Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per sopar un mos i ens colgarem sense entretenir-nos a la jaça, que	demà	ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit,
i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu jaç.	Demà	serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un
t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè	demà	et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla
somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que començaràs	demà	una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins ara has viscut, i
dintre el país. Ni tan sols la visita quotidiana de l'amable príncep que	demà	, si els déus ho volen, serà el teu marit. No, avui no. No fóra considerat
havia entelat la mirada, però compliria, coratjós, el seu deure, avui i	demà	i en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos possible. No podia
Així. Mira com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins	demà	, si Déu vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit
la noia, el cap maquinant paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou.	Demà	, a les set", va dir l'Estengre. "Senyor Calixtu", cridava fort, però
abnegades, amatents a acomplir el nostre sagrat deure d'afermar el	demà	dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només compten els
de salut, gràcies a Déu, fins els pediatres en aquest punt s'avenen.	Demà	al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el menut Tisàmenos, i no m'agrada
què us en sembla? —Per mi, encantat —digué el pare—. Jo me'n vaig	demà	. El meu desig fóra que a la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més
pregar-li que el perdonés per haver deixat d'anar-hi aquell primer dia. "	Demà	hi aniré —va dir-se, i s'ho digué en veu alta (així solia fer-
seu plor. —No tinguis por, Candiet. No et faran res: Randa no té res.	Demà	sortiràs. Ja veuràs com demà s'arranjarà tot, i tornaràs a casa. —Vull
Candiet. No et faran res: Randa no té res. Demà sortiràs. Ja veuràs com	demà	s'arranjarà tot, i tornaràs a casa. —Vull sortir, Sileta! Vull sortir! Em
un home com cal, treballador i sensat, si el veiés preocupat pel dia de	demà	i per la teva felicitat, jo fóra el primer que et diria: "Mila, no t'hi
d'un cantó, es va amb ella i se la torna a deixar; avui, amb aquest;	demà	, Déu sap amb qui." Això diuen, però jo us juro, mon bon mestre, que
nit; acabat ella es restituiria al seu nínxol i ell a la seva solitud.	Demà	ella s'estaria allí altra vegada, i també l'altre, i l'altre... Fins
sóc feliç perquè tinc una filla amb mi, i una néta; però si pensés que	demà	se n'aniran i que és possible que no les torni a veure, què seria de la
passarà amb molta cura el forrellat, procurant que el ferro no xerriqui. (	Demà	pensaran que està fatigada; molts dies s'aixecava tard. Potser no
Reposaràs. Només estem jo i les meves filles. Et curaràs els peus, i	demà	t'acompanyaré fins al poble. La diligència no sortirà altrament fins a
sí, padrí! Què bo que ets per a mi! Anirem de seguida, oi, padrí?	Demà	mateix. —Abans has de prendre't un xic de repòs. Estàs encara molt
hi posaria la mà al foc. —Quan serà l'enterrament? —Sileta, l'enterraran	demà	al matí. Per a ell no hi haurà cerimònia: no era batejat. —Estava maleït.
Ha arribat l'hora d'inventar un altre amor. Un amor —el de	demà	— que, probablement, no tolerarà un don Joan ni una Julieta, una Bovary ni
el futur no sembla massa propici a aquest tipus d'Estat. Si el dia de	demà	manen els tecnòcrates —com auguren alguns sociòlegs—, el seu poder
demències de la science-fiction actual, seran el dia de	demà	una realitat quotidiana. En diverses obres de Jean Rostand trobem
l'home no va poder desenvolupar-se en la mesura gloriosa a què aspirava.	Demà	, almenys, disposarà de millors avinenteses. La "ciència" i la
a dir que no "podien" entrar en els càlculs d'un legislador del passat:	demà	que hagués de confeccionar-se un nou Codi Penal en un país afeccionat a
Alemanya vol la guerra. "Nosaltres estem, si fa no fa, com vosaltres.	Demà	precisament cada anglès rebrà una màscara antigàs. Això esclatarà
l'ofensiva d'Euskadi, m'ha dit que no li estranyaria que Bilbao caigués	demà	. Per altra banda, ell creu que no es rendirà a la força de les armes
Pozas ha donat 24 hores per a lliurar les armes, i es tem que	demà	s'intentarà desarmar la FAI (empresa àrdua!). Una dama arribada al vespre
d'orenga florida. A la tarda vaig al poble. La ràdio diu que França	demà	retirarà els observadors de la frontera si Portugal no els torna a
És una cosa inusitada que els ministres sacrifiquin el cap de setmana.	Demà	Hitler farà un discurs al Reichstag. L'ajupiment d'Àustria a la
Avui vaig al poble, matí i tarda, per veure si trobo manera d'anar	demà	a Balenyà en cotxe, ja que ahir van requisar tots els autos de línia per
castanyers nus, en el puríssim clar de lluna. A darrera hora diuen que	demà	hi haurà cotxe: el vell "Hispano" atrotinat. 15 març.
d'aquí ja són una mica més rancis, deu fer gairebé dos dies que hi són.	Demà	ja els deuran colgar. Miren encara, però, palpen materials amorfs que
no és permès de parlar públicament a la multitud, no ho podeu ignorar.	Demà	he de parlar jo —afegeix. —També sou professora, doncs? —Evidentment. Ell
pogut. —Ja ho sé, jo hi era. Em pensava que no en sortiria viva. —	Demà	la podràs veure. —Demà! —se sorprèn ell. —Ara ja és molt tard i de
, jo hi era. Em pensava que no en sortiria viva. —Demà la podràs veure. —	Demà	! —se sorprèn ell. —Ara ja és molt tard i de nit no hi deixen entrar ningú
home que a la seva vegada les dóna a una xicota enfilada en una escala. —	Demà	ja no en quedarà res —diu ell. —Potser es podria aprofitar alguna cosa...
—diu la xicota—. En sortir els revisen els permisos i els els renoven per	demà	. Per a què et penses que és, aquella taula? I amb un dit on s'ha incrustat
t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un càstig: doble servei per	demà	. —Li passa el braç pel seu—. Anem —afegeix—. No solen sortir mai,
pertanyen al nostre departament. Aquest mateix vespre farem la denúncia i	demà	de bon matí es presentaran els funcionaris a qui escau de recensar els
ne desaparèixer cap? —Ens l'haurem d'endur —fa l'altre. —Puc presentar-me	demà	amb la documentació... —insinua ell. —No. En circumstàncies com aquestes
present, cal que totes les seccions disposin d'una còpia per si el dia de	demà	té lloc un reconeixement... Estalvia molta feina, compreneu? —acaba. —Ben
el món no s'acaba avui... Confiem-hi —rectifica amb un altre to de veu—.	Demà	, demà passat, quan sigui, hi haurà altres companys i companyes que les
no s'acaba avui... Confiem-hi —rectifica amb un altre to de veu—. Demà,	demà	passat, quan sigui, hi haurà altres companys i companyes que les
—Tornaré on vivia la mare; suposo que hi podré passar unes hores. —	Demà	a migdia trobaràs un contacte al pati dels tres cantons. Et dirà on ens
ara. —Fins d'aquí a dos anys. —Ahir us hauria dit que teníeu raó. Però	demà	o demà passat es publicaran les noves regulacions. Em penso que us
—Fins d'aquí a dos anys. —Ahir us hauria dit que teníeu raó. Però demà o	demà	passat es publicaran les noves regulacions. Em penso que us donaran
de ser així. Bestialitzen la nostra necessitat de futur. Em pregunto si	demà	no en sofrirem... Ens hauríem d'estimar lliurement, al seu degut temps,

Pàgina 1 (de 175)

50 següents