×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb delerós |
Freqüència total: 376 |
CTILC1 |
agafant-se a les branques, vacil·lant, però amb un esforç continuat, | delerós | de trobar-se a dalt, de sortir de l'espessa brossa del brancam que | Perquè la voluntat exigeix decisions actuals i no tan sols esguards | delerosos | del passat. Si la voluntat d'ésser explica tota la vida històrica moderna | ella. Vam tornar a casa. L'home no s'havia presentat. El meu amic estava | dalerós | . A quarts de nou arribà. Obrim la caixeta, traiem els diners, saltem les | Aiguader i Plàcid Vidal. Però de tant en tant passava dies com amagat, | dalerós | de solitud o d'altres companyies. Ara no em refereixo a cap dona —ja en | no hi vull anar, amb aquests miseriosos", em vaig aixecar de seguida, | dalerós | , més que de res, dels carrers, de la gent i del traüt de Marsella. Sense | de riquesa. Escenes d'Avinyó Un capvespre entràvem a Avinyó. Jo estava | dalerós | de conèixer la ciutat dels Papes. Sabia alguna cosa de la seva història. | tremenda. A mesura que m'hi acostava sentia un frenesí, un tremolor | dalerós | . Quelcom de violent i de dolç. Tant de temps sense haver tingut tractes | de juraments, de besos prolongats, de recomanacions precipitades i | deleroses | . La mare s'abalançava sobre el fill, la dona sobre el marit, l'amic sobre | eterna. —Aixeca el teu coll de neu, mon tresor —va reprendre, suplicant, | delerosa | , la seva veu—; aixeca el teu coll de neu, canta la cançó. La vella cantant | sirena obria l'esdentegada boca, els ulls li parpellejaven i escoltava | delerosa | . Vaig fingir que llegia i, com que m'embrollava, feia com si no entengués | Madam Hortènsia, amb els ulls closos, lànguids, escoltava, escoltava | delerosa | . Es va treure del coll la cinteta, que l'escanyava, i deixà lliures les | , se'n va al camp a treballar, arriba, es repenja en un marge, es fica, | delerós | , la mà a la faixa per treure la petaca i fer un cigarret abans de | de desafiament; i el mateix dematí, ans de ser de dia, vaig empendre un | dalerós | viatge d'Oxford al continent, en una veritable agonía d'horror i de | els tresors que avara guarda, així en el secret del món furga l'home, | dalerós | de treure l'entrellat del que és i del que no és, engruna per engruna. I | la bonesa dels dies que foren, sinó el pensament i els ulls endavant, | dalerós | de totes les albes que no han trencat encara, i quan una esperança se li | els ulls i les orelles en un encís igual. El teatre l'han fet aquests | dalerosos | , les màquines, els ballets, els versos, la música, tot l'espectacle, fins | Va haver-hi un so de moltes de passes i Alícia va mirar al seu volt, | dalerosa | de veure la Reina. De primer vingueren deu soldats duent espases: tots | fortuna? —Podria mossegar —respongué cautament Alícia no sentint-se gens | dalerosa | que aquella fortuna fos provada. —És una gran veritat —digué la Duquessa— | altra vegada les manones n'eren aferrades als genolls d'ella, i els ulls | dalerosos | i brillants miraven els d'ella: podia sentir els mateixos accents de la | plangut de llur manca de llibertat en el mateix moment que els homes, | dalerosos | de la reciprocitat, els la deixaven sencera. I així el món va com va. I | altre cop. Minvava la tasca i els dits es movien de pressa, de pressa, | dalerosos | d'acabar aviat. El fil deixava en la roba un camí de fantasia, ja daurat, | partiren vers el torrent bo i cridant esbojarrades. Es tiraren a l'aigua | daleroses | de refrescar i netejar llurs cossos. Després sortien joioses, totes | homes i els infants també es dirigien al moll, però més lentament, menys | dalerosos | de rebre els forasters; s'acontentaven de guarnir-se amb una flor darrera | mil·lenari. Suara eren els homes sols que gesticulaven en un deliri | dalerós | d'erotisme. Ara les dones hi participen també. S'han acabat els passos, | es deu haver quedat a reposar a baix, a la vora de l'aigua —féu el pirata. | Dalerós | i