Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
delinqüent AI 43 oc.
delinqüent F 9 oc.
delinqüent M 652 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb delinqüent Freqüència total:  704 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A força de tòpics humanitaris, rebregats i inanes, la figura del delinqüent vulgar se'ns fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou
i la corrupció de molts casos concrets arriben a extrems grandiosos. Un delinqüent de dret comú, per atlèticament nociu que sigui, mai no aconseguirà
únicament hi ha el risc aleatori de la victòria dels enemics; per al delinqüent comú, l'Estat —qualsevol forma d'Estat, aquesta o una altra— és, sempre,
En alguna mesura, la pena busca l'exemplaritat: hom castiga el delinqüent a fi que la sanció serveixi d'admonició als altres individus i els
esmalta els marges de flors anònimes. I Pere tornà, confús, retret com un delinqüent. Ja només el va veure Teresa: el rebé al menjador: tancà les portes; li
i els seus amics tornen de la caseta del guardabarreres amb cautela de delinqüents, quan Laura s'adorm, bressada per les seves fantasies que no li deixen
procedeixen els universitaris rebels, els hippies, els neo-nazis, els delinqüents més gratuïts, els cantants de protesta, els poetes indignats, els boigs
la faç de dòn Albert, preguntà amb un to que més semblava de jutge que de delinqüent: —I amb quín dret el meu marit obra amb mi d'aquesta manera? —Em sembla,
es corregeixen amb la parquedat dels càstigs. El gran nombre dels delinqüents congria l'habitud del delicte, i la punició és menys sentida quan l'excés
el tret? —No sé; suposo que era al llit. —Recordeu la fisonomia del delinqüent? —Era un home bru, ni alt ni baix, vestit de smoking, elegant... —Recordeu
Aviat vaig adonar-me que no em trobava davant per davant amb una colla de delinqüents, sinó enfront d'un grup d'innocents criatures, víctimes del rigor
l'escarcellera em contemplà amb malícia: —T'agrada conversar amb les delinqüents? —Sí —li responc amb serietat—. Per a una dona lliure com jo, les petites
que la meva germana devia tenir, tot plegat, la idea que jo era un tendre delinqüent que algun policia llevadorívol havia atrapat (el dia de la meva naixença)
es fixaven normes per resoldre els conflictes i penes per a castigar els delinqüents. Més tard, el 15 d'octubre del 1.628 s'acordà posar una
un remei, però Aconsellar d'aplicar un remei; Amenaçar els delinqüents, però Amenaçar de castigar els delinqüents; Assajar el conreu
un remei; Amenaçar els delinqüents, però Amenaçar de castigar els delinqüents; Assajar el conreu intensiu, però Assajar de conrear
d'Isabel II. I, a la matinada, en el cotxe cel·lular, barrejats amb delinqüents comuns i invertits, ens dugueren a la presó. A les oficines de la presó,
vés fent! Sempre vas esmaperdut, fugint de la policia com si fossis un delinqüent i mai, als vint-i-nou anys, no pots treballar dos mesos seguits en una
diferents interrogatoris procedeixen freqüentment del fet que el mateix delinqüent ignora els seus mòbils inconscients i cerca així motivacions conscients
la seva situació. El jutge cerca aquestes contradiccions. Quan el delinqüent contesta "No sé" a la pregunta "Per què has fet això?", tots els homes
generositat que els restants; és a dir: els malalts mentals, els delinqüents, els asilats i vagabunds i els soldats ens han donat un percentatge de
dades parcials que posseïm ens autoritzen a sospitar que també el grup de delinqüents criminals és més generós (considerat en aquest aspecte) que el
sexuals proposen càstigs desproporcionats per a les altres classes de delinqüents. Aquest fet era ja conegut, empíricament, pels empleats de presons, que
davant un cert nombre de soldats o de mossos de l'Esquadra, i seguia el delinqüent, muntat damunt d'un ruc, nu de cintura en amunt i les mans lligades a
tal d'evitar que es fessin servir per a donar mort a criminals i altres delinqüents vulgars. L'endemà, a dos quarts de quatre de la tarda, sortí de la
