Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

comuna gènesi. De Posidó, per exemple, prové el cíclop Polifem, brutal i	delicat	, el tímid amorós de la nimfa Galatea. Posseïm un retrat exacte de Cronos,
irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans	delicades	", advertia, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc
que encara alenen. I ens ajuda a rosegar amb complaent lentitud les	delicades	menges, perquè la nostra fam insaciable en destriï els mil gustos dels
S'apliquen amb tenacitat al cant i duen a les mans, també de dona,	delicats	instruments de corda, que sospito que les han d'engavanyar. Res de
El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i alhora	delicat	, en les seves caceres. El perillós Orthros, que enmig de la fosca està a
la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia. Sabies, gegant	delicat	, que sense raó no es té mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de
afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de	delicades	atencions. Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè el déu era
Xisclaré", em va interrompre de sobte, sense consideració als meus	delicats	sentiments patriòtics, la pobreta, herètica, nerviosa secretària
De debò que ja es retiren? Em commouen de veres, tan amables, atents,	delicats	, cortesos. Per correspondre a la finor, i perquè no tornin de buit a les
que era una noia més aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i	delicat	. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els cabells. Afegien,
blanca: ho féu suaument i amb temor, gairebé entendrida per la gràcia	delicada	de l'animal. A poques passes d'allí, mig amagada al senillar, la vella
i del seu padrí. El vell Candaina, mirant-la allí prop del fill, fràgil i	delicada	, dèbil, refugiada en la fortalesa d'ell, rigué gairebé commogut. El
Ell no veié que tenia la pell fina, que el seu rostre era blanc i	delicat	, que tenia els ulls grossos, negres i expressius; que el seu cos era
de la seva desolació el pensament li tornava sense treva a la graciosa i	delicada	figura, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que
La petita —Maria Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era d'una bellesa	delicada	, de maneres gracioses, senzilla i bondadosa com la seva mare i, també com
la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval	delicat	del rostre sense color, o potser el somriure que de tant en tant
mica alta, es veia una guitarra amb què el difunt solia tocar les seves	delicades	cançons i amb la qual també Tino Costa havia tocat en altres dies, quan
a dormir, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja	delicat	, emmalaltí. Son pare, vençut pels precs de la mare i per por de les
fins i flexibles cabells, la dolçor lànguida de la seva mirada, la gràcia	delicada	de les seves mans gairebé transparents; tot semblava ja predestinar-lo
Corria el mes de març. La primavera semblava pressentir-se ja en el matís	delicat	del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols
, pots endur-te'l al teu pis; sé que t'agrada treballar sol. És una labor	delicada	i difícil, però en aquest cas sant Francesc és un sant agraït. —Molt bé;
vestia de negre per un dol doble. S'havia fet una mica més alta; l'oval	delicat	de la seva cara, emmarcada amb el mocador negre, semblava més blanc, i
seves sortides al camp, per acostumar a aquelles senderes els seus peus	delicats	i per conèixer els camins. Estava ja tranquil·la, molt serena; si més no,
Les seves espardenyes es destrossaren contra les pedres; els seus peus	delicats	sagnaren; la fatiga la rendia i sentia que els ulls se li enterbolien,
l'emoció que experimentava davant la noia. La trobà encara més fina, més	delicada	i espiritual dins els seus vestits negres, amb més puresa, més llum en
Ella, la mongeta, continuava com sempre, fixant amb l'agulla les seves	delicades	fantasies sobre la tela; no llançava ja tant a volar els seus somnis vora
forces que la propulsa: però, en ocasions, i precisament en el punt més	delicat	, hi ha un "nas de Cleopatra" que la influeix. Aquesta influència de
La cobdícia, la seva cobdícia, en surt frustrada en l'aspecte més	delicat	. També els bitllets són "diner": l'avar no posa això en qüestió. Només
internacional, pels crucigrames, per guanyar diners, pels paisatges	delicats	—per qualsevol cosa. Justificar! J Justícia Escric això en la
era un simple tic de lletraferits. Quan la societat d'Europa assolí les	delicades	i racionals formes de vida del segle XVIII estil francès
final confidencial de l'alcova dels amants o per envoltar-lo —recordem la	delicada	escena de Romeo i Julieta— amb una fraseologia
són "passions desordenades". I on comença el desordre? És una qüestió	delicada	, aquesta. Els comportaments catalogats en la llista dels "pecats
flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels boscos. És un	delicat	preludi: la llum, l'ocell, els núvols; un primer assaig del "temps
per a l'ikebana (la seva disposició floral), el bonseki (	delicat	pessebrisme japonès que conjuminava exquisits paisatges de miniatura, amb
els altars per traslladar-los (gent avesada a tractar coses antigues i	delicades	) bo i treballant portaven casulles i mitres. Un altre conegut m'ha contat
un brodat d'or. He mirat de prop les poncelles de la glicina: són d'un	delicadíssim	color d'ametista, cobert de borrissol daurat. 6 març.
de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan viva) i d'olor	delicada	. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom tan lleig? A la
d'una alzina, vora els castanyers que mostren ja en algun borró la	delicada	estructura de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell
17 abril. Fa un dia suau. Núvols blancs, amb grisors	delicades	, reposen a Coll Pregon; hi ha una llum gairebé estiuenca. Un oreig amable
perdut cap al Pirineu, i hem tornat a sentir el cucut esquerp, la puput	delicada	. La Roser tornava dels camps amb l'àvia, un ram de flors blanques a la
Amb quatre o cinc dies el Montseny ha ramat: és la verdor flonja i	delicada	de la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una aigua verda
genoll, són ben florides. Flors grosses, una mica arrissades, d'un perfum	delicadíssim	, com de violer o de jacint. 26 abril. Anys enrera, durant
blancs abundosos. Reposem al sol, a la tarda, entre castanyers de fulla	delicada	, miniada. Sentim unes fortes detonacions, lluny, cap al mar. Es parla de
to morat pàl·lid que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda,	delicada	flor d'una herba semblant a la menta. Faigs tendres —com núvols verds—
florida. Les gavarreres són garlandes de flors. Als prats hi ha unes	delicades	orquídies d'un color morat pàl·lid. 4 juny. Les
sortim. Cel sense calitja. Algun grill. Flauteig d'un tòtil, espaiat,	delicadíssim	. 24 juliol. Vaig al poble aviat del matí. Sol fort, però
Quan obro la finestra hi ha boira: l'argent de l'àlber és més	delicat	, més metàl·lic entre la grisor. Després la boira comença a platejar-se i
ha fet un dia quiet i daurat com ahir, gairebé d'estiu. A l'horitzó unes	delicades	gradacions blaves coronades de neu. Nuvolets com teranyines, sol càlid,
per celebrar la llibertat d'en Lari. Quina carn de xai més tendra i	delicada	, cuita al braserar de la llar! Semblava un aplec pastoral, bíblic.
Em quedo sorprès i aclaparat. Era un minyó fi, educadíssim, un líric	delicat	; fins el seu conceptisme, quan en feia, era extraordinàriament agradable.

Pàgina 1 (de 94)

50 següents