×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deler |
Freqüència total: 795 |
CTILC1 |
governant-se ell, menys governaria l'Estat, el meu estricte deure, el meu | deler | . Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial amenaça alhora. | per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després mesos i mesos sense | daler | de recomençar? I si no era en l'art, en què era? ¿Per què la seva | amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho desitjaria amb el mateix | daler | amb què un que es mor de set desitja encara que no sigui sinó una gota | saber la ràbia d'ell i com vam riure." Mila somrigué dolçament, sense | daler | . Regnà un silenci. El padrí tornà a la idea que l'obsessionava: —Mira que | a la seva habitació i les deixà soles. No obstant, Tino Costa no sentia | daler | de treballar: s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions | dies on encara hi havia l'esperança i la conformitat i el sol | deler | de viure. Tocava les parets, les tocava amb tristesa, | rutina; em sembla que, tret de la mica dels deures religiosos, els seus | dalers | no van pas més enllà dels fogons al cove de la roba. Però tinc confiança | de rebuts d'una germandat de pobres que s'entreté a omplir amb el sant | daler | de fer obra caritativa. Teresa es deixa caure a la cadira amb una | i no li fugin ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat llur aparent | daler | d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures | tant!, i fórem felices! —prega Laura, molt suau, amb aquell seu | daler | de trobar la fórmula de la felicitat. L'escala cruix sota les sabates | gaire, per tal com no estimava d'amor el marit. Alliberada d'aquell | daler | d'atraure'l, de conquistar-lo per a ella sola, com a la primeria, s'anava | havia cedit de sobte, substituïda per un afecte absolut i per un gran | daler | de confidències, en aquella noia avesada al silenci i a l'oblit de la | coronat de llamps. I agradava a Pere d'anar sol pels carrers amb el | daler | de recrear les estones passades al saló de Laura. Qualsevol silueta | metamòrfosi de l'adolescent en home; el goig dolorós de reprimir aquell | daler | inconfessat; l'estranya força de l'instint tèrbol, impalpable com un | Pere, tot i saber que ell no se n'adonaria mai. La seva vida palpitant de | dalers | reprimits, oferta a l'amor per ell, com qui ofereix una rosa! Però tot i | en un altre ésser; el goig de saber-se escoltada amb admiració; el | daler | inevitable, comú a tots els homes, de crear-se un nucli afeccional | no li costà gens d'esforç d'abocar-se al pendent: satisfer el seu gran | daler | d'oblidar i d'oblidar-se; goig inèdit, indeterminat, sense nom. En el | fermesa joiosa amb què Pere manifesta la impaciència de la il·lusió, el | daler | d'entrar. Les mans de Laura s'aturen. —És ell! —prorromp Teresa, amb una | sanglot: —qui sap si jo voldria que no et moguessis mai! I sent un gran | daler | de companyia, de suport, que minvi la desolació de la seva vida inútil. | il·lusió pueril de modelar a gust seu aquell home que anomenava seu, per | daler | d'afecció desinteressada, de crear-se un nucli de convivència que la | la qual dormiria, per aquell impuls incorregible de mirar lluny d'on era: | daler | instintiu d'evadir-se de la realitat immediata. El balcó del dormitori, | la projectava vers un món enganyós, encara perdurava en ella aquell gran | daler | de pau, de felicitat, com abans; i en les estones de màxim enyorament, o | mal gust. Jaume no feia més que repetir: —Sou cosines! sou cosines! —amb | daler | de míser que la dona rica i la pobra es franquegessin. Laura no podia | Pere, ¿fou el seu amor o sols el pretext per a donar eixida a aquell gran | daler | d'afecció, de camaraderia, de goig? I és ara quan Pere la reclama per a | tasca omplirà les hores de cada dia, que al vespre li faci esperar amb | daler | la represa de les hores de demà? ¿Què ha de fer ara, si no té res seu | sols no pot anar pel món, mentre que en el seu cor palpita tothora aquell | daler | d'anar qui sap on de lluny. Daler de reposar, d'acomplir tot d'actes | en el seu cor palpita tothora aquell daler d'anar qui sap on de lluny. | Daler | de reposar, d'acomplir tot d'actes bells i plaents: de somriure entre | Però no m'ha pas de veure; fins a morir em consumiré en aquest | daler | que Déu m'ha imposat com a prova. Però sols que tu no t'aprofitis d'ell, | al pas de la boira entossudida, folla, impalpable, fins a la mort! Inútil | daler | de viure una vida bella i serena! Soledat! Bo i repenjada a l'ampit del | de rodolar daltabaix de la fondalada misteriosa, impalpable, amb l'inútil | daler | d'evadir-se... Anar a la delícia, a l'horror de Comarquinal impossible? | fins a la procacitat o fins a l'obscenitat, no deixa de correspondre a un | deler | i a un plaer normalment humans. Però la satisfacció de veure caure, | convensuda de que ell no hi era, emprenía altra volta 'l camí ab major | dalé | . Las cantonadas la feyan altra vegada retardar tement á cad' una que li | un sacudiment misteriós la retorná y ella reprengué la tasca ab major | dalé | ; mes los éxtasis, las cavilacions, los recorts tristos y las reflexions | pas al estudiant aixerit. Oh, lo prés absolt no espera ab major | dalé | lo dring-dring de las claus qu' han de darli la llibertat! Y lo pitjor | em parlava dels seus projectes i de les seves il·lusions. Esperava amb | daler | l'octubre per a començar el nou curs. Esperava les llargues vetlles que | vida pas a pas i anava en cerca de més detalls, de més intimitats, amb un | daler | tot humà. La vida de l'home m'apassionava més que no pas els seus | que no és poltró s'aferra allà on pot per tal de no sucumbir. Amb més | daler | que abans —i amb un principi d'afany d'observació— anava a barrejar-me | sinó a mi mateix. La meva mare no sabia veure en el meu ardor sinó el | daler | d'abandonar-la. Recordava les nostres disputes passades, els meus neguits | que m'acoraven. Anàvem junts al cafè-concert. Jo no hi portava altre | daler | que reveure el lloc on havia parlat per primera vegada amb la meva amiga. | Et rius, amb un riure amarg, de les veus amigues, dels teus | dalers | fraternals, dels sentiments "humanitaris". Ja no vols la companyia de | la claror esvaeix la nit. Llavors esperes el primer raig de sol amb un | daler | que et fa plorar d'entendriment. La veu et tremola, esguardes el fum del | caminat tot el dia, ens havia atrapat la fosca, havíem augmentat el | daler | amb la decisió d'anar a l'asil, i el camí semblava allargar-se | muntava, muntava; seguíem les seves giragonses altes penosament. El | daler | d'arribar també es feia penós. De sobte, en un retomb de la carretera, | desmaiats, vam buscar un recó qualsevol on dormir. Se'ns havia acabat el | daler | i la pugnacitat. Jo em trobava en aquell estat en què acceptes qualsevol | i això ens acabarà; la nostra cura ha de ser no ser més; | deler | tristíssim; car, amb tot i els turments, aquest ser nostre, | on sigui, i àdhuc esplai traurem de les angoixes, amb | deler | pacient. ¿Aquest abisme hem, doncs, de témer mai? Quantes | no es vanin d'accions especioses cap on els meni llur | deler | de glòria o, amb zel fingit, l'ambició secreta. Així | les coses, per la teva beutat totes ullpreses, amb | deler | d'admirar-la, sempre en èxtasi!"" Em vaig alçar com a una | quan al matí funest se t'aferrava l'estrany | deler | d'errabundeig, que ignoro d'on et vingué! Fórem encar feliços, | verals que hi ha a l'Infern, i es reuniren, amb | deler | vigilant, a la metròpolis; esperen d'hora en hora la vinguda |
|