DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
demòcrata AI 237 oc.
demòcrata F 1 oc.
demòcrata M 422 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb demòcrata Freqüència total:  660 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

No cal dir que els catalans de l'Edat Mitjana no eren ni liberals, ni demòcrates, ni tradicionalistes. Foren homes de llur temps, que resolien llurs
típiques dels processos polítics actuals. Carlins, liberals, demòcrates, socialistes i sindicalistes catalans —com es pot palesar rellegint les
centralistes de 1843 i els progressistes de 1854; els demòcrates, el republicanisme de 1856 i la Federal de 1873; els
cercaven el remei en una democràcia directa, corporativa o municipal; els demòcrates somniaven revolucions que posessin el poble en el primer pla de la vida
més brillant de totes; el comandament dictatorial als dits i el sentiment demòcrata reconegut; el respecte a l'aliat vençut, i la violència —Mers-el-Kebir—;
dur en ells res de provençal, almenys d'una manera conscient. Són dos "demòcrates", dos "republicans" irreligiosos, plens de prejudicis sobre la
quan fou necessària, amb la consegüent calentor de sang a les galtes. Era demòcrata, republicà, socialista a flor de pell; i com que llavors era el moment de
generós. Decididament li vàrem tocar alguna fibra del seu cor de demòcrata i d'humanitari, alguna fibra molt sensible. Jo vaig romandre astorat quan
lo seu vigor. Y com que parteixo d' aquet punt de vista, es clar que so demócrata. Vull lo sufragi universal, vull las llibertats religiosa, d' imprenta,
Valencià. En l'evolució de l'extremisme liberal —progressistes de primer, demòcrates després, republicans finalment—, Pi i Margall fou el polític que en
social. Català de soca a rel per herència i per formació, liberal, demòcrata, no posava límits ideològics a l'evolució social i era enemic de tota
l'historiador Carles Rahola, aferrat al liberalisme clàssic; el demòcrata catòlic Manuel Carrasco, el capdavanter sindicalista Joan Peiró... i al
en una vasta perspectiva històrica el problema de Catalunya. Els catalans demòcrates hem de reconèixer avui que Catalunya ha manifestat la seva voluntat
però estava regit per un criteri i un sentit nacionalistes; no era ben bé demòcrata —sobretot fora de Barcelona— però estava regit, si no sempre amb hàbits
alçapremava, a pols, no un home, sinó un aglevat de tots els polítics demòcrates d'Espanya, en la memorable Assemblea de Parlamentaris. Després d'aquella
serien concretes i anirien com l'anell al dit; que ens deixés ésser demòcrates d'una sola majoria uniforme i peninsular, la voluntat indocumentada i
plena, molts polítics i alguns intel·lectuals espanyols que es diuen demòcrates i fins republicans, és tan lamentable com l'exemple que abans, i ara
em vegessin vestit de príncep. Usant el procediment d'home distingit demòcrata, que tant m'havia de servir més endavant per la política, els hi vareig
bé d'amordassar-lo, no fos cas que li sollevés el poble. Aristòfanes era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant, enemic aferrissat de la demagògia, que
no fos cas que li sollevés el poble. Aristòfanes era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant, enemic aferrissat de la demagògia, que fet i fet és una
això és un atemptat a la llibertat! —exclamaren indignats els nostres demòcrates. És evident, però no és un atemptat a la llibertat de la majoria, com
imagineu, tanmateix, que el nostre autor, el qual, no ho oblideu, és un demòcrata, sigui partidari d'aplicar la recepta en tots els casos. "Entre els
Però mentrestant, com qualsevol profeta hauria pogut preveure, un demòcrata socialista havia anat cristal·litzant. Quan l'emperador pujava a
pujava a l'imperial i daurat carretó, a les portes de l'església, el demòcrata socialista l'escometé quinze o setze vegades amb una fitora; però,
l'inútil seient. Per unanimitat el poble condemnà l'ex-emperador i el demòcrata socialista a perpetual bandejament dels serveis religiosos o bé a
la seva alienada propietat. Després de pensar-s'hi, l'ex emperador i el demòcrata socialista escolliren el bandejament perpetual dels serveis religiosos,
que per Napoleó III. ¿Podia deixar d'ésser acollit amb simpatia, pels demòcrates ingenus, un principi que es proposava de reparar la injustícia comesa
dels eslaus i dels italians." Per a tots els revolucionaris i demòcrates del segle passat la solució del problema nacional polonès tenia una
alemanys i hongaresos, que estrenyin "la mà que els allarguen els demòcrates de tots els països", Bakunin diu: "El món està dividit en dos camps.
El deure sagrat de tots nosaltres, els combatents de la revolució, els demòcrates de tots els països, és unir les nostres forces, procurar
el 1849— tirà per terra totes les il·lusions dels paneslavistes demòcrates", els quals, segons ell, consideraven el problema des d'un punt de vista
l'opressió de les minories nacionals, puix que, com a socialistes i demòcrates, sempre hem de combatre tota violència d'un grup de l'Estat contra
inspirada pel "Partit de la Llibertat Popular" o "constitucionals-demòcrates" (cadets), representant de la gran burgesia russa. En el setè
la reivindicació del dret a l'autodeterminació no és obligatòria per als demòcrates burgesos, però sí que ho és per als socialistes. "Si l'oblidéssim —diu,—
fa aparèixer a cada nació els obrers com els únics elements autènticament demòcrates, els uneix en l'aspiració comuna a millorar l'estructura política del
decididament a l'assimilació per la violència. "Naturalment, qualsevol demòcrata, sense parlar ja dels marxistes, lluitarà resoltament contra la inaudita
es deixarien matar cent mil xinos. XVII L'home que vol ésser demòcrata, o és que ja ho és, o és que fa el tonto. XVIII La dona vol tenir
estroncar-li el seu delit d'explorador. Tot amb tot, a la manera d'un rei demòcrata i ple de seny que no deixa de visitar ni un sol recó ni reconet del seu
—ens diu un amic del país— els noruecs són els pobres i, per tant, els demòcrates, i els suecs són els rics i, per tant, els aristòcrates. Els noruecs són
en malagana. Per contra, el seu marit, el Secretari, era l'home més demòcrata i barrila que us podeu imaginar. Abans de seure a la meva taula, i sense
quant de temps passaria abans que el Poder no fos comunista o tan sols demòcrata i popular! Després, quant de temps per a la transformació! Quant de
alliberada. Ja té la llibertat. Aleshores lluita per la justícia. És demòcrata i considera el seu poble com un ésser moral que cal elevar i respectar.
que contribuïa al decandiment de Catalunya, estemordint els liberals i demòcrates catalans. Abans de la mort de Francesc Layret, en Seguí ja havia donat la
diem s'aplica a Estats socialment avançats, regits per socialistes o per demòcrates (pels Estats comunistes les causes moralment justes són simplement
amb els sindicats, amb els intel·lectuals. Per difícil que sigui, és als demòcrates i als socialistes europeus que ens toca en gran part orientar una
els cops d'Estat a l'Est, l'eliminació sistemàtica de tots els sectors, demòcrates o socialistes, que volien seguir el camí de la col·laboració. Els pobles
el pacte amb Franco com el més gran error —si error hi ha— en els demòcrates, i com una traïció manifesta als ideals de la democràcia. La defensa de
o si són vuit, tema preferit dels amadors de confusió. Políticament, pels demòcrates, la manifestació de la voluntat col·lectiva és suficient per a justificar
pregon de la tradició catalana —i naturalment a la fe de socialistes i de demòcrates— si no proclaméssim primer de tot, el dret de València i de Mallorca a la
Falsa resignació que li ha permés, a canvi dels "ideals" catalanistes i demòcrates barroerament escapçats, d'aprofitar-se de les immoralitats d'una

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »