DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
degotar M 5 oc.
degotar V 294 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb degotar Freqüència total:  299 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Fa un vent fort de ponent, que accentua el desglaç: totes les teulades degoten i als conreus del voltant a penes hi ha neu. El cim del Matagalls és
gairebé no es poden moure. La suor els perleja els fronts i els degota sobre les bates blanques i matxucades, tot i que acaben de posar-se-les.
li escorre un filet de líquid que, lliscant al llarg del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera veu s'eleva, alta i forta, rebota
front i les galtes, el nas i la barbeta inundats d'una suor viscosa que degota ininterrompudament sobre el seu rostre lívid i xuclat. El cos es buida i
el dit ple de plor, anà traçant petites retxes als vidres i intentava fer degotar les llàgrimes de la mateixa manera que anaven caient dels seus ulls. Les
hi fan una lluïssor, com dues ales de plata que degotessin claror: Catalunya, pàtria nostra, vola com una nau,
més enllà de la nit... No em sabria explicar... Darrera la garita la font degotava. M'he tornat a veure en aquella nit, assedegat, desalterant-me,
i que esguardem sovint: la cabellera li anava degotant rou i ambrosia. Mirava també l'arbre, i, tot de sobte,
el perfum del fonoll o la mamella de l'ovella o la cabra quan degoten, a sol baix, de la llet que van deixar-hi,
a la mina. Havien aprofundit la nova galeria seguint el bon filó, l'aigua degotava del sostre, els minaires xipollejaven en el llot. Zorbàs, l'antevigília,
com s'assembla a la meva Bubulina! Tot seguit els ulls se'm posaren a degotar com fonts, la gola se'm va nuar, no podia engolir! M'aixeco, pago, me
ni els tendres parrupeigs de colom, ni els pessigolleigs... I la suor que degotava, gelada, per la cara de la seva mestressa, i els cabells d'estopa, bruts,
llargues setmanes dins l'ombrívola i alta cambra de la torre, on la llum degotava damunt la pàl·lida tela només que pel sòtil. Però ell, el pintor, posava
que sembla un chor infernal d'arpies. Ajunteu les estalactites, que degoten sang de montanya, i la molsa, que cria l'humitat, an aquells llocs que no
a contemplar aquestes coses amb ulls indiferents i ombrosos, però elles degotaven una mel guaridora dintre el meu cor. N'havia un confort semblant al que
ocells amb les ales empastifades, els animals amb el pèl encastat, i tots degotant de mullena, rondinaires i mal a plaer. La primera qüestió era,
bala l'acabà. No he sentit plorar mai els cocodrils, ni he vist tan sols degotar una de llurs famoses llàgrimes. En canvi, he sentit llur veu, o millor
dels peus de la pobra bestiola, esmolades per les gredes de la ruta, li degotaven sang. Una gran tendresa envaí el cor de la bona molinera. Què més podia
La olor de tes essències, millor que tots els bàlsams! Bresca degoten els llavis teus, esposa: mel i llet hi ha davall la teva
mes entranyes: Em lleví jo a obrir al meu amat, i les mans mies degotaven mirra: mirra llagrimant eren mos dits, damunt les
La carreta era guiada per l'escoïssor de centenars de ferides que degotaven sang i per l'alleujament momentani que un ramàs de bruc, d'arboç o de
Castella amb les cordes mullades per la sang del Crist dels profetes que degotava damunt del paper dels escriptors castellans com les notes de la música,
altre tret, paren els cops de pistó, l'aigua ja només regalima, ja només degota, ja s'és del tot estroncada. Llavors comencen les converses i comentaris.
