Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els xics amb els ulls retillents, astorats i entusiastes, com una	degolla	formada de diablets. Voltaven el poble, i a la fi es desenganyaven per no
déus foren empresonats, i els que no es volgueren convertir passats a	degolla	, com la seva obstinada malícia mereixia. Acabades les festes, un matí el
quedaren immobilitzats pel ressò d'un ahuc estrany, com de bèstia en	degolla	, seguit d'un gran clapoteig i després d'un gran silenci... Una mica
, a cau d'orella, a coll, a contracor, a cop calent, a correcuita, a	degolla	, a dojo, a dolls, a dret fil, a dreta llei, a dretes, a gratcient
en armes, a l'espoliació dels blancs després, per acabar amb la	degolla	general dels europeus. Es mirà el seu fill. Seia, abaltit, contemplant
no podia ser l'home de la violència desfermada, de la rapinya i de la	degolla	de blancs. Al contrari: ¡en seria la primera víctima! De fet, ja n'era la
Roques De la festa, la vespra. El Capellà de les Roques. La cavalcada. La	degolla	. Ja ve el Capellà! Salutacions i somriures. Invitació a la festa. Mossén
característics: la fugida a Egipte, la magrana, els nans, els xiquets, la	degolla	, etc.; puix bé, al davant de tota aquesta colla de dançants va el nostre
a tota la comitiva que el segueix amb les seues músiques i balls; amb la	degolla	, aquella famosa i avalotadora degolla que semblava un deliri pels carrers
les seues músiques i balls; amb la degolla, aquella famosa i avalotadora	degolla	que semblava un deliri pels carrers de la ciutat, fent còrrer la gent a
sense ell no hi hauria a la vespra del Corpus ni dances, ni cavallets, ni	degolla	, ni cavalcada, ni tradició. Quan València sabia, guardava i feia guardar
podia vestir el bou i la mula o el misteri de La	degolla	. L'adorniste deixava l'església com un pastís. I en les funcions i actes
i Eva, i el Misteri del Rei Herodes anomenat popularment La	Degolla	. El Misteri de Sant Cristòfol és breu i molt simple. El pelegrí
però Romeu hi fa algunes objeccions. El Misteri del Rei Herodes o la	Degolla	El Misteri del Rei Herodes és molt més extens i desenrotllat, i
sempre aquest misteri, que, a posta, era anomenat popularment la	Degolla	, denominació que després es faria extensiva a la cavalcada de la vespra
dels Reis, la Fugida a Egipte i la	Degolla	, s'havien incorporat a les danses de la cavalcada de la vespra, i es
ballaven, davant els improvisats rogles de transeünts. La cavalcada de la	degolla	La crida a la festa Com és pràctica general de les festivitats
a la qual la gent donava els noms d'"Els Cavallets" o de "La	Degolla	", que tenia per missió anunciar la festa de l'endemà, i visitar les
Sembla que tals banderes serien les que després dugué la comparsa de la	Degolla	. Les veiem representades en el rotllo anònim de la cavalcada i la
la cavalcada de la vespra de la festa, era coneguda vulgarment per la "	Degolla	" o pels "Cavallets" per antonomàsia. Els dansaires són uns xiquets
XIX, darrere la dels Tres Reis d'Orient, anava la comparsa de la	Degolla	, de què després parlarem, la qual llavors cloïa la cavalcada, però en el
restaurar la cavalcada, que feia un decenni que no s'havia celebrat. La	Degolla	Finalment tancava la cavalcada la comparsa de la Degolla, procedent del
celebrat. La Degolla Finalment tancava la cavalcada la comparsa de la	Degolla	, procedent del Misteri del Rei Herodes. Era la més
burgesia local, trobaven molt divertit de figurar en la comparsa de la	Degolla	, i pagaven diners a l'Ajuntament per ser-hi admesos. En l'any
vestimenta d'arpillera empastifada i pàmpols que duien els homes de la	Degolla	, per convencionals uniformes de soldats romans de sarsuela, tot i
