Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les seves profecies; potser moltes de les que jutgem desbaratades	demències	de la science-fiction actual, seran el dia de demà una realitat
les atròfies punyents, la melangia, marasmes, la llunàtica	demència	, l'horrible pesta, l'asma, hidropesies, i el reuma
fins que el déu mateix ens n'alliberi. Una vegada purs, deseixits de la	demència	del cos, és probable que ens trobem entre éssers igualment purs i que
i ara elles em retornaven com un repapieig del dolor. Ai! jo sento quanta	demencia	incipient se podía descobrir en aquelles magnífiques i fantàstiques
servent i sostre i menjar; després d'haver negat que el savi caigui en	demència	, no negueu que isqui fora de seny i emeti paraules d'oradura i gosi a tot
trufes premeditades. I no ho anomenem pas greuges, sinó agudeses. Quina	demència	és adés delectar-se'n, adés ofendre-se'n, i qualificar d'insult en un amic
la mort era un benefici? ¿Li tirà en cara, tal volta, la seva contínua	demència	? (Puix li donaven gràcies aquells a qui feia matar els fills i aquells a
has projectat d'assassinar-me." Com a aquesta paraula clamés que tal	demència	era lluny d'ell, digué August: "No atens pas el que has promès, Cinna;
el triomf de la follia. I bé: no hi hagué més remei que reconèixer-ho: la	demència	havia triomfat. La guerra, quina cosa més terrible, més afrosa, més
poble immortal. ¿Podríem fer una cosa més enraonada? Ja que l'estúpida	demència	no permet altra cosa que celebrar en sessions acadèmiques pedants
no s'ha embriagat, us alegra i us diverteix com una particular manera de	demència	. Els papers s'inverteixen. Llur sang freda us empeny vers els darrers
que contemplar la banda de monstres que poblen la terra i la vana	demència	de les dones i els homes. I bé: tot està igual. Darrera de les cantonades
les persones que més estimava. Era una fúria dolorosa que ratllava a la	demència	. En un moment d'aquests havia esquinsat els seus manuscrits davant Joan
vida a la unió conjugal que, d'altra banda, és deguda a la meva companya	Demència	, ja comprendreu segurament el deute que teniu amb mi. Perquè, ¿hi hauria
les granotes del Pòrtic: "No hi ha desgràcia pitjor —diuen— que la	demència	." Però l'autèntica follia s'acosta molt a la demència o, més ben dit,
—diuen— que la demència." Però l'autèntica follia s'acosta molt a la	demència	o, més ben dit, són una sola cosa. En realitat, ¿què és la demència sinó
la demència o, més ben dit, són una sola cosa. En realitat, ¿què és la	demència	sinó la pèrdua del seny? Ells sí que hi van, de perduts. I si les Muses
en surten dos, també els dialèctics haurien hagut de fer distinció entre	demència	i demència, si volien que els tinguessin per gent de seny. Perquè no
dos, també els dialèctics haurien hagut de fer distinció entre demència i	demència	, si volien que els tinguessin per gent de seny. Perquè no totes elles són
Altrament Horaci no hauria pas dit: "Sóc la joguina d'una dolça	demència	?"; ni Plató hauria comptat entre els béns més importants de la vida
fos un mal, amb beuratges. Tanmateix, no crec pas que s'hagi d'anomenar	demència	qualsevol desviació dels sentits o de l'esperit. Ni cal tampoc afanyar-se
que es té per Cresus, el rei de Lídia. Ara, si amb aquesta classe de	demència	, com de vegades ocorre, s'hi sap fer broma, dóna un gust notable tant als
obtinguda a canvi de tants sacrificis, no és sinó una espècie de	demència	o de follia —i ho dic sense voler ofendre ningú. Serà bo de sospesar-ne
i inspirat. Ara, si l'origen n'és el zel religiós, ja no es tracta de la	demència	ordinària, baldament se li assembli tant que la major part de la gent les
que ho han pogut experimentar, senten uns transports molt semblants a la	demència	. Per als altres homes, llur parlar és incoherent i poc usual; diuen mots
que ens ve d'útil i de necessari no pot rescabalar els perjudicis que la	demència	del llinatge humà s'empensa per a la seva pèrdua. [5] Però
d'altres, la por els pertorba més violentament i els llança a la	demència	. [3] D'on és que en temps de guerra es veuen homes vagants presa
l'odi, com a primera paraula escrita en una bandera, és l'imposició d'una	demència	, és l'agravi més gros a l'home i a l'humanitat, contra la qual tendència
brilla i es mou com una realitat externa? Els boigs i els propensos a la	demència	solen tenir al·lucinacions àdhuc sense estar enfebrats. En la gent sana
es diu Déu, ans fa el prodigi, impossible en un falsari per orgull o per	demència	, d'aguantar indefallent el to diví. La seva saviesa, la seva santedat, el
manera egrègia, en la paràbola del fariseu i el publicà. La sospita de	demència	o d'al·lucinació en aquest home que s'ha declarat Déu tan sapientment no
ocasionen, en els predisposats, confusió mental al·lucinatòria. La	demència	precoç i la paràlisi general s'activen, sense presentar-se casos de mania
l'embullada cabellera d'or, eren els signes més visibles de la seva	demència	... Ah! i l'eterna lletania, confegida a baixa veu, sempre que pensava en
el mateix dia i moriren el mateix dia. A mesura que passaven els anys, la	demència	produïda per la irrisòria i tràgica obsessió ha convertit Lídia en
diners inútilment i regatejar el que ens és d'utilitat és una forma de	demència	molt accentuada. És verament curiosa la reacció d'aquest país davant
partir de l'època pre-kraepeliniana d'on va néixer el concepte de	demència	precoç de Kraepelin. La història de l'esquizofrènia i els
com dades d'erudició, ens trobem com primer concepte important amb el de	demència	precoç de Morel. La concepció de Morel mostra dues
mostra dues característiques importants. En primer lloc, era la	demència	una "estupidesa", un esmussament afectiu, un estat secundari definitiu
tard va donar Kraepelin, i és que Morel separava agudament la seva	demència	precoç amb una base degenerativa, del grup de les psicosis delirants
que nosaltres avui incloem dintre l'esquizofrènia. Ell incloïa en la seva	demència	precoç, les formes pobres en símptomes, amb esmussament afectiu, és a
importància de Morel no radica solament en la seva concepció de la	demència	precoç, sinó també en els seus punts de vista directius, en el seu
principi de classificació. En 1893 reconeix la identitat de la	demència	precoç de Morel amb l'hebefrènia de Haecker, i en la seva
amb l'hebefrènia de Haecker, i en la seva obra apareix la	demència	precoç com sinònima d'hebefrènia. La catatonia i la demència paranoide
apareix la demència precoç com sinònima d'hebefrènia. La catatonia i la	demència	paranoide estan encara fora del grup. En el criteri classificador de
és a dir, els dos grans grups de la psicosi maníaco-depressiva i de la	demència	precoç. En 1898, en el Congrés de Heidelberg instaura finalment
en el Congrés de Heidelberg instaura finalment el grup de la	demència	precoç com el grup de processos demencials endògens, que comprèn els
idees que atemptaven directament la concepció kraepeliniana de la	demència	precoç com una unitat nosològica. Aquestes noves orientacions, aquestes
aquestes noves maneres d'enfocar els problemes que va plantejant la	demència	precoç, demostren com el principi clínico-etiològic, com el concepte de
demostren com el principi clínico-etiològic, com el concepte de la	demència	precoç de Kraepelin, va resultant insuficient per a la
aquest aspecte les orientacions psicològiques. Així situat el concepte de	demència	precoç, s'inicia l'obra de Bleuler que tan profunda transformació

Pàgina 1 (de 5)

50 següents