×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb delinquir |
Freqüència total: 124 |
CTILC1 |
projecta de fonamentar-hi la seva temptació seduint-los perquè | delinqueixin | ; els deixa durant una estona per assabentar-se per altres | i la Mort, que t'esqueia per sentència des que vas | delinquir | , quedà privada del seu triomf en tu durant molts dies | perdut la innocència a contracor i fent resistència; i no solament hem | delinquit | , ans delinquirem fins a la fi de la vida. I àdhuc llavors que algú hagués | a contracor i fent resistència; i no solament hem delinquit, ans | delinquirem | fins a la fi de la vida. I àdhuc llavors que algú hagués tan perfectament | i amb viva pena. La clemència del príncep produeix la vergonya de | delinquir | , i sembla molt més dura la pena quan és un baró mansuet qui la imposa. La | de repòs, recapitular, fer examen de consciència. Si als vostres ulls he | delinquit | acceptaré, no en dubteu, la decisió aprovada com a justa per la majoria, | de Barcelona funcionaven vencent esculls i entrebancs. "Mentre no | delinqueixin | , trobo que és inadequat no deixar que una força com són els Sindicats de | la realitat. ¡El pitjor és que entre aquests tipus d'ésser incapaços de | delinquir | (per por del càstig) i incapaços també de sacrificar-se (per por del | a la comissió de delictes és més temible que no el d'aquelles que | delinqueixen | fortuïtament. Per tant, d'acord amb els postulats de llur escola, els | realista, amb tres argumentacions fonamentals: 1a· El qui peca o | delinqueix | en aquesta vida haurà de sofrir eternament les penes de l'Infern. | fet. c) Consentiment ple. La facultat que en nosaltres | delinqueix | és la voluntat. Ni el pensament ni els sentits no fan el pecat; és la | però no pot ésser lícit o il·lícit. No és l'enteniment qui | delinqueix | , sinó la voluntat. Quan es parla de mal pensament, és que va acompanyat | de mala inclinació, tot el que hi ha de morbosa qualitat, tot allò en què | delinqueixes | , tot el que fas de bo, tot el que creus haver-te estat tramès del cel, | forassenyats esdevé protecció del seny. Amb la mateixa llei a la mà hom | delinqueix | , i la innocència no té lloc segur ni allí mateix on és defensada. | pecar. Car a ningú no obliga una promesa que hom no pugui complir sense | delinquir | . Capítol XXVI Sobre l'amistat. Maneres de fomentar-la. Algunes | judicial, car el que s'ha de fer és assistir els alienats que han | delinquit | , tal com pertany per la qualitat de llur estat mental; i com que ja en | la gent europea. Declaraven que el delinqüent també és persona i que si | delinqueix | és per "raons" poderoses contra les quals sovint no pot lluitar; el que | idea més atrevida. ¿Per què privar de seguida de llibertat aquell que ha | delinquit | ? Val més provar de guarir el delinqüent sense tancar-lo, tractar el seu | o cap al Port a fer un bon àpat esperant la pròxima ocasió de tornar a | delinquir | i, naturalment, de tornar a la Presó. El condemnat una vegada, ho quedava | ell té la idea elemental i primària de resoldre a tots aquells que han | delinquit | o estan en perill de fer-ho el problema de la subsistència i de la vida | delinqüents, alliberats, sinó també evitar que molts joves predisposats a | delinquir | per les circumstàncies socials i pel medi ambient, anessin a parar a la | tornant-hi; no havien pogut ressistir una temptació massa forta, havien | delinquit | per primera, segona o tercera vegada i la justícia els tornava a tenir | coses. No li puc atribuir de cap manera l'intent sacríleg d'induir-me a | delinquir | ; pens més bé el contrari: encara que no cregués molt en certes coses, | que un home tatuat mor lliure, vol dir que ha mort abans d'haver pogut | delinquir | ." "L'estímul d'adornar-se el rostre i tots els altres objectes | no ens ensenyen res... Les temptatives de classificació