Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
deplorar V 159 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deplorar Freqüència total:  159 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pàg. 165*167.) Davant tanta precisió i tanta minúcia, hom deplora que tot etnòleg no sigui també un mineralogista, un botànic i un zoòleg,
l'existència d'unes amenaça les altres d'extinció. Però tant si hom ho deplora com si se n'alegra, encara es coneixen zones on el pensament salvatge,
rural fanàtic lector de /La Vanguàrdia\, havia compost un sonet deplorant la mort del "gran estadista" i condemnant la gesta de l'assassí.
patriarcat que llavors ja es començava de dibuixar a favor de Guimerà i deplorava les caigudes d'aquest home que es lliurava ingènuament al públic com un
al meu pare." "¿Us semblarà insensat si us confesso que no vaig deplorar la seva malaltia? Recorda-ho, Mònica. Et vas humanitzar, vas accedir a
tornar a les vostres converses; jo, als meus monòlegs. Lluïsa i Augusta, deploro la imatge que les circumstàncies m'obligaren a presentar-vos de mi. Havia
contra la Seva voluntat, la teva va triar allò que justament deplores. Miserable de mi! ¿Per on defujo l'infinit desesper i
Fuig, i em deixa en tenebres; em desperto per retrobar-la o deplorar la pèrdua sempre més, i abjurar de les delícies:
menys assenyats, hi tiraven dret. Quan el doll els capgirava, ho deploràvem com si es tractés de la nostra sort. M'enginyava allavors a construir uns
el de la possibilitat humana de mesurar-se en llibertat. Haurem de deplorar sempre que els dos /Prometeus\ que seguien el /Prometeu
de la meva primera besada, ni del penediment amb què acabava de deplorar-la, i un petó i dos i tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del
es queixi dels /paisajes pintados con inocente procedimiento\, i deplori que la natura no hagi revelat encara als artistes de per allà els seus
pintoresca i la dignitat dels habitants del barri jueu d'Amsterdam, mai deplorava que aquella gent no fossin fills formosos de la Grecia; així, entre els
públic, a ell i als altres saludables, res d'humil ell no cobeja, res no deplora. Aquell que recolzant en la raó camina amb coratge divinal a través de
i comportar-les amb ànim suau: és més humà de menysprear la vida, que de deplorar-la. Afegeix que és millor benefactor del gènere humà el que riu que el
d'ésser tan abjecte als ulls dels reis, que la seva mort no sigui d'ells deplorada; per petit que sigui, és una part de llur imperi. Prenem de les coses
triar el dia, sinó que ens escomet quan a ell li ve bé. —Si sabia com deplora el meu cor aquest contratemps! Vuit dies d'esperar aquest moment i haver
replicà: —No et pensis que hi posi cap interès especial. Més aviat deploro que el nostre amic tingui aquest vici. Però ja que ho dubtes, m'agradarà
pel que sap, plany els companys a qui un error tan greu posseeix, i en deplora la insensatesa. Els altres, al seu torn, el tracten d'extravagant i el
inspirat i astut va llegir-nos anit en veu alta, avui, sense haver de deplorar cap nova deserció, tots junts i a trenc d'alba, sota un cel clar,
fosca. Aquells avantpassats nostres, que celebrem amb lloances i de qui deplorem d'ésser dissemblants, duts per l'esperança van foradar muntanyes i es van
vostra) de la meva veritat. —Què? —Vull dir de la vostra, vaja! Ho deploro. Renuncio. —Jove! Te les heus amb un individu cultivat. A més he estat
Catalá", i la decadència política i econòmica del país hi és deplorada amargament, encara amb major freqüència. L'exaltació de les grans figures
sentíem atrets per l'imant de la Revolució del 1917. Els qui més deploraven la jovenívola atracció vers la Rússia d'aquells temps, eren l'Alfons
el seu pregon sentiment per l'assassinat de Salvador Seguí. I Macià deplorà la mort violenta del seu amic, no solament des d'un punt de vista
quan un accident s'esdevé no en deriva cap gaudi; al contrari, tothom el deplora. Segonament: la falsa concepció implica una falta de comparació amb
dels quitxúes i la residència d'Hernán Cortés. Ah, el llac d'Atitlan! —Deploro no conèixer-lo —dic, alarmant-me una mica, car la meva negativa li ha
que migra i rebordoneix els nostres sentiments. El mal que deplorem i que devem evitar i curar en tot el que ens sigui possible, té un dels
de tots. Considerem el fet com a molt greu; no ens queda altre remei que deplorar la manca de l'ajut sol·licitat i conservar l'esperança que tots
assumptes només haurien d'ésser tractats per artistes suprems. Ens cal deplorar que el mestre Ruyra no hagi encara establert els inhibitoris
reforma de la qual el gramàtich s'enorgulleix y que jo, y mólts altres, deplorèm amargament. Per mólt qu'algú hagués volgut trobar bé (y no ho estava
permetre, d'una manera que constitueix una provocació a la revolta. Jo deploro qu'aquesta revolta hagi vingut a personificarse en mi, tan sense jo
la necessitat de modificar l'ordre de coses pre-establert, que no pas de deplorar els entrebancs que li surten al pas. Aquests només, si de cas, els té de
Com que segurament la manca d'iniciativa, que ell mateix es coneix i deplora, el deixa fredament estàtic perquè mai no sap quan ni com ha d'accionar,
resistir la violència d'aquest turment, devoraren els propis fills. Deplorant aquesta calamitat, el profeta deia: "Les mans de les pròpies dones
i velada, Melpòmene va plànyer les dissorts dels herois i va deplorar els encisos de l'amor; demés, amb les seves amables complantes, féu
no podrà ésser al·legada contra els drets imprescriptibles de l'Església; deplora que no se li hagi deixat almenys la plena llibertat i l'ús del dret comú
l'espatec de la batalla per a tornar a son curs ordinari sens tenir que deplorar cap altre contra-temps fora dels esplicats hasta aquí, que Deu Nostre
que molta falta els va fer després. Però, gràcies a Déu, no tingueren de deplorar cap altre desgracia, dany, injuria ni perjudici que'ls hasta aquí
actual no es vida sino un continuat martiri, una pesada agonia, tot-hom deplora penuries desgracies i tribulacions, tot-hom està atolendrat per a poder
de defensar les exageracions i estridències d'alguns catalanistes. Jo les deploro, com deploro també les dels enemics de Catalunya. Que també d'esta part,
exageracions i estridències d'alguns catalanistes. Jo les deploro, com deploro també les dels enemics de Catalunya. Que també d'esta part, tant o més
açotament, ¡quin tendre dol no hagué de sentir, i amb quina amarguesa no deploraría el trist canviament de son posat! I, ¿no em caldría sentir igual que el
que aquesta objecció pot tenir. En reconeixem alguna part de veritat i la deplorem sincerament, sobretot després d'haver experimentat en la pròpia persona
teologia. I després d'haver tributat al literat els elogis que es mereix, deplorem que la poesia teològica d'Unamuno no parteixi de conceptes més precisos i
sacerdotal. Aquesta disciplina, la falta o l'afebliment de la qual hem de deplorar, perquè exposa a greus riscos, no s'ha de suportar solament com una
sagetes en la limpidesa de l'aire." Magnífica estampa romàntica que avui deplorem no poder gaudir en la nostra ciutat. La manca d'informació artística que
faltes de català amb un bon nombre dels meus contemporanis. En lloc de deplorar-les, el lingüista cercarà de saber quin percentatge de persones fan les
els riscs de contrasentit o de fals sentit són eliminats progressivament. Deplorem que aquesta aproximació hagi d'ésser feta a les palpentes, però sembla
dóna prioritat a la paraula. Les teories dels lingüistes passen als fets. Deplorem solament que aquest material pedagògic recorri a la traducció per

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »