×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dependre |
Freqüència total: 10243 |
CTILC1 |
basta i els sobra per realitzar-la, per eixamplar-la sense repòs i, si | depenia | d'elles, sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s'abaten damunt | pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que | depèn | l'exercici del cervell ni d'allò que prové de la noble disciplina de les | de parlar amb ella —digué el padrí—. Veurem què en diu. —Tot | depèn | d'ella —replicà Candaina—. Tiago es subjectarà al que ella digui. Jo fóra | I tenia els ulls posats en ella amb tanta ansietat com si de la resposta | depengués | la seva vida. Maria Àgueda, a despit de tot, no sabé respondre-li. Ell es | època— també hauria estat distinta. Si el sex-appeal de Cleopatra | depenia | o no de la longitud del seu nas, és una cosa que ignoro: una cosa, de més | el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans | depèn | de la posició del cos. Amb respatllers més o menys perpendiculars, i culs | l'aspecte decisiu. El truc de la cadira o de la butaca perfectes no | depèn | dels seus ingredients materials, sinó de la seva arquitectura. És una | moralment neutra, per tant. En podem fer un "bon ús": de nosaltres | depèn | que la "tècnica" serveixi per al bé o per al mal, ajudi l'home a | d'Occident— es troba en una posició prou semblant: de tota manera, ara no | depèn | de la generositat de mecenes que calgui acontentar, ni està tan aventurat | l'autoritat paterna. La suprema magnanimitat d'aquella figura bíblica | depèn | , en el fons, de la feresa de la rancúnia prèvia —un pare ofès!— que havia | : a pesar d'això, l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps— | depèn | del públic. Depèn d'un públic extens i difús, que té accés a la seva obra | l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps— depèn del públic. | Depèn | d'un públic extens i difús, que té accés a la seva obra per mediació de | venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que qualsevol altre. Tot | depèn | del signe de la seva utilitat. Pensem, verbigràcia, en aqueixa forma | La seva força natural-social —les adhesions populars que es guanya— | depèn | de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un | creu en la possibilitat d'un final pròxim de la lluita. Jo penso que tot | depèn | de Madrid. Si la capital resisteix fins a l'hivern, tindrem campanya | Els diaris anglesos valoren la caiguda de Santander, però fan | dependre | el final de la guerra de les operacions decisives al Centre. Continua | feu el difícil —l'adverteix la tercera veu—. La vostra classificació pot | dependre | d'això. Per la meva banda, estic disposat a concedir-vos tres punts si | bé —diu un dels homes—. Ho enteneu, ara? —No, gens. —Tot | depèn | del sobre —li explica amb paciència—. La puntuació és dins. Però no se | més millor la fortor oliosa que sembla no molestar gens el seu company. — | Depèn | . Segons el pis on van destinats. N'hi ha que són tan plens que cal | ha aconsellat de transferir-li funcions i facultats que fins ara | depenien | i eren exercides per institucions d'abast comarcal o local. Una nova | aixeca una mà. —Quantes quartilles? —pregunta. —Com de costum. Tot | depèn | de l'espai de què disposin els respectius periòdics que vostès | comandant espera un comunicat urgent... —diu l'altre. —Evidentment, tot | depèn | d'aquesta patrulla. Jo vaig opinar que calia reforçar-la, hi ha nuclis on | De vegades, amb petites coses com aquestes poden guanyar un, dos anys... | Depèn | de l'hora que vénen. —I qui ho sap, això. L'home el mira amb un | que passo a exposar-li, benvolguda senyora "quan la pau dels pobles | depèn | d'una actitud previsora i armada" els suïcidis amenacen despoblar | encara, contestant uns mots indestriables de l'home de l'orella partida: — | Depèn | del que surti i del que especifiquin