×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb degenerar |
Freqüència total: 468 |
CTILC1 |
de les conques, les mans es fan més i més nervioses, fins que la consulta | degenera | en una discussió que l'ordenança acaba amb un ample moviment irat que | coeficient comú de les nostres virtuts. També podria dir que, per excés, | degenera | en vici. Moltes vegades no lluquem més enllà de la nostra feina, sense | que hagin sabut o pogut crear-se. Però és també fatal que tota oligarquia | degeneri | en pura màquina intel·lectual, en encarcarat aparell administratiu. Els | consolidà i perfeccionà aquesta situació, mentre que als altres països | degenerava | cap a una fórmula purament senyorial o s'implantava de bell nou com a | balls del /Círculo\, no per això es considerava vella: qui havia | degenerat | era el /Círculo\, l'època: —Avui no saben donar festes. Sa | cràpules que assistien a l'espectacle l'aplaudien fort i ferm i la cosa | degenerava | de vegades en un veritable escàndol. Dona Obdúlia l'admirava en el | idíl·lics. Sols que, com que aquestes pageses ja no existien, havent | degenerat | fins a disfressar-se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes | contemporànies de l'art que, brollades d'un just afany de renovació, han | degenerat | sovint en una justificació lamentable de tot el que sigui imprecís, | immediatament atesa per la cunyada amb mà invisible. Les diferències no | degeneraren | en lluita perquè Laura no sentia el plaer de mortificar ningú i per | bé. L'ordre del pensament comporta gradacions, i un mitjà de pensar pot | degenerar | insensiblement en mitjà de recordar. Això explica que les estructures | . El que tu vols és casar-te." Tots dos teníem raó. Els nostres amors van | degenerar | en una cosa lletja, cínica. La germana semblava que fes d'alcavota tot | volia endur alguna cosa d'ell. He reparat que els sol·licitants desatesos | degeneren | així. A més, hi havia l'altre, el company que esperava, que m'observava. — | del gat i la rata, de penyores... I ballen. Aquests balls de Pasqua han | degenerat | , és clar. Abans els balls de les eres eren els mateixos balls dels | les dues dones parlaven alhora amb l'afany d'evitar que la conversa | degenerés | en baralla i s'arribessin a pronunciar paraules irreparables... Cosme va | darà la terra per tal de posar a prova la mesura. Tot | degenerarà | i, llavors, temprança i alhora veritat i fe i justícia, | l'infant que perdurava en mi. L'estremiment místic d'abans havia | degenerat | en goig estètic. Els salvatges creuen que, quan un instrument musical ja | tenir el caràcter gairebé uniforme. Hom dirà, aleshores, que la raça ha | degenerat | . Veiem casos naturals quasi paral·lels en els òrgans rudimentaris, en | cap mala cosa. 26-XII-42 El faune A Joan Rebull Com has | degenerat | , oh fill de la Natura, un temps déu protector de conreus i de ramades! | les maneres d'obrar que cada una té en exclusiva. Així, les barreges | degeneren | aviat i solen assenyalar una situació de decadència. Expressió i | home presentable per un quart d'hora seguit, que un moment després baixa, | degenera | , perd la mica de lluïssor que li donava un poc de memòria i ensenya la | Hi ha paraules que passen a plànols paral·lels, com aquesta; n'hi ha que | degeneren | , com /recreare\; n'hi ha, la majoria, que s'ennobleixen. Així | Almirall, té per base el positivisme particularitzador, que, quan no | degenera | , pot donar per resultat el bon sentit per a judicar i resoldre les | d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest descontentament | degenerà | en enveja i en mala humor injustificada; i, com que el desequilibri dels | assignada alhora a mil casals diferents. La curiositat s'engavanya i | degenera | fàcilment en baralles. Per posar pau, hom inventa una processó d'esperits | llevantades fredes i el temps es mantenia insegur per espai de setmanes i | degenerava | en grossos temporals. No varaven les barques. Xaloc i migjorn feien la | àdhuc amb tot el món dividit entre tres, contra els vicis d'una ciutat | degenerada | i atuïda pel seu pes propi: lluità ell sol i, tant com una sola mà podia | feres: i no els amenaça gaire sovint, car deprimiria llur coratge i faria | degenerar | llur instint natural amb un esporuguiment abastardit, ni tampoc no els | Domina entre nosaltres una qualitat, una bona qualitat que, extremada, | degenera | en defecte, confessem-ho; un cert personalisme repelenc, que influeix, no | dels colonitzadors, obligats a donar llur pell, anaren debilitant-se i | degenerant | , fins esdevenir corsecs. Innocenci, naturalment, es trobà embolcallat en | música la qual està passant una època de gran depressió. La sardana ha | degenerat | , ha perdut la seva primitiva fixesa i netedat. Tenim una antiga debilitat | arreconada, i això hauríem de mirar d'acabar-ho si les sardanes no han de | degenerar | i les cobles no s'han de convertir en escamots de genis d'envelat. Com a | o de cinisme, em sembla molt acostat a la raó. Jo, evidentment, he | degenerat | . La meva característica profunda és la feblesa. Estic sempre dominat per | haguessin ferit a tort i a dret. Durant aquests últims anys, l'arbre ha | degenerat | notòriament. La falta de pluges regulars ha fet al suro un mal molt gros. | magna lliçó d'humilitat, si no fos que, exceptuant els elegits, els purs, | degenera | pels altres en comèdia, la comèdia del penediment i del tornem-hi que no | amb el cornet. Tot això seria prou agradable si no fos que el joc sovint | degenera | en ràbia; i llavors ja pertany a les Fúries més que no pas a mi. | A vegades, a algú se li escapa un crit d'allò que somia. La il·lusió | degenera | , de pols es converteix en fang, en llot. —Què més se'ns exigeix? El sastre | són nets, però d'una manera moderada, sense exageracions que puguin | degenerar | en incomoditats per als turistes de temperament normal com jo. En aquella | no fou llarg, ni dificultós i no havent-hi vi, la joia del robatori no | degenerà | en orgia. Vingué la nit. Tothom s'arrecerà en les tendes i un silenci | idíl·lics. Sols que, com que aquestes pageses ja no existien, havent | degenerat | fins a disfrassar-se igual que a les ciutats i ballar tangos, els poetes | d'ésser sinònima de /gallardo\, /majo\, /airoso\, etc., ha | degenerat | en vulgar denominació del pinxo i del rufià. Segons Mr. P. Ricard, la | no puc reaccionar. Sóc una bestiola. Un infant, potser? Les passions | degeneren | en rampells. Els designis en capricis. Aquest llast! (S'assenyala el | ciutat del món. Si aquesta nit aneu als barris baixos, veureu com ha | degenerat | l'enterrament del Carnestoltes. Un ninot dalt d'un baiard, voltat d'atxes | per l'estudi o la comunicació amb altres nacions...". La grandesa | degenera | , afirma en un altre lloc; gairebé tots són petits de talla, i, per | els animals tractats amb dosis fortes de penicil·lina els espermatozous | degeneraven | i es convertien en espermatozous nans. També s'han observat modificacions | de les carenes i els cirrus palmiformes de la descripció anterior, van | degenerant | a mesura que avancen cap al sud. Des de Sant Feliu, En Patxot els veu ja | de les regions contigües, ocorre en el dia actual que eixos dialectes han | degenerat | a França a la categoria de patois i a Espanya viuen | la vida. L'"élan" (impuls) vital es sublima en l'esperit, però | degenera | i es petrifica en la matèria. Brentano, creador de la nova ontologia amb | que el desnaturalitzen, la primera de les quals és aquesta: que | degenerés | a ésser un partit polític, o una sèrie de partits polítics. És explicable | la tradició i els interessos establerts: ja es pot pensar que l'afer | degenera | en qüestió política: la dreta contra l'esquerra, la toesa contra el | hagut barraques. En comptes d'un símbol del folklore valencià, la barraca | degenera | així en un tòpic decoratiu. En el camp literari, la barraca, a més de les |
|