 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb deplorar |
Freqüència total: 159 |
CTILC1 |
| pàg. 165*167.) Davant tanta precisió i tanta minúcia, hom | deplora | que tot etnòleg no sigui també un mineralogista, un botànic i un zoòleg, | | l'existència d'unes amenaça les altres d'extinció. Però tant si hom ho | deplora | com si se n'alegra, encara es coneixen zones on el pensament salvatge, | | rural fanàtic lector de /La Vanguàrdia\, havia compost un sonet | deplorant | la mort del "gran estadista" i condemnant la gesta de l'assassí. | | patriarcat que llavors ja es començava de dibuixar a favor de Guimerà i | deplorava | les caigudes d'aquest home que es lliurava ingènuament al públic com un | | al meu pare." "¿Us semblarà insensat si us confesso que no vaig | deplorar | la seva malaltia? Recorda-ho, Mònica. Et vas humanitzar, vas accedir a | | tornar a les vostres converses; jo, als meus monòlegs. Lluïsa i Augusta, | deploro | la imatge que les circumstàncies m'obligaren a presentar-vos de mi. Havia | | contra la Seva voluntat, la teva va triar allò que justament | deplores | . Miserable de mi! ¿Per on defujo l'infinit desesper i | | Fuig, i em deixa en tenebres; em desperto per retrobar-la o | deplorar | la pèrdua sempre més, i abjurar de les delícies: | | menys assenyats, hi tiraven dret. Quan el doll els capgirava, ho | deploràvem | com si es tractés de la nostra sort. M'enginyava allavors a construir uns | | el de la possibilitat humana de mesurar-se en llibertat. Haurem de | deplorar | sempre que els dos /Prometeus\ que seguien el /Prometeu | | de la meva primera besada, ni del penediment amb què acabava de | deplorar | -la, i un petó i dos i tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del | | es queixi dels /paisajes pintados con inocente procedimiento\, i | deplori | que la natura no hagi revelat encara als artistes de per allà els seus | | pintoresca i la dignitat dels habitants del barri jueu d'Amsterdam, mai | deplorava | que aquella gent no fossin fills formosos de la Grecia; així, entre els | | públic, a ell i als altres saludables, res d'humil ell no cobeja, res no | deplora | . Aquell que recolzant en la raó camina amb coratge divinal a través de | | i comportar-les amb ànim suau: és més humà de menysprear la vida, que de | deplorar | -la. Afegeix que és millor benefactor del gènere humà el que riu que el | | d'ésser tan abjecte als ulls dels reis, que la seva mort no sigui d'ells | deplorada | ; per petit que sigui, és una part de llur imperi. Prenem de les coses | | triar el dia, sinó que ens escomet quan a ell li ve bé. —Si sabia com | deplora | el meu cor aquest contratemps! Vuit dies d'esperar aquest moment i haver | | replicà: —No et pensis que hi posi cap interès especial. Més aviat | deploro | que el nostre amic tingui aquest vici. Però ja que ho dubtes, m'agradarà | | pel que sap, plany els companys a qui un error tan greu posseeix, i en | deplora | la insensatesa. Els altres, al seu torn, el tracten d'extravagant i el | | inspirat i astut va llegir-nos anit en veu alta, avui, sense haver de | deplorar | cap nova deserció, tots junts i a trenc d'alba, sota un cel clar, | | fosca. Aquells avantpassats nostres, que celebrem amb lloances i de qui | deplorem | d'ésser dissemblants, duts per l'esperança van foradar muntanyes i es van | | vostra) de la meva veritat. —Què? —Vull dir de la vostra, vaja! Ho | deploro | . Renuncio. —Jove! Te les heus amb un individu cultivat. A més he estat | | Catalá", i la decadència política i econòmica del país hi és | deplorada | amargament, encara amb major freqüència. L'exaltació de les grans figures | | sentíem atrets per l'imant de la Revolució del 1917. Els qui més | deploraven | la jovenívola atracció vers la Rússia d'aquells temps, eren l'Alfons | | el seu pregon sentiment per l'assassinat de Salvador Seguí. I Macià | deplorà | la mort violenta del seu amic, no solament des d'un punt de vista | | quan un accident s'esdevé no en deriva cap gaudi; al contrari, tothom el | deplora | . Segonament: la falsa concepció implica una falta de comparació amb | | dels quitxúes i la residència d'Hernán Cortés. Ah, el llac d'Atitlan! — | Deploro | no conèixer-lo —dic, alarmant-me una mica, car la meva negativa li ha | | que migra i rebordoneix els nostres sentiments. El mal que | deplorem | i que devem evitar i curar en tot el que ens sigui possible, té un dels | | de tots. Considerem el fet com a molt greu; no ens queda altre remei que | deplorar | la manca de l'ajut sol·licitat i conservar l'esperança que tots | | assumptes només haurien d'ésser tractats per artistes suprems. Ens cal | deplorar | que el mestre Ruyra no hagi encara establert els inhibitoris | | reforma de la qual el gramàtich s'enorgulleix y que jo, y mólts altres, | deplorèm | amargament. Per mólt qu'algú hagués volgut trobar bé (y no ho estava | | permetre, d'una manera que constitueix una provocació a la revolta. Jo | deploro | qu'aquesta revolta hagi vingut a personificarse en mi, tan sense jo | | la necessitat de modificar l'ordre de coses pre-establert, que no pas de | deplorar | els entrebancs que li surten al pas. Aquests només, si de cas, els té de | | Com que segurament la manca d'iniciativa, que ell mateix es coneix i | deplora | , el deixa fredament estàtic perquè mai no sap quan ni com ha d'accionar, | | resistir la violència d'aquest turment, devoraren els propis fills. | Deplorant | aquesta calamitat, el profeta deia: "Les mans de les pròpies dones | | i velada, Melpòmene va plànyer les dissorts dels herois i va | deplorar | els encisos de l'amor; demés, amb les seves amables complantes, féu | | no podrà ésser al·legada contra els drets imprescriptibles de l'Església; | deplora | que no se li hagi deixat almenys la plena llibertat i l'ús del dret comú | | l'espatec de la batalla per a tornar a son curs ordinari sens tenir que | deplorar | cap altre contra-temps fora dels esplicats hasta aquí, que Deu Nostre | | que molta falta els va fer després. Però, gràcies a Déu, no tingueren de | deplorar | cap altre desgracia, dany, injuria ni perjudici que'ls hasta aquí | | actual no es vida sino un continuat martiri, una pesada agonia, tot-hom | deplora | penuries desgracies i tribulacions, tot-hom està atolendrat per a poder | | de defensar les exageracions i estridències d'alguns catalanistes. Jo les | deploro | , com deploro també les dels enemics de Catalunya. Que també d'esta part, | | exageracions i estridències d'alguns catalanistes. Jo les deploro, com | deploro | també les dels enemics de Catalunya. Que també d'esta part, tant o més | | açotament, ¡quin tendre dol no hagué de sentir, i amb quina amarguesa no | deploraría | el trist canviament de son posat! I, ¿no em caldría sentir igual que el | | que aquesta objecció pot tenir. En reconeixem alguna part de veritat i la | deplorem | sincerament, sobretot després d'haver experimentat en la pròpia persona | | teologia. I després d'haver tributat al literat els elogis que es mereix, | deplorem | que la poesia teològica d'Unamuno no parteixi de conceptes més precisos i | | sacerdotal. Aquesta disciplina, la falta o l'afebliment de la qual hem de | deplorar | , perquè exposa a greus riscos, no s'ha de suportar solament com una | | sagetes en la limpidesa de l'aire." Magnífica estampa romàntica que avui | deplorem | no poder gaudir en la nostra ciutat. La manca d'informació artística que | | faltes de català amb un bon nombre dels meus contemporanis. En lloc de | deplorar | -les, el lingüista cercarà de saber quin percentatge de persones fan les | | els riscs de contrasentit o de fals sentit són eliminats progressivament. | Deplorem | que aquesta aproximació hagi d'ésser feta a les palpentes, però sembla | | dóna prioritat a la paraula. Les teories dels lingüistes passen als fets. | Deplorem | solament que aquest material pedagògic recorri a la traducció per |
|
