×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb denigrar |
Freqüència total: 95 |
CTILC1 |
els seus llogaters, des que els tolerava a una possessió seva no podia | denigrar | -los massa. —Cal viure a part de certes persones —repetia—, perquè tenen | intent de l'adversari. Fins quan falla el qui tempta, almenys | denigra | amb deshonor el qui temptà, creient-lo de fe no | també ells els qui salten amb la més ardida impetuositat quan un castellà | denigra | el /dialecto\ o alguna altra manifestació /levantina\. | hivern, i si té el mal gust de morir-se no té perdó; l'insulten, el | denigren | , li diuen que ha mort de excessos i l'enterren d'amagat, per a què els | perdut prestigi. Així que els han abandonats, ve el goig complementari de | denigrar | -los, com si de totes les deficiències que ells havien trobat fins | els seus llogaters, des que els tolerava a una possessió seva no podia | denigrar | -los massa. "Hi ha que viure apart de certes persones, repetia, per què | és consagrat mestre en gai saber en els Jocs Florals que tant havia | denigrat | . ¿Què té d'estrany, però, que la Poesia i l'Escena catalanes, nascudes | als seus projectes i els materials que utilitzen perden qualitat, | denigrant | els més nobles i fent miserables els humils; en canvi Gaudí subratlla | mateixa manca d'equanimitat, altra gent supersàvia però poc humana l'ha | denigrat | fins expulsar-la del cenacle dels valors passionals, el cert és, però, | aquella immoralitat vergonyosa de cobrar l'obrer aquella "almoina que | denigrava | ". "Això —els deia a aquells obrers d'altres rams ja ben experimentats | unes noies del carrer, una fera del Parc— el delataren. Fou advertit i | denigrat | davant els companys i finalment tret del col·legi. A casa hagué | és un fenomen clau, importantíssim. En les ciutats se sol dir, per | denigrar | els pagesos, que no senten el paisatge —que no veuen ni senten el | la contornada, es comentá a gust de cada ú i va servir especialment per a | denigrar | als bòns cristiáns fills de Benisa, dientlos que havien regolat a | profit personal. No senten cap mena de rubor en lloar avui allò que ahir | denigraven | . I et trobaràs amb molta gent que festeja aquell que ha sabut enriquir-se | en aquell cas, em sonava igual que quan, en boca de Soltura, serví per a | denigrar | Baroja. En el fons, jo veia que entre els dos desmenjats existia més d'un | més o menys abundantment la imatgeria de talla amb l'estatuària, sense | denigrar | aquella amb les indecorositats d'aquell tan baix sentimentalisme que | de la incapacitat d'arribar a experimentar l'atracció de l'altre sexe; és | denigrar | -se en lloc de procurar-se remei. La vida falta quan no sanciona la | darrera les portes—, a força de sentir, doncs, la Marthe i la Marie | denigrar | la classe i la virtut de la "demoiselle", va arribar a persuadir-se que | Vostés, però, no s'ho creguen. Aquests avisos no valoren l'obra, la | denigren | . Escamotegen Mardrus, la pirotècnia verbal, la imaginació bigarrada, el | amb el bilingüisme i amb una aparença de justícia i llibertat continua | denigrant | les llengües pròpies de les diverses nacions de l'Estat. La lluita no ha | la sicalipsis, la trata de blanques, el desafio y tot quant enerva, | denigra | y corromp, y veurèu com aumenta la fe; com puja de nivell la moralitat; | la de les escoles paganes, veurá que, mentres los homes sabis d'aquestes | denigren | la dòna ab semblants dicteris, los Sants Pares la honoren escrivint per | els nostres amics, que ens han protegit i ajudat contra els que ens han | denigrat | i ens volen empènyer en l'odi, la hipocresia i la covardia""". I | garbelli l'agràm d'emmetzinades escòries, que baxament l'envilexen y | denigren | . Anèu dretament a la seva triomfal purificació, sembrant la capdal | elocuent, en que no han volgut fixarse los que mes sistemáticament han | denigrat | lo renaixement de Catalunya. Y, ¿que hauria tingut d' extrany que 'n | ni dos mastins per estripâ un perdut. Ell vol fugir de l'aire que el | denigra | , vol arrencar la pua d'aquest clau, de sê una mena | Si ens avergonyíssim d'aquesta situació nostra, que ens rebaixa, ens | denigra | i ens col·loca en un estat excepcionalment pejoratiu dins el món, cadascú | Guillem Sorolla. —Tu ho has dit! A aqueix i a tots aquells que estan | denigrant | la nostra unió —respongué el peraire molt indignat. —Senyor Llorenç, no | conducta, tan poch christiana, com impolitica, no la desacreditias, ni la | denigrias | : entengas Juliá, que los fills son un diposit que Deu posa en las mans | trinxeres se'ns sotmeti a la tortura mortal del camp de concentració! —Es | denigren | i ens denigren. No comprenc com el poble contempla amb resignació i sense | sotmeti a la tortura mortal del camp de concentració! —Es denigren i ens | denigren | . No comprenc com el poble contempla amb resignació i sense protesta | [(com molest pel qualificatiu)]: Professió? Aquesta paraula me | denigra | . Jo sóc un enamorat de l'art, senzillament. Les qüestions mercantils, si | ells, com ha viscut tothom menos jo, l'acusada, la calumniada, la | denigrada | , l'aborrida dels qui m'ho deuen tot. Quí'm negarà'l dret a la vida? Els | farian anar mes caras sas caricias". Y es cert. Lo qu' es allí las | denigravan | ab tan escandol, que semblava que ningú d' élls hagués conegut á sa mare. | qui era! Pobre, pero digne; qu'el ser pobre no es ninguna baixea; lo que | denigra | , lo que avergoñix i deshonra, es el ferse ric negosiant en la fam del | Aixo si qu' es el de menos, lo qu' estaba ara pensant, es que 'm | denigro | una mica renyint ab ell, perque es clá, jo soch noble y ell no ho es... A | i noblesa. Mentrestant, a la reraguarda, ací i enllà, algú sembla voler | denigrar | l'home i la seva civilització. Són massa tortures, mutilacions, | sobre la dona. És més eloqüent i convincent quan la defensa que quan la | denigra | . ""Atén bé a açò que et diré", pontifica el personatge fiscal | reivindicació del feminisme modern: la lluita contra la pornografia que | denigra | i envileix la dona. En comentar l'acció d'un grup de dones canadenques | els homes pretenen resoldre les seves eventuals insuficiències sexuals | denigrant | la dona i pervertint infants. Com ha escrit Josep M. Espinàs, "Tot | argument falaç, atès que altres escriptors homosexuals han ignorat i | denigrat | la dona en les seves obres. En el cas de García Lorca es tractaria més | d'escalafó— que el farmacèutic era un roig dels qui es dedicaven a | denigrar | l'obra del règim gloriós del general Franco, cabdill d'Espanya. ¿Com | Perque la murmuració Es un pecat que disfama, | Denigra | el honor y fama Y la reputació. 136. Tant | gràcia això; era no solament una manera lacònica d'expressar-se, sinó de | denigrar | al mateix temps els desigs i apetits de les parts més baixes que tenim; | escrivint en net; i després d'això em van insultar, maleir, criticar i | denigrar | i vaig veure més caps místics fent-me signes de desaprovació pel que | podia donar crèdit al que llegien els seus ulls. Ell, el gran Voltaire, | denigrat | per un naturalista! Pel seu vell amic Buffon! «M'escriviu que us avorriu, | el que digui, és a favor d'ella i tu, en canvi, pronuncies els mots per | denigrar | -la! —Llavors no puc parlar. —Si és per dir el que penses, no! | adolescència, havia vist en aquella societat perversa; els afronts que | denigraven | la natura, la violència que s'exercia, impunement, sobre els drets dels | absorbit pel periodisme plenament afecte a la dreta catalana, havia estat | denigrat | per la intel·lectualitat del país pràcticament en bloc («Visca Macià, | estirades, en un posat arrogant.) Doolittle.— No | denigreu | la noia. I tu no em miris així, Eliza. No és culpa meva. M'han caigut |
|