Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

L'alenada pactista catalana travessà les mars i fou la brisa que	deixondí	l'esperit de les llibertats públiques a Sicília i Sardenya, països de
Lloberola, es despertava normalment. No l'havia cridat ningú, ni l'havia	deixondit	cap soroll; els nervis estaven tips de dormir; havia aprofitat fins a les
del metje l' havían atontida com un cop de massa al cap. Mes, aviat,	desxondint	se altra volta en son pit la confiansa, ohint altra vegada la veu d'
sentí bellugar lo nen en sos brassos y apretá 'l pas, temerosa de que 's	desxondís	ans d' hora. Cama-llarga com era, la Rambla no se li acabava may. Al
llurs noms, el primer, l'últim, que en aquest llac ardent va	deixondir	-se quan els cridà llur General i els nobles van
per fer amb la llum sagrada novell salut al Món, va	deixondir	-se Leucotea, i perfums amb rou fresquívol hi va
, el meu pit començà, a poc a poc, a omplir-se. La meva oïda es	deixondí	, el silenci es tornà crit, l'ànima, feta ella també de la mateixa
llavis amb un rictus autoritari; mig closes o mig obertes (s'adorm o es	deixondeix	?) les parpelles dels seus ulls d'ametlla; emmarcat l'oval graciós del
company de Picasso al taller "La Guayaba", orejava l'ambient familiar i	deixondia	la precocitat intel·lectual de Manuel, el mitjà dels germans, amb l'aire
de peus a terra. Les seves paraules podien vibrar com una diana per a	deixondir	els adormissats i crear un ambient d'exaltació i de confiança; al dessota
que l'experiment o la demostració ens han convençut perquè hagi	deixondit	el sentiment de la seva evidència; el que ens ha convençut, i ha extingit
grises visions, ells obtenen vesllums de l'eternitat, i s'extremeixen, en	deixondir	-se, de trobar que han estat al mateix caire del gran secret. A arrapades,
em decidí a romandre postrat; i el sòn aviat me sorprengué jeient. En	deixondir	-me, estirant un braç, vaig trobar al costat de mi un pa i un càntir
tenir-me despert hores i hores; però a la fí em vaig tornar a ensopir. En	deixondir	-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un càntir d'aigua.
de dins la mar riallera, i totes les coses i criatures del món en foren	deixondides	i alegrades. Tot el món somrient en la rossa joventut del nou dia! Tot el
novament de la carn, altre cop jove i gloriosa. La muntanya s'ha mig	deixondit	i pregunta, encara ensunyada: "—D'on m'ha vingut aquesta poderosa veu,
que era ahir que arribava rient la primavera i les seves clares rialles	deixondien	el món de l'hivernal dormida? I ara ja fulles grogues, i la tardor que
tractà de demostrarli lo molt que li agrahía aquella visita ab que li	dexondía	dins l'esperit tots els recorts més purs de sa passada existencia.
ab resignació com aquella parella'l jou." "De sobte, l'esperit se'm	dexondí	. El ciutadà sociable, dat a la lluyta d'idees y sentiments contraposats,
deixés en vaga per insignificant: fins i tot davallava a les criatures i	deixondia	el descontent en llur sí perquè (segons ell els va palesar) no
ja ben alt. Ja totes les remors concertaven, tots els murmuris amagats es	deixondien	: la joia de la matinada s'esbargia. Un aire fresc somovia elegantment les
portant un nou dia fred però clar i serè com si fos de juliol, es varen	deixondir	alhora els dos pastors. En Janret va sortir a fora, va mirar la volta on
A les tres de matinada trucàvem a l'hostal d'Arties. La bona gent va	deixondir	-se de pressa. En haver-nos obert ens planyeren de veure'ns en tan
fer grans coses. Com la natura, el nostre esperit, que haurà vetllat, es	deixondirà	en les frisances d'una vida nova. Les idees mesquines, des de tal
Alsàcia. A Saarbruck fou, com ell mateix ens ho conta, on sentí com es	desxondia	dins ell l'interès per les explotacions mineres i pels assumptes
i les dues feres enormes es posaren a caminar com si haguessin estat	deixondides	d'un somni. —No em treguis la mà de l'espatlla —mormolà Bagheera. —Ten-
Després de bella estona respongué el llarg i somnolent udol d'un tigre,	deixondint	-se, fart, del seu son. —Qui crida? —digué Shere Khan. I un esplèndid
Aquí tens carn: romp la gorja dels taurs. Txt! Dorm. No el	deixondiran	, perquè té una gran força. Els esparvers han davallat a
i la serpent farà de guardiana en vostra llar —i sense	deixondir	—; car la karela, l'amarga karela,
ceps de peu ardit: perquè us calcigui el rastre, la Jungla he	deixondit	! Els arbres van al damunt vostre! la jàssera caurà;
gronxant-se dintre una hamaca, a quinze metres damunt de terra. Quan es	deixondí	entremig de les veus cridaneres dels que viuen pels arbres, era el
fer tota fulla copsada dins un corrent d'aire. Això féu que Bagheera es	deixondís	, perquè es posà a flairar l'aire matinal amb un ronc pregon i cavernós,
mai del tot adormit, li advertia que allà no tenia res a témer. Per fi es	deixondí	, fent un salt que en trontollà la cabana, perquè la tela que sentia sobre
nàutiques de filiació clarament mallorquina. Tot aquest material ha	deixondit	el màxim interès de savis estrangers, per bé que els seus estudis hagin
arbres e les herbes". Prou que aquestes meravelles de la naturalesa	deixondien	en la gent assenyada més interès que les faules i els éssers mítics en
l'auriga se'n sentia tot placèvol. No estirà els braços ni badallà. En	deixondir	-se mirà entorn, i per primera vegada tingué esment que en aquella placeta
quiosc. Vora la seva orella distreta tot d'una sonà un fil de veu que es	deixondia	en una rialla. Era aquell fil de veu que tants de vespres li havia
avisat a corre-cuita va arribar a les tres de la matinada. Però com	deixondir	aquell malalt ensopit, agònic? El va cridar una i cent vegades... Res. Va
vaig cobrar més alè i més forces. Vaig incorporar-me amb un esforç; i em	deixondia	penosament, procurant moure els braços, enervats de peresa, i esparpellar
vegades esdevenia d'una impassibilitat impenetrable, gairebé idiòtica. En	deixondir	-se, semblava, de vegades, fatigada, com si hagués fet un greu esforç.
per les daines, per les cérvoles del camp; oh, no	deixondiu	! oh, no desvetlleu l'amor fins que en tindrà l'albir!
per les daines, per les cérvoles del camp: oh! no	deixondiu	, oh! no desvetlleu l'amor, fins que en tindrà
us conjur, a vosaltres, filles de Jerusalem, ¿per què	deixondiríeu	ni per què desvetllaríeu l'amor, fins que en tindrà
desert, recolzada en el seu amat? —Sots aquella pomera jo et	deixondia	: allí dolia per tu la teva mare, allí dolia per tu la
per les ones i afalagada per la simpàtica conversa dels mariners. En	deixondir	-me, l'alba despunta. De l'horitzó ens arriba una claredat tímida. Tons
i papallones de colors meravellosos, antífona matinal dels éssers en	deixondir	-se de la son de la nit, vetlleu la tomba de la meva estimada en el
era pres. I les darreres paraules de Jaume no li eren una sorpresa; en	deixondir	la seva malícia, el salvaven d'aquell plor ridícul que ell suara cuidava
del ritme es va convertir en la quietud del son. Arnau va començar a	deixondir	-se amb l'estesa sensació d'un suau contacte a la pell, amb la trencada
esbatanar els seus ulls rodons i fosforescents, però no prou forta per a	deixondir	-lo completament del son placèvol en què estava submergit el seu cos
á la meva ávia les rondalles que m'havía contat, y havían fet descloure y	deixondir	la meva tendre imaginació, llegintli la /Vida de Sant Aleix\ y

Pàgina 1 (de 10)

50 següents