DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deix M 338 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deix Freqüència total:  338 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fer-hi. Simulen ignorar la necessitat d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali que la "ciència" —o la "tècnica"— "va massa
paraules, pregunta: —On és, l'ordenança? —L'han retirat —diu ell amb un deix amarg. Ara tots el miren, un d'ells amb un tros de truita a les pues de la
el veu entrar. —Aquestes són les meves noies —diu la mestressa amb un deix d'orgull. Les altres dues s'aixequen també, totes tres decanten
recó de platja. És un crit de color i de vida. Alta, ben plantada, amb un deix de cinisme que la fa més atractiva encara. Vesteix robes de tons
si estem a la presó. Fa temps que encar la dèiem amb deixos d'amargor, perdérem la tonada i sols ens resta el
sent? No podia dir-li que només sentia els coloms, que tenia a les mans deix de sofre dels abeuradors, deix de veces relliscant a dintre de les
sentia els coloms, que tenia a les mans deix de sofre dels abeuradors, deix de veces relliscant a dintre de les menjadores acompanyant-les perquè no
la via ferrada tenien una lluïssor humida, les barraques s'ajupien amb un deix plorós; els soldats encapotats, els obrers, tot el suburbi semblava
d'allà. Parla seriosament, i, amb tot, les seves paraules tenen un deix d'ironia. Quan ha dit opulents ho he notat i he donat un cop d'ull
al llindar. —Soparan junts, senyor? Cosme descobrí en aquella pregunta un deix de reticència voluntària. No estava disposat a discutir els seus
encara el contorbava. I era la mateixa veu d'abans, amb un càlid deix de dolcesa, amb accents febles i alentits que la transformaven en cosa
a un i cadascun de la manera que li és pròpia: Gaspar, afable i amb un deix de respecte, perquè, sigui com sigui, a ell li serà encomanat el govern
i, d'un gran esvoranc, a banda dreta, com tu pel deix brillant i per l'aspecte, deessa armada, excelsament formosa,
Barcelona, per qualsevol carrer de l'Eixample, albiro uns ulls que tenen deix camperol. Penso en la ventada que se'ns emporta a ciutat. Tanmateix, jo
i orelles per a escoltar, com ho plantifico això a la novel·la? El deix d'un gest, d'una veu, un silenci. Mot a mot ho he d'escriure. Traduir
això, no ho sé si es notarà en la lletra, però em sento damunt com un deix de tristesa, o, si més no, de melangia. Aquests costums, aquestes
per "no tocaràs!"... Ara m'adono que el to de veu de l'Elena té un deix especial que atribueixo a la distància mínima que ens separa. Una
necessitat de ser mirats. A cops mirar és com cridar i la mirada té un deix de necessitat de coneixement però també d'angoixa. Volem mirar perquè
fronteres són difuses i hi ha signes d'afecte reguladors i reguladors amb deix d'afecte. Ho veiem en el cas de les relacions a classe. Acompanyen la
de l'aigua. Un obelisc que des del centre del Born apunta al cel amb un deix d'impassibilitat faraònica recorda en la inscripció de la seva peanya el
gotes gemades tan sols escoltar saben el so de llur musica i el deix de llur tonada. Tornà l'home a la platja, i al corn marí:
tragèdies primitives. J. Bofill i Matas Minuciós i exacte amb una mica de deix mig-eval. Humanista i realista. Arriba a fer-nos sentir la voluntat de la
tan suaus i reposades, calma retornadora després del temporal, amb aquell deix d'enyor i desconhort que acompanya com ombra fidel qui tot ho ha perdut i
que hi pot haver al món! —Ai, Déu meu! —féu la Joaneta, amb son deix conciliador—. Amb tanta gent rica que hi ha a Barcelona, bé hi podría
disfruto cent vegades més! —Encara te'n recordes? —preguntà amb un cert deix de tristesa María Gloria. —Oi, sí, sí. Mira, ara encara hi he afegit dúes
sorprès en sos ulls, entre breus llampecs de interna exasperació, un cert deix de continuada melangía, pensant que una dòna als vintidós anys
Quan arribaran les soperes fumejants, l'oloreta del brou haurà perdut el deix folklòric i obrirà la gana amb la bona simplicitat dels fets vius.
fresca, amb unes arrugues molt fines arran de parpre que li donaven un deix de fatiga trèmula. Havent dinat havia vingut vora el balcó a seure, amb
va cap a les Rambles. Aquella nit, la seva mare li troba en l'esguard un deix de fadiga que li fa témer per un perill desconegut. Què tindrà en Joan
escoltàvem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Això mancava no més? Jo tenia una
com els altres, com aquell. No millor. Parlava ja sense rancúnia, amb un deix de tristesa. —Aquell, el Quelot... És una bèstia. Mira. Li mostrava el
davant d'un retaule, davant d'una pintura, davant d'un marbre, amb un deix d'oratòria sagrada. Feia ressaltar la pulcritud d'un detall, la filigrana
el record d'aquest cap pelat i encrostissat, en altre temps, a causa del deix de la verola. I, en quant als guanys d'en Temme, ¡què havia ella de refiar
no se quin regiment. L'haver sigut tants anys militar, li donava un cert deix senyoríl, dintre de la summa pobresa en que vivía, tant en la manera
rodar un bastonet per l'Avenue des Acacias, parlàvem de les coses amb un deix d'indiferència elegant. Coneixíem a les cortisanes més importants i els
que cal anar-la a cercar molt lluny aquesta medicina? Llangorosa, amb un deix d'ironia als llavis, tornà a tocar-li la barba i s'escapolí. Oh! amb quin
la malalta. Els veïns també se n'adonaren i comentaren el fet amb un deix d'emoció i lloablement per a Eugènia. Sogra i nora caminaven molt poquet
desig viu de fer-ne una traducció literal, traeixen involuntàriament un deix idealista extra-escultòric, sentimental o romàntic, del qual ells no han
algun conflicte vulgar, amb una veu greu. Les paraules tenien un deix untuós de sensualitat macilenta i trèmula i produïen al menjador una
assegut als graons de la façana, toca sense parar, amb l'acordió, amb un deix de sentimentalisme popular i canallesc, les darreres cançons de París. La
llimoners i clavellines i de piuladissa de pardals, encara remuga amb un deix esbalaït l'oració matutina que acaba just de tocar, mentre una merla
aquesta. —No està mal, no està mal... —va repetint el meu company amb un deix de recança—. Però, permeti'm una pregunta: vostè ha estat mai al castell
coneixereu l'estrangeria: arrossegaran les erres, faran anar les ges i un deix o altre els trairà. A un català això no li esdevé mai. Si se'n va a Madrid
de la dona del Cèsar? Ella llençà la cigarreta. —I ara? —afegí amb un deix de ralleria.— Encara no esteu satisfet? No senyor; no estava satisfet. De
donar-nos pressa. —Se'ns farà de nit, —exclamava sovint amb un subtil deix de paüra. —Encara és d'hora, home. Tot just són les dues, —li respongué
canta /Vora el Weser\. Ho fa amb molt de sentiment, però amb un deix saxó. Amb tot, arriba a emocionar-nos, mentre estem als fogons aparellant
ara... —Sempre seràs un excèntric! —Excèntric, jo? —féu Ferrer amb un deix d'amargor.— I els cèntrics on són, Amfós?... Adéu, adéu! I, creu
i reservat. Per què, ultra la preocupació de la causa, tenia aquell deix i aquell disgust de tot? No sabia pas definir-s'ho. De vegades començava
fresc. Però Denis Couloy no deixa la porta oberta, justament la tanca amb deix solemne. Què us en sembla? Contempla la seva obra amb els nostres ulls.
l'argolla. Ets delicat de carnadura, tu, t'ha vingut a dir amb un tènue deix d'ironia quan te les treia el guàrdia. —/Tengo aquí tus señas

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »