Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

eròtiques, monstruositats absurdes, la visió de les quals em produïa una	delirosa	angoixa agreujada pel desconeixement que l'adolescent té del vici i per
de les muntanyes i d'aquell qui les ha fetes i nosaltres, eh? esclatarem	delirosos	d'entusiasme, fent ulls d'enlluernats: Noi, hem travessat el paradís! li
el cap. En diversos instants com aquell, li havien esdevingut fúries	deliroses	, crisis horribles. Com més s'irritava, més li minvaven les facultats i
coses, a veure: ¿què aconseguiria sinó semblar a tothom un boig i un	delirós	? Doncs tal com no hi ha res de més neci que una saviesa importuna, tampoc
velledat, als quals no resta gairebé ni l'aparença humana: quecs,	delirosos	, esdentegats, cabell blancs, calbs o, més aviat, per descriure'ls amb
arribaré o no? el temps s'esmuny i deixa darrera seu els qui en són més	delirosos	. Ni el que ha de ser no és meu, ni el que ha estat. Estic suspès en
les propagandes comercials i per l'escalada de la producció i del consum,	delirós	d'un testimoniatge evangèlic de pobresa, el deixeble de sant Benet ha de
santa i forta i mestressa de si mateixa. Tot allò engendrava un desig	dalirós	d'una gran cantada. Teníem l'exemple d'En Clavé, de la seva obra magna
la llum, però, és entelada; el Sol tossudament s'amaga a la nostra mirada	delirosa	, i la nostra ànima es sent buida, sola, abandonada per la manca del Bé
de la nit: l'euga era estesa dins un aigua blava, i	delirós	, mon home feia un crit. I tu venies, mon amic, qui portes
si t'oblides de nostra pàtria amb ses ferides, tan	delirosa	en vil xopluc. Mostra-li vies mai capides, porta-li
fet d'invisible foc i vidre musical, emplena,	delirós	, el meu pis solitari i esquifit, amb desvari
fogós de geni y com ell idòlatra d'aquella gran figura històrica, tot	delirós	d'orar un moment davant les sacres despulles de son ídol. No cal dir que,
per la fredor de les onades. La gosseta s'havia aixecat i llepava	delirosa	tota la cama del marquès. El marquès li acaronava el cap i li contemplava
mon cor no destria sota aquest murmuri disert. Quin	delirós	ha pensat mai que trobaria la primavera en el desert? Vaig
com si la vida que li quedava s'aboqués als seus ulls en un esguard	delirós	d'abassegar-ho tot, queia vençuda. En aquell instant vaig sentir que
de llosa y de busca. Y aqueix nou sol que vegé brillar aquell home sempre	delirós	desde sa infancia pera guanyar un bossí de pa, després de la fosca de las
ab inocenta gracia, acabá de arrebatar, per la mateixa rahó, al que tan	delirós	anava per ella. —Ditxosas, ditxosas aquestas flors, (li digué ab veu
del dia seguent. Encara no s'hi comensá á véurer, ja saltá del llit,	delirós	de córrer prop de la casa de sa estimada, y posarse en aguayt pera
me, creume, Blanqueta meva, que es mon cor lo que't parla, nó'l cap	delirós	de un jove que vol gosar del mòn, sí sols un cor que estima, peró que
—¡Santa Llucia gloriosa! Santa Llucia, salvaume!— y mes quant l'atrevit,	delirós	y arrebatat ponderá precipitadament y ab breus paraulas lo foch que
estava reduhit y concentrat en un sol punt, en sos ulls, que, ardents y	delirosos	, anavan recorrent l'aspecte de la ideal matrona, anavan passant de un
y desconsolat, sols somniá tota aquella nit En Guillemet á sa amada, y	delirós	é impacient estigué esperant una hora que pogués aprofitar pera
que'l guiava, ab lo bras alt y empunyant l'ensangrentat ferro, arribá'l	delirós	amant fins al llit de ahont s'alsava fora de sí la casta donzella, plena
—La mateixa. —Donchs, qué es lo crímen? Parla! esclamá Fivaller,	delirós	y confús al mateix temps. —La nit passada, senyor, (continuá'l jove, ple
provisió, y com li ocorregués á tal pregunta una idea mes favorable á sas	delirosas	ilusions de amant, li respongué: —Sí, tens rahó: póts portar alguna
llarch lo temps que faltaria per arribar á la bauma. Així era que estava	delirós	l'ardent enamorat, y quant mes tardava, y quant mes mirava á sa hermosa,
escampant ufana de llàgrimes, i m'estenia obertes les mans,	delirós	d'abastar-me; ara, que res per a ell no era en peu del vigor ni
contagià el seu entusiasme a un petit grup de companys, també	delirosos	d'aventures, amb els quals va crear una brigada d'investigació de casos
perquè si fa no fa els cavalls més nerviüts també acaben essent els més	delirosos	d'obtenir el triomf. [9] D'altra banda, val a dir que els mossos suaus són