Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

trontolls, neguits, moments de crisi, en els quals Catalunya es	deliria	per recolzar-se en alguna força superior, en alguna autoritat universal.
—em comprendràs, Amèlia?— aleshores jo somniava un fill. Res no em feia	delir	sinó pensar que, un dia, aquests braços cansats de tantes abraçades que
de Gràcia per afectar una riquesa que ningú no creu i, al cinema, es	delia	amb els galops del Derby entre la boirina dels prats d'Epsom; el cap li
de res més... i aleshores oblidaríem que aquell a qui en parlem es	deleix	per parlar, ell també, d'ell mateix. I tal vegada el senyal més decisiu
plegava al coll mentres qu' ell fugía corrents y fentnos ganyotas. Jo 'm	dalía	devant de las ninas, m' hi dalía! Me 'n recordo d' una de grossa, molt
fugía corrents y fentnos ganyotas. Jo 'm dalía devant de las ninas, m' hi	dalía	! Me 'n recordo d' una de grossa, molt grossa, com una criatura de tres
tingut pit per' anar á Ripoll!... Res, los homes son com las criaturas...	daleixen	per nosaltres y no paran fins á malmétrens, com las criaturas á las
I això a les acaballes del segle XIX··è, quan tots els pobles es	deleixen	per la cultura i la llum?... Ara, gràcies a ell, els nois podran estudiar
però l'esperit de la nova entitat ja veureu quin caràcter tenia. No es	delia	per ésser personatge-eminència, no es delia per la celebritat. No volia
quin caràcter tenia. No es delia per ésser personatge-eminència, no es	delia	per la celebritat. No volia ésser sinó un esperit vivent abraçant el món,
amb tren fins a Avinyó. Conec prou les terres que anem a travessar. Em	deleixo	pels paisatges nous. —Si tinguéssim més diners, sí, fa ell. Quan magreja
Com crida! Ell. Be; es que 'l xaval lo diná ja 'l fa	delí	. Ella. Hont vol que li posi? Ella. [(Senyalant
i es tira a llur damunt; o com el lladre, que es	deleix	per endur-se les riqueses d'un ciutadà opulent (de qui les
i se'l miren com a tal, aleshores que, ocell únic, es	deleix	per guardar les seves cendres en el brillant temple del Sol, i
l'altre i els sostinguin uns canvis agradívols; s'hi	deleix	, i de cada branca tendra que onsevulla la Terra, aquesta mare
necessitat), i, quan les danses van arribar a la seva fi, es	deliren	per l'àpat; i entre rotlles, tal com eren, van sorgir
dies —diuen— no menjaràs carn, no beuràs vi: dejuna. Per què? Perquè et	deleixis	per la carn i pel vi. Ah!, els grans porcs, coneixen tots els ardits!
històries fantàstiques. Ara ho constato. Em feia goig el camp i em	delia	d'anar pels camins. De tant en tant m'escapava de l'escola pel pur plaer
aparentment ben estructurada. Nosaltres, homes i dones del món,	delim	per obtenir-ne un anàleg lingüístic. Amic lector, suposo que estaràs
tinc anhels de fidelitat i de coherència, i em noto inconsistent; em	deleixo	per la llum, i jo mateix em faig ombra. I si m'hagués equivocat de camí?
: és per la joia. No és per la tapia, ni per les torres, que un se	daleix	pera veure l'Alhambra: és per les cambres i pels patis. A voltes, de dalt,
amb la seva admiració ja consagrats, però també —irònic i maliciós— es	delia	per que el nom obscur d'algun jove inconegut triomfés d'aquells poetes de
caps s'ajupen endins, endins de l'alta barana del llitet, els llavis els	dalexen	per petonejar aquella carona celestial, espill de la ignoscencia
No m'esqueia, ni era atractiu de cap de les maneres, però era nou i jo em	dalia	per posseïr-lo: així és que no li vaig trobar cap tara; però vaig dir, amb
El nin s'hi havia adormit com un santet no feia gaire, i la mare es	delia	a remirar-se'l, tan bonic, tan rodanxó! ¡Prou l'havíem desitjat, aquell
el quart vers ("dies ha que t'he delit", volent dir "que m'he	delit	per tu"). Evidentment, la continua, però amb la inspiració afeblida. No
quan vaig anar per primera vegada a la vila senyorial dels Rocaberti em	dalia	per a tastar-les. ¡Mes ai! que allí no més em mostraren el Palau,
què serà que la fama se l'emporten els burros, mofeta empordanès, que't	daleixes	per la sàtira burlesca? Quan els aventurers de Viura anaven per plans i
a no tenir por de res ni de ningú, d'on va neixer un gènere que's	dalia	per a rodar món a la ventura i capaç de jugar-se el burro i el guix. Va
la panxa prima no li feia res. Rumiaria en tot el que havia vist i tot se	delia	només de pensar que aniria recordant punt per punt aquella escena en què
dels seus pensaments, no la sentia en els llavis d'ella, quan tot ell es	delia	per descobrir-hi aquella tèbia conformitat que fa que dues vides
la conversa. En Manel no interrompia la vèrbola del seu amic que es	delia	per descriure una vegada més les dificultats del seu ofici i
—digué Alícia, però aquell tema l'encaparrava d'una manera terrible, i es	dalia	per canviar de conversa. —Aneu a l'altre vers —repetí el Grifó:— digueu-ne
i aplegaria al seu voltant d'altres infantons i faria resplendir i	dalir	-se llurs ulls amb mantes històries estranyes, potser fins i tot
els concedeix el públic. Tampoc llurs accions són ben interpretades. Es	daleixen	per jugar amb la mainada. Quan albiren un pilot de marrecs descamisats
s'hi atansa i part d'allà de la barrera brillen objectes cobejables. I es	daleix	pels botons, civelles, cadenes i altres futeses d'indumentària femenil,
alumnes per immiscuir-se en afers que no són de la seva incumbència. Es	daleix	per a remenar els boixets, però li han fet comprendre que faria un embull
esquarterador de bèsties i persones, resultava un àngel del cel. Es	dalia	pels infants i pels altres gossos joves, i a manca d'ells, hauria
vell pescador advertia a l'Anton: —No t'ho prenguis així, creu-me. Ara et	daleixes	i el desig t'ensopeix. No penses en altra cosa. Et distreus. Més tard,
perdre. Féu una pausa. —Ara, vegeu, sinó, el cas del noi. Es	dalia	per no anar a servir. No li agradava el soldat. Treu alt. Xamba. Se'n
però no són menys elevades les coses divines perquè hi hagi qui es	daleixi	per colpejar una grandesa que no podrà mai tocar, tan enfora d'ell és
del bosc, així mon amat entre els donzells. A la seva ombra	delia	jo de seure, car son fruit sap dolç al meu tast. —Oh, dugui'm
els llavis dels dorments. Jo só del meu amat, i és per mi son	delir	. Ai, vina mon amat! anem defora al camp, fem nit a
què ens esguarden indiferents i menyspreadors sense comprendre perquè ens	delim	pel correu de Califòrnia i el retard de qualsevol mixte ens inquieta?
tristesa: la pluja. Pensava en el meu país, en el sol del meu país, i em	delia	per tornar-hi. He passat hores innumerables somniant en el bon temps, tot
descobert un tros de cama, cosa que en aquell temps els homes encara es	dalien	per veure. Innocenci, entretant, amb molta delicadesa, però amb dits
a dojo. —Morin els gossos cristians! —cridaven ferotgement. I tots es	dalien	per arribar al moment de l'abordatge i ésser cadascun el primer de saltar
esquerra. Era una característica d'ell l'escopeta d'un canó: no es	delia	mai per enjegar dos trets a l'hora. Poseu-li a l'estiu un vestit de fil
L'esperit pràctic i positiu de can Feliu, per una banda, es	daleix	d'ésser recreat per la paraula poètica i somiadora del doctor i, per
les puntes del món, les /crestes emboirades\... com s'hi	dalia	! Va pujar al Pireneu una vegada, quan era jove, amb En Soler i Miquel, i

Pàgina 1 (de 12)

50 següents