×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb demagògia |
Freqüència total: 263 |
CTILC1 |
tristesa", beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb la | demagògia | , l'ordre sacramental dels cèntims. "Dispensi, senyor Salom, però vostè, | febrer de 1461 no seran més que un feix de nervis, abocats a la | demagògia | . Exciten les passions més baixes (com el culte al príncep de Viana), | classes dirigents catalanes. Avui com ahir restem estamordits davant la | demagògia | que, successivament, atià les lluites polítiques i socials a Catalunya, | contínua i injustificada. Però el fet que siguem víctimes propícies de la | demagògia | forastera no es justifica per aquesta mateixa demagògia, sinó per la | propícies de la demagògia forastera no es justifica per aquesta mateixa | demagògia | , sinó per la nostra predisposició subconscient a admetre el reflex de les | però, una república moderada i clerical, i davant d'allò que en deien | demagògia | de les Constituents, feien uns marramaus homèrics. La clerecia, des de | moviments, els seus dos enemics: el comunisme i la plutocràcia. Si llevem | demagògia | als vocables, la cosa queda clara: d'una banda, la "classe baixa", i de | que ha aconseguit el terme "tecnocràcia". Una manera d'exercir la | demagògia | , en aquestes altures, i tant a l'àrea capitalista com a la socialista, és | per a les masses indígenes, només recolzava sobre tòpics d'una | demagògia | elemental. Més responsable fou la seva obra d'editor, perquè publicà en | dictadura de la vulgaritat, equivalent al que, en política, anomenem la | demagògia | plebeia. La vulgaritat ataca el llenguatge en la seva essència. | sense el més lleu sentit de precaució, a la més barroera de les | demagògies | ; homes de professió i de pretensions filosòfiques serveixen avui la | sotmesa a una compressió assimiladora. Una alternança de tiranies i de | demagògies | poden haver trasbalsat de tant en tant l'Espanya; per a Catalunya el | s'avingués de bon grat a passar de la dictadura a l'oligarquia ni a la | demagògia | . Cada forma de tirania és pitjor que les precedents, perquè l'actualitat | de la Península, als quals sembla impossible poder lluitar contra la | demagògia | feixística imperant. Diuen els interessats que ara és l'hora de les | era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant, enemic aferrissat de la | demagògia | , que fet i fet és una forma de tirania. La fantasia creadora | eliminades les declaracions grandiloqüents, el fals proselitisme i la | demagògia | . La tragèdia resulta, vista així, un testimoniatge, una prova. Quants | del partit socialista, en el qual s'havia distingit per la seva furiosa | demagògia | , i que en aquell moment era director de l'"Avanti". Mussolini | punt és injusta i parcial l'opinió del senyor Cambó segons la qual la | demagògia | és un tret característic exclusiu del moviment revolucionari del | caràcter hom ha provat de cobrir-lo sota la faramalla retòrica i la | demagògia | més impúdica. El feixisme ha imposat els més grans sacrificis a la classe | que la revolució proletària de 1917 fou el "triomf de la | demagògia | social" i, per l'altre, un resultat de la "visió claríssima de les | resultat de la "visió claríssima de les aspiracions del poble rus". La | demagògia | pressuposa l'afalagament de les masses mitjançant promeses | mitjançant promeses irrealitzables. En aquest sentit es pot parlar de | demagògia | , com ja hem fet remarcar en un altre indret d'aquest llibre, quan els | Ara bé, Lenín i els bolxevics no sols no s'han caracteritzat mai per llur | demagògia | , sinó que n'han estat sempre els enemics més aferrissats. La història del | lluita implacable contra l'oportunisme reformista, ans encara contra la | demagògia | d'esquerra, contra l'extremisme estèril que no té compte de les realitats | perfecte de les quals constitueix la base d'una tàctica justa. A aquesta | demagògia | ha dedicat Lenín una de les seves millors obres: "L'extremisme, malaltia | aquest darrer entra en un període de crisi, i combatre, a l'ensems, la | demagògia | extremista de les fraccions dels "otzovistes" i dels "ultimatistes" | dinàmica i que, per consegüent, és l'antítesi de l'abstracció i de la | demagògia | . Afirmar que "la força de Lenín no vingué de la seva ideologia | ferma de les grans masses obreres i pageses. ¿És que hi ha una ombra de | demagògia | en aquesta política? El govern provisional predicava la guerra a ultrança | l'expressió llur en els soviets. I heus aquí encara una prova més de | demagògia | . Els bolxevics, pel contrari, conquisten ràpidament la confiança de les | pública està condicionada sempre pels seus interessos. III La | demagògia | i les dictadures La demagògia —segons el nostre autor— no sols és una | pels seus interessos. III La demagògia i les dictadures La | demagògia | —segons el nostre autor— no sols és una altra de les causes de les | existents. Si, en el curs d'aquests darrers anys, hi ha hagut una | demagògia | no ha estat precisament la del proletariat revolucionari, sinó, ben al | —per tot l'altre sense gens de fortuna— la classe obrera, fou una | demagògia | desenfrenada. I si prenem un exemple que ens és més pròxim, el del nostre | de l'adveniment de les dictadures fou la desfeta del proletariat, la | demagògia | un dels mitjans de què es valgué la burgesia per trobar la base social | fou la burgesia. I en això la burgesia veié just. Per què? Perquè la | demagògia | és pròpia precisament de la petita burgesia. "Un que fou ric i ha | —diu el senyor Cambó (pàg. 131)—. Té raó. Aquesta | demagògia | , però, no prové, com afirma el nostre autor, únicament del "despit" o | constantment entre la burgesia i el proletariat. En el període de " | demagògia | " —segons el senyor Cambó i, en realitat, de lluita revolucionària de | fou el que va saber aprofitar la classe capitalista, posant en joc la | demagògia | i atreient-se així la petita burgesia. Aquestes són les causes i les | la petita burgesia. Aquestes són les causes i les arrels socials de la | demagògia | i no les que arbitràriament li atribueix el senyor Cambó. És que per la | les masses obreres que aspiren a capgirar l'ordre social existent com la | demagògia | veritable del petit burgès "enfuriat" de què parlava Lenín. Capítol | actitud exteriorment revolucionària, llur intransigència verbal i llur | demagògia | desenfrenada els conquisten la simpatia i la confiança populars. Les | És a dir, amb un estil sense faramalles, sense pedanteria i sense | demagògia | . Donà així, a /Mirador\, més pròpiament que un esperit, un | Era la seva protesta muda contra l'efervescència, la vociferació i la | demagògia | que les eleccions provoquen i que ell considerava antiestètiques, | sovint assenyada i necessària, i entre tan inútil com espectacular | demagògia | , arribés un general espanyol que, amb un cop de sabre, acabés amb la | el mateix efecte: s'ha de llegir alternant-la amb aigua de Colònia. Si la | demagògia | popular no fos més que un procediment infal·lible per enganyar el poble, | per enganyar el poble, seria ben poca cosa; el mal és que aquesta | demagògia | és mal olent i d'un contacte repugnant. Els diputats constituents han | la solemne severitat oratòria? Ell mateix no sabria respondre's. —Ah! La | demagògia | és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la demagògia i | La demagògia és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la | demagògia | i l'alegria. Terrible antinòmia! De sobte li vingué al pensament la | per la elegància, com era que s'havia enrolat de jovenet al partit de la | demagògia | i seguia en ell perenne per més que no n'havia tret profits i es | ni glòria? No pogué més, digué la seva estranyesa al company. —La meva | demagògia | —confessà Tàrrec— és manllevada com el jacqué—. Tot seguit protestà |
|