Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tristesa", beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb la	demagògia	, l'ordre sacramental dels cèntims. "Dispensi, senyor Salom, però vostè,
febrer de 1461 no seran més que un feix de nervis, abocats a la	demagògia	. Exciten les passions més baixes (com el culte al príncep de Viana),
classes dirigents catalanes. Avui com ahir restem estamordits davant la	demagògia	que, successivament, atià les lluites polítiques i socials a Catalunya,
contínua i injustificada. Però el fet que siguem víctimes propícies de la	demagògia	forastera no es justifica per aquesta mateixa demagògia, sinó per la
propícies de la demagògia forastera no es justifica per aquesta mateixa	demagògia	, sinó per la nostra predisposició subconscient a admetre el reflex de les
però, una república moderada i clerical, i davant d'allò que en deien	demagògia	de les Constituents, feien uns marramaus homèrics. La clerecia, des de
moviments, els seus dos enemics: el comunisme i la plutocràcia. Si llevem	demagògia	als vocables, la cosa queda clara: d'una banda, la "classe baixa", i de
que ha aconseguit el terme "tecnocràcia". Una manera d'exercir la	demagògia	, en aquestes altures, i tant a l'àrea capitalista com a la socialista, és
per a les masses indígenes, només recolzava sobre tòpics d'una	demagògia	elemental. Més responsable fou la seva obra d'editor, perquè publicà en
dictadura de la vulgaritat, equivalent al que, en política, anomenem la	demagògia	plebeia. La vulgaritat ataca el llenguatge en la seva essència.
sense el més lleu sentit de precaució, a la més barroera de les	demagògies	; homes de professió i de pretensions filosòfiques serveixen avui la
sotmesa a una compressió assimiladora. Una alternança de tiranies i de	demagògies	poden haver trasbalsat de tant en tant l'Espanya; per a Catalunya el
s'avingués de bon grat a passar de la dictadura a l'oligarquia ni a la	demagògia	. Cada forma de tirania és pitjor que les precedents, perquè l'actualitat
de la Península, als quals sembla impossible poder lluitar contra la	demagògia	feixística imperant. Diuen els interessats que ara és l'hora de les
era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant, enemic aferrissat de la	demagògia	, que fet i fet és una forma de tirania. La fantasia creadora
eliminades les declaracions grandiloqüents, el fals proselitisme i la	demagògia	. La tragèdia resulta, vista així, un testimoniatge, una prova. Quants
del partit socialista, en el qual s'havia distingit per la seva furiosa	demagògia	, i que en aquell moment era director de l'"Avanti". Mussolini
punt és injusta i parcial l'opinió del senyor Cambó segons la qual la	demagògia	és un tret característic exclusiu del moviment revolucionari del
caràcter hom ha provat de cobrir-lo sota la faramalla retòrica i la	demagògia	més impúdica. El feixisme ha imposat els més grans sacrificis a la classe
que la revolució proletària de 1917 fou el "triomf de la	demagògia	social" i, per l'altre, un resultat de la "visió claríssima de les
resultat de la "visió claríssima de les aspiracions del poble rus". La	demagògia	pressuposa l'afalagament de les masses mitjançant promeses
mitjançant promeses irrealitzables. En aquest sentit es pot parlar de	demagògia	, com ja hem fet remarcar en un altre indret d'aquest llibre, quan els
Ara bé, Lenín i els bolxevics no sols no s'han caracteritzat mai per llur	demagògia	, sinó que n'han estat sempre els enemics més aferrissats. La història del
lluita implacable contra l'oportunisme reformista, ans encara contra la	demagògia	d'esquerra, contra l'extremisme estèril que no té compte de les realitats
perfecte de les quals constitueix la base d'una tàctica justa. A aquesta	demagògia	ha dedicat Lenín una de les seves millors obres: "L'extremisme, malaltia
aquest darrer entra en un període de crisi, i combatre, a l'ensems, la	demagògia	extremista de les fraccions dels "otzovistes" i dels "ultimatistes"
dinàmica i que, per consegüent, és l'antítesi de l'abstracció i de la	demagògia	. Afirmar que "la força de Lenín no vingué de la seva ideologia
ferma de les grans masses obreres i pageses. ¿És que hi ha una ombra de	demagògia	en aquesta política? El govern provisional predicava la guerra a ultrança
l'expressió llur en els soviets. I heus aquí encara una prova més de	demagògia	. Els bolxevics, pel contrari, conquisten ràpidament la confiança de les
pública està condicionada sempre pels seus interessos. III La	demagògia	i les dictadures La demagògia —segons el nostre autor— no sols és una
pels seus interessos. III La demagògia i les dictadures La	demagògia	—segons el nostre autor— no sols és una altra de les causes de les
existents. Si, en el curs d'aquests darrers anys, hi ha hagut una	demagògia	no ha estat precisament la del proletariat revolucionari, sinó, ben al
—per tot l'altre sense gens de fortuna— la classe obrera, fou una	demagògia	desenfrenada. I si prenem un exemple que ens és més pròxim, el del nostre
de l'adveniment de les dictadures fou la desfeta del proletariat, la	demagògia	un dels mitjans de què es valgué la burgesia per trobar la base social
fou la burgesia. I en això la burgesia veié just. Per què? Perquè la	demagògia	és pròpia precisament de la petita burgesia. "Un que fou ric i ha
—diu el senyor Cambó (pàg. 131)—. Té raó. Aquesta	demagògia	, però, no prové, com afirma el nostre autor, únicament del "despit" o
constantment entre la burgesia i el proletariat. En el període de "	demagògia	" —segons el senyor Cambó i, en realitat, de lluita revolucionària de
fou el que va saber aprofitar la classe capitalista, posant en joc la	demagògia	i atreient-se així la petita burgesia. Aquestes són les causes i les
la petita burgesia. Aquestes són les causes i les arrels socials de la	demagògia	i no les que arbitràriament li atribueix el senyor Cambó. És que per la
les masses obreres que aspiren a capgirar l'ordre social existent com la	demagògia	veritable del petit burgès "enfuriat" de què parlava Lenín. Capítol
actitud exteriorment revolucionària, llur intransigència verbal i llur	demagògia	desenfrenada els conquisten la simpatia i la confiança populars. Les
És a dir, amb un estil sense faramalles, sense pedanteria i sense	demagògia	. Donà així, a /Mirador\, més pròpiament que un esperit, un
Era la seva protesta muda contra l'efervescència, la vociferació i la	demagògia	que les eleccions provoquen i que ell considerava antiestètiques,
sovint assenyada i necessària, i entre tan inútil com espectacular	demagògia	, arribés un general espanyol que, amb un cop de sabre, acabés amb la
el mateix efecte: s'ha de llegir alternant-la amb aigua de Colònia. Si la	demagògia	popular no fos més que un procediment infal·lible per enganyar el poble,
per enganyar el poble, seria ben poca cosa; el mal és que aquesta	demagògia	és mal olent i d'un contacte repugnant. Els diputats constituents han
la solemne severitat oratòria? Ell mateix no sabria respondre's. —Ah! La	demagògia	és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la demagògia i
La demagògia és trista i la vida és alegre —es digué. Però ell sentia la	demagògia	i l'alegria. Terrible antinòmia! De sobte li vingué al pensament la
per la elegància, com era que s'havia enrolat de jovenet al partit de la	demagògia	i seguia en ell perenne per més que no n'havia tret profits i es
ni glòria? No pogué més, digué la seva estranyesa al company. —La meva	demagògia	—confessà Tàrrec— és manllevada com el jacqué—. Tot seguit protestà

Pàgina 1 (de 6)

50 següents