Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la paret de terra. Una veu invisible, a tocar d'ells, mormola: —	Dejorn	. —Anit —replica la noia. L'home està assegut en una petita clotada,
on no sembla haver-hi ningú fins que una veu femenina repeteix: —	Dejorn	. —Anit —contesta el xicot. S'obre una altra porta, al fons, i surten a
més endarrerides en una de les quals és possible d'identificar una dona. —	Dejorn	—fa el cap. La veu que contesta no es preocupa d'identificar-se amb la
cosa d'una consistència oposada a la inèrcia aparent de les plantes. —	Dejorn	? —mormola el cap amb la boca arran de terra. Li contesta només la queixa,
so balla el mateix pas llarg: no para. El sol galant,	dejorn	, li gira el davantal, i ella, se gronxolant, fa gràcia al seu
a la cara que sap allò que la gent parla de la seva dona. Encara és	dejorn	per a anar a sopar al casino; de segur que si el veiessin que menja a
Carrer d' en Roig, m' ha dit? —Sí; á l' entradeta del sabater. Que vinga	dejornet	, eh? —No li mancará, no tinga por. Aném, m' alegro molt de conéixerla
humor. Semblava fins que la veu se li havía tornat aspra, esquerdada. Ben	dejorn	, s' oposá á que la tinguessin fosca, y com pera no contradirla obriren
fins que obrissin la presó tot parlant entre nosaltres; no l'obrien mai	dejorn	. Quan l'havien oberta, entràvem a veure Sòcrates i gairebé sempre
de cases escampades per les hortes brilladores. Segurament encara és	dejorn	, perquè després d'haver mirat el rellotge del convent es treu una poma de
hi và desaparellat no pot esser més que per això: o perquè ha fet tard, o	dejorn	; o perquè ls anys no li arriben, o perquè li han arribat massa; per massa
un matí, a casa seva, motivat per una mala jugada de l'hostaler. Era molt	dejorn	quan jo vaig trucar a la porta del meu company. En Pellini, abans de
les cuines són inodores i hostils. Primera sortida Ens n'anàrem a dormir	dejorn	. A Ceró, en caure la nit, no es veu un llum en forat ni en finestra.
matinada millor farien de no anar al port car es tindrien de llevar masa	dejorn	; darrerament assegurà que un cop arribés a Marsella els hi escriuria,
no va obrir. Vaga de cambrers. El nostre bon home tornà a casa tan	dejorn	que la muller li deia: —Que no estàs bo?— I es ficà al llit sense sopar
"Endurit és el cor de Faraó: ell es nega d'aviar el poble. Demà, doncs,	dejorn	, vas a Faraó, i vet aquí: ell sortirà devés les aigües, i tu t'estàs a son
tàvecs [VIII: 20-32] I digué Jahvè a Moisès: —"Demà, et lleves	dejorn	, i et poses davant Faraó. I vet aquí: ell sortirà dret a les aigües, i tu
pedregada [IX: 13-35] I digué Jahvè a Moisès: —"Demà et lleves	dejorn	, et presentes a la faç de Faraó, i li dius: ""Així diu Jahvè, Déu
farem." I escrigué Moisès totes les paraules de Jahvè. Després, es llevà	dejorn	, i aixecà un altar davall la muntanya, i dotze fites per a les dotze
dient: —"Demà és dia de festa de Jahvè." L'endemà, doncs, es llevaren	dejorn	, i oferiren holocausts i presentaren hòsties de pacificació. I el poble
trencares." "I estigues aparellat per a demà a la matinada; tu pujaràs	dejorn	a la muntanya del Sinaí, i allà te m'estaràs, al cim de la muntanya." "
ell dues taules de pedra iguals que les primeres; i, aixecant-se Moisès	dejorn	, se'n pujà a la muntanya del Sinaí, tal com Jahvè li havia comandat. I
a casa el vostre servent a fer-hi nit; rentareu vostres peus i demà,	dejorn	, vos lleveu i fèu vostra via. —No, fan ells de resposta, dormirem aquí al
la esclava, jo en poble el constituiré, que semença teva és. I al matí,	dejorn	que es llevà Abraham, amb pa i una odra d'aigua que li posà a l'espatlla,
en holocaust dalt una de les muntanyes que et diré. I en essent matí,	dejorn	, se llevà Abraham, guarní el seu ase, prengué amb ell dos moços séus i,
—Per què compareixes a aquesta hora, Critó? O és que no és encara molt	dejorn	? Critó. —Molt, encara. S. —Quina hora deu ésser?
que és la font més famosa de totes les fonts de Mallorca. Hem tornat	dejorn	i aleshores he demanat al germà llec aposentador si seria possible de
rutllarà perfectament costa avall. Sí; tinc interès d'arribar	dejorn	en aquella vila; avui és el primer dia de la seva festa major i vull
me'n aní a la cuina per tal de demanar a Sor Concepció que em donés sopar	dejorn	, perquè patatim i patatera i etcètera etcètera. La monja no s'ho va
no ho eren ben bé. A Santa Sabina m'hi trobava molt a pler. Em llevava	dejorn	, esmorzava frugalment un plat de farinetes amb llardons, i, hala, a
carrers, trencant cantonades, desfent camí i refent-lo perquè era massa	dejorn	per a presentar-se a casa Gibert. Ja clarejava, ja es feia de dia amb la
dones al peu d'una porta. S'hi atansà, per fer temps, perquè encara era	dejorn	per a presentar-se al carrer i al número que duia el paperet. En aquell
tan de pressa, que l'hora del nostre dinar, que havia d'ésser molt	dejorn	, ja s'atansava, i Estel·la ens va deixar per ajustar-se. Havíem parat
grans i petits, ni un delme o una vigèsima part dels que ara hi ha.	Dejorn	com era, aquell matí, hi havia abundor de bots a rem que anaven d'una
dia següent: L'endemà de Nadal també és festa. enjorn o	dejorn	a una hora no avançada del dia: A les sis és massa enjorn per
mai, abans, després, aviat, tard, ja, encara, de seguida, tot seguit,	dejorn	, d'hora, de matí, de bon matí, a punta de dia, a trenc d'alba
no sols els ritus de la religió, sinó les tradicions de la pàtria. Molt	dejorn	va començar la humanitat a retre a Maria un culte superior al de tots els
familiars i de tota altra mena que un dia o altre, més tard o més	dejorn	, aprofitaria algú. A les fires, en canvi, es venia bijuteria, joguines,
a esperar l'arribada dels carros dels drapaires, els quals es presentaven	dejorn	als encants per tal d'agafar bon lloc. Com que encara era fosc, els
de Cervera tornés a Barcelona, única manera d'aconseguir, tard o	dejorn	, que fos catalana. Potser algú preguntarà si Cervera no és Catalunya. En
a l'amic i superior jeràrquic, Jofre deixa anar aquestes paraules: —Demà,	dejorn	, seran represos els exercicis de tota mena d'armes per tal de conservar
eren les nits que Aspriu sortia després de sopar. Se n'anava a dormir	dejorn	. En el seu petit llit de ferro hi trobava un descans inefable, perfumat
dels companys. Els aprovaven i els celebraven tots, desitjosos de plegar	dejorn	. Innocenci s'indignava contra d'ell mateix per la seva manca d'enginy.
malvestats més refinades. Aquesta situació de violència acabarà, tard o	dejorn	, perquè Espanya mateixa no podria resistir-la si es prolongava massa. I
malvestats més refinades. Aquesta situació de violència acabarà, tard o	dejorn	, perquè Espanya mateixa no podria resistir-la si es prolongava massa. I
a la municipalització." Després diu: "El poble americà, tard o	dejorn	, deurà desenrotllar un nou concepte de govern popular en que el factor
la dona estrangera en entrar, per les noces, a una casa romanesa, tard o	dejorn	devé ben romanitzada; inversament, tota dona de Romania romanitza del tot
ventura, enmig d'un núvol cosit de pensaments negres. Com que encara era	dejorn	, no pogué veure si l'ombra de la desgràcia li seguia les passes; però
ajeure de qualsevol manera. Es va quedar adormida amb el cor lleuger. Més	dejorn	que no els altres dies, la Quima va entrar a despertar-la. —Deixa'm; no
3. En Quim va anar a la guerra. Si volgués escriuria. Vingui	dejorn	. 4. El guia beu aigua de la manguera. Aquell carrer és

Pàgina 1 (de 4)

50 següents