Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cosa ens menarà, alhora, a comprendre la cultura d'un grup humà, sense	demèrit	de la funció estrictament estètica de les seves aportacions formals.
a sotmetre-s'hi. Segons la tesi absolutista, la base del mèrit i del	demèrit	és la integral submissió de l'home a l'Estat. Segons la cristiana, és
a l'Estat. Segons la cristiana, és condició essencial del mèrit i del	demèrit	, que l'home es pugui produir amb llibertat. Segons la concepció
, que es lleva tard? —No t'entenc, ara. —Que vull dir si aquest "	demèrit	" el perjudica. —No et parlo d'això. —Precisament aquest retret no se'ls
nostra indústria sedera els mès segurs indicis de la seua importància o	demèrit	en la successió de les èpoques, no així els seus peus significats per la
a cadascun d'aquests elements, com a conseqüència del desgast o	demèrit	produït pel seu ús o funcionament. Aquest desgast es calcula en un tant
l'organització d'un Servei de Càncer complet, que es pot comparar, sense	demèrit	, amb els altres d'Europa. Els metges del Pavelló hem fet inscriure en una
o obligació de retre comptes, i el mèrit o	demèrit	, o sigui el dret a premi o a càstig. II. Classes de
de la mort d'aquella persona impía: ¿no contreuría aquesta un enorme	demèrit	? D'això col·legeix el mèrit de la teva industria, si tens intenció de
i al gust que troben en elles i en llurs oracions, no mirin jamai tos	demèrits	i miseries ni les imperfeccions de tes pregaries, ans al contrari les
que amb els nostres actes anàvem acumulant, capitalitzant, mèrits o	demèrits	. Però les coses són més íntimes i serioses: el pecat afecta el nostre
que, intentant distingir-se, s'arriben a fer grossos dels propis	demèrits	i a exhibir-los en la fira de les humanes vanitats. Fan el seu panegíric:
quins són els avantatges i els inconvenients, els mèrits i els	demèrits	dels diferents tipus de règims. El marxisme és, per essència, una
La sort de l'individu no sembla determinada pels seus mèrits o	demèrits	; és cru, i amb raó, que ja en néixer ens trobem en situacions desiguals,
de carrils en tal forma que cerquessin ajudes on no havien de cercar en	demèrit	de principis que deien professar de tota la vida. Examen crític La Llei
nins se veu, en qui, per ser les obres naturals no enclouhen ni mérit ni	demérit	, si ab l' us del lliure albir no 's fan voluntaries. Y aixis també se
la vida. Es trascendent, es la única responsable de tot l'hòme; mèrits o	demèrits	, ella se'ls prèn esclusivament, còm corona o còm ignominia. En l'ordre
dona tot d' un cop ó com diuhen ells, tot d' un plech, perque el	demérit	ó depreciació personal ja 'l sofreix pêl simple fet d' enviudar, sigui
a dit Diccionari, y que el traballarhi haja d'esser jamay per vocencia un	demèrit	. Per l'amor de Deu y per l'amor que vocencia té a Catalunya y a la
cástich, sino hi ha voluntat en ferla. Crech que no hi pot haber mérit ni	demérit	si no hi ha llibertat. Crech que en aquestas cosas, la coacciò y la forsa
cansat de veure en l'estretor el mereixement, i el	demèrit	alegrement ornat, i traïda la fe mesquinament, i
sentit, i per seguir l'exemple, els presidents Macià i Companys, sense	demèrit	dels altres, han estat uns grans creadors de llibertat. En un moment
heterodox: el partit reposava en el principi teològic del mèrit i el	demèrit	hereditaris. El sistema de partits, muntat sobre aquestes concepcions tan
refutació; en el terreny de la filosofia això està molt lluny de ser un	demèrit	. *1.4. L'anàlisi funcional del llenguatge. La dicotomia ontològica*
la noblesa moral; millor dit, per això atribueixen als altres el	demèrit	d'una manca de noblesa moral: el ressentiment. El ressentiment, en
i qualitat necessàries pot esdevenir un signe d'inferioritat i de	demèrit	. Com diu Veblen: un vestit barat és el que fa un home barat. A la
potser perquè són ells mateixos els primers que ho veuen com un	demèrit	. Pretendre, per tant, fer una nova llei educativa sense entrar a fons en
que estem aplicant el dret i la justícia, cosa que no és precisament	demèrit	, sinó un gran mèrit. A més, us recordo que només som responsables davant
a ser mal acollits. Romandre a Gandia, pot fer creure que els nostres	demèrits	ens desterren». La situació es complicava. El duc seguia meditant, mentre
any, Borja escriurà: «A Déu va plaure, no mirant els meus molts i grans	demèrits	que em feien indigne de tal gràcia, haver-me deixat eixir d'Egipte, on
per davant. Però igual que passa amb altres facetes del procés, més per	demèrits	de l'unionisme que no pas per altra cosa. M'explico: no genera
-ne els límits. A més, el noi ja no veu la mà activa d'ella com un	demèrit	seu, ni el vibrador com un competidor. Evocant l'últim Teo, com podia
possibles mèrits, però el que fa, sobretot, és tapar i dissimular els	demèrits	que segur que tens. Quan contemplo l'acte d'avui des d'aquesta