Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Fa un vent fort de ponent, que accentua el desglaç: totes les teulades	degoten	i als conreus del voltant a penes hi ha neu. El cim del Matagalls és
gairebé no es poden moure. La suor els perleja els fronts i els	degota	sobre les bates blanques i matxucades, tot i que acaben de posar-se-les.
li escorre un filet de líquid que, lliscant al llarg del nas, acaba per	degotar	entre els colzes separats. La tercera veu s'eleva, alta i forta, rebota
front i les galtes, el nas i la barbeta inundats d'una suor viscosa que	degota	ininterrompudament sobre el seu rostre lívid i xuclat. El cos es buida i
el dit ple de plor, anà traçant petites retxes als vidres i intentava fer	degotar	les llàgrimes de la mateixa manera que anaven caient dels seus ulls. Les
hi fan una lluïssor, com dues ales de plata que	degotessin	claror: Catalunya, pàtria nostra, vola com una nau,
més enllà de la nit... No em sabria explicar... Darrera la garita la font	degotava	. M'he tornat a veure en aquella nit, assedegat, desalterant-me,
i que esguardem sovint: la cabellera li anava	degotant	rou i ambrosia. Mirava també l'arbre, i, tot de sobte,
el perfum del fonoll o la mamella de l'ovella o la cabra quan	degoten	, a sol baix, de la llet que van deixar-hi,
a la mina. Havien aprofundit la nova galeria seguint el bon filó, l'aigua	degotava	del sostre, els minaires xipollejaven en el llot. Zorbàs, l'antevigília,
com s'assembla a la meva Bubulina! Tot seguit els ulls se'm posaren a	degotar	com fonts, la gola se'm va nuar, no podia engolir! M'aixeco, pago, me
ni els tendres parrupeigs de colom, ni els pessigolleigs... I la suor que	degotava	, gelada, per la cara de la seva mestressa, i els cabells d'estopa, bruts,
llargues setmanes dins l'ombrívola i alta cambra de la torre, on la llum	degotava	damunt la pàl·lida tela només que pel sòtil. Però ell, el pintor, posava
que sembla un chor infernal d'arpies. Ajunteu les estalactites, que	degoten	sang de montanya, i la molsa, que cria l'humitat, an aquells llocs que no
a contemplar aquestes coses amb ulls indiferents i ombrosos, però elles	degotaven	una mel guaridora dintre el meu cor. N'havia un confort semblant al que
ocells amb les ales empastifades, els animals amb el pèl encastat, i tots	degotant	de mullena, rondinaires i mal a plaer. La primera qüestió era,
bala l'acabà. No he sentit plorar mai els cocodrils, ni he vist tan sols	degotar	una de llurs famoses llàgrimes. En canvi, he sentit llur veu, o millor
dels peus de la pobra bestiola, esmolades per les gredes de la ruta, li	degotaven	sang. Una gran tendresa envaí el cor de la bona molinera. Què més podia
La olor de tes essències, millor que tots els bàlsams! Bresca	degoten	els llavis teus, esposa: mel i llet hi ha davall la teva
mes entranyes: Em lleví jo a obrir al meu amat, i les mans mies	degotaven	mirra: mirra llagrimant eren mos dits, damunt les
La carreta era guiada per l'escoïssor de centenars de ferides que	degotaven	sang i per l'alleujament momentani que un ramàs de bruc, d'arboç o de
Castella amb les cordes mullades per la sang del Crist dels profetes que	degotava	damunt del paper dels escriptors castellans com les notes de la música,
altre tret, paren els cops de pistó, l'aigua ja només regalima, ja només	degota	, ja s'és del tot estroncada. Llavors comencen les converses i comentaris.
