Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

basta i els sobra per realitzar-la, per eixamplar-la sense repòs i, si	depenia	d'elles, sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s'abaten damunt
pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que	depèn	l'exercici del cervell ni d'allò que prové de la noble disciplina de les
de parlar amb ella —digué el padrí—. Veurem què en diu. —Tot	depèn	d'ella —replicà Candaina—. Tiago es subjectarà al que ella digui. Jo fóra
I tenia els ulls posats en ella amb tanta ansietat com si de la resposta	depengués	la seva vida. Maria Àgueda, a despit de tot, no sabé respondre-li. Ell es
època— també hauria estat distinta. Si el sex-appeal de Cleopatra	depenia	o no de la longitud del seu nas, és una cosa que ignoro: una cosa, de més
el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans	depèn	de la posició del cos. Amb respatllers més o menys perpendiculars, i culs
l'aspecte decisiu. El truc de la cadira o de la butaca perfectes no	depèn	dels seus ingredients materials, sinó de la seva arquitectura. És una
moralment neutra, per tant. En podem fer un "bon ús": de nosaltres	depèn	que la "tècnica" serveixi per al bé o per al mal, ajudi l'home a
d'Occident— es troba en una posició prou semblant: de tota manera, ara no	depèn	de la generositat de mecenes que calgui acontentar, ni està tan aventurat
l'autoritat paterna. La suprema magnanimitat d'aquella figura bíblica	depèn	, en el fons, de la feresa de la rancúnia prèvia —un pare ofès!— que havia
: a pesar d'això, l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps—	depèn	del públic. Depèn d'un públic extens i difús, que té accés a la seva obra
l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps— depèn del públic.	Depèn	d'un públic extens i difús, que té accés a la seva obra per mediació de
venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que qualsevol altre. Tot	depèn	del signe de la seva utilitat. Pensem, verbigràcia, en aqueixa forma
La seva força natural-social —les adhesions populars que es guanya—	depèn	de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un
creu en la possibilitat d'un final pròxim de la lluita. Jo penso que tot	depèn	de Madrid. Si la capital resisteix fins a l'hivern, tindrem campanya
Els diaris anglesos valoren la caiguda de Santander, però fan	dependre	el final de la guerra de les operacions decisives al Centre. Continua
feu el difícil —l'adverteix la tercera veu—. La vostra classificació pot	dependre	d'això. Per la meva banda, estic disposat a concedir-vos tres punts si
bé —diu un dels homes—. Ho enteneu, ara? —No, gens. —Tot	depèn	del sobre —li explica amb paciència—. La puntuació és dins. Però no se
més millor la fortor oliosa que sembla no molestar gens el seu company. —	Depèn	. Segons el pis on van destinats. N'hi ha que són tan plens que cal
ha aconsellat de transferir-li funcions i facultats que fins ara	depenien	i eren exercides per institucions d'abast comarcal o local. Una nova
aixeca una mà. —Quantes quartilles? —pregunta. —Com de costum. Tot	depèn	de l'espai de què disposin els respectius periòdics que vostès
comandant espera un comunicat urgent... —diu l'altre. —Evidentment, tot	depèn	d'aquesta patrulla. Jo vaig opinar que calia reforçar-la, hi ha nuclis on
De vegades, amb petites coses com aquestes poden guanyar un, dos anys...	Depèn	de l'hora que vénen. —I qui ho sap, això. L'home el mira amb un
que passo a exposar-li, benvolguda senyora "quan la pau dels pobles	depèn	d'una actitud previsora i armada" els suïcidis amenacen despoblar
encara, contestant uns mots indestriables de l'home de l'orella partida: —	Depèn	del que surti i del que especifiquin els registres, però entenc que no hi
—afegeix— enllestirem en un no res. —Quants papers hi ha, a cada muntera? —	Depèn	. Així, de memòria... —Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a
converses són tan absorbents que després ja no s'és bo per a res... Oi? —	Depèn	—fa ell—. Depèn de l'interès de les altres converses que es poden
que després ja no s'és bo per a res... Oi? —Depèn —fa ell—.	Depèn	de l'interès de les altres converses que es poden presentar, del tipus
desplaça els ulls cap a ell i a la fi, humitejant-se els llavis, diu: —	Depèn	d'ell. —De mi? La noia fa una mitja volta sobtada, se li precipita damunt,
entén, li cal preguntar, repetir: —Què? —El nostre fill, el nostre futur.	Depèn	del que hi hagi entre tu i jo, no d'ells. —I què hi ha? Dos
una pèrfida imatge de tu mateix, absolutament falsa? Perquè ningú com tu	depèn	d'aquesta existència dels altres que negues, ningú no sofreix tant com tu
: "És trist, Jaume, però, què vols que hi face jo?" "De tu	depèn	que hi vaigue o que em quede". I ell, amb uns ulls de pam: "De
damunt dels australians i els neo-zelandesos. Hawai i Samoa, en part,	depenen	directament dels ianquis, i tota la constel·lació insular del Pacífic,
dels periples de totes dues i de les comissions secretes que realitzen	depèn	la sort dels colors polítics en les illes Sota el Vent. En general, fan
doncs, necessàries i poden adquirir certa consistència i durada. Això	depèn	de l'amplitud de llur reclutament, de l'eficàcia pràctica de llur acció i
Catalunya per l'Església tingué una doble virtut: la seva obra no	depengué	més que d'ella mateixa, o sigui que fou una reacció de les minories del
que inviti la gent, fora del seu palau, a manejar els ressorts dels quals	depèn	la marxa dels afers d'aquest món: des de la medalla al savi fins a la
llest. —Que us falta gaire? Li vaig dir que no li ho podia dir perquè	depenia	del temps que hi haguéssim de dedicar. Que a la paret hi havia almenys
fugida de tota inútil i vàcua droperia. El català treballa per tal de no	dependre	dels altres; el treball és un mètode, el millor mètode, per a que cada u
aquesta consciència dolorosament desperta, com si d'ella i només d'ella	depengués	la vida mateixa. Seny, mesura i ironia semblen, doncs, estar al servei de
un aire una mica declamatori, amb un posat entre penedit i desesperat.	Dependria	de l'humor que gastés la seva dona, dependria del sopar, de les
entre penedit i desesperat. Dependria de l'humor que gastés la seva dona,	dependria	del sopar, de les setrilleres, de les anèmones podrides. Frederic va
, més que per ell, pel pobre papà... —Digui, digui; tot el que de mi	depengui	... —Vostè crec que té en el seu poder una lletra acceptada pel meu
xifra astronòmica; que la meva casa i la meva posició particular, no	depenen	de les cinquanta mil pessetes que em deu el seu germà. Però, comprengui
d'una mena de buf diví com si fos una pitonissa. Les persones que només	depenien	d'ell, per l'amistat o la coneixença, procuraven evitar-lo; sempre tenien
n'alliberà una mica, el banc en el qual treballava, el personal del qual	depenia	i les seves amistats, eren tot gent d'aparell digestiu i de raspall de
cullerada en aquelles coses. Econòmicament, al pis del carrer de Bailèn	depenien	de l'àvia Carreres, i la poc gustosa muller de Frederic, veient-se
i "barbadoria ab son gant" hom té la impressió que el guant	depèn	en una certa manera de la barbadora. Potser, contra tota aparent lògica
reapareixen a les mitges mànigues que porten els cavallers i que	depenen	d'una túnica, que sembla fina, que va col·locada entre l'ausberg o gonió,
rígid, i tot sovint és esmentada amb la llagosta, element que en	depèn	("hun arnès de peça ab lagosta", 1412, 9

Pàgina 1 (de 205)

50 següents