×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dellà |
Freqüència total: 134 |
CTILC1 |
precari. Era un amor i prou. Els bancs de l'Albereda, | dellà | els llums de la fira, i tot pegava voltes, l'amor tornava | civilització, l'enginyer cerca sempre d'obrir-se camí i situar-se "part | dellà | ", mentre que el bricoleur, de grat o per força, roman "part | a Horonaïm i Hesébon, territoris del regne de Seon, | dellà | la flòrida vall de Sibma, de vinyes recoberta, i | devers els camps hesperis, vagarívol per les últimes illes, | dellà | els celtes. Van venir aquests i més, amb els ulls baixos i | lloc no gens badívol i atapeïts, com la pigmea raça | dellà | els índics cimals, o els follets màgics en llur gatzara a | desertar de l'amor de qui va fer-nos de pols i ens posà aquí, | dellà | tot límit plens de felicitat, tan gran, que l'Home ni | de tot allò que és ínfim, per confondre't la follia; o passant | dellà | tot límit, amb solitari braç, anorrear-te sense ajut | per a la nostra instrucció, unes coses que són | dellà | tot pensament terrestre, (calia, amb tot, que ens fossin | la Terra ni al Cel. Prou que se'n troben per cercar i per saber | dellà | aquests límits; però, com l'aliment és la Ciència, i | mars i terres des de l'Edèn al Pont i a la Meotis, | dellà | els indrets per on s'escola l'Obi, i descendint fins arribar a | amb flors gemades, igual de dia com de nit, excepte | dellà | els sojorns polars; la llum diürna hi hauria fulgurat | La llengua, doncs, queda ençà de la Literatura. L'estil queda gairebé | dellà | : les imatges, una elocució, un lèxic neixen del cos i del passat de | enravenat sota el capot, dalt d'una rodanxa de color de carabassa. Part | d'allà | de la casa darrera comença l'incert, les coses hi perden el gruix i el | temps a venir, si no muda. Però ell no veu res de la plana que mira. Part | d'allà | contempla extasiat, i li és de més pler i més profit, la gran cavalcada | restaurar la pàtria en la seva llibertat i puixança. Els hi veuen, part | d'allà | de la mar gran, els que rosega l'enyorament per les dues Amèriques. ¿Què | generacions de catalans que els ajudaren a escombrar els sarraïns part | d'allà | de Tortosa. Hi ha el rei Jaume, alt i ros i gentil, sobrepujant tot altre | a cada empenta nova, un poc més lluny les fites. Però res més. Part | d'allà | hi haurà sempre l'ignot i l'insegur, terres on floreixen abundosament la | i més ample. Amunt, cor de l'home, pels camins de la vida. Amunt, part | d'allà | de boscos i de prades. Amunt, per aspra que sigui la costa, mal que | a la plana d'Urgell. La polsaguera s'alçarà tan enlaire, que fins part | dellà | dels Pireneus els gascons i els provençals la veuran. Com la mainada que | establert més enllà de les Barraquetes, i la fàbrica de ca l'Erasme, part | dellà | de la carretera de Port, preludiava un moviment de vasta dispersió. Les | arribaren a les primeres cases de Sant Llorenç dels Cerdans, ja part | dallà | de la frontera. No vagis ara, tu, lector, a creure que en la relació | que els separava de Sant Llorenç. El sol s'havia colgat de pressa part | d'allà | de les muntanyes de ponent i el paisatge s'anà adormint entre les ombres. | les criatures. El Sol calava foc a la posta abans de colgar-se part | dellà | del Muntnegre i la mar s'estava canta que cantaràs les seves cançons | deçà a la part d'ací, on està el qui parla: Mon pare té l'hort | dellà | el riu i jo el tinc deçà. dellà a la part d'allà, oposada a on | qui parla: Mon pare té l'hort dellà el riu i jo el tinc deçà. | dellà | a la part d'allà, oposada a on està el qui parla: Tinc l'hort deçà el | a on està el qui parla: Tinc l'hort deçà el riu i mon pare el té | dellà | . pertot en tot lloc: Trobem amics pertot. arreu | El rossellonès. La varietat catalana parlada a les nostres comarques | dellà | l'Albera adjudicades a França pel tractat del Pirineu (el Rosselló, el | la instauració dels seus anàlegs rossellonesos, sorgiren a la Catalunya | dellà | l'Albera conreadors constants del català, alguns d'ells, com és ara Josep | , etc.): on, ací, aquí, allà, allí, ençà, enllà, deçà, | dellà | , ça i lla, onsevulla, pertot, enlloc, dalt, baix, endins, enfora, endavant | en nom del principi de les nacionalitats, el dret a anexar-se les terres | de lla | la Mar Adriàtica que, segons aquell principi, no són ni deuen pas ésser | apelatius de Blanc, de Roig, de Negre, fins de plata el de alló | de lla | l' Occeá; el nòstre es el multicolor. Hi ha que vore el sòl, allí més | de nòstre parent, com a militar que era, i dels que havien servit allá | de lla | la mar, prou aventurera, per lo que sempre tenia còses extraordinaries | cara a la mar i a elles aplegue el fresc ventijol de llevant, puix allá | de llá | els crestalls que servixen de barrera als oragets marítims no hi ha que | i que la meva primera nit de cabana se'm venia al damunt. —Anem fins ací | dellanet | , rabadà, que taleiarem una estona —va dir-me ell, qui sap si per | . "Sí, sí", va dî'm ell; "lo tinc astacat am un pi ací | dellanet | , perquè està fart, a punt d'arrebentar." An aguell sant moment lo | planes de Burriana, de Villarreal i de Castelló, de les terres totes " | dellà | Uxó", venim tots els anys, pelegrins de la nostra terra, amb els muscles | són abundants: llur, hom, ací, adés, ans, ensems, quasi, ultra, | dellà | (E), tantost, per tal com, puix que, etc.. Les | noces de Rampston de Viciana, el seu fill i successor en la Governació | dellà | Uxó amb Elisabet de Pasqual, bella i polida donzella, capoll esclatant | en 1477. Quinze anys —mor en 1492— regeix les contrades | dellà | Uxó, restableix la pau i posa ordre en l'administració de la Cort de la | dona Damiata, muler sua" des de la residència de la Governació | dellà | Uxó, aleshores i ara la capital de la Plana. Pariones lectures | Luis Cardona, de Castelló estant i com lloctinent del Governador General | dellà | Uxó, i pels furs forçosament hi havia d'haver arribat a la majoria | els jutges, els administradors, els enginyers, etc.... no pensin | dellà | de l'estricte exercici de llur professió; doncs bé els deu servir, encara | fastijosa, indefinida, de nombres enters finits. Ens posa directament | dellà | aquesta successió com per un bot d'ocell o d'avió suprimint una etapa | del focus F. Ara bé, l'experiència revela que | dellà | un allunyament OA' de dues a tres-centes vegades més gran | Caudete, Villagordo, Fuenterrobles i tota una sèrie de productors situats | dellà | del riu Cabriel, a la província de Cuenca. En l'esmentat barri de las | antiga importància. Aleshores Castelló, la capitalitat de la Governació | dellà | Uxò cobrava una plètora de vida insospitada asseguda al bell mig de la | Aquell comprèn la part central i oriental de Catalunya, la Catalunya | dellà | del Pirineu i el català insular; aquest, la part occidental de Catalunya, | perquè hem de captenir-nos moralment. Estigui a l'ençà o estigui al | dellà | , la moralitat és un faktum del qual es parteix d'una manera | ja és coneguda amb algun detall la cultura material neolítica | dellà | de la ceràmica, tot i que la imatge de conjunt que en resulta coincideix | és completada amb torres de planta circular o quadrada confirmant que, | dellà | de la rònega delimitació del clos, la seua construcció obeeix raons de |
|