DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deliri M 1156 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deliri Freqüència total:  1156 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que l'havia assistit fins aleshores. Començà a delirar, i en el seu deliri pronunciava contínuament el nom del seu amic i el demanava. Tino Costa
'm, qui és Sileta? —És sa germana. —La devia estimar molt: en els seus deliris (s'ha passat moltes nits delirant); en els deliris sempre pronunciava
molt: en els seus deliris (s'ha passat moltes nits delirant); en els deliris sempre pronunciava aquest nom. Però, és cert que va matar un home? Tino
dins l'espill de la seva carn... Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els
en les parts baixes, i la vegetació, com un teixit de llana d'un verd de deliri, anava tapant les costelles i vestint el llom i el ventre de les roques
veure que si la terra està gairebé despullada d'animals, el mar és un deliri de zoòfits meravellosos i de peixos de tots colors i de totes formes.
meus ulls les mateixes onades blanques i llargues, el mateix amplíssim deliri blau, de les primeres tardes assolellades de l'Atlàntic. El raig verd de
Hauríem de judicar la nostra situació amb tota innocència, prescindint de deliris. Ernestina. També així, Víctor, la meva ruta està ben marcada.
mirant-lo fixament, plena de dubtes.)] Haig de seguir prescindint de deliris per respondre't? Víctor. Sí, sí; prescindint de deliris!
de deliris per respondre't? Víctor. Sí, sí; prescindint de deliris! Ernestina. Doncs bé; prescindint de deliris, deuries
sí; prescindint de deliris! Ernestina. Doncs bé; prescindint de deliris, deuries recordar-te que tu, el meu cunyat, no pots interessar-te gaire
darreres paraules. Ernestina. Has volgut que prescindíssim de deliris; era el mateix que prescindir del cor. Víctor. Devíem
com Déu li ha donat tanta paciència! Fins el nostre naparró l'estima amb deliri i li diu "tita", figuri's!... Ha, ha, ha!, li diu
jo també t'estimo. [(Víctor esclata, besant-li les mans amb deliri.)] Besa, besa! Jo no podria pas negar-te res. Sóc teva. Oh
passar una temporada fora de casa, i que li havia quedat com una mena de deliri d'estar a casa, d'estar sempre a casa, com un corc a dintre d'una fusta;
d'estar sempre a casa, com un corc a dintre d'una fusta; i que aquest deliri no li havia passat ni li passaria mai. I l'Antoni va dir, entesos. I vaig
qual no hi cap la ironia. Sorgeix aleshores la desmesura, l'exaltació, el deliri. La seva fe —si pot anomenar-se fe— s'aboca indistintament a qualsevol
del llit. Totes les vísceres li anaven malament. Una temperatura alta, un deliri seguit. Els somnis vermells de don Tomàs l'ofegaven; els comunistes li
Tomàs, i Frederic es lliurava als braços de la comercianta de vins i als deliris de la camisa negra amb els bebès de color de carbassa. Frederic respirant
o de llur castedat voluntària. Moltes vegades el remordiment acompanya el deliri de la imaginació, i els dies passen sense que es decideixi res. La copa
de la geometria plana, s'imposen un màxim de dolorosa austeritat, el deliri exigent de la puresa. Poques vegades ens podrà semblar tan grandiosa
realitat sensible. És secundari que Dalí s'aturàs sobre aquella forma de deliri coherent que és la paranoia, i que en fes l'eix de la seua doctrina.
