×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deixatar |
Freqüència total: 183 |
CTILC1 |
ens denota un vigor de felicitat: el sofriment és | deixatat | ). Mirarem de no convertir-nos, de ser lleials, i no | bacallà. Admirable l'art oratòria del nostre catedràtic, que li permetia | deixatar | durant tres quarts i sense repetir-se, allò que els seus apuntes, | unes sopes de la seva invenció, que reunien no sé quantes virtuts. | Deixatava | un parell d'ous en un plat soper de pagès, el curullava de vinàs | figuretes, una mica àngels i una mica autòmates, que a mig camí es | deixaten | en una crinolina. Era després d'una sessió de balls dramàtics i | aquella nit, mentre la música espanyola es congriava, s'estremia, es | deixatava | , esclatava, es fonia, i Arnau mirava aquelles dues pobres noies gentils i | Doncs som-hi: àdhuc per donar-li més força i expansió, heu | deixatat | la vostra dosi d'extracte suardós dins una tassa de cafè, heu procurat | veles inquietes. Aviat es fonen en l'enterca grisor de l'hora prima que | deixata | l'ambient. "La Gavina" avança remisa, però impacient. El ventim bufa de | anterior i que, arguments i propòsits, perdin significat a còpia de | deixatar | -se i deixatar-se... —Bona nit, tothom! —Hola, gent! —Bona | i que, arguments i propòsits, perdin significat a còpia de deixatar-se i | deixatar | -se... —Bona nit, tothom! —Hola, gent! —Bona nit! —A | Entre vòmits, subministrar un vas gran d'aigua albuminosa, preparada | deixatant | 4 clares d'ou en 1 litre d'aigua. No donar un segon vas | deixebles, nascuts en l'aristocràcia i en l'alta burgesia barcelonina, es | deixataven | en un ambient del qual no hem arribat encara a trobar el secret ni la | quan sigui ben picada, s'hi tirarà una clara d'ou del dia, amb la qual es | deixatarà | . Tot seguit s'hi aboca aigua de la infusió anterior, per una lavativa, i | vegada que Muntaner tenia a tret l'Agustí, en un cercle pròxim, es fonia | deixatant | les seves impressions, revelant els seus dots d'observador, d'home fi de | ressonància. I començaren a tapiar-lo. Al soroll que produïa la paleta en | deixatar | l'aigua i ciment i en escantellar els maons, respongué un eco misteriós, | de topazi del sol que les penetrava, oferia una opacitat sutza, com si hi | deixatessin | cendre. Aspriu, entristit, va preguntar-se a quants quilòmetres lluny | i sense cap esguard de la realitat, finiren en un sorollós fracàs. | Deixatada | accidentalment la qüestió social en la política, ben tost foren | de medicaments? 1. La solució, que consisteix en | deixatar | una substancia sòlida en un líquit. 2. La maceració, que | cola el tot. Les de làudano, ab dèu o vint gotes de làudano que se | deixaten | en mitx litre d'aigua pura o de arrel de malví. Les laxants ab | i se cola. També ab 10 grams de savó ordinari, però bo, que se | deixata | en mitx litre d'aigua freda. Còm se preparen les enemes | sal i un xic de llard. Còm se fa lo caldo de la reina? Se | deixata | un rovell d'ou en un vas d'aigua calenta; s'hi tira sucre i quatre gotes | què se preparen los més usuals? La substancia que hi ha de entrar se | deixata | ab aigua freda en cantitat suficient pera formar una pasta clara que se | de fècula de patata: conté 60 grams de fècula que se | deixata | en 90 grams d'aigua freda. Què son i còm se preparen los | de sabó, contra les inflamacións: 1 kg. de sabó blanc se | deixata | en cinc o sis litres d'aigua calenta i lo resultant se barreja ab l'aigua | malaltíes de la pell: 100 grams de bisulfurat de potassi que's | deixata | en l'aigua del bany. Què es lo que interesa tenir en compte al | per les plantes, el millor és posar alhora adobs orgànics i químics | deixatats | conjuntament a l'aigua i que es deixa fermentar. Per 1,000 | es cullen, es posen al sol, que comencin a descompondre's, i llavors es | deixaten | amb aigua, se'n treuen les granes i es conserven fins a la sembra. | cull de les plantes més vigoroses en el mes d'octubre, aquests fruits es | deixaten | en aigua clara per separar les granes de la seva polpa i quan són seques | taronges, peres, caquis, codony, etc., es deixen podrir, i llavors es | deixata | la fruita en aigua, i en dues o tres rentades queden les llavors netes i | impecable de construcció i amb una qualitat poètica que no entrebanca ni | deixata | les descripcions ni els diàlegs. El món no és, potser, tal i com se | que surt pels ulls, sigui llum sigui una mena de fluid, l'home, com si el | deixatés | , i el perd. Val més ensopegar amb els peus, que no amb els ulls. I són | règim soviètic es liberalitzarà en conseqüència, que el totalitarisme es | deixatarà | i que si arribava a realitzar-se la predicció de Kruschov: "Assolir i | la vida cultural de les ciutats, que abans eren el nucli creador, s'ha | deixatat | , que s'ha perdut la vida de relació i amistat indispensable per a una | és l'únic que dóna fe d'una vida que, si no, hauria estat inútilment | deixatada | . Per això va, per última vegada, a la torre dels Valldaura, en "una | , vull dir que es nega —que és el que diuen en el país: vull dir que es | deixata | la consistència i es desfibra. Per a prevenir aquest fet existeix el vell | una política d'amplitud nacional; però, en fer-ho, no volem que es | deixati | en una tinta neutra i aigualida, negligint els problemes de caràcter | viu del meteix aliment que l'home fet, solament que ha d'esser mes | dexatat | y engrunat, però igualment substanciós. L'illustre Bisbe de Vich un día | de canyella de Holanda y una mica de sal. Tot plegat se posa al foch | deixatant | avans lo midó ab una mica de llet y á foch regular se cou fins á tenir | una espátula de fusta, y si s' observa que fos massa espessa la pasta se | deixata | ab una mica mes d' aygua, fins que aixecant la espátula, al bufarla la | de llimó y 's couhen per lo mateix estil. Neulas á la francesa. Se | deixata | una lliura de farina ab nou unsas de sucre blanch, tres unsas d' aygua | Se posan en un gibrell quatre claras d' ou y 's batan un poch sols pera | deixatar | las, se tira una mica de sucre brillant y 's bat ab una petita espátula de | y mitj got d' aygua natural. Se barreja tot plegat á fi de que 's | deixatin | be los ous y d' aquesta manera se continua amassant fins que 's formi una | molt estimat. Salsa romana. Se pren caldo de badella y pernil, se | deixata | ben bé ab anxovas que avans s' hajan rentat perfectament y se 'ls hi haja | cacerola quatre onsas de mantega de vaca y una onsa de farina, després se | deixata | ab un vas de llet bullint y 's procura remenarla contínuament á fi de que | peixos d' aygua dolsa. Salsa de táparas. En una cacerola se fá | deixatar | un tros de mantega, després s' hi afegeix una mica de farina, després s' | duas grans culleradas de salsa á la espanyola, á la que s' haurán | deixatat | un parell de ous. Aquest fiambre es molt recomanat pera acompanyar los | que guanyan molt ab tals ingredients. Crema de pastisser á la llimona. Se | deixatan | en una cassa sis rovells d' ou ab quatre onsas de farina y una mica de | tiran en un cassó vuyt rovells de ou y una lliura de farina de arrós y se | deixata | ab dos porrons de llet de atmetllas que estigui ben calenta; fet aixo se | tasseta de bona crema á la parmessana. Crema lleugera á la ciutadana. Se | deixatan | en un cassó tres rovells de ou ab dos adarms de vainilla en pols, s' hi | ab un poch de llet calenta de cabra; quan la goma está esponjosa ó ben | deixetada | , llavoras se posa ab un cassó y s' hi afegeixen deu unsas de sucre blanch | de pansas. En un gibrell s' hi tira una lliura de farina y 's | deixata | en la llet suficient, cuatre ous y un adarm de vainilla en pols, després |
|