que, fora d'ell i pocs més, la seva organització era muntada a base de delinqüents de poc risc —o que almenys s'ho pensaven. Fora dels quatre experts que
fos, Innocenci va presentar-se investit de jutge allí on havia actuat de delinqüent. I ningú no ho trobava més estrany que ell. La feina no li desplagué, a
era considerat com un càstig molt dur, al qual eren condemnats els delinqüents. Les naus a rem s'anomenaven "galeres", i d'aquí prové que la condemna
a casa nostra. Aleshores podríem saber la proporcionalitat que entre els delinqüents ocupen els catalans i els d'altres llocs i si la permanència a Catalunya
no et feia mal. —Eren els pocs anys —s'excusà en Fèlix, encongit com un delinqüent, i prosseguí, per a ell sol—: Aquella tarda del segon any, que va ploure
del convent, ahon ab molta angunia pegava pasejos sense parar, com aquell delincuent que espera la sentència. Al cap d' un rato molt llarch aparegué un frare
cel·les i una cridòria eixordadora que eixia de totes les galeries —els delinqüents comuns s'adheriren a la protesta— feia que esdevingués impotent l'actitud
seguida de repòs i mancats d'aliments. Tingueu consideració; no és un delinqüent i no oblideu que sou homes i assalariats com nosaltres —digué conciliador
de Ginebra interdita a Catalunya: l'assassinat a la manera de qualsevol delinqüent que emprava amb la infantil il·lusió d'un abaltiment del moviment obrer a
jurídica i, per tant, el governant que es val del terrorisme esdevé un delinqüent comú, agreujat pel fet de posseir, per a la repressió del delicte, formes
per què no retorneu al vostre país? Franco diu que només perseguirà els delinqüents comuns." Les notes d'aquesta premsa desconsiderada i inhumana, feien que
participació que més tard hom interpretà com una suma que el delinqüent havia de pagar a la comunitat pel fet d'haver pertorbat la pau pública.
d'un delicte en consideració del mal que ha produït. El mal infligit al delinqüent es justifica utilitàriament, puix que, en definitiva, origina un bé per a
perjudici a un individu determinat (delictes privats), al mateix delinqüent (delictes reflexius), a una associació concreta de persones
de restituir. En canvi, pertanyen al Dret penal les que imposen al delinqüent una càrrega superior a la mera restitució. La llei penal ve a ésser, per
dels fets socials. En considerar les característiques genèriques dels delinqüents els criminalistes deduïren que en la societat existeixen determinats
de l'escola positiva dediquen més atenció a la personalitat del delinqüent que no pas els de l'escola clàssica, diferència que en la ciència del
de la perillositat social de llur autor, que és molt més temperada en els delinqüents accidentals que no pas en els habituals. Descrita en les seves
en el qual fos procedent l'aplicació de mesures de defensa social als delinqüents que per llur reincidència suposin un perill per a la comunitat, i la
convençut de la necessitat d'aplicar la pena en benefici del propi delinqüent quan aquest demostra, per l'habitud de la seva conducta, que és un
quan l'autor de l'acte il·lícit no mereix pròpiament la consideració de delinqüent pel caràcter fortuït o aïllat de la contravenció comesa. Potser és més
de classe. Resum En els orígens de la societat la sanció imposada als delinqüents tenia el caràcter d'una venjança pública. A Roma la institució processal
part de la societat, d'unes mesures de tipus correccional a favor dels delinqüents que per llur habitud siguin més temibles, i afirma que el rescabalament
o col·lectiva que complia la família de la víctima contra els parents del delinqüent, venjança que més tard pogué ésser redimida monetàriament (composició);
car fins a tal data era possible de perseguir judicialment els delinqüents amb un tràmit propi dels procediments civils, mitjançant la institució

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »