevol abstracció, anar a la realitat de la vida humana i establir la | ha creat en nosaltres una sèrie de realitats espirituals que no podem | defugir | : els actes han desaparegut en el passat, però llur empremta resta | Fins a mitjan segle XVII es pot dir que Catalunya havia | defugit | qualsevol tasca col·lectiva al costat dels altres pobles de la Monarquia. | Com si estiguéssim embruixats, seguim amb entusiasme i delit, que no | defuig | cap sacrifici, darrera les banderes de l'encís. Ens mobilitzem en massa, | llavis no torna el crit en lent càntic, car enlloc no | defugiria | el toc, cor endins, del temps perdut. I esdevé, somni | mai! Ernestina. [(Molt baixet i tartamudejant.)] Jo no | defujo | pas el seu tracte... té aquesta garantia per endavant. Contenti's amb | repòs no seria més que droperia. Però si hi ha dues coses que el català | defuig | , són precisament aquestes dues: ésser esclau o dropo. El sentit que tenen | de les coses, però aquest amor a l'aparença ho és tot menys un desig de | defugir | les coses mateixes. Com a home mediterrani, el català estima | se'm permet una interpretació unilateral i una mica equívoca— tot el que | defuig | la forma, el color i la duresa de les coses, tot el que dissol el món i | la altivesa i la indiferència; la única cosa que la serenitat i el seny | defugen | és la precipitació, perquè saben que sols amb lentitud i alhora amb | somnis, i àdhuc la mateixa mesura, l'afany de limitació i de mida, no pot | defugir | el rigor d'aquesta conseqüent realització. Contemplada des de cert angle, | de vida que, per consistir en una definició constant de totes les coses, | defuig | tota definició. Sobretot, en l'obrar del català. No seré indiscret si dic | l'exaltació del sentiment. Ara bé, la concreció, que sembla per una banda | defugir | tot contorn i tota determinació, és, per l'altra, la condició inexcusable | allí —recordi's, per exemple, Dalí o Miró— l'art plàstic del català ha | defugit | tota realització fàcil, tot còmode abandó als aspectes indecisos i | Perquè la mesura, al mateix temps que limitada, és realment fecunda. Si | defuig | els excessos, és perquè vol que el terreny acotat i l'acció acomplida | a descobrir l'essència d'una ironia que, per tal d'assolir la veritat, | defuig | tota drecera. Sense una prèvia distinció entre els diferents tipus | a l'ensems que refusa aquesta ironia amarga, aguda i enutjosa, el català | defuig | aquella manera d'ironitzar que, per tal de no ferir massa les coses, | bizantina com la simplicitat puritana. La ironia universal i fecunda | defuig | alhora l'apassionament i l'esquivesa. La seva fita és la transformació de | irònic és sempre, en certa manera, un home desesperat. El català no podia | defugir | aquest viure desesperat, tant per la seva participació en el viure crític | és la de contemplar-la amb ironia. La ironia és així un mètode per tal de | defugir | la desesperació i sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la | afectava sempre un gran respecte a les coses religioses, i no havia | defugit | , en l'època del carrer de Sant Pere més Baix, d'anar a les processons amb | Consolatrix aflictorum El meu cor les tenebres no | defuig | , ni la dolor pregona no l'atura. No et deman el | ell mateix, i deixa el món a part. Més encara que deixar-lo a part: el | defuig | . Fins a tal punt és així, que el seu ímpetu escapista no renuncia a cap | el que atreia el grup ortodox del surrealisme. Els pintors que, com Miró, | defugien | o rebutjaven terminantment l'ús de la pintura per a la narració | surrealistes —i àdhuc amb la de molts abstractes—, la de Miró, sense | defugir | un punt de partida "real", que més aviat li és essencial, té una | soledat: d'estar més prop de Tomàs; però no pensa que mai sinó ara no ha | defugit | el contacte amb l'altra gent. És ara, per un començ de recel instintiu, | de posar-se al llit fred amb uns rosaris entortolligats al puny per | defugir | les angoixes dels insomnis infernals. I ara, tot d'una compareixia Pere | mai Tomàs; ella per pudor, ell per respecte, i, en el fons de tot, per | defugir | qualsevol al·lusió a aquell nou element que es forma entre l'un i | el seu goig. Tot d'una deixà d'acudir al confessionari del pare Comerma. | Defugia | la penitència, per tal com ja començava a sentir-se responsable d'aquell | —I Laura va per posar-li la mà a l'espatlla; però la cunyada s'enretira, | defuig | el contacte. —No te m'acostis, que em fas horror. No el veuràs mai més, | en ple agost. El parer general fou que era per raons d'economia, per | defugir | el compromís de convidar els amics i també per no donar temps que la | sobtat d'aquella dona esquiva, la repel·lien amb l'esgarrifança de qui | defuig | el contacte d'una persona tarada. No veure mai més Pere!: propòsit | un vespre, no l'havien vist més. Mossèn Joan Serra, del museu, també la | defugia | . Per reacció intentà de sortir sola; vestir-se bé; però va adonar-se que | compte, Déu Nostre Senyor, d'haver naufragat en el mal, a contracor, i de | defugir | tant de temps la seva penitència?... Pere no tornaria més! Sacrifici | la interromp; s'acosta més amb les mans afuades com a urpes. Laura | defuig | l'agressió, espantada, repugnada. —Què vols de mi? No te m'acostis, que em | de la de Sartre. Quan es llegeix la /Critique\, fa de mal | defugir | el sentiment que l'autor dubta entre dues concepcions de la raó |
|