tothom va tan mudat, amb aquells badalls de gana que fan pel carrer i el deliri que tenen per casar les noies. —I rep qui no hi té cap culpa —remuga la
atapeïment de mobles antics profanats amb restauracions absurdes, amb deliris decorativistes que han fet estremir Laura amb horror. L'oncle Joanet, per
crueltat amb què es clavarien en la gola rosada d'una dona bella, que el deliri li figura a l'abast de la mà. I els grans núvols passen, molt pacífics,
saber mai res; ella és una noia molt bona per a casa i prou; el seu deliri són les labors. Un graó de l'escala és mig ensorrat; Pere ofereix la mà a
del pudor ó una reconvenció ingénua del amor l' entusiasmavan fins al deliri, lo feyan estimar de veras, li arrancavan protestas y juraments que 'l
de sos llabis una rialleta irónica, que era callada reconvenció á sos deliris passats. Mes derrera la reflecsió, venía la fantasía oferint armas
res més. La senyora Rita presentá 'l nen á la mare. Aquesta 'l besá ab deliri, y extenentli demunt de la carona un mocadoret pera preservarlo de l'
ab amor fins á sa boca y comensá á besarlo y á estrényel ab perillós deliri. Sols ab grans prechs y assehentse al seu costat la dida, pogueren
Lluís!— Y sos brassos sèchs y esquerdalenchs de morta empresonaren ab deliri l' humiliada testa de son estimat. La sorpresa pasmá á tots los presents.
frenèticament les dents al coll. Això durà una pila de mesos. Era un deliri cruel del qual no em sabia passar, sense el qual em semblava que no
de bona fe. Em creia haver posat en la seva persona tots els amors. Els deliris sensuals insatisfets em portaven a uns altres deliris d'una estranya mena
tots els amors. Els deliris sensuals insatisfets em portaven a uns altres deliris d'una estranya mena sentimental i espiritual. La vaig arribar a creure
i de plaer incomplet, escena mesclada sovint de plors, de queixes i de deliris sensuals, en venia una altra de baralles, d'acusacions i d'amenaces. "Tu
meva gelosia i jo vaig arribar a estimar-la amb un amor dolorós, amb un deliri que esdevingué per a mi un insuportable turment. Un dia vaig saber que el
en fred, conscientment, i no pas per desesperació ni en un moment de deliri o d'embriaguesa tràgica. Jo em volia matar per gust de la pròpia
que difícilment sabria guiar els meus passos, però que m'estimava fins al deliri. Comprenia que havia fallit per ignorància i timidesa, i això em portava
comprès que era la mateixa irritació d'aquell pare que, tot estimant amb deliri els seus fills, es neguiteja de no veure'ls més personals, més
camí dels versos. Més n'hagués tinguts, més n'hauria esquinçats. Era un deliri de destrucció més fort que jo; era una necessitat que jo no podia deixar
intensos fins a l'esgarrifança, fins al dolor voluptuós, fins al deliri. Eren uns espasmes sovint precursors de l'abatiment que em sotjava de
escapades i elàstic que no es dóna mai! I Proudhon, profeta de tots els deliris, com de totes les certituds que han vingut darrera seu! Allò que m'atreia
dels estels que feien emergir un altre cel dintre la mar. En el seu deliri amorós i fantasiós s'hi capbussava, i, sota l'onada, trobava en la mort
m'agafà les mans i començà a besar-les com una afamada, amb una mena de deliri histèric, amb uns besos que semblaven mossegades de tota la boca, amb un
cendra, pel cos d'androgin, tant se val. La meva set era immensa; el meu deliri, ardent. Així que feia la prova, venia el desencís: bastava un gest, una
ma raça. He sentit contar a la meva mare folles turpituds, deliris del pare. He sentit com deia: El fill serà igual com
semblants sense crispar-me. La meva imaginació es sobreexcitava fins al deliri. Hi havia una frase que es repetia a través del llibre com un
d'una mateixa causa. Tot era sensualitat. La meva joia arribava al deliri després d'un bon dinar regat amb vi i en acostar-me a la possessió d'una
o acomplint algun acte gloriós. Set d'amor, de glòria i de possessió. Deliri de lliurar-me a algú, de fer quelcom inaudit, de plorar, d'ésser consolat
conegut, encara. La sensualitat, sí, fins al darrer extrem, fins al deliri. Ara em creia estar guarit de la sensualitat i preparat per a l'amor

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »