×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb delejar |
Freqüència total: 138 |
CTILC1 |
| extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de seny | delejaran | de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs. Recorda't | | Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis, et farà | delejar | , tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No | | al seu davant amb la promesa misteriosa de tot allò per què sempre havia | dalejat | . Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció | | fou el centre, l'únic mòbil de la seva existència, allò sol per què tant | dalejà | ? On podia anar, tan sola com estava, sinó allà on l'esperava ell, i per | | pobra, fosca, es sent l'escollida, entre tantes pubilles que havien | dalejat | l'amor de Tomàs, per acomplir el miracle amb el seu esforç. A Tomàs, que | | calúmnies que es formava entorn de Laura, però totes les senyores amigues | dalejaren | de poder anar cada dijous a la tarda al saló dels Muntanyola, tan | | vendre. És possible que Pere el Gran arribés a posseir aquesta espasa que | delejava | des d'Infant, car tres mesos després de la seva mort el seu fill Alfons | | hi ha malvolença ni odi. En qualsevol dels casos, tant si els adversaris | delegen | matar-se com si només volen exercitar-se, tots dos han de presentar-se a | | la potence. D'ençà que m'he llevat que no penso sinó en Villon. | Dalejo | per trobar un llibre seu. Vull veure si és cert que posava en els seus | | cridaneres amb què s'havia adornat plomant paixàs, beis, almiralls... No | delejava | sinó tornar-se una garsa seriosa i de sa casa. Una dona honrada. Ja no es | | res de ferotge, que exerceix el seu poder plàcidament i saludable, | dalejant | que els súbdits aprovin les seves ordres, prou feliç als seus ulls si pot | | a Jesús una impaciència per vessar-la per nosaltres. Era tant el que | delejava | per rebre aquest baptisme de la pròpia sang, que no va sofrir d'esperar | | com entre els mortals, els més allunyats de la benaurança són els que més | delegen | la saviesa —i això els fa doblement beneits perquè, oblidant que han | | cridar admirat. Aquell dia no ens deixaren sortir a jugar a l'era. Jo | dalejava | per córrer damunt d'aquella meravella blanca; però la mare em digué que | | reposar, car m'he fet un bon tip de riure i estic cansat. Jo també | dalejava | per a escoltar la fi de la seva narració, impacient, per por que la lluna | | i en 1840 li oferiren la direcció, que no acceptà. Campeny no | dalejava | pas honors. Quan l'Escola de Nobles Arts de la Junta de Comerç es | | atrauria l'esguard de les persones immediates. Alguna senyora es | dalejaria | per besar-la i abans no ho fes en demanaria permís al pare. Aspriu, | | de suggerències (l'inconscient havia treballat de ferm durant la nit), es | dalejava | per anar al seu despatx i prendre la ploma i calcar imatges, frases, | | just havia tocat aigua un bastiment, ja n'hi havia un altre de començat | dalejant | la fussa. Tasques posteriors al llançament Pintatge. Quan els | | un matí de bon sol les dues veïnes es trobaren al balcó. L'una i l'altra | dalejaven | per lligar conversa; no feien més que somriure i mirar-se de reüll. Un | | No vol dir que no tinguem defectes, ni que manqui de bellesa aquell | dalejar | turmentós dels germànics. El nostre principal defecte científic és el | | al vici i al luxe d'àmbit immens irreduïble. No sentiràs incomoditats ni | delejaràs | cosa que et manqui, si t'encercles en una mesura natural; si la mesura | | enfardissar, estifollar, soldejar, bescanviar, davallar, esclofollar, | delejar | , empatxonar, esgargamellar-se, enfetgegar, titil·lar, forejar, romandre, | | de trobar-se a Mallorca, es confessava avorrit i fastiguejat, comença a | delejar | en la benaurança d'un retorn: "No fora miracle si aquest estiu vinc | | que aquest és dels temes que, més que escrits amb la ploma, han d'ésser | dalejats | pel desig." "Cosa que equival, al capdavall, a un acte de contrició." | | trasmudarien en neguit o enveja, en flam sagrat que eternament | daleja | o en la llisquent obsessió del crim. IX Mes | | i em fuig l'amor ja és enuig. La lluna minvant em veu | dalejant | ; la lluna creixent vol nou pensament. En el moment | | en la qual em trobava distant dels altres i retrobat dintre meu. Només | delege | tornar a la meua terra, al meu país, a València, tornar on són i viuen | | pretendents ne concerten —que no l'acompleixi el Croníon! Ells | dalegen | d'occir Telémac a punta de bronze quan torni cap al país. Car | | cor, per ventura, i sortís i es planyés al poble aquest, que | daleja | per destruir sa nissaga, i la d'Ulisses diví." I li responia a | | li donessin camí per l'ampla esquena del mar. I ara ells encara | dalegen | d'occir-li el fill caretó, quan torni cap al país. Car ha anat | | i tants mals? No ha de tudar-te pas, baldament que molt ho | dalegi | . Sinó que fes com te dic, i no em sembla que siguis cap pec. | | contalles i temps també per la son. Però si encar d'escoltar-me | daleges | , el que és per ma banda no em recarà de contar-te coses encar | | responent, li digué l'enginyós Ulisses: —"Oh amorós, jo tampoc no | dalejo | pas que em retinguin. Millor per a un captaire de captar-se la | | d'homes mortals que siguessin que ens estiguessin entorn, | dalejant | per occî'ns en batalla, jo et dic que te'ls emmenaries els bous | | a veure, no em feu ja més danys per mala volença, si no és que | dalegeu | certament d'occir-me amb el bronze: que més m'ho estimaria, i | | i el fill, aleshores tu finaràs entre ells, ja que tals coses | daleges | de fer en aquestes estades: i ho pagaràs amb la testa. | | dels pretendents, que al dessobre de tants de mals com han fet, | dalegen | per despullar-nos." Així feia ell, i tots engegaren les piques agudes, | | de la Font de la Salut. Font de l'Aigua de la Vida que | dalegen | els malalts. Rosa Mística, investida de virtuts | | la barba i els braços, "Jerusalem!" exclamà; i | delejaven | llum els seus ulls escassos. "Inquieta Jerusalem! | | vas morint lentament, sense trobar-hi remei als teus mals. ¿Per què només | deleges | turments? Electra. Insensat, el qui oblida un pare caigut | | Simeta? Les amigues t'esperen a la festa... Hi haurà joves que | delegen | per tu. Simeta. —Tinc com a vessa... Fedra. —¿I ara què | | i filles, sentiran vius dolors en posar els peus a terra. I així aplegats | delejaran | per bastir altíssimes escales, perquè a les darreries del món el calçat | | rodant pel trespol mig morta, enmig d'un cruel desfici—. ¿ | Dalejàveu | veure'm tant, i heu vingut com a una festa a trencar | | vida. Filènia. ¿Per què, t'ho prego, sense que hi tingui culpa, | daleges | lliurar-me a la mort? Argirip. ¿Jo a tu? Si entengués que la | | sopat tranquil·lament. Rata· T'equivoques. Ho faig a parts. Em | dalejo | pensant en el que encara em resta per a menjar. I tu? Bona· Jo | | per ventura, i, sortint, s'exclamés amb aquesta gent, que | deleja | , d'ell i del seu Ulisses diví, destruir la nissaga! I al seu | | les desgràcies? No et tudarà tanmateix, encara que molt ho | deleja | . Tu fes el que et diré; i no em sembla que siguis estúpid. | | de tota mena de vents pel gran avenc de les ones; quan | delejàvem | tornar, hem pres una altra carrera i una altra ruta: així Zeus | | I s'hi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena | delejant | ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa. Car és així com jo |
|