dels menors que | delinqueixen | em semblen vanes...". L. Michaux, reprenent aquests tipus clínics | per protegir la societat. El delinqüent sap que busca sanció al | delinquir | . Es un masoquista que busca l'aniquilament de la seva monstruositat, o en | fabricants d'imperis blaus s'han quedat tan frescos sense veure que | delinquien | contra l'espiritualitat que comporta el concepte imperial hispànic i que | ó senyor feudal prenia á algú en son territori pretenent que havia allí | delinquit | . En efecte, si 'l pres cridava: ¡via fora! alegant que l' havian pres | terra, Y ab negras sombras aterra A tots los que han | delinquit | : Mes no espanta al qui contrit, Aprofitant son repós, | militants; pero tenint sempre en compte que 'l regionalisme may ha | delinquit | y que donats los seus principis, no pot ni deu delinquir, á fi de no | may ha delinquit y que donats los seus principis, no pot ni deu | delinquir | , á fi de no desvirtuarlo ni de que puga incorrer ab igual descrédit en | l'hora, totes les responsabilitats personals als que durant la guerra van | delinquir | o van traïr la nostra causa i als que, havent marxat de Catalunya, s'han | de hú dels tres Porters de la Casa. Estos capturaven als qui | delinquien | contra 'l General. Lo Dressaner del General: assistía al | o al pal, no us dongueu pressa a dir: "Aquest home ès un criminal que ha | delinquit | , que ha fet mal als altres"; ...perquè podser que sigui un home de bé | ha deures que es compleixen a tota costa, i que té la convicció que no ha | delinquit | , puix que s'el jutja i se li aplica un Codi fet a espatlles del país. Jo — | s'ha restablert un ordre fins que unes institucions culturals que mai no | delinquiren | , situades al marge de la política, en les quals intervingueren savis i | que cada hú es castigat per aquellas mateixas cosas en que ha | delinquit | . No ignoro que es un poch costós á un jove lo no deixarse fascinar de la | que la llet era pura, sense mescla ó sostificasió alguna y que si | delinquíen | imposarlos fortes multes y al reinsident privantli de tornar á entrar en | un cel quan cada una s' hi enmiralla. Lluisa. No: no 'ns fará | delinqui | . [(Tapant la boca á Maria qu' anava á parlar.)] Si parlas no hi ha | quin gust hi trobes de furgar a camp obert, sola amb el teu desfici, | delinquint | com un lladre? Les teves nits a Tebes eren conegudes per motius ben | mòlts cops, de mí, sòn prou castich pe 'l culpable qu' un sol cop ha | delinquit | , jo estich castigát de sobras, y cruelment, fins á morir. Ningú, Gregori, | vejeuho vos que teniu tant saber de las humanas passions que 'ns fan | delinquir | . Nin aquí varen portarlo y jo, nineta gentil, avent flors y papallonas | va pe 'l foro).] Albi. Ah! Si. Lo matará ella y aixís jo no he | delinquit | . Jo he jurat qu'ell entraria; no que n'eixiria viu. [(Tochs de corn lluny | seva. —¡Còm!— respongué l'estudiant plè d'ira y de sorpresa. —¿He | delinquit | en alguna cosa per ventura? —Axò es lo que s'ha de veure. Per de prompte, | afligit espera est remey en va, dirá algú que no sabrá quant lo poble ha | delinquit | . Tal volta, estos arguments, tú mateix ja te 'ls has fet, y has quedat | Bartomeu: Te dic que callis! Si fos ella que hagués | delinquit | , segurament tu hauries obrat pitjor! [El nebot crispa les mans. Don | car he servat les vies de Yahuè, i contra el meu Déu no he | delinquit | . Car davant meu tots els seus jutjaments, i els seus | Igual que els nostres pares hem pecat, hem comès iniquitat, hem | delinquit | . Els nostres pares a Egipte no comprengueren les vostres | i el meu pecat és sempre a mi present; contra Tu sol he | delinquit | i el que als teus ulls és mal, això he comès: per tal | fons. És dèbil, és arbitrària, està portada pels homes... que també poden | delinquir | . —Va fer una pausa per respirar—: La justícia humana és injusta per |
|