×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desabrigar |
Freqüència total: 18 |
CTILC1 |
horrible! Fins que Laura, en el paroxisme de l'alteració el sacseja i el | desabriga | . —Desperta't; no dormis més, que em moriria! Desperta't —profereix la | pot resistir la foscor ni l'horitzontalitat del cos. S'ofegaria! Seu; es | desabriga | . Ni sent la fredor de la nit de desembre. No pot ser! Ha de separar Pere | Cafè. Quart. Oli camforat. Cinquè. Respiració artificial. Sisè. No | desabrigueu | el malalt! Aquestes són les cinc modalitats de gasos que haurem d'atacar. | Qui ho ha tastat... A l'hivern t'acotxes ben acotxat i no hi ha perill de | desabrigar | -te. I a l'estiu, quan un costat del llit és calent, passes a l'altre | qui plora si els altres veu plorar, i el qui sa espatlla | desabriga | i vest al pobre amb cara amiga, i el qui amb l'humil | de carn, y a les tardes, quan sortían a passeig en cotxe, l'abrigava ò | desabrigava | mil vegades segons la fiblor del sol, ò la fredor del ayre. Y en aquesta | mà tota humida, d'una humitat llefiscosa y tebia. —Bel, filla, no't | desabriguis | ... que't refredarias. Una mueca dolorosa estirà'ls llavis de la | son marit bellugantse sempre, dient mots confosos, entre dents, bufant y | desabrigant | se com si s'ofegués; dormint d'un sòn agitat y ple de surs, com sòn de | me 'n temia, ab aqueix vent... si estás cremant criatura. Anem, are no 't | desabriguis | ; y ell mateix ab paternal solicitut la va ben abrigar ab la nube, | se en veu alta: —Pfuú!... Quína calor!... Me dèu entrar febrota...— Se | desabrigava | , parant de nou la orella. —Ara deixa anar l'aygua... Canta com els | desenterrar d'entre un pilot de ruïnes aquella clau, la ditxosa clau, i a | desabrigar | el piano, i a buscar-li'l pany, i a obrir-lo de bat a bat | lo pèlach á ses plantes dormint, mòures no gosa, per no | desabrigar | la sa filla somniosa de sos llençols de lli. Té á esquerra les | rús y coll de pell.)] Ola! Ja sou aqui?... Semblas un esquimal!... | Desabríga | t! Africa ¿Qu' es un embalat aixó? [(mirant la sala)] D· | dic: "Primer el teu nom destapa, i si del glaç mon dit no et | desabriga | , en el fons aquest vidre em sigui trapa". I diu: "A Fra | despertaven sobresaltats, com si algú els estirés les mantes del llit per | desabrigar | -los. Encenien el llum i no veien ningú. De vegades sentien soroll a la | Ah, com m'hauria agradat de ser-hi! No, deixa'm, Anne-Marie, ja els | desabrigaré | jo. Sí, deixa-m'ho fer, que m'agrada molt! Tu pots anar a dintre | se'n va a la cambra de l'esquerra. Nora | desabriga | els nens i deixa les peces de roba escampades | hi ha factors familiars hereditaris. Davant els casos de febre recomana | desabrigar | al nen i banyar-lo amb aigua tèbia. Aconsella regular l'alimentació i |
|