Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença, dèbils	degotissos	liles. Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un
Hi ha hagut moments de silenci absolut: es podien escoltar els grills, el	degotís	d'una aixeta, els sotracs distants d'un carro. Fins que ha entrat la
les pobres arestes. S'agraden igualment de la frescor de la sorra o del	degotís	d'aigua de les canaleres. Troben sempre una fenella o unes ventalles mal
tremolosa, tota vermella, ja convertida en un clavell, ja desfeta en un	degotís	daurat. —Qui no ho diria? —pensa la donzella amb gran cobejança, plegades
tel de pluja. Quina recança no fa sentir caure l'aigua dies i dies! És un	degotís	que ens forada l'ànima. En Joan, mig cloïa els ulls. De tant anar pel món,
una catabalma bellament folrada de líquens i criptògames que era un pur	degotís	d'aigua gebrada i diamantina. Una pelia de castanyer clavada al fons de
La llengua acanalada entre els ullals, li penjava un pam enfora. Era un	degotís	de baves transparents, i les illades, una manxa que no donava l'abast a
sobre la teulada de la qual una estrella brillava intensament com un	degotís	d'argent). Doncs aquella casa és meva; l'he comprada aquest any. Veiam si
aquells enfurancs i llombs ferosos, aquelles raïqueres roiges i	degotisses	com entranyes obertes i aquella pelussera aspra i hirsuta dels arbres
una grossa rodella de coure brunyit, se'n puja amunt, amunt, amb un espès	degotís	d'espurnes que cauen i saltironen damunt la mar. La transmutació és
A la nit, sento ploure al celobert, amb una monòtona sonsònia. Hi ha un	degotís	que pica. Em desperto quan clareja. Obro una mica el balcó. El cel té una
de sang, encara ardents de vida, queien al seu damunt amb el ritme d'un	degotís	i s'amuntegaven bo i glevant-se damunt de la seva cara contreta d'horror.
i el gat desapareixen. La ràdio xerroteja llunyana música, tofenca i	degotissa	. Es reprenen les converses. Espero que la interrupció canviarà el monòleg
bruts. Que li agradaven els homes que tenien la pell fina i fresca com un	degotís	d'aigua subterrània. Els que exhalen pels porus olor de sabó i als llavis
pidolaven, per l'amor o mort de Déu,	degotissos	de xavalla, mentre cauen flocs de neu.
Deixats enrera planys, et vius en esplendors del	degotís	del temps, dins aquest prim mirall del cel més clar d'hivern,
terra te la digui amb mi. II O obaga, que eixamora el	degotís	, i amb esbarzers et guardes del abís; alzina, negra quan el dia
una donzella agraciada penjava una ampla xarxa, d'on queia el	degotís	, en el brancam d'una figuera; i al bestiar de la
s' hi ou sols, amb dolor mal continguda, el plor d' un	degotiç	. Rats-penats qui dormien, van i venen com a mals pensaments;
—a son volar feixuga nosa— tot esdevé un silenci clar, on ni el	degotís	del temps son cant profund i igual posar no gosa.
Ells volen dins ma ruta per la muntanya eixuta sens	degotís	frescal, sens flors ni molses verdes, com vívides
el camí del bon temps i prefigura l'arc de llum en	degotís	com el somrís de la pluja. XVII Camp de
ès sobre el buit la boca d'un coval d'on les tenebres són d'un	degotís	viventes, car plora en la negror son plany de gotes lentes
Fidelitat d'amor que no remou, aigua de pou, ni el	degotís	de prima vena d'oblit i enyor que regalima la vida al
com l'avenc obert al fons d'una melancolia? De cada teula un	degotís	blavenc penja, glaçat; i s'endevina el trenc del
neguit, quan ja la rosa de llum se'ns esflora i un	degotís	de quimera que plora el plant amara del cor revellit...
I el celatge amb color d'enamorada, i, a contra sol, el	degotís	lluent, nasqueren una matinada d'aquella immensa
corre sempre, sense aturarse mai, y les gotes par que caiguen dels	degotissos	que'ls sigles formen. Els portals dels graners abovedats, de la botiga
fullam, parexía un negre y estrany coval, reblit per les altures de	degotissos	, color d'escorxa seca, creuantse en tots sentits. S'alçava desd'el centre
beassades de barba d'olivera, murta, falsía, cireretes de pastor, eura y	degotissos	de la cova d'En Llana per compondre el Betlem. Descarregava el viatge y
s'en era anat, comensavem a arreplegar lo que s'era menester: rebasses y	degotissos	, barba d'olivera, brots y herbes, pastors, molins, ponts, casetes,
d'un raig de lluna qui eixía del sostre, s'hi destriava el rocam y els	degotissos	, el gorc d'aiga claríssima y la verdosa molça cubrint el pis; a un
amor prematura assentá en Belluguins, tal volta abans d' hora, vessant un	degotís	de seny en la manca d' aturall de sa complecsió. La primavera tombava cap
s' alsava una lleugera remor d' ones manses, dins la qual ratjava, com un	degotís	de malanconia, el cant rítmic y monotònic d' un mussol encastellat en la
de gérmens de tortura, sentí una gran calma únicament pertorbada per un	degotís	intermit-tent d' amargor fonedissa. Quant recobrá la plena conciència de
per convèncerlo, ab la fermesa de la debilitat, ab insistència de	degotís	qui forada la penya viva, ab l' afany encaradís y penyora d' ècsit de la
vida nova; montanyes y conradissos, clars de lluna,	degotissos	de la cova; colrades espigoleres qu'un jorn
¡Que hi fa de bon estar en sa tenebra oint dringar lo	degotiç	del gebre com'l eco d'una lira que s'consúm y entre
y en les coves de marbre, allí á la vora, los	degotiços	ploradors de l' aygua com enfilall de llevantines perles
herbes primes del camí, els esbarzers i la caseta, el	degotís	del rossinyol i aquella costa dura i dreta que va
enterboladis, com d'estalactita màgic	degotís	, envejant la calma d'un casal tot bru qui una creu de
la fas se m'il·lumina. Y apar la boca fresca un	degotís	de bresca. Y'n surt una boirina de perfumat halè.
trenes llefiscoses s'obren mirades cavernoses ab	degotissos	d'humitat. Gnoms Deveniu geperuts en la fosca perduts
amb metalls d'ajut. Però el renou no passa tot seguit i el	degotís	que va fora l'embut esquiva els blaus allí on l'or és mut
sorgir en la fosca els encenalls de la memòria, el	degotís	d'un desig, l'olor humitosa. Tanca't i escolta
del matalàs, i la llana, saturada de sang, començava a fer un múltiple	degotís	sobre el trespol que, dins aquell silenci esdevengut, es sentia amb la
dins un calidoscopi de frisances: restaren nítides, perfilades, entre els	degotissos	de suor i llàgrimes que s'arrengleraren sota les teves parpelles. Res no
aquí. Jo no dic mentides, dona. L'aigua és plena de molsa. Regalima	degotissos	el verdet que s'aferra a les parets. M'acost al caire del mur. Un
enfilall de roques on l'illa s'extingia, convertida en el seu propi	degotís	, anava baixant d'altura com més endins es feia fins que les darreres,
dels vàters de la impremta dels baixos. És clar que també podia ser el	degotís	de la roba mullada que la senyora del tercer tenia la dèria d'estendre al

Pàgina 1 (de 2)

50 següents