inquiet Erbok s'encaminà cap aquell lloc. El cabàs era allí, buit, però | donar compliment a les ordres que el segon acabava de donar, i quan tots | dalerosos | de percaçar els fugitius s'abocaven a la barana per veure si els podien | en Boi pogué sortir a la platja, que en Bau li explicà el que ell era tan | dalerós | de saber. —Tu et recordes bé del salt que vaig fer, no fa? —començà per | del terrible temporal que vós, senyor, no haureu pas oblidat, vaig pujar | dalerós | a Cim-major amb l'esperança de retrobar la que de tant de temps | hi varen acudir les gents. Eren tants i tants els que en tal diada anaven | dalerosos | per besar la mà caritativa de la que tants de favors els havia fet, de la | llegit, com s'havien estimat de banda a banda de món! Maria Pia, que, | dalerosa | de l'espòs, havia alçat un moment els ulls encesos per sobre la munió | pits en ma sina, xerriquejant-li les dents, els ulls en desvari, la boca | dalerosa | , els narius eixarramplats... D'ençà d'aleshores, quan la veia, em posava | i els negres ulls guspirejants de la donzella la seguien, amb una | dalerosa | llambregada sota llurs vores sedoses. Ella savia que si el llum cremava | processó, i encengueren setze candeles perquè la gent pogués atalaiar que | dalerosos | estaven de deixar enllestit el nou abillament de l'emperador. Feren veure | totes les virtuts reials. A la fi arribà. La donzelleta de la mar estava | dalerosa | de veure la seva bellesa, i hagué de confessar que mai no havia | que sense fatigues arribava a l'hora que volien a tot arreu. Amb els ulls | delerosos | de posseir-ne un, es mirava compadit aquelles palangreres que les | entre les mirades d'una gentada àvida de veure aquell espectacle i | delerosa | d'arreplegar el peix que fugia entre les malles de l'artó. En Xicu, amb | i tendreses de la llar, havia esdevingut marginal a la seva ànima | delerosa | de pau. Diria's que tot ell era absorbit per l'obsessió terrible de la | Menut menut, i valent, ell ens durà a córrer món!... I quin mirar tan | dalerós | ! N'està tan complagut, que l'abraça mil cops i se'l contempla mil | dies, el minyó mateix, cada vegada més conscient de la seva culpa i més | dalerós | de guarir-se, demanà al seu pare per canviar de remei. El pare hi | dona dels ulls de mostela, sinó que hi acudien totes les dones del carrer | daleroses | de fer crits de protesta en aquell celobert on uns quants sarrons plens | llurs orelles. Els venedors de diaris passaven llisquents i esbojarrats, | dalerosos | d'anunciar noves, que cridaven amb l'esforç dels pulmons. Ara, la gent fa | les altres contemplaven, amb cert esverament, adés L. V. adés a mi, | daleroses | de comprendre el veritable motiu de la nostra visita. L'home s'esforçava | no s'interessen per les nostres germanes recloses. Jo vaig arribar | dalerosa | de conèixer l'ànima femenina musulmana, i de seguida em vaig llançar a la | malalta a la feble i incerta claror d'una espelma. Jo no perdia detall, | dalerosa | de copsar qualsevol indici que m'orientés sobre el caràcter, els costums, | amb aquesta intenció vaig tornar a enfonsar-me dins la meva consciència, | dalerosa | de trobar-hi quelcom delictiu. Però no ensopegava res digne d'ell o | —¿Voleu conèixer la història del gran visir i de la jueva? El públic | dalerós | : —Sí, sí; apa, conta. El joglar: —Era un jove i noble visir | declaro que no estava pas fent,— de qui sempre he estat esclava | dalerosa | ? —Molt bé! —exclamà l'Oncle Pumblechook.— Ben dit! Explicat de primera! Bo | ha anat bé, Handel —digué Herbert,— i ell està prou satisfet, encara que | dalerós | de veure-us. La meva estimada és amb el seu pare; i si us espereu fins que | de la vora, com si la meva resposta hagués estat més precipitada o més | dalerosa | que ell no es pogués explicar. —¿Us sentiu el cap ben fresc? —va dir, | i les garretes. La galiota va restar ferma i hom reprengué el callat, | dalerós | aguait del riu. Però aleshores arribà el vapor de Rotterdam, i no |
|