Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de seny	delejaran	de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs. Recorda't
Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis, et farà	delejar	, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No
al seu davant amb la promesa misteriosa de tot allò per què sempre havia	dalejat	. Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció
fou el centre, l'únic mòbil de la seva existència, allò sol per què tant	dalejà	? On podia anar, tan sola com estava, sinó allà on l'esperava ell, i per
pobra, fosca, es sent l'escollida, entre tantes pubilles que havien	dalejat	l'amor de Tomàs, per acomplir el miracle amb el seu esforç. A Tomàs, que
calúmnies que es formava entorn de Laura, però totes les senyores amigues	dalejaren	de poder anar cada dijous a la tarda al saló dels Muntanyola, tan
vendre. És possible que Pere el Gran arribés a posseir aquesta espasa que	delejava	des d'Infant, car tres mesos després de la seva mort el seu fill Alfons
hi ha malvolença ni odi. En qualsevol dels casos, tant si els adversaris	delegen	matar-se com si només volen exercitar-se, tots dos han de presentar-se a
la potence. D'ençà que m'he llevat que no penso sinó en Villon.	Dalejo	per trobar un llibre seu. Vull veure si és cert que posava en els seus
cridaneres amb què s'havia adornat plomant paixàs, beis, almiralls... No	delejava	sinó tornar-se una garsa seriosa i de sa casa. Una dona honrada. Ja no es
res de ferotge, que exerceix el seu poder plàcidament i saludable,	dalejant	que els súbdits aprovin les seves ordres, prou feliç als seus ulls si pot
a Jesús una impaciència per vessar-la per nosaltres. Era tant el que	delejava	per rebre aquest baptisme de la pròpia sang, que no va sofrir d'esperar
com entre els mortals, els més allunyats de la benaurança són els que més	delegen	la saviesa —i això els fa doblement beneits perquè, oblidant que han
cridar admirat. Aquell dia no ens deixaren sortir a jugar a l'era. Jo	dalejava	per córrer damunt d'aquella meravella blanca; però la mare em digué que
reposar, car m'he fet un bon tip de riure i estic cansat. Jo també	dalejava	per a escoltar la fi de la seva narració, impacient, per por que la lluna
i en 1840 li oferiren la direcció, que no acceptà. Campeny no	dalejava	pas honors. Quan l'Escola de Nobles Arts de la Junta de Comerç es
atrauria l'esguard de les persones immediates. Alguna senyora es	dalejaria	per besar-la i abans no ho fes en demanaria permís al pare. Aspriu,
de suggerències (l'inconscient havia treballat de ferm durant la nit), es	dalejava	per anar al seu despatx i prendre la ploma i calcar imatges, frases,
just havia tocat aigua un bastiment, ja n'hi havia un altre de començat	dalejant	la fussa. Tasques posteriors al llançament Pintatge. Quan els
un matí de bon sol les dues veïnes es trobaren al balcó. L'una i l'altra	dalejaven	per lligar conversa; no feien més que somriure i mirar-se de reüll. Un
No vol dir que no tinguem defectes, ni que manqui de bellesa aquell	dalejar	turmentós dels germànics. El nostre principal defecte científic és el
al vici i al luxe d'àmbit immens irreduïble. No sentiràs incomoditats ni	delejaràs	cosa que et manqui, si t'encercles en una mesura natural; si la mesura
enfardissar, estifollar, soldejar, bescanviar, davallar, esclofollar,	delejar	, empatxonar, esgargamellar-se, enfetgegar, titil·lar, forejar, romandre,
de trobar-se a Mallorca, es confessava avorrit i fastiguejat, comença a	delejar	en la benaurança d'un retorn: "No fora miracle si aquest estiu vinc
que aquest és dels temes que, més que escrits amb la ploma, han d'ésser	dalejats	pel desig." "Cosa que equival, al capdavall, a un acte de contrició."
trasmudarien en neguit o enveja, en flam sagrat que eternament	daleja	o en la llisquent obsessió del crim. IX Mes
i em fuig l'amor ja és enuig. La lluna minvant em veu	dalejant	; la lluna creixent vol nou pensament. En el moment
en la qual em trobava distant dels altres i retrobat dintre meu. Només	delege	tornar a la meua terra, al meu país, a València, tornar on són i viuen
pretendents ne concerten —que no l'acompleixi el Croníon! Ells	dalegen	d'occir Telémac a punta de bronze quan torni cap al país. Car
cor, per ventura, i sortís i es planyés al poble aquest, que	daleja	per destruir sa nissaga, i la d'Ulisses diví." I li responia a
li donessin camí per l'ampla esquena del mar. I ara ells encara	dalegen	d'occir-li el fill caretó, quan torni cap al país. Car ha anat
i tants mals? No ha de tudar-te pas, baldament que molt ho	dalegi	. Sinó que fes com te dic, i no em sembla que siguis cap pec.
contalles i temps també per la son. Però si encar d'escoltar-me	daleges	, el que és per ma banda no em recarà de contar-te coses encar
responent, li digué l'enginyós Ulisses: —"Oh amorós, jo tampoc no	dalejo	pas que em retinguin. Millor per a un captaire de captar-se la
d'homes mortals que siguessin que ens estiguessin entorn,	dalejant	per occî'ns en batalla, jo et dic que te'ls emmenaries els bous
a veure, no em feu ja més danys per mala volença, si no és que	dalegeu	certament d'occir-me amb el bronze: que més m'ho estimaria, i
i el fill, aleshores tu finaràs entre ells, ja que tals coses	daleges	de fer en aquestes estades: i ho pagaràs amb la testa.
dels pretendents, que al dessobre de tants de mals com han fet,	dalegen	per despullar-nos." Així feia ell, i tots engegaren les piques agudes,
de la Font de la Salut. Font de l'Aigua de la Vida que	dalegen	els malalts. Rosa Mística, investida de virtuts
la barba i els braços, "Jerusalem!" exclamà; i	delejaven	llum els seus ulls escassos. "Inquieta Jerusalem!
vas morint lentament, sense trobar-hi remei als teus mals. ¿Per què només	deleges	turments? Electra. Insensat, el qui oblida un pare caigut
Simeta? Les amigues t'esperen a la festa... Hi haurà joves que	delegen	per tu. Simeta. —Tinc com a vessa... Fedra. —¿I ara què
i filles, sentiran vius dolors en posar els peus a terra. I així aplegats	delejaran	per bastir altíssimes escales, perquè a les darreries del món el calçat
rodant pel trespol mig morta, enmig d'un cruel desfici—. ¿	Dalejàveu	veure'm tant, i heu vingut com a una festa a trencar
vida. Filènia. ¿Per què, t'ho prego, sense que hi tingui culpa,	daleges	lliurar-me a la mort? Argirip. ¿Jo a tu? Si entengués que la
sopat tranquil·lament. Rata· T'equivoques. Ho faig a parts. Em	dalejo	pensant en el que encara em resta per a menjar. I tu? Bona· Jo
per ventura, i, sortint, s'exclamés amb aquesta gent, que	deleja	, d'ell i del seu Ulisses diví, destruir la nissaga! I al seu
les desgràcies? No et tudarà tanmateix, encara que molt ho	deleja	. Tu fes el que et diré; i no em sembla que siguis estúpid.
de tota mena de vents pel gran avenc de les ones; quan	delejàvem	tornar, hem pres una altra carrera i una altra ruta: així Zeus
I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena	delejant	ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. Car és així com jo

Pàgina 1 (de 3)

50 següents