Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenen una sèrie de nou noms que donen als novicis abans de l'avulsió	dentària	; després, abans de la circumcisió, abans de la sagnia ritual, etc.. Els
a pulmonar. Fins molt després no apareixen les dents i les arcades	dentàries	. On és la recapitulació? ¿D'on traieu aquell ritme evolutiu idèntic?
i de dins, amb un dring ferrallós, en rodolaren algunes eines de cirurgía	dentaria	, mesclades amb trentadugues petites coses blanques i ivorines, que
un jove amb un flemó llenyós de la regió masetèrica dreta, d'origen	dentari	, que s'havia demostrat resistent a les altes dosis d'antibiòtics
orgànica: una infecció o un focus sèptic ocult —apendicular, amigdalià,	dentari	, etc.— un desequilibri hormonal o una insuficiència hepàtica discreta, és
i a vore si els fets a la vista són més potents. Comencém per l'aparell	dentari	, el qual és lo suficient per a indicar el règim d'un animal, i vorem que
altres, aguts i tallants; i quatre molars que descrits en la fórmula	dentaria	, són: 42 peces © mandíbula superior. mandíbula
superior. mandíbula inferior. Com se desprén, la constitució de l'aparell	dentari	que acabém de fer és per a tallar i mastegar la carn, puix no és per
culinaries ni utensilis que supliren les deficiencies de nostre aparell	dentari	al voler menjar lo que no podém. En la boca és aon té lloc la primera de
i al mateix es podria dir dels gossos en quant se refereix a les peces	dentàries	. Els guarans de raça catalana, a causa de sa llargada, que depassa de bon
a baix, guarden certa relació amb la bipartició del peu; el sistema	dentari	dels felins correspon a les seves ungles disposades en ganxo. En els
i Lesbre i altres autors, els incisius són més estrets i el cornet	dentari	més profund, com així mateix la vora posterior dels extrems que es
menys desenrotllada, encara, que els extrems superiors. L'arcada	dentària	de l'ase és més arrodonida que la del cavall, tot i tenint present la
és dificilíssim establir una diagnosi basada únicament en una o més peces	dentàries	isolades. Conjunt Cara anterior de la testa En l'ase, els parietals
el professor Boule creu haver-hi trobat algun os i qualques peces	dentàries	pròpies de l'ase. La pobresa de materials és, potser, correlativa a la
mandíbula atribuïda a l'espècie asinal, en virtut de la forma de l'arcada	dentària	, dels incisius, de l'expansió i aplanament de l'os, de manca de
del mentó es troba més amunt de l'emergència de les branques; l'arcada	dentària	arrodonida i de poques dimensions. Les connexions dels ossos del cap, que
que dóna a la cara del malalt un aspecte hípic, distancia els dos arcs	dentaris	i les dents i fa impossible de mastegar. Però les alteracions òssies més
del pulmó comparable al que la grisor és a la cabellera, la càries	dentària	al sistema mastegador, i les varicoceles i les morenes al sistema venós.
trastorn tròfic, especialment visibles en les dents incisives; l'esmalt	dentari	es clapeja: les dents es trenquen fàcilment i són extraordinàriament
són els edemes, l'alopecia, la caiguda de les ungles, la fragilitat	dentària	i la cataracta en plena joventut o en la infantesa. La tetània pot ésser
endodigestiu. La boca: estudi dels símptomes dels llavis, genives, peces	dentàries	, llengua i farinx. Símptomes subjectius: la gana, set, disfàgia, disòdia.
reaccionals generals. Examen de l'aparell digestiu: llavis: genives: arcs	dentaris	: llengua, gana, set, malgust de boca, dissòdia. Investigació gàstrica:
l'èter clorhidric i després del sulfúric, començà a usar-lo en operacions	dentàries	. Junt amb Warren i Bigelow dels Estats Units, difongueren
que respon gairebé sempre a infeccions més o menys atenuades, d'origen	dentari	, amigdalar, vesicular hepàtic, apendicular, ovàric, etc., infeccions que
cranc. XII. Una llagueta si té relació amb una dent o una arrel	dentària	no té importància peró deu tractar-se, per evitar una cicatriu, que a la
primitiu i el del procés articular. Les poliartritis focals d'origen	dentari	formen una gran massa dels malalts que acuden a les estacions termals i
major popularitat. Aquests malalts són generalment portadors de focus	dentaris	ostensibles, que evidentment sosté la infecció focal, la qual hauria
tractament que deu seguir-se en aquests casos és l'extirpació dels focus	dentaris	primerament i la balneació termal després. En alguns dels nostres malalts
favorable, deuen correspondre en realitat a reumatismes d'aquest tipus	dentari	, ja que són aquests els qui més sovint responen a aquesta forma, distinta
malalts de reuma cardio-articular. Així, doncs, la persistència del focus	dentari	condiciona el rerable, no tan sols en el terreny clínic, sinó en
(susceptible de grans errors); el d'Amoedo, que estudia el sistema	dentari	(de variabilitat manifesta); el de Capdevielle, estudi de l'ull
la talla, el color dels cabells i els detalls que ens ofereixen les peces	dentàries	; dades que si bé són importants, no són, però, suficients a voltes, per a
afeccions cròniques, òtiques, rinofaríngees, pulmonars i	dentàries	, i les contingències de la vida sexual (abús, impotència, espermatorrea,
que forma les dents és comparable al de les ungles i pèls. Però el teixit	dentari	perdut no es regenera, no torna a formar-se, com fa el d'aquells
Altrament, conèixer que les tetraciclines poden afectar el teixit	dentari	en formació, o bé que el cloramfenicol passa amb relativa facilitat als
qualsevol extirpació d'amígdales, de vegetacions adenoides o de peces	dentàries	. Cal fer-ho així perquè la remoció d'aquests focus pot donar ansa a una
rinitis, sinusitis, bronquitis) o viral (grip). A vegades, càries	dentària	. 3. Intoxicacions laberíntiques Es deuen a una alteració de les
rodaments de cap. L'exploració de l'articulació i de les malposicions	dentàries	ens ajudaran a la presumpció diagnòstica. La hipotensió
del contorn ossi del si afectat. Dentició: Un granuloma d'àpex	dentari	o un empastament defectuós contenen gasos que en adquirir un elevat
groguenc fosc i sos peus són negres. Els joves són groguencs. La fórmula	dentaria	de les especies del genre Ós és la següent: I. ©; C. ©;
i més resistencia que no en les demés èpoques de l'any". La fórmula	dentaria	del Senglar —com així també la de les demés especies del genre
com sabem, el plaçà en la /Ursidae\. Heusaquí aquesta fórmula	dentaria	I. ©, C. ©, P.M. ©, M. © peces.
del genre Llebre tenen vintivuit peces bucals. Heusaquí la fórmula	dentaria	: I. ©; P. m. ©; M. © És dir. En la mandíbula
dos canins, sis premolars i quatre molars. Heu's-aquí, doncs, la fórmula	dentària	: I. ©; C. ©; Pm. ©; M. © peces. Els
Els rèptils tenen la barra formada per un os situat al davant, el	dentari	, seguit per uns altres dos que s'anomenen articular i quadrat. Així, la
Els mamífers, al contrari, tenen solament un os a la mandíbula, el	dentari	, i tres a l'oïda mitjana. A través de les línies evolutives dels rèptils
a la mandíbula. Els ossos situats, en els rèptils, darrera el	dentari	, es van reduint gradualment mentre aquell es va estenent ocupant tot
una mandíbula de caràcter reptilià, s'observa com, a poc a poc, l'os	dentari	s'estén ocupant tota la barra mentre els altres dos ossos, molt
dels ossos de l'oïda mitjana dels mamífers són els dos ossos que amb el	dentari	formen la mandíbula dels rèptils. També té interès l'evolució de la volta

Pàgina 1 (de 3)

50 següents