×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deglutir |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
—Sí que ho és —diu ell—. Una habitació ben acollidora. L'individu | degluteix | , ara una mica pàl·lid. —Sí, sí, ben cert... Sí. La noia s'ha | d'aigua contra l'enrajolat, per on avança convertit en una riuada que | degluteixen | uns forats situats a banda i banda, prop del replà. L'home es treu un | pinyol. I encara trobaríem més espècies, aspres o àcides, que l'indígena | degluteix | , però que a mi em semblen més aviat pròpies dels molars dels simis o dels | Paradís. Per contestar a amics meus que, a París, em deien que jo seria | deglutit | pel coral oceànic i que em desfaria en els braços de les invisibles | Pel que diu Schlegel, la forma del cos de les serps i llur manera de | deglutir | determinen la posició de diverses de llurs vísceres més importants. La | naturalment, moltes coses, i sobretot una que cal empassar-se i | deglutir | immediatament: que l'estudi de les experiències humanes es pot portar a | de l'Imperi continuà essent vàlid en l'operació de cristianitzar i | deglutir | , potser definitivament, aquest mateix mite. Les marededéus aèries que | de grat, somrigué honestament. Ell, pàl·lid de sorpresa, estussegà i | deglutí | . Es llevà el barret i ella se'n ruboritzà i volgué distreure's sota | superfície líquida del rentador. I el petit estany d'atzur del safareig | degluteix | inlassablement els cercles de les aigües mortes, que sempre recomencen | deglució resulta, remarquem que la saliva no estova el bol amb el fi de | deglutir | , sinó que facilita la deglució pel fet d'aquest estovament. La percepció | i es constitueix un cercle viciós, de tal manera que el menjar que es | degluteix | torni a sortir per aquella fístula —a això anomenà Pawlow el | a la indústria i el comerç, creant una aristocràcia nova, que havia de | deglutir | la que havia creat l'agricultura. Em refereixo sempre a la petita | de la posta de sol i a l'alba) que ben fosca negra. Les preses són | deglutides | senceres, i els sucs digestius, a la primera porció del tub digestiu, | La comunió cristiana, si més no, se sustenta en el mateix principi: | deglutir | una partícula del cos de la divinitat ens permet un contacte íntim, | completa durant el procés d'apropiació. La religió popular accepta i | degluteix | , exerceix la fagocitosi amb una naturalitat escruixidora. No fa gaire, a | s'hagin enfosquit amb el temps. La maloclusió important es detecta fent | deglutir | el nen amb la boca tancada perquè així les dents estiguin en oclusió. La | imperativa que té el seu origen en la fam i, per bé que ho pica tot i ho | degluteix | tot àvidament, obeeix en gran manera a les indicacions de la lloca. Tot i | l'animal nounat en qüestió, hi ha un instint que el mena pràcticament a | deglutir | allò que li és convenient i a rebutjar allò altre que pot ésser-li nociu. | substància blana i blanquinosa que empresonà el seu cos i ràpidament el | deglutí | . Se sentiren uns crits ofegats i un soroll com de lluita desesperada, | seves pròpies mans. L'Elka bevia el te i feia un lleuger soroll quan el | deglutia | . Una tarda em va portar en Ian. Més alt que ella, una mica encorbat. Va | —Sí, sí; sempre hi ha interessos a vigilar —va convenir el procurador tot | deglutint | la difusa negativa. Maria-Júlia, que era ben esparpellada, va notar en | de l'ofici ben après, i el seu so s'esmunyia llefiscós pels murs i era | deglutit | per les clavegueres. Adela va sentir les batallades que li entraven per | em fa molta falta —li vaig dir. L'atracador va fer que sí amb el cap, tot | deglutint | sorollosament. Li vaig fer a mans tota la resta i encara li vaig demanar | tensos, els ulls atònits. Finalment, va aconseguir dir, lentament, com | deglutint | cada lletra: —En a-l-e-m-a-n-y! Siga com siga, Rousseau, no sé massa bé | energia limitadíssima: se'l fica a dalt per la boca i, després de | deglutir | -lo, n'expulsa les sobres per baix, pel cul. »A | son, a més, li ve a tota hora? Ja no té gana i, doncs, no | degluteix | els detritus que esperen, tan en va, que desguassin | jueu laic Woody Allen és la visió —carn de psiquiàtric— de la pròpia mare | deglutint | amb fruïció davant les càmeres unes enormes i evidents peces de | españolas és el cocido». Els Països Catalans, per tant, queden | deglutits | en frases trivials com: «En la región catalana la comida está | l'hagi rebatejat, per al mercat espanyol (que es veu que no pot | deglutir | un nom tan suspecte), amb el de natillas. Una anècdota | són considerades nacionalitats històriques) que continuen essent | deglutides | sota el nom d'Espanya, nom ja assumit, com dèiem, internacionalment com a | els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat | deglutits | —com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros—. Catalunya és | de la ciutat i no m'ocupava en res que no fos contemplar obres d'art i | deglutir | -ne. Cada deu dies pagava la respectable factura de l'hotel com si fos un | un porc, que et feia fàstic i no tenia res de noble... Aquest home l'has | deglutit | , primer l'has mastegat, com una caníbal... I ara tu ets ell. Ell no tenia | i suï fins a l'extenuació, en un afany desesperat per engolir temps, per | deglutir | -lo i deixar-ne tan sols ferum i clapes de brutor cobertes de mosques. No | es nodreixen de dades desproveïdes de qualsevol força existencial, que | degluteixen | dades i més dades humanament irrellevants. Van incrementant-se els | (somriures, verbalitzacions), com si fan referència a la part motriu ( | deglutir | , agafar un joguet...). Per contra, les reaccions d'aïllament es | perquè duia la transavantguarda fins a les darreres conseqüències — | deglutia | les avantguardes històriques i no en deixava ni els ossos. A Miquel | havia la beguda i, d'una galleda amb gel, en va treure una cervesa que va | deglutir | golafrement mentre li arribaven les primeres queixes sobre les virtuts | i aficadís, que ho feia tot una mica més inhòspit. En Mateu encara | deglutia | el pa amb llangonissa i no gemegava, però es mirava en Joan Durí amb una | i feia bromes amb el Nel —Capsigrany, pòtol, gamarús—. Encara en pijama, | deglutia | el menú entre llargues tirades de vi i encenia un cigarret impacient | cuneta. Com exiliats i estigmatitzats en un univers que no entenen i els | degluteix | . Guy, el cowboy que interpreta magistralment Gable, diu: «Jo faig el | la Sol i els plats que l'en separen. La Sol mastega amb delicadesa. Ell | degluteix | amb desfici, determinat a allunyar del seu cap les imatges del cos del | a la disfàgia poden ser molt greus. Quan una persona no aconsegueix | deglutir | els aliments de manera eficaç, tampoc aconsegueix ingerir els nutrients | A quarts de nou del matí sortíem, tentinejant, de la taverna on havíem | deglutit | unes llesques de pa amb sardines de llauna, acompanyades de múltiples | capitalisme més rampant. Cadascun dels seus fills són el fastfood | deglutits | davant la indiferència més sagnant. Tant a la geografia com a l'obra | els cúmuls casuals que han volgut protagonitzar l'instant sinó que cal | deglutir | -los amb el fanatisme lasciu del frec d'un pinzell, acumulatiu com un | guàrdia d'antics cocodrils, esdentegats i inofensius, àvids encara de | deglutir | qualsevol bocí de coneixement, qualsevol engruna d'especulació que se'ls | (com la brutícia); una dona que sembla un maniquí de cera a punt de ser | deglutit | per una aspiradora de mida familiar. No ofereix cap resistència, el cos | la veneració amb què arribava un autor a Noruega, primer havia de ser | deglutit | per Franz Svendsen. Tot llibre de relats passava pel seu judici, i res | La mort d'Adolf va ser ràpida, indolora i trista. Sol, a casa. Després de | deglutir | amb parsimònia una truita de creïlles amb uns rosegons i un parell de |
|