Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

silencioses les novícies; mes la llum les fa esclatar	delitoses	en rialles i perfum. Cadascuna té el seu clos dins el
coses meravelloses, que excitaven la meva imaginació i em produïen	delitoses	sensacions, una mena d'esgarrifança joiosa, que és la que sempre m'ha
blanc, suau, rosat. Petita i bonica com una pometa. I el que tenia de més	delitós	, la forma arrapada dels pits, que es dibuixaven joves, rodons. El vell li
com les fruites que duien als cistells. Flairoses més que excitants,	delitoses	més que torbadores. Cosa del poble i del matí. Tot essent poble, eren
i se'n va fer els seus boscos de la vall de l'Hinnom,	delitosíssima	, anomenats Tofet i obscur Geenna des d'aleshores, de
mirà, damunt la Terra encara els únics humans, en el jardí	delitosíssim	, collint perennes fruits d'amor i joia, amor sense
exclòs dels portals de la ventura: damunt del Paradís, seu	delitosa	, del peu mateix d'aquests portals sortia molt ampla
encara més! un Cel damunt la Terra; car aquest Paradís	delitosíssim	era el jardí de Déu, i era a la banda oriental
encara un nom distint— va dur-te, com saps, fins a l'arbreda	delitosa	, aquest jardí, que fou plantat amb arbres divins, de
d'arbredes i jardins més agradívoles, llur conreu, o solaç	delitosíssim	; prop de les fonts i els rierols ombrosos anà cercant
arbustos i flors de cada banda, l'obra d'Eva: lloc	delitós	, més que els jardins fantàstics d'Adonis renascut, o que els
Ens vam perdre molts goigs en abstenir-nos d'aquest fruit	delitós	, i, sols tastant-lo, l'autèntic gust hem conegut. Si es troba
embarreu les garbes i l'herba del prat. Les fulles del faig ne son	delitoses	; pertot ho demanen fulles tremoloses d'oî el cant
mon adolescencia! Tanagreta L'aire és suau i la font	delitosa	; el lliri blau s'agermana amb la rosa. Flor
mas abandonat en el silenci clar! Més com ta soletat amarga és	delitosa	! Amor del soleiâ, clotada silenciosa, que veurás
per aspres i dificultosos que fossin els camins, eren també molt	delitosos	"per la molta abundància de fredes i gelades fonts i moltes riberes
se'n. La resta del temps el bei pren els bons aires i, si li escau, els	delitosos	banys de La Marsa, on té un palau sense cap interès artístic. El bell
d'enguany, hagués demanat, audaciosament, als homes responsables i als	delitosos	de responsabilitat: ¿Què poden fer i què faran els catalans? Llavors
mi em resten només aquests glavis de la recordança, com més punyents més	delitosos	, i la teva memòria, vivent dintre el meu cor com dintre d'un sagrari.
immortal per naturalesa, gaudiria per tota l'eternitat de l'encens	delitós	que és la glòria. Avui aquelles vanitoses fantasies em fan somriure de
en el brancatge i la bardissa, d'agafar pardals amb ballesta, de tants	delitosos	divertiments que inspira aquell diabòlic instint de destrucció, que
sí: aquesta suadora, aquestes termes en comunicat, són en un lloc tan	delitós	, tan bell i tan illa, que s'hi pot patir de calor, encara que sia pagant
i faig: "Quin plaer de viure sota un cel tan bell i en aquest sojorn tan	delitós	!" Baixo a la ciutat, i no m'hi he colgat dues nits que ja m'assemblo als
que no juraven sinó per vós i per la vostra paraula, que deien: "això és	delitós	: què cosa ha dit?" Hom parla impetuosament en els col·lotges, tot sovint
viandes, la dolça follia dels vins, el ritme llisquent de les danses i el	delitós	folgar amb tota mena de fembres manyagues, el cor dels homes destil·la
que sols veya aquella casa, a cada giravolta més pròxima y rica en	delitoses	promeses. Les aspadades y brunes montanyes de que ressaltava ab cruesa,
-lo babau d'abril! I li vaig fer saber, tanmateix! Ah! Va ser una sorpresa	delitosa	! Allí estava ell, ofegant-se de calor en son vestit negre, mentre el
quan un nen que passava, remolcat per una mainadera, llançà una grossa i	delitosa	pera (minvada només que de un mos) a la sendera del carrer. Vaig
de contribuir a l'èxit de la meva arma de bandoler." "En l'obac	delitós	d'unes acàcies, al caire d'un pedrís tacat de grassa, ensementat
les mans balbes, ocells arrupits pels branquillons enfarinats, olor	delitosa	de pólvora cremada, plomes, un regalim de sang a la fullaraca i
trascolar el temps i brunzir la sang en les oïdes. Per què resultava	delitosa	aquella hora llarga d'immobilitat entre unes inhospitalàries parets on,
home algun dia fos mon nuvi... El cor nedava en un llac de sentiments	delitosos	, indefinibles; era tan feliç amb les històries que ja tota sola es
que pas per pas la nova amor anava creixent i expandint-se com un perfum	delitós	, mai conegut. Ara que el bell mariner no es trobava al seu davant podia
la nova amor es manifestà amb petits objectes de regal, penyores	delitoses	de la simpatia a cada cop més intensa. Primerament va ésser el mariner
immensa fageda de Puigçacalm, que els volta en amfiteatre, davallava el	delitós	misteri de les ombres de la nit. En Roc guaitava parpellejar el primer
com la nota dominant de l'aspre paisatge. I, mentre sentia l'encís de tan	delitosos	instants, de cop vaig veure que s'estenia una vela, i una altra, i una
vida. No hi ha res que no costi d'obtenir: els camins que menen als més	delitosos	paratges solen ésser els de més mal trenar. Malgrat això, sempre anem
per a mi! Vosaltres sou les meves muntanyes de Judea, en les vostres	delitoses	valls hi he imaginat tots els Betlems de la meva infància, i és per les
les meves febleses. Volia passar per valent. Ambdós estàvem alegres i	delitosos	. En un moment assolírem la placeta de l'Església; i, així que hi fórem
la sola més d'un cantó que de l'altre, cal, a un cert moment, dada la	delitosa	integritat del cuiro, fer-hi posar mitges soles i tacons: i és només
ajaçant-se. Veu com és dolç el repòs, la terra com és	delitosa	: la espatlla corba per traginar i ell, a sòu, serà
una serp! Serp, fàstic, maldat. Avorrible tot. On era el bé, l'absolut bé	delitós	? Havia d'escoltar sempre el vell motiu? Si fins el llegia en els ulls del
estar sorruda i com lassada del treball: ara, en canvi, sempre estava	delitosa	, i era amable i falaguera, i feia tots els possibles per trobar-se amb el
com si una mà estimada l'estirés molt a poc a poc d'una profunditat	delitosa	, d'un no res infinitament dolç i reparador. Durava un instant que no
cúpula de verdor transparent, sota la qual el cos s'amarava d'una fresca	delitosa	i l'esperit, d'un repòs i dolcesa inefables. Els pares d'Innocenci
ni objecte de cap mena de trasbals. I ara, tot perdut! Adéu vetlles	delitoses	, mots càlids a l'orella, confidències que li eixamoraven l'ànima d'un
tard, la qual, a voltes, és temperada per alguna ratxa de garbí que fa	delitoses	les ombres. Innocenci partia a nou hores, una mica abans que la cigala
en el moment que el veuria arribar. I, instintivament, allargava el pas,	delitós	d'escurçar ben aviat la distància. El segon dia de camí, una mena
que la fa vitar, tenen una rara delicadesa, una condícia d'allò més	delitosa	i una apacibilitat de joia inalterable. L'home no desentona mai enmig
tan bonica, guarnida de verd i arrambada a la costa, seria un passeig	delitosíssim	. Però, avui, sense l'oratge de la mar, amb la bugor que davalla de la

Pàgina 1 (de 9)

50 següents