DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
demagogia F 21 oc.
demagògia F 242 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb demagògia Freqüència total:  263 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tristesa", beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb la demagògia, l'ordre sacramental dels cèntims. "Dispensi, senyor Salom, però vostè,
febrer de 1461 no seran més que un feix de nervis, abocats a la demagògia. Exciten les passions més baixes (com el culte al príncep de Viana),
classes dirigents catalanes. Avui com ahir restem estamordits davant la demagògia que, successivament, atià les lluites polítiques i socials a Catalunya,
contínua i injustificada. Però el fet que siguem víctimes propícies de la demagògia forastera no es justifica per aquesta mateixa demagògia, sinó per la
propícies de la demagògia forastera no es justifica per aquesta mateixa demagògia, sinó per la nostra predisposició subconscient a admetre el reflex de les
però, una república moderada i clerical, i davant d'allò que en deien demagògia de les Constituents, feien uns marramaus homèrics. La clerecia, des de
moviments, els seus dos enemics: el comunisme i la plutocràcia. Si llevem demagògia als vocables, la cosa queda clara: d'una banda, la "classe baixa", i de
que ha aconseguit el terme "tecnocràcia". Una manera d'exercir la demagògia, en aquestes altures, i tant a l'àrea capitalista com a la socialista, és
per a les masses indígenes, només recolzava sobre tòpics d'una demagògia elemental. Més responsable fou la seva obra d'editor, perquè publicà en
dictadura de la vulgaritat, equivalent al que, en política, anomenem la demagògia plebeia. La vulgaritat ataca el llenguatge en la seva essència.
sense el més lleu sentit de precaució, a la més barroera de les demagògies; homes de professió i de pretensions filosòfiques serveixen avui la
sotmesa a una compressió assimiladora. Una alternança de tiranies i de demagògies poden haver trasbalsat de tant en tant l'Espanya; per a Catalunya el
s'avingués de bon grat a passar de la dictadura a l'oligarquia ni a la demagògia. Cada forma de tirania és pitjor que les precedents, perquè l'actualitat
de la Península, als quals sembla impossible poder lluitar contra la demagògia feixística imperant. Diuen els interessats que ara és l'hora de les
era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant, enemic aferrissat de la demagògia, que fet i fet és una forma de tirania. La fantasia creadora
eliminades les declaracions grandiloqüents, el fals proselitisme i la demagògia. La tragèdia resulta, vista així, un testimoniatge, una prova. Quants
del partit socialista, en el qual s'havia distingit per la seva furiosa demagògia, i que en aquell moment era director de l'"Avanti". Mussolini
punt és injusta i parcial l'opinió del senyor Cambó segons la qual la demagògia és un tret característic exclusiu del moviment revolucionari del
caràcter hom ha provat de cobrir-lo sota la faramalla retòrica i la demagògia més impúdica. El feixisme ha imposat els més grans sacrificis a la classe
que la revolució proletària de 1917 fou el "triomf de la demagògia social" i, per l'altre, un resultat de la "visió claríssima de les
resultat de la "visió claríssima de les aspiracions del poble rus". La demagògia pressuposa l'afalagament de les masses mitjançant promeses
mitjançant promeses irrealitzables. En aquest sentit es pot parlar de demagògia, com ja hem fet remarcar en un altre indret d'aquest llibre, quan els
Ara bé, Lenín i els bolxevics no sols no s'han caracteritzat mai per llur demagògia, sinó que n'han estat sempre els enemics més aferrissats. La història del
lluita implacable contra l'oportunisme reformista, ans encara contra la demagògia d'esquerra, contra l'extremisme estèril que no té compte de les realitats
perfecte de les quals constitueix la base d'una tàctica justa. A aquesta demagògia ha dedicat Lenín una de les seves millors obres: "L'extremisme, malaltia
aquest darrer entra en un període de crisi, i combatre, a l'ensems, la demagògia extremista de les fraccions dels "otzovistes" i dels "ultimatistes"
dinàmica i que, per consegüent, és l'antítesi de l'abstracció i de la demagògia. Afirmar que "la força de Lenín no vingué de la seva ideologia
ferma de les grans masses obreres i pageses. ¿És que hi ha una ombra de demagògia en aquesta política? El govern provisional predicava la guerra a ultrança
l'expressió llur en els soviets. I heus aquí encara una prova més de demagògia. Els bolxevics, pel contrari, conquisten ràpidament la confiança de les
pública està condicionada sempre pels seus interessos. III La demagògia i les dictadures La demagògia —segons el nostre autor— no sols és una
pels seus interessos. III La demagògia i les dictadures La demagògia —segons el nostre autor— no sols és una altra de les causes de les
existents. Si, en el curs d'aquests darrers anys, hi ha hagut una demagògia no ha estat precisament la del proletariat revolucionari, sinó, ben al
—per tot l'altre sense gens de fortuna— la classe obrera, fou una demagògia desenfrenada. I si prenem un exemple que ens és més pròxim, el del nostre
de l'adveniment de les dictadures fou la desfeta del proletariat, la demagògia un dels mitjans de què es valgué la burgesia per trobar la base social
fou la burgesia. I en això la burgesia veié just. Per què? Perquè la demagògia és pròpia precisament de la petita burgesia. "Un que fou ric i ha
—diu el senyor Cambó (pàg. 131)—. Té raó. Aquesta demagògia, però, no prové, com afirma el nostre autor, únicament del "despit" o
constantment entre la burgesia i el proletariat. En el període de "demagògia" —segons el senyor Cambó i, en realitat, de lluita revolucionària de
fou el que va saber aprofitar la classe capitalista, posant en joc la demagògia i atreient-se així la petita burgesia. Aquestes són les causes i les
la petita burgesia. Aquestes són les causes i les arrels socials de la demagògia i no les que arbitràriament li atribueix el senyor Cambó. És que per la
les masses obreres que aspiren a capgirar l'ordre social existent com la demagògia veritable del petit burgès "enfuriat" de què parlava Lenín. Capítol
actitud exteriorment revolucionària, llur intransigència verbal i llur demagògia desenfrenada els conquisten la simpatia i la confiança populars. Les
És a dir, amb un estil sense faramalles, sense pedanteria i sense demagògia. Donà així, a /Mirador\, més pròpiament que un esperit, un
Era la seva protesta muda contra l'efervescència, la vociferació i la demagògia que les eleccions provoquen i que ell considerava antiestètiques,
sovint assenyada i necessària, i entre tan inútil com espectacular demagògia, arribés un general espanyol que, amb un cop de sabre, acabés amb la
el mateix efecte: s'ha de llegir alternant-la amb aigua de Colònia. Si la demagògia popular no fos més que un procediment infal·lible per enganyar el poble,
per enganyar el poble, seria ben poca cosa; el mal és que aquesta demagògia és mal olent i d'un contacte repugnant. Els diputats constituents han
la solemne severitat oratòria? Ell mateix no sabria respondre's. —Ah! La demagògia és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la demagògia i
La demagògia és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la demagògia i l'alegria. Terrible antinòmia! De sobte li vingué al pensament la
per la elegància, com era que s'havia enrolat de jovenet al partit de la demagògia i seguia en ell perenne per més que no n'havia tret profits i es
ni glòria? No pogué més, digué la seva estranyesa al company. —La meva demagògia —confessà Tàrrec— és manllevada com el jacqué—. Tot seguit protestà

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »