Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Terra i llibertat. El concepte del servei col·lectiu de la terra,	deixondit	a la Catalunya Vella, arrelà en tota la pagesia del país a mesura que les
fins a la darreria. Una topada amb un entrevistaire El jove nerviós,	deixondit	, jovial, prengué la cadira que jo li oferia, i digué que tenia que veure
enlaire i lleuger, tremola el raïm salvatge. Pel bruit que fem,	deixondits	, i pel fresseig del viatge, penseu que tots farem coses seguint
d'amos pagesos de la qual encara coneixem exemplars; és un comerciant	deixondit	que va amassant una petita fortuna, com tants d'altres. Hi ha a Maó una
a la tasca que feia. També a l'ambient que el voltava, on la seva atenció	deixondida	descobria un tresor d'interessos per a un contemplador veritable. A
l'home escaient per a veure el posat de la tela, perquè és home de seny	deixondit	i ningú no compleix sos deures millor que ell. Així, doncs, el bon
Un bou negre que duia una corbata blanca —i al qual la meva consciència	deixondida	trobava fins i tot un cert aspecte judicial— em clavà els ulls tan
d'estany, perforada amb forats arrodonits que feien un immòbil mostrejat,	deixondit	damunt de les parets. Quan em vaig haver ficat al llit, i hi era colgat,
que, al desglaç d'un encantament, a qualsevol instant, llurs cossos	deixondits	es posessin a debatre's en llur presó de terra. Em neguitejaven totes
quan pogués a la rectoría. La dòna, que ara tenía sempre les alarmes	deixondides	, preguntà al baylet si sabía què li volía'l senyor Rector, mes com el nen
no pas de mà d'obra, sinó més aviat de quadres i de caps d'explotació	deixondits	, caldrà, al contrari, a les contrades on el poblament ja ultrapassa
l'excursionisme no sorgí fins que hi hagué catalans que se sentiren	deixondits	a la consciència de tenir una terra seva, que era l'estatge de la seva
—¡Fotre! —digué el senyor—. ¿Com saps tant? —Per allà estam molt	deixondits	. Aquella escena m'havia oprimit el cor. Oncle i neboda estaven
amb la feina ben feta d'aquell xicot que no tenia vint anys. El carrer,	deixondit	, començava a cremar amb el baf d'un sol que s'anunciava aclaparador.
mateix fet irreductible: l'existència de col·lectivitats ètniques, que,	deixondides	, clamaran llibertat. La faixa de terreny que priva Àustria de tocar
son ánima. L' amor truca á ses portes y soptadament lo desperta; nóu Adám	deixondit	en mitj de les delícies de la vida, mira á son entorn y, sense donarsen'
Hem de travallar, donchs, pera que'l poble tinga conciencia ben	dexondida	de la liturgia que es la forma sensible de la fe y de la oració pública.
* * [3] A n-aquesta imprenta se necessiten alguns atlots	desxondits	y de poca son, y que sabien lletgir. * * * [4] Dietaris
em crida que em trobi enamoradís; que l'ànima,	deixondida	, s'enceli en el vostre abís.
les tres. Són, les moreres atapides, plenes de joves	deixondides	, com vol d'abelles aixerides qui roben mel flairosa,
les tres. Són, les moreres atapides, plenes de joves	deixondides	, com vol d'abelles aixerides qui roben mel flairosa,
et vaig veure dins la tanca que parlaves amb un... ben llest i	deixondit	!... —Ai! sí? —digueren.— I qui era? —Per entremig de l'
, molls de rosada. "—Companys! Au! a la feina!", d'un aire	deixondit	i delitós ma veu els crida. Arromangat, prenc
a morir varen infondre un bri de vida. Sa bella cara,	deixondida	, de tanta joia fou florida en veure Vicentet, que no
la llum, tenen el riure per tot perfum. Tenen un riure d'ulls	deixondits	; més condormides les fosques nits, més desvetlades
de matinada, quin badar-se els ulls suaus! Quant el seny, mig	deixondit	, acull la idea primera, ja és fuita la nit lleugera
fins a fer-les seguir. Si nosaltres som més desvetllats, tant o més	deixondits	voldríem els germans. Fins ens sap greu que això pugui semblar una
mar endintre, lluny de la terra paterna; però el que és jo,	deixondit	, debatia en mon cor sense tara, si tirar-me de dalt de la nau
i s'orienta per la fosca humida. Sap on trobar l'arrel més	deixondida	, com estrènyer's als més vibrants racons. Entra amb
esguard. Veure't de nou, i que a l'oïda la breu escuma arribi	deixondida	on l'onada fineix del teu pensar, indefinidament
còncau s'adorm el mariner, una vida subtil tenen les ombres,	deixondida	alenada l'oratge, malastruc averany el fosc núvol, i enlairades
del Fill del Mecànic passat entorn del coll, amb la mà	deixondida	sobre el teu espatlló amb més magror que mai, que li era
l'amortalla de blau. XXVI Els campanars vigilen	deixondits	, pastors severs d'una silent ramada, el clar repòs de
garballer. Tanmateix, el guany no serà vostre! Voleu fer de sentinelles	deixondits	, i, en donar-vos de beure, ja estau condormits. [(Fort.)]
endins. Obrien les flors humides llurs corol·les	desxondides	. I arreu anyells i cabrides espolsant-se el rou
Y's rebaté sobre'l coixí, després d'apagar lo llum. Mes ella, altre cop	deixondida	, no podia tornar a pendre'l sòn y s'estava quietona, sentint a son marit
?... Dorm, dorm, que encara n'hi ha pera estona. Però la mixeta ja estava	deixondida	, y en comptes de tornar al cabasset se li ficava entre peus y la seguia a
medicina. Lo que trobareu dins tota la pagesía es una jovenèa llavent y	desxondida	que 'n matèria de sebre corre p' el mon vos ne donará amb una cuyereta; y
séu atlot de barca qu' era una alhaca, un estornell de lo mes espavilat y	desxondit	del mon, tayat de lluna p' el patró Ventura, y pòlissa com ell mateix. Li
que becarán. ¿No 'm direu voltros com es axô? Ara à tots vos mir més	desxondits	que sabetlins y encara no hauré dit Per lo señal, ja n' hi haurá
fora vila. Quinze díes després el patró Mateu que abans passava per homo	desxondit	y viu entre els mariners, havía perdut demunt es moll d' Andraitx sa bona
d'aquell estrany sortilegi... quan tot d'una va alçar el cap, boy	deixondit	, quasi esverat... S'acabava de sentir un udol de gos, fondo, molt fondo,
Nos vestíem amb una grapada, y amb dues d'aigua fresca per la cara,	detxondits	y alegres, baixávem lleugers del quarto de dormir. Tot-d'una començávem a
de castes, però els que soliem enganyar eran els manco porucs o menys	detxondits	que'ls altres: buscarets, ferrericos, rossinyols, passaforandins,
ademés flayrar ensemps que li davan un gotet de vi ranci. Quan quedá	deixondit	y 's trobá fora del fossar, torná á plorar altra volta. Llavors,
ombrel·la i us vinc tot nu fet pensament! I aquesta nit ben	deixondida	, d'entusiasme i passió, ¡sóc tot la veu mai no
de colors que tot ho encantan, mentre 'ls aucells	deixondits	cop de refilar passadas. Nosaltres al sé 'al hivern
dolçors! ¿Qui durá 'l ball á l' ombra aymada? qui	deixondits	tindrá als amors? La seva corda ben tivada, al trench de l'
dins el respir dels vents; i del son la filla d'Icari	deixondida	, sentí escalfar-se-li el cor d'esperança: tan cla' en el fons
són ben clars.] [Ixen de la barraca un pastor molt vell i el rebadà, ja	deixondits	.] Pastor I com te revolcaves aquesta nit! El dormî a la montanya

Pàgina 1 (de 2)

50 següents