hi sortiren aixetes de llautó com si fossin bolets i a sota, perquè no	degotessin	a terra, hi tingueren de posar unes piques molt blanques i lluentes, i
de les cantonades hi ha una magnífica olor de garrofa covada. El vi	degota	a les bótes de sobre els molls i perfuma l'aire. Entren i surten els
ajaguda sobre un tapís de púrpura. Per damunt del seu cos nu, com si hi	degotés	un rou lluminós de gemmes. Els ulls li fulguren al cim del rostre com dos
dins la ferida, estroncà la sang, hi posà herbes clements. Després, féu	degotar	entre els llavis blancs de Tallafer un glop de vi centenari. Tallafer
i rogallós. Però sota la glòria del sol veurieu com es trasmuden. Tot	degota	llibertat i alegria, aleshores, amb una bella estridència. Aquells
panistres de palpissos i rodanxes, i els peixaters amb el cove al cap,	degotant	mullena, deixant un baf salabrós i un llampurneig d'escates, i les
eixien els créixens i les herbes d'aigua en llargues arracades, per on	degotava	el moixal. S'hauria dit que la molsa, de verda, humida i lluent, era un
engrescat el Bajalta, i amb la punta dels dits agafà una llenca de seitó,	degotant	del brou de l'escudella, i se la cruspí com si fos un requisit
per a entreveure el savi Tomàs de Bajalta amb el tarot que li	degotava	, els sabatots esclafats del taló, la camisa curta i la rònega capa
mena de forca, i al dessota, a terra, hi ha una bacina dintre la qual va	degotant	el pus. Cada dues o tres hores hom buida el recipient. D'altres estan
xiula alguna granada. Vaig tan de pressa com puc, car la sang de Kat va	degotant	a terra. A penes si ens és possible de protegirnos contra les granades,
el canelobre s'hi veia un petit cràter. Ningú no seia allí perquè el sèu	degotava	: clinc, clinc. Ho vaig veure tot, perquè feia tanta de calor que totes
de la mar besà son bell front altívol, i menà endarrera son cabell, que	degotava	. Li semblà que era com l'estàtua de marbre de son jardinet. Tornà a
distinta cada un. Torna al safareig, reforça el volt de l'aixeta que	degota	i, satisfeta, s'asseu a la cadira plegadissa de lona... —Trobareu les
mar. Mar de fons —/mareiro\. La mar bramula sordament. Els pins	degoten	. Hi ha una lluïssor llefiscosa sobre el granit costaner. Els gavinots
els vidres de la penya es veuen els arbres del jardí de l'Ateneu que	degoten	molls, brillants, a través del fum de tabac del local —perfum deliciós de
ferros d'una reixa, veig, al fons d'un jardí minúscul, una font rústega	degotant	sobre unes molses i unes petxines i un banc de ciment imitant troncs
de bell nou. I seguí l'estranya processó: cinc homes plens de fang que	degotava	i que estiraven un fardell negrós. I a dalt, radiant, el sol. Arribàrem a
i el foc de la rancúnia encesa i la fressa del remolí de les passions que	degotaven	incessantment verí damunt de la seva consciència amb la constància muda
Els ulls, en compte de rajar a dolls mirades escrutadores, sols	degotaven	mirades indiferents i somortes que devien quedar-se aturades en l'aire,
part ampla havia copsat tots els greuges d'en Quel i per la part estreta	degotava	un oli roent. Després se li va aparèixer una piràmide molt semblant a una
pujada lenta i la cadena mullada, plegant-se damunt la pedra del brocal i	degotant	sobre el trespol humit. Ell prendrà el got; aquell got gran que recorda
hores en una estranya immobilitat, l'esguard fixe aquí davant, al	degotar	de la pluja sobre el trespol. La barraca també era una ruïna. Havia
passat entre els dits i ja no la tinc, no veieu! —féu tot alçant la mà que	degotava	. —Si no fos per la vostra cara, em pensaria que esteu una mica
en aquells cims, el dia que trobàrem un eixam dins una soca d'alzina, que	degotava	mel, literalment: El durae quercus sudabunt roscida
representada pel Cor que més ens ha estimat, el de Jesús, del qual	degotarà	la sang redemptora, que els àngels, amb calzes, escamparan pel món. La
topar, topall; abrigar, abrigall; bolcar, bolcall; encendre, encenall;	degotar	, degotall; amagar, amagatall; trencar, trencall; escanyar, escanyall;

Pàgina 1 (de 7)

50 següents