×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb deixondit |
Freqüència total: 80 |
CTILC1 |
| Terra i llibertat. El concepte del servei col·lectiu de la terra, | deixondit | a la Catalunya Vella, arrelà en tota la pagesia del país a mesura que les | | fins a la darreria. Una topada amb un entrevistaire El jove nerviós, | deixondit | , jovial, prengué la cadira que jo li oferia, i digué que tenia que veure | | enlaire i lleuger, tremola el raïm salvatge. Pel bruit que fem, | deixondits | , i pel fresseig del viatge, penseu que tots farem coses seguint | | d'amos pagesos de la qual encara coneixem exemplars; és un comerciant | deixondit | que va amassant una petita fortuna, com tants d'altres. Hi ha a Maó una | | a la tasca que feia. També a l'ambient que el voltava, on la seva atenció | deixondida | descobria un tresor d'interessos per a un contemplador veritable. A | | l'home escaient per a veure el posat de la tela, perquè és home de seny | deixondit | i ningú no compleix sos deures millor que ell. Així, doncs, el bon | | Un bou negre que duia una corbata blanca —i al qual la meva consciència | deixondida | trobava fins i tot un cert aspecte judicial— em clavà els ulls tan | | d'estany, perforada amb forats arrodonits que feien un immòbil mostrejat, | deixondit | damunt de les parets. Quan em vaig haver ficat al llit, i hi era colgat, | | que, al desglaç d'un encantament, a qualsevol instant, llurs cossos | deixondits | es posessin a debatre's en llur presó de terra. Em neguitejaven totes | | quan pogués a la rectoría. La dòna, que ara tenía sempre les alarmes | deixondides | , preguntà al baylet si sabía què li volía'l senyor Rector, mes com el nen | | no pas de mà d'obra, sinó més aviat de quadres i de caps d'explotació | deixondits | , caldrà, al contrari, a les contrades on el poblament ja ultrapassa | | l'excursionisme no sorgí fins que hi hagué catalans que se sentiren | deixondits | a la consciència de tenir una terra seva, que era l'estatge de la seva | | —¡Fotre! —digué el senyor—. ¿Com saps tant? —Per allà estam molt | deixondits | . Aquella escena m'havia oprimit el cor. Oncle i neboda estaven | | amb la feina ben feta d'aquell xicot que no tenia vint anys. El carrer, | deixondit | , començava a cremar amb el baf d'un sol que s'anunciava aclaparador. | | mateix fet irreductible: l'existència de col·lectivitats ètniques, que, | deixondides | , clamaran llibertat. La faixa de terreny que priva Àustria de tocar | | son ánima. L' amor truca á ses portes y soptadament lo desperta; nóu Adám | deixondit | en mitj de les delícies de la vida, mira á son entorn y, sense donarsen' | | Hem de travallar, donchs, pera que'l poble tinga conciencia ben | dexondida | de la liturgia que es la forma sensible de la fe y de la oració pública. | | * * [3] A n-aquesta imprenta se necessiten alguns atlots | desxondits | y de poca son, y que sabien lletgir. * * * [4] Dietaris | | em crida que em trobi enamoradís; que l'ànima, | deixondida | , s'enceli en el vostre abís. | | les tres. Són, les moreres atapides, plenes de joves | deixondides | , com vol d'abelles aixerides qui roben mel flairosa, | | les tres. Són, les moreres atapides, plenes de joves | deixondides | , com vol d'abelles aixerides qui roben mel flairosa, | | et vaig veure dins la tanca que parlaves amb un... ben llest i | deixondit | !... —Ai! sí? —digueren.— I qui era? —Per entremig de l' | | , molls de rosada. "—Companys! Au! a la feina!", d'un aire | deixondit | i delitós ma veu els crida. Arromangat, prenc | | a morir varen infondre un bri de vida. Sa bella cara, | deixondida | , de tanta joia fou florida en veure Vicentet, que no | | la llum, tenen el riure per tot perfum. Tenen un riure d'ulls | deixondits | ; més condormides les fosques nits, més desvetlades | | de matinada, quin badar-se els ulls suaus! Quant el seny, mig | deixondit | , acull la idea primera, ja és fuita la nit lleugera | | fins a fer-les seguir. Si nosaltres som més desvetllats, tant o més | deixondits | voldríem els germans. Fins ens sap greu que això pugui semblar una | | mar endintre, lluny de la terra paterna; però el que és jo, | deixondit | , debatia en mon cor sense tara, si tirar-me de dalt de la nau | | i s'orienta per la fosca humida. Sap on trobar l'arrel més | deixondida | , com estrènyer's als més vibrants racons. Entra amb | | esguard. Veure't de nou, i que a l'oïda la breu escuma arribi | deixondida | on l'onada fineix del teu pensar, indefinidament | | còncau s'adorm el mariner, una vida subtil tenen les ombres, | deixondida | alenada l'oratge, malastruc averany el fosc núvol, i enlairades | | del Fill del Mecànic passat entorn del coll, amb la mà | deixondida | sobre el teu espatlló amb més magror que mai, que li era | | l'amortalla de blau. XXVI Els campanars vigilen | deixondits | , pastors severs d'una silent ramada, el clar repòs de | | garballer. Tanmateix, el guany no serà vostre! Voleu fer de sentinelles | deixondits | , i, en donar-vos de beure, ja estau condormits. [(Fort.)] | | endins. Obrien les flors humides llurs corol·les | desxondides | . I arreu anyells i cabrides espolsant-se el rou | | Y's rebaté sobre'l coixí, després d'apagar lo llum. Mes ella, altre cop | deixondida | , no podia tornar a pendre'l sòn y s'estava quietona, sentint a son marit | | ?... Dorm, dorm, que encara n'hi ha pera estona. Però la mixeta ja estava | deixondida | , y en comptes de tornar al cabasset se li ficava entre peus y la seguia a | | medicina. Lo que trobareu dins tota la pagesía es una jovenèa llavent y | desxondida | que 'n matèria de sebre corre p' el mon vos ne donará amb una cuyereta; y | | séu atlot de barca qu' era una alhaca, un estornell de lo mes espavilat y | desxondit | del mon, tayat de lluna p' el patró Ventura, y pòlissa com ell mateix. Li | | que becarán. ¿No 'm direu voltros com es axô? Ara à tots vos mir més | desxondits | que sabetlins y encara no hauré dit Per lo señal, ja n' hi haurá | | fora vila. Quinze díes després el patró Mateu que abans passava per homo | desxondit | y viu entre els mariners, havía perdut demunt es moll d' Andraitx sa bona | | d'aquell estrany sortilegi... quan tot d'una va alçar el cap, boy | deixondit | , quasi esverat... S'acabava de sentir un udol de gos, fondo, molt fondo, | | Nos vestíem amb una grapada, y amb dues d'aigua fresca per la cara, | detxondits | y alegres, baixávem lleugers del quarto de dormir. Tot-d'una començávem a | | de castes, però els que soliem enganyar eran els manco porucs o menys | detxondits | que'ls altres: buscarets, ferrericos, rossinyols, passaforandins, | | ademés flayrar ensemps que li davan un gotet de vi ranci. Quan quedá | deixondit | y 's trobá fora del fossar, torná á plorar altra volta. Llavors, | | ombrel·la i us vinc tot nu fet pensament! I aquesta nit ben | deixondida | , d'entusiasme i passió, ¡sóc tot la veu mai no | | de colors que tot ho encantan, mentre 'ls aucells | deixondits | cop de refilar passadas. Nosaltres al sé 'al hivern | | dolçors! ¿Qui durá 'l ball á l' ombra aymada? qui | deixondits | tindrá als amors? La seva corda ben tivada, al trench de l' | | dins el respir dels vents; i del son la filla d'Icari | deixondida | , sentí escalfar-se-li el cor d'esperança: tan cla' en el fons | | són ben clars.] [Ixen de la barraca un pastor molt vell i el rebadà, ja | deixondits | .] Pastor I com te revolcaves aquesta nit! El dormî a la montanya |
|