DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deglutir V 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deglutir Freqüència total:  43 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

—Sí que ho és —diu ell—. Una habitació ben acollidora. L'individu degluteix, ara una mica pàl·lid. —Sí, sí, ben cert... Sí. La noia s'ha
d'aigua contra l'enrajolat, per on avança convertit en una riuada que degluteixen uns forats situats a banda i banda, prop del replà. L'home es treu un
pinyol. I encara trobaríem més espècies, aspres o àcides, que l'indígena degluteix, però que a mi em semblen més aviat pròpies dels molars dels simis o dels
Paradís. Per contestar a amics meus que, a París, em deien que jo seria deglutit pel coral oceànic i que em desfaria en els braços de les invisibles
Pel que diu Schlegel, la forma del cos de les serps i llur manera de deglutir determinen la posició de diverses de llurs vísceres més importants. La
naturalment, moltes coses, i sobretot una que cal empassar-se i deglutir immediatament: que l'estudi de les experiències humanes es pot portar a
de l'Imperi continuà essent vàlid en l'operació de cristianitzar i deglutir, potser definitivament, aquest mateix mite. Les marededéus aèries que
de grat, somrigué honestament. Ell, pàl·lid de sorpresa, estussegà i deglutí. Es llevà el barret i ella se'n ruboritzà i volgué distreure's sota
superfície líquida del rentador. I el petit estany d'atzur del safareig degluteix inlassablement els cercles de les aigües mortes, que sempre recomencen
deglució resulta, remarquem que la saliva no estova el bol amb el fi de deglutir, sinó que facilita la deglució pel fet d'aquest estovament. La percepció
i es constitueix un cercle viciós, de tal manera que el menjar que es degluteix torni a sortir per aquella fístula —a això anomenà Pawlow el
a la indústria i el comerç, creant una aristocràcia nova, que havia de deglutir la que havia creat l'agricultura. Em refereixo sempre a la petita
de la posta de sol i a l'alba) que ben fosca negra. Les preses són deglutides senceres, i els sucs digestius, a la primera porció del tub digestiu,
La comunió cristiana, si més no, se sustenta en el mateix principi: deglutir una partícula del cos de la divinitat ens permet un contacte íntim,
completa durant el procés d'apropiació. La religió popular accepta i degluteix, exerceix la fagocitosi amb una naturalitat escruixidora. No fa gaire, a
s'hagin enfosquit amb el temps. La maloclusió important es detecta fent deglutir el nen amb la boca tancada perquè així les dents estiguin en oclusió. La
imperativa que té el seu origen en la fam i, per bé que ho pica tot i ho degluteix tot àvidament, obeeix en gran manera a les indicacions de la lloca. Tot i
l'animal nounat en qüestió, hi ha un instint que el mena pràcticament a deglutir allò que li és convenient i a rebutjar allò altre que pot ésser-li nociu.
substància blana i blanquinosa que empresonà el seu cos i ràpidament el deglutí. Se sentiren uns crits ofegats i un soroll com de lluita desesperada,
seves pròpies mans. L'Elka bevia el te i feia un lleuger soroll quan el deglutia. Una tarda em va portar en Ian. Més alt que ella, una mica encorbat. Va
—Sí, sí; sempre hi ha interessos a vigilar —va convenir el procurador tot deglutint la difusa negativa. Maria-Júlia, que era ben esparpellada, va notar en
de l'ofici ben après, i el seu so s'esmunyia llefiscós pels murs i era deglutit per les clavegueres. Adela va sentir les batallades que li entraven per
em fa molta falta —li vaig dir. L'atracador va fer que sí amb el cap, tot deglutint sorollosament. Li vaig fer a mans tota la resta i encara li vaig demanar
tensos, els ulls atònits. Finalment, va aconseguir dir, lentament, com deglutint cada lletra: —En a-l-e-m-a-n-y! Siga com siga, Rousseau, no sé massa bé
energia limitadíssima: se'l fica a dalt per la boca i, després de deglutir-lo, n'expulsa les sobres per baix, pel cul. »A Sussussú de
son, a més, li ve a tota hora? Ja no té gana i, doncs, no degluteix els detritus que esperen, tan en va, que desguassin
jueu laic Woody Allen és la visió —carn de psiquiàtric— de la pròpia mare deglutint amb fruïció davant les càmeres unes enormes i evidents peces de
españolas és el cocido». Els Països Catalans, per tant, queden deglutits en frases trivials com: «En la región catalana la comida está
l'hagi rebatejat, per al mercat espanyol (que es veu que no pot deglutir un nom tan suspecte), amb el de natillas. Una anècdota
són considerades nacionalitats històriques) que continuen essent deglutides sota el nom d'Espanya, nom ja assumit, com dèiem, internacionalment com a
els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits —com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros—. Catalunya és
de la ciutat i no m'ocupava en res que no fos contemplar obres d'art i deglutir-ne. Cada deu dies pagava la respectable factura de l'hotel com si fos un
un porc, que et feia fàstic i no tenia res de noble... Aquest home l'has deglutit, primer l'has mastegat, com una caníbal... I ara tu ets ell. Ell no tenia
i suï fins a l'extenuació, en un afany desesperat per engolir temps, per deglutir-lo i deixar-ne tan sols ferum i clapes de brutor cobertes de mosques. No
es nodreixen de dades desproveïdes de qualsevol força existencial, que degluteixen dades i més dades humanament irrellevants. Van incrementant-se els
(somriures, verbalitzacions), com si fan referència a la part motriu (deglutir, agafar un joguet...). Per contra, les reaccions d'aïllament es
perquè duia la transavantguarda fins a les darreres conseqüències —deglutia les avantguardes històriques i no en deixava ni els ossos. A Miquel
havia la beguda i, d'una galleda amb gel, en va treure una cervesa que va deglutir golafrement mentre li arribaven les primeres queixes sobre les virtuts
i aficadís, que ho feia tot una mica més inhòspit. En Mateu encara deglutia el pa amb llangonissa i no gemegava, però es mirava en Joan Durí amb una
i feia bromes amb el Nel —Capsigrany, pòtol, gamarús—. Encara en pijama, deglutia el menú entre llargues tirades de vi i encenia un cigarret impacient
cuneta. Com exiliats i estigmatitzats en un univers que no entenen i els degluteix. Guy, el cowboy que interpreta magistralment Gable, diu: «Jo faig el
la Sol i els plats que l'en separen. La Sol mastega amb delicadesa. Ell degluteix amb desfici, determinat a allunyar del seu cap les imatges del cos del
a la disfàgia poden ser molt greus. Quan una persona no aconsegueix deglutir els aliments de manera eficaç, tampoc aconsegueix ingerir els nutrients