en la processó de Silla, estiga relacionat amb aquest entremés de la	Degolla	de la festa del Corpus de la ciutat de València. Altres actes de la festa
el qual descriu detalladament tant la cavalcada de la	Degolla	com el seguici processional. La pulcra i exquisida obra de Tarín Juaneda
els uns i els altres en l'afirmació que hi hagué aquell dia una gran	degolla	. La denominació de "Corpus de Sang", aplicada al del 1640, fou
creatura se fea uns llabis més negres que la cara del Rey Moro de la	Degolla	. Pera els gicons y pera els fadrins eren una jauja les festes; demprés de
[1, 3] La	degòlla	Semanari lliterari, satiric, bilingüe, independent Añ I. Degollá
publicar enseguida. Hiá que agarrar turno. * * * [3] La	dególla	. Se ven en Barselona en el kiosco Popular. Rambla del Centro, (front al
del benefisi dels amics Ayala y Navarro que dedicaren en honor de La	Degolla	en la qu' el públic qu' acudí qu' hera numeros, pasá un bon rato molt
dels privilegis, joies d'esglésies, el blat dels llocs, passant a	degolla	molts de guerrers, deshonrant donzelles. Els qui sobrevisqueren al
Ciutat, centre de l'àgora i per tant lloc del cadafal dels condemnats a	degolla	i on tants cossos han ballat també en la forca suaument a l'oreig de la
sol, sense escut ni exèrcit, per l'astúcia, dissimulant, fes les justes	degolles	reservades al meu braç". Puix que tal és l'oracle que he sentit, tu vés
al mon, la reina Set, al famós prínsip Macamet, u d' els tres reis de la	degòlla	. [Cesa la música.] Pròu... Chesús...! Qué tinc yo huí, que tot me
i il·lustrats del temps deien Cavalcada la gent parlava de cavallets o	degolla	; Noé era designat com l'agüelo del colomet; sant Mateu era
fins i tot més atretes i captivades pel pas estrepitós i alegre de la	Degolla	, per les corregudes i ensopegades de les hosts herodianes, per la festa
de la burgesia liberal i progressista es trobaria reiteradament la	degolla	. Aquesta comparsa estava formada per un grup de persones vestides
innocents per part del rei Herodes. Però la crítica no afectà només la	degolla	, sinó que l'objecte de discussió entre polítiques culturals antagòniques
s'afirmava que la cavalcada s'assemblava a una cercavila "rural"; la	degolla	era descrita com una "horda de gañanes vestidos de salvaje y
divergència de concepcions i la consegüent confrontació política, la	degolla	i certes parts del repertori simbòlic foren suprimides en unes ocasions,
les Falles i les màscares públiques, contra el Dissabte de Glòria i la	degolla	del Corpus, contra els romanços de cec i les festes de carrer. En la
cosa que sembla haver cregut el capità general mateix. El resultat de la	degolla	va ésser una setantena de frares morts. Els aldarulls es van apaivagar
de Barcelona (xifra que contrasta amb la setantena que van morir a la «	degolla	» de Madrid), i no es van atacar ni els convents de monges ni les
reials, però, baixaven del nord i arrasaven poble per poble, passant a	degolla	aquells valencians que volien ser com els venecians, o com els genovesos,
Montpelier, en seguiria la brutal matança a Vassy, on van ser passats a	degolla	pels catòlics. La guerra s'estengué per França. A Flandes, frontera i
de les notícies més recents d'altres pobles on els moros havien entrat a	degolla	, terroritzaven la gent de Castro. En temien una crueltat, uns mètodes de
Què fa el colom? —Fuig amb els altres ocells abandonant-la. El caçador la	degolla	—li respon na Duniazad. —Traïdor—mormola la reina amb la veu tensa. —Sí.
en aquell pis amb dues filles. Si amb les noies sempre va estar a mata i	degolla	, amb l'home s'hi va entendre força bé. Ell passava moltes hores fora de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents