Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la pràctica de l'"amor" selecte i refinat. El poble vegeta en uns "	delits	comuns", o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida pels interessos o
Fa més calor que aquests dies. He treballat en el Ker, però no pas amb	delit	extraordinari; em costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més pa,
unes alzines. Un any! Llavors traduïa els poetes anglesos i tenia més	delit	literari que ara. Alçava els ulls dels versos de Monro o de Mary Webb per
quilos de patates. Ens cal fer una mica de tot, però ara tenim	delit	, perquè l'aliment no ens escasseja. No he experimentat més aquella
rodaven pel fang i s'alçaven tot seguit, i continuaven amb el mateix	delit	, l'un perseguint, i fugint l'altre. Ni l'un ni l'altre no deien paraula.
l'home. La quitxalla, mentrestant, es lliurava als darrers jocs amb més	delit	; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i s'afanyaven, davant del
el dia en un continu patiment, sense altre pensament que aquella por i el	delit	irresistible de tornar-lo a veure. La primera nit li fou impossible, i el
los esment no gaire, a mi sa casa que era lo meu... Però ara res no em fa	delit	ni ganes. I me cregui, és aquest pes, aquest nus que m'atura fins i tot s'
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia el	delit	de la llum —netedat o puresa, o la impuresa que la netedat
feinera que ara ens atribuïm; si sempre han agafat l'eina amb el mateix	delit	. Per als comentaristes de fa mig segle, la feina era com una categoria
toc d'ala a l'Església adormida i aquesta bategà i es posà a marxar amb	delit	. Des de 1840 a Catalunya es pressent el redreç de l'Església.
els prohoms catalans a les palanques del Minotaure quan ja no tenien	delit	per a moure-les —ben entès, en el sentit de redreçament hispànic promogut
la nostra nissaga. Com si estiguéssim embruixats, seguim amb entusiasme i	delit	, que no defuig cap sacrifici, darrera les banderes de l'encís. Ens
¿Què? Eva. Dormir tant. [(Pausa. Tots mengen sense	delit	.)] Adam. Quin somni he tingut suara! Eva. Menja
llargues i penoses que m'han malmès la figura i m'han fet perdre el	delit	? Són encàrrecs una mica feixucs, tanmateix! Adam. Apa, apa! No
treballa.)] Mireu-me això, la malalta! Tens una mica més de	dalit	, no fa? I sí; bé prou que es veu; és la sèmola. Ah, sí
camins i esborra les roderes, que als seus devots don ales i	dalit	, gusta d'esvalotar les cabelleres i posa un xic de
però n'hi havia tants de mala fe que de vegades li feien perdre el	delit	de treballar. Quan venien en Cintet i en Mateu, tot era fer projectes,
existeix. La ironia era utilitzada per a practicar l'operació que amb més	delit	perseguia el romàntic: la dissolució, la confusió, la identificació de
catalana és, en efecte, aquella forma d'ésser que s'afanya amb	delit	en allò que potser constitueix l'essència mateixa de la vida humana, però
Soutine—, és espiritual: ens aporta, sempre, alguna cosa més que el	delit	visual; ens proporciona, sempre, un eixamplament del nostre món personal,
pera 'l cassador de nostre exércit en lo sentit doble de son inconcebible	dalit	y de sa figura migrada. —Aném, donchs, á la nostra, —comensá la Madrona,
del seu cos feixuch y sá de montanyesa. Lo nen comensá á mamar ab tant de	delit	que s' ennuegava. —Uy, uy, quína criatura més afamada que porteu, bona
y la Madrona, escoltantla anava animantse ab igual candidesa. Aquell	dalit	d' enrahonar, aquellas recordansas alegras, no podían esser sinó senyal
ergull de conquistador alegrava son rostre y com més pujant anavan, més	dalit	prenía, més rauixas de satisfacció bufavan per son esperit enlluhernat.
batxillerat amb brillantor. Jo mateix vaig començar el curs amb veritable	delit	. Però en veure que tot i haver plegat l'ex-seminarista, havien estat
arremolinava al meu entorn una polseguera daurada d'esperances, de	delits	i d'afanys dintre la qual em submergia embriagat. La meva vida era feta
Jo era pres d'un trasbals tumultuós. No ràbia ni fúria, sinó alegria i	delit	. —El vull veure! El vull veure! —vaig cridar exaltat, per necessitat de
no tenia força per a pegar als infants, ni pulmons per a cridar, ni	delit	d'imposar-se. Els deixava fer i la polseguera que alçaven l'ofegava. Era
em portava. La sola idea de fugir a un país desconegut em tornava el	delit	al cos, l'alegria a l'ànima. Vaig fer les meves proposicions a un senyor
seva. M'estranyà que no m'hagués dit res d'això. Vaig esmorzar amb bell	delit	. Era costum de la casa cobrar després de cada àpat. El mallorquí,
assistexi! —va esclamar la mare, al sentir la explossió. Y no tinguerem	dalit	mes que per agenollarnos y disposarnos á ben morir. La pluja de trossos
afany per barallarnos! ¡quín modo de defensarnos! ¡quín coratje y quín	delít	! Las montanyas vomitaban foch y pedras al combat; sanch del traydor
el pa de la família, i quan s'acaba el neguit de la fam, comença el	delit	per l'esperit. Aleshores hom comença a saber què li fa falta.
entre una mateixa tribu. Com que tot era escàs, hom sent el	delit	d'"apropiar-se" eines i mercaderies. La propietat privada no
molt plaents de conèixer, totes dignes que amb	delit	se les guardi a la memòria! ¿Quin esperit creat podrà
seus ulls flamejaven cada vegada més. Encengué un cigarret, aspirà amb	delit	, i els seus narius peluts expel·lien núvols de fum blau. Doblegà la cama
la gorja bombada, seguint el ritme de la mar. Jo endevinava, amb	delit	, el goig i la frescor de llur ventre. Mirava les gavines i pensava:
Menja amb gana el pa dels homes i no t'hi encaparris. Zorbàs menjà amb	delit	, begué, s'eixugà els mostatxos. Ara tenia ganes de parlar. —Has vist?
les amors. Aquell Ceret de Vallespir més val que sigui lluny, perquè el	delit	de caminar és el millor de la vida. Vet ací una veritat quieta i segura,
tots per admirar el prodigi. Semblava que volgués girar a desdir pel	delit	del seu amo. Quan se volia aturar, ho feia molt decentment, amb la
M'hi ha traçat amb el pinzell aquestes pintures, que li donen més	delit	. Mira-lo bé. És petitet i a la mida del clot de la mà. És de
soleta, a la serena, i, si l'alba la sorprèn pel camí, és perquè li falta	delit	. No passeu pena que mai afronti el foc, un element que li és tan
olius o en els ginebres. Hom el captura sense dificultat, és a dir, sense	delit	ni glòria. La captura d'una cigala demana més traça. No s'ofereix sempre
gràcia del Cel i no hi ha sensació que s'hi compari. A fi de comptes, el	delit	de caminar, la vista a tot moment satisfeta, l'afalac dels sentits, tot
hora d'un quart o dos. Les amiguetes sospiren i tu assegures que el	delit	és cosa d'una estona. Aviat la corba de Coll Mitjà sorgirà entre dues
la vol. I tant és així que l'home se complau en sos records i se'n fa un	delit	i una riquesa, com aquell que camina tot amunt d'un riu i ve a descobrir
per tant, abocada a la servitud dels establiments de crèdit i sense massa	delit	creador, tant a l'hora d'imposar una moda com a la d'obrir nous mercats.
intuïcions, els gratuïts crits profètics, són paraules buides. Amb aquest	delit	, de totes maneres, ha estat escrit aquest llibre, i així caldria que
som nosaltres els qui encara no estem bons i ens cal amb coratge i bon	delit	procurar estar-ho, tu i els altres sobretot pel temps que encara heu de

Pàgina 1 (de 27)

50 següents