els registres, però entenc que no hi | —afegeix— enllestirem en un no res. —Quants papers hi ha, a cada muntera? — | Depèn | . Així, de memòria... —Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a | converses són tan absorbents que després ja no s'és bo per a res... Oi? — | Depèn | —fa ell—. Depèn de l'interès de les altres converses que es poden | que després ja no s'és bo per a res... Oi? —Depèn —fa ell—. | Depèn | de l'interès de les altres converses que es poden presentar, del tipus | desplaça els ulls cap a ell i a la fi, humitejant-se els llavis, diu: — | Depèn | d'ell. —De mi? La noia fa una mitja volta sobtada, se li precipita damunt, | entén, li cal preguntar, repetir: —Què? —El nostre fill, el nostre futur. | Depèn | del que hi hagi entre tu i jo, no d'ells. —I què hi ha? Dos | una pèrfida imatge de tu mateix, absolutament falsa? Perquè ningú com tu | depèn | d'aquesta existència dels altres que negues, ningú no sofreix tant com tu | : "És trist, Jaume, però, què vols que hi face jo?" "De tu | depèn | que hi vaigue o que em quede". I ell, amb uns ulls de pam: "De | damunt dels australians i els neo-zelandesos. Hawai i Samoa, en part, | depenen | directament dels ianquis, i tota la constel·lació insular del Pacífic, | dels periples de totes dues i de les comissions secretes que realitzen | depèn | la sort dels colors polítics en les illes Sota el Vent. En general, fan | doncs, necessàries i poden adquirir certa consistència i durada. Això | depèn | de l'amplitud de llur reclutament, de l'eficàcia pràctica de llur acció i | Catalunya per l'Església tingué una doble virtut: la seva obra no | depengué | més que d'ella mateixa, o sigui que fou una reacció de les minories del | que inviti la gent, fora del seu palau, a manejar els ressorts dels quals | depèn | la marxa dels afers d'aquest món: des de la medalla al savi fins a la | llest. —Que us falta gaire? Li vaig dir que no li ho podia dir perquè | depenia | del temps que hi haguéssim de dedicar. Que a la paret hi havia almenys | fugida de tota inútil i vàcua droperia. El català treballa per tal de no | dependre | dels altres; el treball és un mètode, el millor mètode, per a que cada u | aquesta consciència dolorosament desperta, com si d'ella i només d'ella | depengués | la vida mateixa. Seny, mesura i ironia semblen, doncs, estar al servei de | un aire una mica declamatori, amb un posat entre penedit i desesperat. | Dependria | de l'humor que gastés la seva dona, dependria del sopar, de les | entre penedit i desesperat. Dependria de l'humor que gastés la seva dona, | dependria | del sopar, de les setrilleres, de les anèmones podrides. Frederic va | , més que per ell, pel pobre papà... —Digui, digui; tot el que de mi | depengui | ... —Vostè crec que té en el seu poder una lletra acceptada pel meu | xifra astronòmica; que la meva casa i la meva posició particular, no | depenen | de les cinquanta mil pessetes que em deu el seu germà. Però, comprengui | d'una mena de buf diví com si fos una pitonissa. Les persones que només | depenien | d'ell, per l'amistat o la coneixença, procuraven evitar-lo; sempre tenien | n'alliberà una mica, el banc en el qual treballava, el personal del qual | depenia | i les seves amistats, eren tot gent d'aparell digestiu i de raspall de | cullerada en aquelles coses. Econòmicament, al pis del carrer de Bailèn | depenien | de l'àvia Carreres, i la poc gustosa muller de Frederic, veient-se | i "barbadoria ab son gant" hom té la impressió que el guant | depèn | en una certa manera de la barbadora. Potser, contra tota aparent lògica | reapareixen a les mitges mànigues que porten els cavallers i que | depenen | d'una túnica, que sembla fina, que va col·locada entre l'ausberg o gonió, | rígid, i tot sovint és esmentada amb la llagosta, element que en | depèn | ("hun arnès de peça ab lagosta", 1412, 9 |
|