Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

camí de la seva desventurada vida. Veia que era un nàufrag sorrut i volia	deperir	ofegant-se. Tota la seva família li era marginal. Ell havia jurat amb
no la vindria a deslliurar; ningú no li allargaria la mà. La deixarien	deperir	tota sola entre les seves angúnies, i a sobre hi afegirien el pes de les
desaparegueren. Malgrat aquesta circumstància, la llavor sembrada no	deperí	totalment i, com moltes vegades ha succeït, preparà el camí dels que
sentir una influència que hom hauria jutjat destinada inexorablement a	deperir	. En el terreny de la llengua, la influència esmentada té diverses
no hi ha cap testimoni? Si és savi ho farà; puix, si no ho fa li cal	deperir	. Si prefereix morir a posar les mans sobre l'altre, ja serà just; però
transformació radical de l'Estat i empresa en la qual havien fracassat o	deperit	Cànovas, Maura i Canalejas". Però dos sectors van faltar a aquesta cita
deformant el seu rostre demacrat. Y tant com son cos s'anava fonent y	deperint	, l'esperit se li agombolava al cervell, potent com may, y com may ansiós
Esperança dels justos, alegria, però la confiança dels inics	deperirà	. Fortalesa per a l'íntegre és el camí de Jahvè, però
l'inic, s'esvaneix la seva esperança, i l'espera dels malvats	depereix	. El just és deslliurat d'angoixa, però al lloc d'ell
de mentides no restarà impunit, i qui allevarà falsedats,	deperirà	. No s'adiuen amb l'estult les delícies, quant menys a
quant més si amb àvols designis l'ofereixen! El testimoni fals	deperirà	, però l'home que escolta, podrà parlar sempre. L'home
En pujar els inics, tothom s'amaga, però, en ells	deperir	, es multiplicaran els justos. (C. XXIX.) Home
enemics giren l'espatlla, ensopeguen i davant la vostra faç	depereixen	; car ma causa i mon plet heu sostingut, en tron haveu
sempre les ruïnes, i les ciutats heu destruït, llur memòria ha	deperit	. © He "Mireu!" i Yahuè seu eternament, pel
per sempre serà el pobre oblidat, ni dels afligits l'esperança	deperirà	eternament; ea, Yahuè! que l'home no prevalgui,
seran en jorns de fam. © Kaf Per contra els malvats	deperiran	; i els enemics de Yahuè com formosor dels prats
els meus enemics: quan ell morirà, i el seu nom	deperirà	? Si [algun] ve a visitar-[me], el seu cor parla mentida;
)la meva porció és Déu per sempre. Car, mireu! els qui de Vós s'allunyen,	depereixen	, extermineu els qui es prostitueixen lluny de Vós;
cremat al foc, tallat; davant l'amenaça de vostra faç ells	depereixin	! Reposi vostra mà damunt l'home de vostra destra,
confosos i espaordits per sempre, i siguin avergonyits, i	depereixin	; i sàpiguen que Vós, ()oh Yahuè, Vós sol l'Altíssim
reganya ses dents i es fon; el desig dels malvats	deperirà	. Psalm CXIII Lloança al nom de Yahuè
Si vostra llei no hagués estat mes delícies, hauria jo	deperit	en ma aflicció. Mai no oblidaré els vostres decrets,
vostres estatuts he recercat. Em sotgen els malvats per fer-me	deperir	; jo, però, atenc els vostres testimonis. A tota
i per la vostra bondat extermineu mos enemics; i feu	deperir	els meus adversaris, car jo sóc el servent vostre. Psalm
i en jorns de fam seran ben apeixats. Però els inics	deperiran	i els adversaris del Senyor com la glòria dels prats
i s'indignarà: xerricarà de dents i se'n fondrà;	deperirà	el desig dels pecadors. Salm CXII (CXIII) Lloança de
es lamenta de l'estat de la infantesa i no veu que la raça humana hauria	deperit	, si l'home no hagués començat per ser infant», declara d'entrada. I
s'até a la solució positiva: sense l'estat de la infància, la raça hauria	deperit	. Aquesta simple observació, d'aparença ben pacífica, conté en si tota la
més remei que fer-se i que el portarà molt lluny. Si la raça hauria	deperit	sense l'estat de la infantesa, és que la infantesa és útil. Aleshores, en