DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
degotís A 2 oc.
degotís M 58 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb degotís Freqüència total:  60 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença, dèbils degotissos liles. Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un
Hi ha hagut moments de silenci absolut: es podien escoltar els grills, el degotís d'una aixeta, els sotracs distants d'un carro. Fins que ha entrat la
les pobres arestes. S'agraden igualment de la frescor de la sorra o del degotís d'aigua de les canaleres. Troben sempre una fenella o unes ventalles mal
tremolosa, tota vermella, ja convertida en un clavell, ja desfeta en un degotís daurat. —Qui no ho diria? —pensa la donzella amb gran cobejança, plegades
tel de pluja. Quina recança no fa sentir caure l'aigua dies i dies! És un degotís que ens forada l'ànima. En Joan, mig cloïa els ulls. De tant anar pel món,
una catabalma bellament folrada de líquens i criptògames que era un pur degotís d'aigua gebrada i diamantina. Una pelia de castanyer clavada al fons de
La llengua acanalada entre els ullals, li penjava un pam enfora. Era un degotís de baves transparents, i les illades, una manxa que no donava l'abast a
sobre la teulada de la qual una estrella brillava intensament com un degotís d'argent). Doncs aquella casa és meva; l'he comprada aquest any. Veiam si
aquells enfurancs i llombs ferosos, aquelles raïqueres roiges i degotisses com entranyes obertes i aquella pelussera aspra i hirsuta dels arbres
una grossa rodella de coure brunyit, se'n puja amunt, amunt, amb un espès degotís d'espurnes que cauen i saltironen damunt la mar. La transmutació és
A la nit, sento ploure al celobert, amb una monòtona sonsònia. Hi ha un degotís que pica. Em desperto quan clareja. Obro una mica el balcó. El cel té una
de sang, encara ardents de vida, queien al seu damunt amb el ritme d'un degotís i s'amuntegaven bo i glevant-se damunt de la seva cara contreta d'horror.
i el gat desapareixen. La ràdio xerroteja llunyana música, tofenca i degotissa. Es reprenen les converses. Espero que la interrupció canviarà el monòleg
bruts. Que li agradaven els homes que tenien la pell fina i fresca com un degotís d'aigua subterrània. Els que exhalen pels porus olor de sabó i als llavis
pidolaven, per l'amor o mort de Déu, degotissos de xavalla, mentre cauen flocs de neu.
Deixats enrera planys, et vius en esplendors del degotís del temps, dins aquest prim mirall del cel més clar d'hivern,
terra te la digui amb mi. II O obaga, que eixamora el degotís, i amb esbarzers et guardes del abís; alzina, negra quan el dia
una donzella agraciada penjava una ampla xarxa, d'on queia el degotís, en el brancam d'una figuera; i al bestiar de la
s' hi ou sols, amb dolor mal continguda, el plor d' un degotiç. Rats-penats qui dormien, van i venen com a mals pensaments;
—a son volar feixuga nosa— tot esdevé un silenci clar, on ni el degotís del temps son cant profund i igual posar no gosa.
Ells volen dins ma ruta per la muntanya eixuta sens degotís frescal, sens flors ni molses verdes, com vívides
el camí del bon temps i prefigura l'arc de llum en degotís com el somrís de la pluja. XVII Camp de
ès sobre el buit la boca d'un coval d'on les tenebres són d'un degotís viventes, car plora en la negror son plany de gotes lentes
Fidelitat d'amor que no remou, aigua de pou, ni el degotís de prima vena d'oblit i enyor que regalima la vida al
com l'avenc obert al fons d'una melancolia? De cada teula un degotís blavenc penja, glaçat; i s'endevina el trenc del
neguit, quan ja la rosa de llum se'ns esflora i un degotís de quimera que plora el plant amara del cor revellit...
I el celatge amb color d'enamorada, i, a contra sol, el degotís lluent, nasqueren una matinada d'aquella immensa
corre sempre, sense aturarse mai, y les gotes par que caiguen dels degotissos que'ls sigles formen. Els portals dels graners abovedats, de la botiga
fullam, parexía un negre y estrany coval, reblit per les altures de degotissos, color d'escorxa seca, creuantse en tots sentits. S'alçava desd'el centre
beassades de barba d'olivera, murta, falsía, cireretes de pastor, eura y degotissos de la cova d'En Llana per compondre el Betlem. Descarregava el viatge y
s'en era anat, comensavem a arreplegar lo que s'era menester: rebasses y degotissos, barba d'olivera, brots y herbes, pastors, molins, ponts, casetes,
d'un raig de lluna qui eixía del sostre, s'hi destriava el rocam y els degotissos, el gorc d'aiga claríssima y la verdosa molça cubrint el pis; a un
amor prematura assentá en Belluguins, tal volta abans d' hora, vessant un degotís de seny en la manca d' aturall de sa complecsió. La primavera tombava cap
s' alsava una lleugera remor d' ones manses, dins la qual ratjava, com un degotís de malanconia, el cant rítmic y monotònic d' un mussol encastellat en la
de gérmens de tortura, sentí una gran calma únicament pertorbada per un degotís intermit-tent d' amargor fonedissa. Quant recobrá la plena conciència de
per convèncerlo, ab la fermesa de la debilitat, ab insistència de degotís qui forada la penya viva, ab l' afany encaradís y penyora d' ècsit de la
vida nova; montanyes y conradissos, clars de lluna, degotissos de la cova; colrades espigoleres qu'un jorn
¡Que hi fa de bon estar en sa tenebra oint dringar lo degotiç del gebre com'l eco d'una lira que s'consúm y entre
y en les coves de marbre, allí á la vora, los degotiços ploradors de l' aygua com enfilall de llevantines perles
herbes primes del camí, els esbarzers i la caseta, el degotís del rossinyol i aquella costa dura i dreta que va
enterboladis, com d'estalactita màgic degotís, envejant la calma d'un casal tot bru qui una creu de
la fas se m'il·lumina. Y apar la boca fresca un degotís de bresca. Y'n surt una boirina de perfumat halè.
trenes llefiscoses s'obren mirades cavernoses ab degotissos d'humitat. Gnoms Deveniu geperuts en la fosca perduts
amb metalls d'ajut. Però el renou no passa tot seguit i el degotís que va fora l'embut esquiva els blaus allí on l'or és mut
sorgir en la fosca els encenalls de la memòria, el degotís d'un desig, l'olor humitosa. Tanca't i escolta
del matalàs, i la llana, saturada de sang, començava a fer un múltiple degotís sobre el trespol que, dins aquell silenci esdevengut, es sentia amb la
dins un calidoscopi de frisances: restaren nítides, perfilades, entre els degotissos de suor i llàgrimes que s'arrengleraren sota les teves parpelles. Res no
aquí. Jo no dic mentides, dona. L'aigua és plena de molsa. Regalima degotissos el verdet que s'aferra a les parets. M'acost al caire del mur. Un
enfilall de roques on l'illa s'extingia, convertida en el seu propi degotís, anava baixant d'altura com més endins es feia fins que les darreres,
dels vàters de la impremta dels baixos. És clar que també podia ser el degotís de la roba mullada que la senyora del tercer tenia la dèria d'estendre al

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »