Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la diferència simple d'una lletra, i els esdeveniments embolicats	deriven	sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la pobra mitja
tres fills petits. No obstant això, d'aquella desgràcia, se n'havia de	derivar	una altra, encara més sensible, que havia d'enfonsar tot Santa Maria en
l'anatomia econòmica, la diversificació en grups i en classes que en	deriva	, els antagonismes que s'hi estableixen, les formes de comportament i de
en què es concerten no és una sordesa real. Tanmateix, el mal pot	derivar	en definitiu, endanyat en la pròpia persistència. Els obrers que
de Grècia i d'Israel: del Mediterrani. Grècia i Israel, i allò que	deriva	del seu més o menys cordial matrimoni, constitueixen la trama viva del
directe. No el creu vague, sinó precís. De la seva poesia, segons Auden,	deriven	un cert descriptivisme baudelairià i certes imatges d'Eliot. Cert: Pope
poguessin bellugar-se les embarcacions de gran calat; aquest estancament	derivaria	després en forma de profundíssim riu, fins a arribar a les noves
existia el misticisme de la caritat, que en un Verdaguer gairebé	derivaria	a una previdència de l'apostolat dels sacerdots-obrers, i encara la
més ben establerts per la historiografia recent. El fracàs de Castella	derivà	, en primer lloc, de la seva incapacitat per a transformar-se en potència
que evidentment copsa, sinó una tendència al compromís, amb perill de	derivar	cap al cofoisme conformista. Retenim avarament les nostres emocions,
Vaig sentir Beethoven i Ravel, i ja no sé on em van	derivar	, si és que em van prendre. Acabat el concert, van tocar els
li agrada aquesta festa? Dones /pretioses\, ¿no és així? ¿D'on	deriva	el vocable? ¿De /pretty\, tal vegada? —prosseguia en un lloable
amb recel. Sabia la dificultat del seu món interior: era un místic que	derivava	cap a la follia. —Són iguals —digué—, rosses daurades, ulls de maragda...
ací una manera de conèixer les coses, però una manera de conèixer que no	deriva	de la raó, sinó de l'experiència del món i dels homes. El romà anomenava
racional en la seva vida afectiva, i que la seva limitació intel·lectual	deriva	de certa inevitable penetració de la sensibilitat i de l'afecte en la
la vida, que no per atzar hem comparat la consciència a un tronc del qual	deriven	les més variades branques. En realitat, tot el que fa el català, tot el
enemics. Reforma i Contrareforma desvetlen una religiositat que sembla	derivar	-se d'un sentiment culpable, com penedint-se de la disbauxa renaixentista,
literatura francesa: Antonin Artaud, Paul Eluard, René Char. Per l'altre,	derivaren	cap a aplicacions extemporànies i "recherches" que no menaren enlloc.
i tendències afins. No necessita Picasso que el tràgic —o el grotesc—	derive	del "tema", que és el procediment a què recorren els surrealistes: tan
davant d'ella com si la volguessin esgarrapar. Tot d'una la conversa es	deriva	cap al comentari iniciat per Jaume, a propòsit de la subhasta de béns
"osberc", "hauberc" o "haubert", i	deriva	del franc "halsberg", que significa "allò que protegeix el
un dels més discutits i més difícils de precisar. És innegable que el mot	deriva	de "cuiro", i aquesta formació res no té de particular en provençal, en
amb l'alpartàs. L'alpartàs, en castellà "alpartaz", que podria	derivar	de l'àrab "butarsi", mantellet, era una banda de malles, més o
salvetats podríem arriscar que d'aquestes llances amb puntes de diamant	deriva	el concepte "ferros de córrer puntes" i finalment l'expressió "córrer
paisatgístic, que hi ha al centre de la paret de l'esquerra, entrant—	deriva	d'aquesta "aparença" que expressa, gairebé tan intensament com ho faria
la funció dels tipus de fenòmens als quals s'apliquen. Aquestes relacions	deriven	, efectivament, de les condicions objectives en què han fet aparició la
acompleix la síntesi d'aquestes propietats intrínseques i d'aquelles que	deriven	d'un context espacial i temporal. El resultat final és la gorgera de
cas del joc, la simetria és, doncs, preordenada; i és estructural, ja que	deriva	del principi que les regles són les mateixes per als dos bàndols.
regles són les mateixes per als dos bàndols. L'asimetria és engendrada,	deriva	inevitablement de la contingència dels esdeveniments, tant si provenen de
el terme mai a cada nom de planta, o d'aliment que en	deriva	, i el terme min a cada nom d'animal, de peça de carn o
i dels animals, així com la dels aliments i les primeres matèries que en	deriven	, ofereix una certa semblança amb una classificació lineal simple.
el pla formal, fan, si val a dir-ho, sageta de tota fusta. D'això	deriva	que, davant dos termes donats en connexió, no podem postular mai la
a l'origen del totemisme concepcional australià, del qual, segons ell,	derivarien	tots els altres tipus. A les Noves Hèbrides (Aurora) i a les illes Banks
generació. Finalment, si el sistema d'Ulawa, de Malaita i de Lifu hagués	derivat	del de Motlav, de Mota i d'Aurora, en el primer subsistirien traces o
diagnòstic o bé una prohibició. Notem, d'altra banda, que la prohibició	deriva	d'un pronòstic: qui mengi la fruita prohibida o l'animal prohibit morirà.
per qualsevol grup d'homes. Ara, és evident que la segona actitud	deriva	de la primera com una conseqüència possible, però no necessària: les
éssers biològics produeixen i per les quals són produïts. D'això se'n	deriva	que les dones es diversifiquen d'acord amb el model de les espècies
marxisme —si no Marx mateix— ha raonat massa sovint com si les pràctiques	derivessin	immediatament de la pràctica. Sense posar en dubte la incontestable
(Warner, pàg. 390.) Els noms propis dels wik munkan	deriven	, també, dels tòtems respectius. És a dir, per als homes, el tòtem dels
occidental de la península del cap de York. D'una banda, els noms propis	deriven	dels tòtems i provenen d'un saber sagrat i esotèric; d'altra banda, estan
i un nom petit nämp mäny. Tots els grans i petits noms	deriven	del tòtem o dels atributs del tòtem i constitueixen, doncs, propietats
fou apartársen, trencar per l' altra banda; mes, sense voler, sos passos	derivaren	y 's trobá gayre be fregant ab la parella. De cua d' ull primer, y
del quàntum d'acció ha d'ésser considerada com un fet bàsic que no pot	derivar	-se de la Mecànica ordinària. En realitat, el fet essencial de la
del caràcter limitat dels nostres conceptes fonamentals se n'ha	derivat	un desenvolupament remarcable de la nostra ciència. La renúncia a
i Bacteriologia, respectivament, i que dels mateixos treballs de Galvani	deriven	les fascinants investigacions recents sobre els impulsos nerviosos.
el contacte, més o menys íntim, entre diferents societats humanes, pot	derivar	a una fusió gradual de tradicions, i originar una cultura completament
tastar aquest fruit bellíssim, amb virtut (car del bé més bé	deriva	, directament o per mitjà indirecte) per a oferir
pecar amb el teu pecat, i, en canvi, d'aquell pecat corrupció	deriva	i a fets més violents ha de portar-los." Obrí els seus ulls, i
el Cel, aquesta sobirania que li ha estat tramesa,	derivant	el seu nom de rebel·lia, per bé que de rebels acusi els altres.
Pere, que et vaig posar com a cussol de la meva Església, que tota ella	deriva	de tu i que tens el govern de la barca. —Parlem-ne, d'aquesta barca!

Pàgina 1 (de 82)

50 següents