DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deler M 795 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deler Freqüència total:  795 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

governant-se ell, menys governaria l'Estat, el meu estricte deure, el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial amenaça alhora.
per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després mesos i mesos sense daler de recomençar? I si no era en l'art, en què era? ¿Per què la seva
amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja encara que no sigui sinó una gota
saber la ràbia d'ell i com vam riure." Mila somrigué dolçament, sense daler. Regnà un silenci. El padrí tornà a la idea que l'obsessionava: —Mira que
a la seva habitació i les deixà soles. No obstant, Tino Costa no sentia daler de treballar: s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions
dies on encara hi havia l'esperança i la conformitat i el sol deler de viure. Tocava les parets, les tocava amb tristesa,
rutina; em sembla que, tret de la mica dels deures religiosos, els seus dalers no van pas més enllà dels fogons al cove de la roba. Però tinc confiança
de rebuts d'una germandat de pobres que s'entreté a omplir amb el sant daler de fer obra caritativa. Teresa es deixa caure a la cadira amb una
i no li fugin ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat llur aparent daler d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures
tant!, i fórem felices! —prega Laura, molt suau, amb aquell seu daler de trobar la fórmula de la felicitat. L'escala cruix sota les sabates
gaire, per tal com no estimava d'amor el marit. Alliberada d'aquell daler d'atraure'l, de conquistar-lo per a ella sola, com a la primeria, s'anava
havia cedit de sobte, substituïda per un afecte absolut i per un gran daler de confidències, en aquella noia avesada al silenci i a l'oblit de la
coronat de llamps. I agradava a Pere d'anar sol pels carrers amb el daler de recrear les estones passades al saló de Laura. Qualsevol silueta
metamòrfosi de l'adolescent en home; el goig dolorós de reprimir aquell daler inconfessat; l'estranya força de l'instint tèrbol, impalpable com un
Pere, tot i saber que ell no se n'adonaria mai. La seva vida palpitant de dalers reprimits, oferta a l'amor per ell, com qui ofereix una rosa! Però tot i
en un altre ésser; el goig de saber-se escoltada amb admiració; el daler inevitable, comú a tots els homes, de crear-se un nucli afeccional
no li costà gens d'esforç d'abocar-se al pendent: satisfer el seu gran daler d'oblidar i d'oblidar-se; goig inèdit, indeterminat, sense nom. En el
fermesa joiosa amb què Pere manifesta la impaciència de la il·lusió, el daler d'entrar. Les mans de Laura s'aturen. —És ell! —prorromp Teresa, amb una
sanglot: —qui sap si jo voldria que no et moguessis mai! I sent un gran daler de companyia, de suport, que minvi la desolació de la seva vida inútil.
il·lusió pueril de modelar a gust seu aquell home que anomenava seu, per daler d'afecció desinteressada, de crear-se un nucli de convivència que la
la qual dormiria, per aquell impuls incorregible de mirar lluny d'on era: daler instintiu d'evadir-se de la realitat immediata. El balcó del dormitori,
la projectava vers un món enganyós, encara perdurava en ella aquell gran daler de pau, de felicitat, com abans; i en les estones de màxim enyorament, o
mal gust. Jaume no feia més que repetir: —Sou cosines! sou cosines! —amb daler de míser que la dona rica i la pobra es franquegessin. Laura no podia
Pere, ¿fou el seu amor o sols el pretext per a donar eixida a aquell gran daler d'afecció, de camaraderia, de goig? I és ara quan Pere la reclama per a
tasca omplirà les hores de cada dia, que al vespre li faci esperar amb daler la represa de les hores de demà? ¿Què ha de fer ara, si no té res seu
sols no pot anar pel món, mentre que en el seu cor palpita tothora aquell daler d'anar qui sap on de lluny. Daler de reposar, d'acomplir tot d'actes
en el seu cor palpita tothora aquell daler d'anar qui sap on de lluny. Daler de reposar, d'acomplir tot d'actes bells i plaents: de somriure entre
Però no m'ha pas de veure; fins a morir em consumiré en aquest daler que Déu m'ha imposat com a prova. Però sols que tu no t'aprofitis d'ell,
al pas de la boira entossudida, folla, impalpable, fins a la mort! Inútil daler de viure una vida bella i serena! Soledat! Bo i repenjada a l'ampit del
de rodolar daltabaix de la fondalada misteriosa, impalpable, amb l'inútil daler d'evadir-se... Anar a la delícia, a l'horror de Comarquinal impossible?
fins a la procacitat o fins a l'obscenitat, no deixa de correspondre a un deler i a un plaer normalment humans. Però la satisfacció de veure caure,
convensuda de que ell no hi era, emprenía altra volta 'l camí ab major dalé. Las cantonadas la feyan altra vegada retardar tement á cad' una que li
un sacudiment misteriós la retorná y ella reprengué la tasca ab major dalé; mes los éxtasis, las cavilacions, los recorts tristos y las reflexions
pas al estudiant aixerit. Oh, lo prés absolt no espera ab major dalé lo dring-dring de las claus qu' han de darli la llibertat! Y lo pitjor
em parlava dels seus projectes i de les seves il·lusions. Esperava amb daler l'octubre per a començar el nou curs. Esperava les llargues vetlles que
vida pas a pas i anava en cerca de més detalls, de més intimitats, amb un daler tot humà. La vida de l'home m'apassionava més que no pas els seus
que no és poltró s'aferra allà on pot per tal de no sucumbir. Amb més daler que abans —i amb un principi d'afany d'observació— anava a barrejar-me
sinó a mi mateix. La meva mare no sabia veure en el meu ardor sinó el daler d'abandonar-la. Recordava les nostres disputes passades, els meus neguits
que m'acoraven. Anàvem junts al cafè-concert. Jo no hi portava altre daler que reveure el lloc on havia parlat per primera vegada amb la meva amiga.
Et rius, amb un riure amarg, de les veus amigues, dels teus dalers fraternals, dels sentiments "humanitaris". Ja no vols la companyia de
la claror esvaeix la nit. Llavors esperes el primer raig de sol amb un daler que et fa plorar d'entendriment. La veu et tremola, esguardes el fum del
caminat tot el dia, ens havia atrapat la fosca, havíem augmentat el daler amb la decisió d'anar a l'asil, i el camí semblava allargar-se
muntava, muntava; seguíem les seves giragonses altes penosament. El daler d'arribar també es feia penós. De sobte, en un retomb de la carretera,
desmaiats, vam buscar un recó qualsevol on dormir. Se'ns havia acabat el daler i la pugnacitat. Jo em trobava en aquell estat en què acceptes qualsevol
i això ens acabarà; la nostra cura ha de ser no ser més; deler tristíssim; car, amb tot i els turments, aquest ser nostre,
on sigui, i àdhuc esplai traurem de les angoixes, amb deler pacient. ¿Aquest abisme hem, doncs, de témer mai? Quantes
no es vanin d'accions especioses cap on els meni llur deler de glòria o, amb zel fingit, l'ambició secreta. Així
les coses, per la teva beutat totes ullpreses, amb deler d'admirar-la, sempre en èxtasi!"" Em vaig alçar com a una
quan al matí funest se t'aferrava l'estrany deler d'errabundeig, que ignoro d'on et vingué! Fórem encar feliços,
verals que hi ha a l'Infern, i es reuniren, amb deler vigilant, a la metròpolis; esperen d'hora en hora la vinguda

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »