Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al pany i percep la respiració d'ella, una respiració suau, regular, que	delata	el seu son tranquil. Roman perplex, sense saber què fer. La despertarà?
aquelles línies del Lumen Domus adduïdes per l'Aguiló ho	delatava	d'una manera fosca i instintiva. Ara hem de prendre el terme
acusada. Cal que hi hagi una delació, de primer, i la llei no m'obliga a	delatar	. —Pot fer-ho un altre. Quina seria aleshores la vostra actitud?
cara d'ossos grans, de llavis i nas carnosos, de pell fosca i ulls clars	delataven	l'home de pagès, més destre a usar el magall i l'aixada que el Calepino i
d'atzar, les danses. No s'adonaven o no volien adonar-se que la forma	delata	sempre una realitat. I aquesta era una nova valoració, una exaltació de
només els ulls, cada vegada més apagats, més enfonsats en les conques,	delataven	la vida. Tot allò que quedava en aquell ésser es reflectia en els seus
Potser et maten o potser se'n riguen, potser et	delaten	; tot això són banalitats. Allò que val és la
que tan poc valen no és poc. Reus, on he nascut, es	delata	com cas agut d'ineficàcia econòmica. Qui no sempre
criatura dels altres, calla. Troba't els dos que tu	delates	, pobres dos que es van prometre, i no han sabut complir-se.
canonge era a la casa, se n'anà de dret de cara a un espiral de fum que es	delatava	sota la pantalla central del menjador. Frederic de colzes a la taula i
sobre els nervis de l'altre, com si allò que havia negat la raó ho hagués	delatat	l'instint o la bèstia, Conxa i el seu marit varen mirar simultàniament el
aquell document. Però desistia de seguida perquè això hauria estat mig	delatar	-se i remenar les coses, i a ell li interessava que tot estigués ben
retornaven als núvols de l'ideal; sol, amb el serení que li començava a	delatar	els efectes de l'artritisme, procurava enrevenar-se i adoptar una bona
una mica; el seu abdomen, el seu cabell gris, les arrugues de la cara el	delataven	. En els jocs d'amor, amb la comercianta de vins, no podia ésser massa
serena, va fer una moxaina al seu fill i se'l va guaitar amb uns ulls que	delataven	el veïnatge de la mort. Pilar no s'equivocava gens; allò era l'anunci de
La sobrietat de les formes i l'ampul·lositat expressivista del color	delaten	una actitud deferent respecte de la natura, la qual l'envolta amb els
nostra immobilitat damunt els pupitres, el silenci sobtadament glaçat, li	delataven	el desordre que havia precedit aquella exagerada manifestació de
la meva mare i tan vilment acusador i ultratjador, que tot seguit es	delata	el seu origen i les intencions extraliteràries amb què fou escrit. És un
Si jo em proposava de partir per una altra mediació que la d'ells, em	delatarien	. Si m'havia desdit de marxar, que els donés un centenar de pessetes pels
pretensions de galifardeu "genial". Tenia un somriure mofeta que el	delatava	. No era un hipòcrita, però sota la bonhomia amagava una sornegueria de
—Per què dormíeu amb la mà arrapada al costat? ¿No compreneu que així us	delatàveu	, que mostràveu a tothom on guardeu els diners? Jo vaig enrogir, tot
de viure burgesa i francesa, l'encarnació de l'optimisme. Fort de color,	delatava	d'una hora lluny la seva complexió sanguínia, sensual. Va mostrar-se bon
els talls. Això, allí em semblava refinat, gairebé aristocràtic. Sí,	delatava	un cert bon gust. I vaig fer com ells. Però després, aquell tuf de greix
menjar, va anunciar-nos que no podríem dormir més a l'hotel. Algú l'havia	delatat	i els amos l'havien amenaçat amb despatxar-lo si portava companys a la
pits. La sala es troba al roig blanc. Els homes criden llur turment, es	delaten	. I ara el vell, com si tingués gelosia, gelosia d'home o d'artista, treu
i, davant la meva resistència a deixar-me espoliar, ens amenaçava amb	delatar	-nos al poste de gendarmes del poble. —Bah!, intervingué la
teulades en un pla més inclinat que les nostres, a causa de la neu! Tot	delatava	un altre clima i uns altres costums que els del Migjorn. Àdhuc les eines
final del trajecte. Sí, Lluís l'esperava inquiet, impacient com ella: ho	delataven	els seus ulls i els seus llavis, que ni per precaució no havien sabut
l'escriptura de la targeta que Mònica li havia fet portar per la cambrera	delataven	el seu desassossec. Cosme l'examinava amb un inevitable sentiment de
humor o segons l'interlocutor, però ho feia sense que les meves paraules	delatessin	ni mica d'ironia, compadint-te si s'esqueia per la teva poca salut o
"Potser et preguntaràs per què durant tants anys no em vaig	delatar	ni una sola vegada. Però, ¿no entens que si t'hagués estat possible
que si t'hagués estat possible atrapar-me interiorment per sorpresa i	delatar	-me a mi mateix els meus propis pensaments jo m'hauria redreçat amb urc i
teu coll, de dir senzillament ""gràcies"" o preguntar ""per què"",	delataven	la teva senyoria... Però envellíem de pressa i era un consol constatar
m'havies causat. En crisis de desesper i de tristesa vaig estar a punt de	delatar	-te. Interiorment parlava amb ells. També jo havia nascut per a l'amor i
record que conservaríeu de mi entenc que no fóra prou just. ...preferí no	delatar	-se tan ostensiblement i adreçar-se a Déu per implorar que la salvés
meus calaixos o entre la meva roba per si hi trobes Déu sap què que em	delati	i que conservi activa la teva gelosia. I jo, quan plegues de la fàbrica,
enveja i desesper, que, malmetent-li la manllevada faç, el	delataven	així estrafet, si és que algun ull el veia; car són
també en un poble búlgar. Un miserable grec, notable del poble, em va	delatar	, i van venir a bloquejar la casa on m'amagava. Em llanço a la terrassa,
: ""Ets grec?"", em diu. ""Sí, grec; no em	delatis	."" L'agafo per la cintura, no va dir res. Vaig dormir amb ella i el
n'estic persuadit. La veritat —els fets constatables i explícits—, un cop	delatada	, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció
por distincta de la lengua catalana". Aquesta mateixa frase prou	delata	que, de tota manera, Orellana estimava que el "català" s'acostava més
només hi ha uns mediocríssims interessos financers. La seva falsedat es	delata	per ella mateixa. Però, com que opera sobre uns ferments de dissolució
que vol dir que's trenca el coll, que per cert és una manera de dir que	delata	la pàtria catalana de Sibiuda, perquè això de caure i trencar-se el coll
no podria concordar amb una resignació irònica; aquesta resignació	delataria	una desesperança absoluta i profunda. Sentim menaçat el nostre ideal per
com de tants altres intel·lectuals atrets per les passions de l'acció,	delaten	almenys una perfecta bona fe en el desig humaníssim de penetrar l'esguard
de la nostra gent. En Cambó es tem d'aquell encarcarament psicològic que	delata	la divisa del "o tot o res". Nosaltres més aviat temem de la manca de
a la de no ocupar-se'n massa. Insultar massa cap jerarquia vistent	delata	ànima de súbdit, manca del sentiment de la igualtat, de la superioritat
temorega, en els veritables esperits republicans, una mena de papu, no	delata	els perills possibles de la república vinent, sinó la por formidable de
el daler o la cabòria que els treballa. Amb endormiscada cantarella que	delata	l'ofici, un pobre demana llàstima i pietat per la seva misèria. Parany
onsevulga que em plagui de conduir-vos." "Segonament, heu de sotjar i	delatar	i perseguir i destruir tots els enemics, declarats o encoberts, del meu

Pàgina 1 (de 16)

50 següents