DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deixar M 1 oc.
deixar V 92903 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deixar Freqüència total:  92904 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Provenim potser de l'olímpic i de Themis?", va dir Clotho, sense deixar, però, el fus i de feinejar. Parlava tan sols per matar una mica
comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s'abatia
història contra la seva dona i els suplicava que, per castigar-la, el deixessin sortir. Crèdula, la parella li va permetre de revenir a la llum. En
mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de
enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i
avisar-te, però, que n'hi ha algunes de força salvatges i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al ventre els guerrers que tant varen
En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima. No deixarem de consignar, però, que a Lavínia hi va haver, temps enrera, una
molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre.
noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant
i tornava a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha deixat de pedra", comentava la senyora Marigó. "Bah, bah, jocs de miralls", li
de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les dames deixaven de banda l'estampa i Pulcre, aquest encara amb la boca oberta, i
"El pobre devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les vellúries. No us perdeu la delícia del ponent d'avui." I fins
sacrificat amb una espantable barreja de tendresa i furor. Tot seguit, deixant la qüestió de banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible
dissortat pare, que es va menjar, tan innocentment com de gust, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic hereu, els antics
amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar contents, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de capficar-vos, o tu ne quaesieris
"Vinc, vinc de seguida, un moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va
de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui sap si per motius de
servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que esdevindrà
hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva obra sencera. I tot això,
era evident que es moria de ganes d'exhibir la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava d'agafar-lo pel mot la senyora Magdalena Blasi.
observava la senyora Marigó, entesa en el ram de les cavalleries. "Deixa'l fer, Tecleta. Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no
sense nom, de les de la tropa de xoc. Sortida del bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic, armada d'un arc que
jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una mica blanes—, Euïos va deixar Nysa, em penso que per no tornar-hi mai més. Les nimfes nodridores varen
a Déu", afermava amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de ser curiós", prosseguia, contrariant el fervorós desig, Pulcre
que cada dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar,
complexos. Sóc viuda, prou que ho saben, i el meu enyorat absent em va deixar, no ho negaré, arreglada i, a més, senyora i majora. Tanmateix, una casa
aquella desgràcia del Minotaure i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em limitaré a meditar sobre la darrera, que es
de les cases s'havien esborrat confosos amb les ombres, Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas,
un desengany més. Tino Costa aquesta nit es dirigia a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a penes si el seu cor, mentre
ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella, on la deu haver deixada? —Sí: què en deu haver fet, d'aquella perduda? —La deu haver deixada a
haver deixada? —Sí: què en deu haver fet, d'aquella perduda? —La deu haver deixada a qualsevol banda, i si t'he vist... ja ho sabeu. Quan s'ha vist que durés
de treure un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien deixat a fora, decantat contra la paret perquè es refredés. En veure Candi que
si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les facècies tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això
fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany renou. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de poc va
rostre amb reflexos de cel tranquil. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps que havia durat la seva absència, s'havia convertit
seu descans. No obstant això, quan Mila es prometé amb Tiago, el seu pare deixà, per un cas rar, les seves terres d'Argona i vingué a donar la seva
que veuen en ell un digne continuador de la família i saben que poden deixar-ho tot confiat a les seves mans. Mila hi havia d'estar que ni una reina.
—la gran afició del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la festa, per la vistositat
Mila i el seu padrí i enviaren àdhuc avís al pare d'ella, perquè deixés les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la
de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, que acabà per deixar l'acordió per riure més a pler. Llavors el vell s'enfadà. Cada vegada més
a la primavera. De primer antuvi ella no sabé què contestar. Havia deixat córrer els dies sense pensar que havia d'arribar aquell moment; i ve't
Mila, assetjada per tots, aclaparada, acabà per dir-los que ho deixava tot a llurs mans, que obressin com els semblés millor. I com els veiés
fugaç. Tino Costa, d'infant, baixava molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la causa estava en els infants, que el turmentaven
veiessin el propi diable. Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de mirar-la, endevinant-li la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'
seva mare, havia sentit afecte o interès quan el seu cansament de tot li deixava experimentar un d'aquells sentiments. Una d'elles: Màrius, l'amistat tal
mort; l'altra era Quim Bisa. Quim Bisa era l'únic record bo que li havia deixat l'escola. Encara que molt diferents de caràcter —i potser per això
a veure'l només el dia abans, i la seva visita a Tino Costa li havia deixat més tristesa que no alegria. L'entrevista va ésser breu, gairebé freda, i
en el qual tocà tantes vegades; amb les flors del gerro, tal com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb el retrat d'ella a un costat, i el
les seves flors preferides, que s'han assecat al gerro i tal com ella les deixà. Quan em vindrà a veure —si mai ve— ho trobarà tot com estava i tindrà
el violí— se'ls sentia tocar fins a altes hores. Quan la seva filla el deixà, després de donar-li ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella

  Pàgina 1 (de 1859) 50 següents »