×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deprimir |
Freqüència total: 216 |
CTILC1 |
en aquest cas com en tants d'altres, no fa sinó atarantar i | deprimir | . Els seus efectes són passatgers o eliminables: normalment, almenys. La | d'Espanya —avantatges econòmics, colònies, etc.—. Diuen que el que ha | deprimit | més no ha estat precisament la caiguda de Bilbao, sinó el poc èxit de | Al matí vaig al poble a buscar el pa. La gent amb qui parlo estan | deprimits | per la lentitud de la guerra, que implica tants sofriments: algú em | l'upa-upa autèntica; ball impressionant, que no fa riure gens, que | deprimeix | una mica i avergonyeix una mica, com qualsevol dansa de les races de | que s'adonin ni per un instant d'aquesta temperatura del tròpic, que | deprimeix | , que perfora el fetge i deteriora les ànimes. Els americans dels yachts, | amb l'esguard absent a la presència del marit i de la cunyada, encara va | deprimir | més l'home; l'allunyà sense greu, puix que la indiferència d'ella | pel mestre ni per l'home. Sens dubte, ell se n'adonava, i això l'havia | deprimit | , humiliat i desequilibrat. Cert que ell no havia sabut aguantar el | capaç d'emprendre res. Era un hivern plujós. Llavors els dies núvols em | deprimien | lamentablement. Cada vegada que sortia al carrer veia els meus papers | tenebrosa. La mare atribuïa el meu estat a la calor que sempre m'ha | deprimit | . El nostre pis, sota terrat, era un forn. Calia esbatanar totes les | aproximant. El gos bordà. Cosme es va aixecar per no veure-la. Mirar-la el | deprimia | o, segons com, removia en ell pietat i passió. Què li venia a demanar? | encara, enterbolit, vaig baixar fins a Suïssa. La neu i el fred em | deprimien | . Vaig tornar a París. Reclòs en la cambra de l'hotel, et vaig escriure | resulta que a un deixeble que no entenia les seves explicacions i això el | deprimia | , un dia li digué que no es preocupés, que estigués ben tranquil perquè no | , ni el talent per dur-la a terme; molt més tard, una segona imatge ve a | deprimir | -lo força: un passatge trobat del Diari dels Goncourt, alhora | ens és donat en les obres dels anomenats avantguardistes. Són tots ells | deprimits | per un sensualisme medular, gairebé pacient com més s'esmerça a | i ho seran les que han de venir. Exalçar la idea republicana, està bé. | Deprimir | o arreconar la idea catalana, seria un mancament i un error. Nosaltres | a nostra salut moral i física. Rebutjèm, pel contrari, tot lo que puga | deprimir | -nos. Esforcem-nos, davant de lo incert, en pensar que les coses aniràn bé, | si ens sentim vius i forts. Per això, tota idea que tendeixi a | deprimir | -nos, debèm rebutjar-la perque ella, al fi, ens ofegarà. Debilitarà la | translúcida i ressonant, sinó per a abafarar-la o ensordir-la. La | deprimim | , la torturem, la fem negligentment arrossegadissa, i alguns, fins i tot, | no interrompuda, ans romanent en situació plàcida sense aixecar-se mai ni | deprimir | -se; això serà la tranquil·litat. Cerquem d'una manera general com pot | per a aixecar i perseguir les feres: i no els amenaça gaire sovint, car | deprimiria | llur coratge i faria degenerar llur instint natural amb un esporuguiment | ha fet caure? És cert que ni el seu rostre ni el seu esperit no es | deprimiran | a la vista d'una cama dessecada, o d'una pal·lidesa en parracs, o de la | Consell maligne Animeta d'enveja: si la classificació no et reïx, per a | deprimir | el company, lloa desmesuradament la seva bona obra d'ahir, per tal que de | algun monstre de la mar l'haurà devorat... Aquests pensaments acabaven de | deprimir | l'esperit del pobre Bau i el seu sentiment ja no podia ésser més pregon. | tranquils. Avui remarco que, sense haver-me'n adonat, m'he anat gastant i | deprimint | . Ja no m'hi trobo bé, ací. Això per a mi és un món estrany. Els | abrupta que les que porteu recorregudes. Tant se val, no tindria sentit | deprimir | -vos. Realment comptem poc, nosaltres; al capdavall venim a ser els | passen, pitjor. —Creieu-me, farem santament d'anar a dormir; l'acetilè | deprimeix | molt més que no pas empudega. Bona nit. La coneguda fragància de les | remor, canonades, desgràcies... De vegades, el contacte amb la gent | deprimeix | . Hermós ha dit tot això amb uns ulls que a mesura que ha anat parlant se | d'aire humit i fresc —agradable. Malgrat els murs dels voltants, que els | deprimeixen | , els claustres us alliberen. Per l'eixida que fan veig, més enllà dels | que Baroja ha donat de la vida espanyola, se'n desprèn un sentiment que | deprimeix | , una agror àcida, un pessimisme i una insatisfacció permanent, sovint | arreu. El ball m'atrau. M'agrada la música dolenta. El ball m'atrau, em | deprimeix | , m'enlluerna, em fa sentir la timidesa, que em domina com un dolor físic. | però, ara que no s'hi veu ànima vivent, sembla una casa encantada —que | deprimeix | . Els dos grans panorames d'aquest país són els que es veuen des del Pedró | llegir alguna cosa difícil... Res a fer. Res no ha guixat. L'esterilitat | deprimeix | , perquè us porta a preguntar-vos si no sou un perfecte imbècil. Tertúlia | lleugerament fatxenda, però el procés intern us va desinflant el cos, el | deprimeix | i el corba, el depaupera —i a la fi us veieu com un pneumàtic esbotzat i | meva vida. Ho veig claríssim —per intuïció. La visió d'Alfons Maseres em | deprimeix | . 13 De juliol. La ruleta. No sóc pas soci —és clar— del | fàcil de fer-se-la passar, però em sentia cansat i la calor m'havia | deprimit | . Els últims dies de Calella havien estat inútilment desordenats i el | o de menysteniment en el to que donà a aqueixes paraules, que em | deprimí | bastant; i jo encara estava mirant de biaix el bloc de la seva cara en | que alguna paraula meva la il·luminava per un instant, i en acabat es | deprimia | altra vegada. A vegades no podia parlar, o ben poc; i aleshores em | o baixada de to, resultava cosa temerària d'abordar-ho, si hom no volia | deprimir | moralment els subjectes. 98. En fer el tractament, evitarem, per | que l'acompanya invariablement, es converteix en energia concomitant que | deprimeix | o exalta. La contemplació del món és inseparable d'una actitud de la | Les fulles conserven en general el seu color natural. En conjunt, es | deprimeix | el conreu. Minva el nombre de brots i de plançons. Els que creixen són | sequera. És a dir, que no augmenta la quantitat de grana; al contrari, es | deprimeix | el rendiment de la collita com a conseqüència d'una maduració avançada | escatir-ho. Però no hem d'oblidar que el pessimisme és contradictori. | Deprimeix | i dóna forces; descoratja i exalta. No obstant i això, la consideració | fills a morir! Les persones adictes, que són encara la majoria, estan | deprimides | per l'agreujament progressiu de la situació militar, i no reaccionen tan | i les remeses clandestines de morts efectuades de bella nit a fi de no | deprimir | l'esperit públic. Era evident, també, que en algunes dependències | d'un tipisme encisador, tan suggestiu per als artistes i poetes, ací | deprimia | l'ànim. Hi havia homes i dones, joves i vells, i tots sirgaven de mala | propi valer i de la poca apreciació que d'ell s'havia fet l'amargava i el | deprimia | . Condemnat a viure donant dues hores de classe matinal a l'Institut de | se l'hauria jugada fàcilment. En altres moments de més facilitat, es | deprimia | inexplicablement. Era ben bé un home del país. No parlàrem pas gaire més. | amb persones pràcticament desconegudes. Aquesta classe de situacions em | deprimeixen | ostensiblement i em produeixen una gran timidesa. La presència del | Els experimentadors han parlat ja del sentiment d'inferioritat que | deprimeix | l'esperit dels pobles obligats a parlar una llengua que els és imposada. | és onada que ofega tota actuació sanitosa, emmetzina la vida ciutadana, | deprimeix | i anihila els pobles que la pateixen. Procureu, Mestres, si podeu, |
|