Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La luxúria in actu pot arribar a fer una certa impressió	depriment	, en tant que espectacle vist o evocat: la luxúria pròpia o la d'altri.
fantasies sensuals queden assegurades pels hàbits i les gents. La gola és	depriment	, infausta, vergonyosa: un hedonisme mesurat —en la taula i fora de la
que han fet els europeus i els americans a aquest dolç país de clima	depriment	, on les malalties s'agreugen. Si un considera que Papeete és un port pel
colla de parracs de drapaire, alguns de llana gruixuda, són d'un efecte	depriment	; llurs moviments de braços i cames resten empallegats, una mena
tatuatge del coral, es concentri tot el verí, tota la intenció morbosa,	depriment	i cafre de la Polinèsia i de les seves meravelloses rutes blaves. Per
només hi ha cocoters, peixos immenjables, fruita sense intenció i clima	depriment	. I, si tot això fos pur i natural, encara es podria acceptar com
però sé que el llençaré sense llegir-lo. És brut i	depriment	, imprès en un estil desuet i ridícul. Quant als versos
un color ens induiria a la melangia, l'altre desperta sensacions	depriments	, algun tipus de línia suscita l'optimisme. Aquests estímuls —que es donen
n'estic segur. Aquella agitació per culpa de la sensualitat hauria estat	depriment	, m'hauria fet vergonya. Era un estat tot diferent de la impotència per
muntada abans. I llavors ens havia ocorregut aquella cosa injusta,	depriment	, inhumana, més trista per a la meva ànima que per al meu cos el fred de
d'estar sol. Ara, ni una síl·laba, ni un alè; tot ell és només silenci	depriment	, cosa usada, inservible, que al cap de poques hores abandonaran dins un
a l'estora, sota la taula, en l'indret on s'asseia. Tot ha estat trist i	depriment	. La idea de la carta que Gaspar ha trobat a la caixa la persegueix, però,
També l'odi era trist. Ironia i sarcasme desembocaven en aquest	depriment	estat d'ànim, però els Aguilera no cedien mai, i menys a l'hora
és fora, els teus fills també; t'evitaràs comiats impossibles, escenes	depriments	que entelarien la teva legítima alegria..." Mònica va fer un gest
ridícul somniar als seus anys; sí, dolçament ridícul, melangiós,	depriment	. —Què et passa? Mònica s'aixecà i es va refugiar a l'avantllotja.
levitació del Pentàgon, a força de llençar-li mal d'ull, és una hipòtesi	depriment	. I qui diu el Pentàgon, diu qualsevol altra cosa. Els al·lucinògens
queden tarats pel seu sinistre correlat... El plantejament és una mica	depriment	, ho sé. Però tertium non datur. Perquè això, aquesta "tercera"
dels últims temps. En l'ordre de la cultura, els seus resultats han estat	depriments	i, sovint, còmics; en el de la política, tèrbols i enervadors. Complex
llarga exercitació. Ben cert. Ara cal pensar, caríssim, que el corpori és	depriment	, feixuc, terrè i visible. Una ànima que n'estigui penetrada s'afeixuga, i
i confiança de cara als més grossos i difícils problemes. Cap recordança	depriment	de fracàs, degut a una insuficiència personal, pesa damunt aquest
nit: —I tot plegat què? Aconseguir, al capdavall, aquella impressió més	depriment	de la foscor que ve després d'un coet fugisser.— Quan escriviu un
dona", no és pas que siguem partidaris d'un laxe abandó, d'una banalitat	depriment	en el tracte i consideració conjugal. Tot el contrari. Els que parlant de
poc acostumat als cops rep alguna batzegada, si ocorre alguna cosa	depriment	, de les quals està sembrada la vida humana, o que no llisca sinó amb
la nostra premsa quan s'exercita en la lloança, m'ha fet sempre un efecte	depriment	. Volent altificar, disminueix. Aquell que diu a la seva amor: —T'estimo
Prou comprenia que tot això era inevitable, però cada jorn la sensació	depriment	d'estar sota l'imperi d'una horda vandàlica, s'afermava en l'esperit
el pobre Casagemas... Joaquim Sunyer treballà de valent en aquell medi	depriment	on molts "rapins" d'abundant cabellera deixaven anar la pensa d'un
que ell estima com a missatges del sobrenatural. Com aquella, d'efecte	depriment	, mai no n'havia tingut cap. Totes les que ell coneix són, al contrari,
abrupta i descordada; a voltes xiroia i follívola i a voltes tràgica i	depriment	. D'antuvi, tot això us sembla quelcom primari i salvatge, no? Fixeu-vos-hi
I fins a estones, pensant en la Humanitat futura, un pessimisme	depriment	l'envaïa. I ja fos perquè el cervell es fatigués; ja perquè en la vida
de les parets, amb la flama del gas entelada per l'humit: tot plegat,	depriment	, decrèpit, trist, però al capdavall del corredor, l'Aureli, en la seva
et botien les sabates... Es fa de dia, despertar-se és dur, duríssim,	depriment	, com ahir, com abans d'ahir. Algú ha dit com si donés franca i lliure
seguit del nuvolet de pols que l'arada alça de terra em fa un efecte	depriment	. Haurem, ara, d'esperar que plogui per veure reaparèixer una mica de
Torretes, Vila-seca, el Pedró, el Molí de Vent, tenen el mateix aspecte	depriment	que determinats colors lívids donen a la pintura d'Urgell. Per a
Aquí, són enormes. Veure una dona transportant un d'aquests volums és	depriment	, desagradable. Més endavant, trobem un ramat de cabres. Sota el petit
és magnífic. En el moment d'anar-me'n a casa, sento, només, una impressió	depriment	—com si hagués begut més aperitius dels que he pres. 9 De
moment en què la saturació de l'escàndol creava un ambient escandalós i	depriment	, infrahumà. El doctor Vila ja feia estona que havia deixat d'actuar i de
solitàries, perdudes en la inacabable platja horrible. Gavines. Humitat	depriment	. De retorn, sobre les parets que tanquen els gasògens veig una adolescent
us asseguro que haver d'estudiar davant d'un llit desfet és una obligació	depriment	—, em produeixen un estat molt semblant al de la gent esperitada. La
té una agror crispada, una susceptibilitat malaltissa. És literalment	depriment	veure fins a quin punt han arribat a convertir aquest món en la quinta
que no en deixa sentir cap més, que de vegades em sembla mortuòria,	depriment	i sovint molt dubtosa. Les pluges d'aquests dies —ens acostem a la Mercè
un altre espectacle. En Vadoret, desesperat, experimentava la sensació	depriment	que tot li era hostil. Els encisos del mar per ell eren els seus enemics,
Quin dinar que farem! Una judriola!— En Vadoret experimentà una sensació	depriment	. Va comprendre que la seva mare feia massa tabola d'aquella primera
Després trencà en plorar... Era una cosa grotesca... Un espectacle	depriment	... Es rebolcava per damunt del líquid, d'una olor de vi que corrompia...
que ja començàvem a estimar, que ja era casa nostra, pren de sobte el to	depriment	dels comiats. Fa un dia de pluja, amb un cel fosc i baix, a l'abast de
posada al davant de la del senyor Jaggers, i em fascinà l'atmosfera	depriment	del lloc. Em vingué a la memòria que el passant tenia el mateix aire que
i parlaven amb amics; i era una escena ben lletja i bruta i agarbuixada i	depriment	. Em va impressionar que Wemmick anés passejant-se entre els presoners com
seva bústia, de tant com la va eixamplar en havent dit això. —Això és ben	depriment	—vaig dir. —I amb tota intenció —digué Wemmick. —Aleshores, el parer
Enfosquí abans no baixéssim, i el viatge m'havia semblat llarg i	depriment	, perquè a dins com era no veia sinó poc, i no hauria pas pogut anar al
desenvolupar, susceptible de deixar en l'esperit del lector una impressió	depriment	. Ara bé, quin és autènticament el nostre segle XVIII? ¿No fou
fètida que feien de la novel·la de Sagarra un llibre amarg de moralista	depriment	. Amb El cercle màgic, després, Joan Puig i Ferreter es

Pàgina 1 (de 7)

50 següents