Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

societats "civilitzades". El problema, això no obstant, té unes altres	derivacions	. El cas d'Oberg i Knochen ens remet, quasi espontàniament, al cas del seu
ja se sap —perquè es vol— distinta de l'impressionisme i amb una intensa	derivació	cap a l'expressivitat: fou, en els principis de la seua carrera, un
com el nostre, efectivament, un món que contempla amb espant les	derivacions	malèfiques de la ciència, i que es troba descontent de les explicacions
de classificació que hem trobat fins ara es destaca clarament de la	derivació	: Si (grup a): (grup b):: (espècie ós):
manera tan senzilla s'ha creat un milió de lliures. Constatem les	derivacions	que això reporta. L'industrial lliura xecs per valor d'aquest milió: amb
inútils en la pronúncia, si bé serveixen de guia per a cercar la seva	derivació	. Segons l'opinió de descendència amb modificació, podem concloure que
que de © com a sistema es deriven, pels procediments normals de	derivació	, uns objectes f1, f2... idèntics a les
una evolució particular en tot el que es refereix a cronologia, causes i	derivacions	dels esdeveniments. L'historiador sol, fins i tot, trobar-se desarmat i
dedicar tan poc temps al tema com Madariaga ha hagut de veure complicades	derivacions	de l'individualisme ibèric a aquest cornaló del món. De fet, les
Una expulsió en massa dels moros hauria estat difícil de compensar, i les	derivacions	econòmiques que s'hi preveurien, calamitoses. Jaume I, en avançar sobre
El rei —Felip III ja— i els seus assessors no pensaven sinó en les	derivacions	polítiques que la situació podia tenir; potser també eren moguts pel
Reconec, donant la raó els seus detractors, que és una tardana	derivació	hel·lenística de l'escola praxitèlica, emparentada amb la Capitolina i la
de Catalunya. Aquest és el fet clar, i perdrem el temps cercant	derivacions	adjectives. Les cotitzacions del nostre mercat de llibres no pugen i
és l'únic ideal viable i satisfactori, per a Catalunya és una de les	derivacions	possibles de la seva projecció en la història. I consti que en aquesta
econòmica o militar. Com diu Abadal i Vinyals, que ha pensat en aquesta	derivació	de l'ideal ibèric, aquella convivència només pot aplanar-la i garantir-la
en virtut d'una acceptació convencional. A vegades, uns certs lligams de	derivació	fan que determinats signes puguin ésser vistos com a relativament
repercussió en tots els pobles on estava plantejat el problema nacional i	derivacions	pràctiques que ultrapassaven de molt les intencions dels qui havien alçat
humanes, perd aquella excel·lència que tenim dret d'exigir-li". Les	derivacions	d'aquesta part del nostre treball no han de fer creure al lector que
mans. I si aquell propòsit no es realitzà, ens cal dir que múltiples	derivacions	de l'obra de la Protectora de l'Ensenyança Catalana; les iniciatives a
semblen, no obstant, que són, com els /Primers frets\ d'en Blay,	derivacions	més o menys assimilades d'aquell esperit les que, influint en la idea
un sentit. I, cal no oblidar-ho, el ludograma és moltes vegades la	derivació	infantívola d'un mitograma anterior. Des de l'esforç analitzador de
publicats. En realitat, s'esdevé que les teories freudianes i la seva	derivació	literària del culte del subconscient i de l'explotació de les imatges
a les Illes Afortunades (el corrent de l'Infern tan sols n'és una minsa	derivació	) per tal que, en haver begut a glops les aigües de l'oblit, se'ls
seu treball —manament de qui creu i de qui no creu— la nodreix per a una	derivació	de famílies. El món és una família de famílies. ¿Ho és? ¡Aquesta
seva, i els seus pares a administrar els béns que m'havien restat. Les	derivacions	de les lluites internes de Rússia ens portaren, al capdavall, a sortir de
ceràmiques, tan semblants, hagué d'existir, per força, algun nexe de	derivació	directa. En una paraula, creiem que la qüestió es planteja, ara, així: o
sublimades, per la claretat prepotent de la ciència beatífica; i les	derivacions	afectives que n'haurien resultat, haurien sigut de goig i no de pena. És
d'Itàlia, on va cristal·litzar a la setzena centúria com un reflex o una	derivació	dels aplecs d'humanitats que un segle abans les Corts italianes havien
amigdalí i, en haver-la comprovat a bastament, començaren amb èxit les	derivacions	clíniques: tractament del retard involutiu del timus, hipertròfia
els anomenats cànters de campanar; que no són altra cosa que una	derivació	semiartística del cànter de gal; tal com succeeix també a la Llitera amb
exemples: el jove la jove, el màrtir la màrtir, el belga la belga.	Derivació	dels noms i adjectius 253. L'addició de sufixos. La
dels noms i adjectius 253. L'addició de sufixos. La	derivació	és un procediment de formació de paraules mitjançant l'addició a la fi
que la nostra llengua empra una quantitat prou gran de sufixos per a la	derivació	de noms i adjectius, i també per a la de verbs, la formació les paraules
sancionada per l'ús general. En canvi queda a l'arbitri del subjecte la	derivació	, mitjançant sufixos, de diminutius i augmentatius o afectius i
254. Formació de diminutius i afectius. Per a la	derivació	de diminutius el valencià modern empra només el sufix -et, -eta, i
tenen també valor afectiu. Actualment no tenen vitalitat per a la	derivació	de diminutius els sufixos -ó, -ona, -í, -ina, -ell, -
255. Formació d'augmentatius i despectius. Per a la	derivació	d'augmentatius empra el valencià els sufixos -ot, -ota, i -às,
no és amb la finalitat d'estudiar aquests particulars, sinó com una	derivació	del que va sortint al pas i per conèixer millor la matèria que tenen en
contra el temps i les contingències. L'heretament és, doncs, una idea amb	derivacions	econòmiques i socials que es realitza i dura. L'heretament, per l'ambient
accepció, i el binari Quart-onda impedix també el pensar en una	derivació	immediata de l'alarb medieval a casa nostra, aixís com també heu impedirà
del llatí jento, are, per rutina potser;	derivació	que nosaltres dubtem, no per què no puga ser ans per què rónegament siga
que en l'obra lul·liana, en el llibre de Sibiuda hi ha una contrastant	derivació	del corrent agustinià, anselmià i franciscà, i de les tendències
durant els primers temps de la meva cristal·lització ritmològica, fou la	derivació	del realisme en idealisme sota bases de rigor conceptual. Em vaig donar
els elements que ella suposa. El segon és el mètode sintètic,	derivació	aristotèlico-kantiana, que ens permetrà formular (o adaptar lliurement)
qual fem una cosa després de l'altra i que sentim passar; causalitat, la	derivació	de quelcom que vivim cada dia i que, per dir-ho així, ens ajuda a
que Aristòtil en deia l'entelèquia primera del cos. I ara arribem a la	derivació	sistemàtica, platònico-aristotèlica, de la meva "Filosofia dels
Convenia a la nostra "Filosofia dels Ritmes" aquesta	derivació	moral que sembla brollar d'un dels punts més lúcidament genials del
Allò que constitueix la individualitat és la "unitat numèrica" (	derivació	pitagòrica, ja estudiada abans). L'universal comença o acaba amb
pren el nom de "fundació" o "fonamentació". Són judicis analítics (	derivació	kantiana) aquells que tenen el predicat implicat en el subjecte, i
i com a ésser existencial". La fenomenologia existencial d'Heidegger,	derivació	lliure del mètode d'Husserl, és un concepte metòdic. Davant la

Pàgina 1 (de 21)

50 següents