hi sortiren aixetes de llautó com si fossin bolets i a sota, perquè no degotessin a terra, hi tingueren de posar unes piques molt blanques i lluentes, i
de les cantonades hi ha una magnífica olor de garrofa covada. El vi degota a les bótes de sobre els molls i perfuma l'aire. Entren i surten els
ajaguda sobre un tapís de púrpura. Per damunt del seu cos nu, com si hi degotés un rou lluminós de gemmes. Els ulls li fulguren al cim del rostre com dos
dins la ferida, estroncà la sang, hi posà herbes clements. Després, féu degotar entre els llavis blancs de Tallafer un glop de vi centenari. Tallafer
i rogallós. Però sota la glòria del sol veurieu com es trasmuden. Tot degota llibertat i alegria, aleshores, amb una bella estridència. Aquells
panistres de palpissos i rodanxes, i els peixaters amb el cove al cap, degotant mullena, deixant un baf salabrós i un llampurneig d'escates, i les
eixien els créixens i les herbes d'aigua en llargues arracades, per on degotava el moixal. S'hauria dit que la molsa, de verda, humida i lluent, era un
engrescat el Bajalta, i amb la punta dels dits agafà una llenca de seitó, degotant del brou de l'escudella, i se la cruspí com si fos un requisit
per a entreveure el savi Tomàs de Bajalta amb el tarot que li degotava, els sabatots esclafats del taló, la camisa curta i la rònega capa
mena de forca, i al dessota, a terra, hi ha una bacina dintre la qual va degotant el pus. Cada dues o tres hores hom buida el recipient. D'altres estan
xiula alguna granada. Vaig tan de pressa com puc, car la sang de Kat va degotant a terra. A penes si ens és possible de protegirnos contra les granades,
el canelobre s'hi veia un petit cràter. Ningú no seia allí perquè el sèu degotava: clinc, clinc. Ho vaig veure tot, perquè feia tanta de calor que totes
de la mar besà son bell front altívol, i menà endarrera son cabell, que degotava. Li semblà que era com l'estàtua de marbre de son jardinet. Tornà a
distinta cada un. Torna al safareig, reforça el volt de l'aixeta que degota i, satisfeta, s'asseu a la cadira plegadissa de lona... —Trobareu les
mar. Mar de fons —/mareiro\. La mar bramula sordament. Els pins degoten. Hi ha una lluïssor llefiscosa sobre el granit costaner. Els gavinots
els vidres de la penya es veuen els arbres del jardí de l'Ateneu que degoten molls, brillants, a través del fum de tabac del local —perfum deliciós de
ferros d'una reixa, veig, al fons d'un jardí minúscul, una font rústega degotant sobre unes molses i unes petxines i un banc de ciment imitant troncs
de bell nou. I seguí l'estranya processó: cinc homes plens de fang que degotava i que estiraven un fardell negrós. I a dalt, radiant, el sol. Arribàrem a
i el foc de la rancúnia encesa i la fressa del remolí de les passions que degotaven incessantment verí damunt de la seva consciència amb la constància muda
Els ulls, en compte de rajar a dolls mirades escrutadores, sols degotaven mirades indiferents i somortes que devien quedar-se aturades en l'aire,
part ampla havia copsat tots els greuges d'en Quel i per la part estreta degotava un oli roent. Després se li va aparèixer una piràmide molt semblant a una
pujada lenta i la cadena mullada, plegant-se damunt la pedra del brocal i degotant sobre el trespol humit. Ell prendrà el got; aquell got gran que recorda
hores en una estranya immobilitat, l'esguard fixe aquí davant, al degotar de la pluja sobre el trespol. La barraca també era una ruïna. Havia
passat entre els dits i ja no la tinc, no veieu! —féu tot alçant la mà que degotava. —Si no fos per la vostra cara, em pensaria que esteu una mica
en aquells cims, el dia que trobàrem un eixam dins una soca d'alzina, que degotava mel, literalment: El durae quercus sudabunt roscida
representada pel Cor que més ens ha estimat, el de Jesús, del qual degotarà la sang redemptora, que els àngels, amb calzes, escamparan pel món. La
topar, topall; abrigar, abrigall; bolcar, bolcall; encendre, encenall; degotar, degotall; amagar, amagatall; trencar, trencall; escanyar, escanyall;

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »