DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desacreditar V 233 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desacreditar Freqüència total:  233 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l'ordre de les relacions normals d'home a
i de construir el quadre d'acord amb aqueix propòsit. L'"ofici" es desacredita correlativament a la realitat al servei de la qual estava. Quan ja no es
nen, per a l'home rústic i per al primitiu, no ha tingut encara temps de desacreditar-se: és vista amb un candor radical i els sembla radicalment
el carallarg. —És en Tomàs, com sempre! —assenyala Teresa amb desdeny. —Desacredita mossèn Ramon Casassa. —Jo sempre l'he tingut per un apòstol —afirma
que condueixen a les mateixes veritats. A més que la primera concepció desacredita el saber científic i porta, fins i tot, a suggerir la impossibilitat
vagabunds" foren una tortura per als inspiradors de la revolta: la desacreditaven davant l'Emperador i davant la consciència dels autèntics revolucionaris.
de la moral i de les llegendes que actualment les involucren i les desacrediten, perquè no deixen veure els elements reials i possitius que contenen.
demostren que no coneixen el geni català i en comptes d'enaltir-nos ens desacrediten buscant les engrunes del fons del sac de la ciència i oblidant que si
i no faran com ara que barrejant raons i fantasies els catòlics desacrediten la part racional de la religió i irriten als anti-catòlics que perdent
de l'altra vida, després d'aquesta, són els primers perjudicats i desacreditats per les llegendes i els miracles de totes les religions conegudes, que
fantasia, hi ha un altre fet importantíssim que és igualment perjudicat i desacreditat per la part falsa de la religió catòlica i que és un fet que ha d'ésser
és sabut quant, en Dominique, la Ciutat és amargament desacreditada; París és un productor de soroll, en el sentit cibernètic del
d'amagat, per a què els altres tulits no s'espantin i les aigües no's desacreditin... però, oh fills meus, si n'hi ha algún masell i dóna la casualitat que,
que la manté. Quan passa el gat, la realitat autèntica del seu passar desacredita la fictícia realitat de l'escena, perquè no la podem incloure en la
la confiança en l'artista. L'obra d'art que deixa d'ésser acceptada es desacredita i queda arraconada. Però quan algú, amb el temps, torna a trobar motius
que substituïa els camins imperfectes, però eficaços, que havien estat desacreditats per un ús rutinari, i després, de mica en mica, arribava a una ruptura
il·limitada per a donar-se el règim que més els plagués, contribuïren a desacreditar els partits petit-burgesos, que amb la pràctica del poder palesaren llur
i en un dir Jesús t'encapota. —Si és lleixiu del pou! Aigua clara! —No desacreditis i tanca la mui. Aigua clara et portaré, però serà per als teus pinrés,
per a no escorxar la planta, la qual cosa, ultra perjudicar l'amo, desacredita el pelador. Innocenci sentia un plaer incomparable en veure treballar
de Dalí, servida per una tècnica ultraretrògada (retorn a Meissonier) i desacreditada per una indiferència cínica respecte als mitjans d'imposar-se, ha donat
agror i amb injúria dels absents, o se'ls ridiculitza amb el propòsit de desacreditar-los. Les converses es tenen generalment sobre negocis de família o de
deixar que la desconeguda pogués replicar-li, afegí, enverinat: —Vostè desacredita la llibertat que predica no respectant les idees dels altres. quan m'ha
que tot eren mentides inventades pels governs dels altres països per desacreditar el règim soviètic. Però jo m'havia cregut més els diaris que no a ell. De
del valencià, alguns poetes nostres, precisament d'aqueixa Renaixença tan desacreditada per l'Unamuno, han estrafet algunes de les esmentades llengües
les expressions volterianes, n'és un signe extern. El fet que s'hagi desacreditat el règim constitucional en uns països, i en altres no, pot venir d'aquí.
greu de desenrotllar la política sobre una base negativa és haver desacreditat la llei de les majories i minories, que és l'únic procediment per a
la ciència medieval; en plena decadència l'Escolàstica, que llanguia i es desacreditava en discussions banals; els extensos comentaris a les /Summulae\
cordell! ¡Vergonya, vergonya i noblesa, falte a la gentola ésta, que està desacreditant la classe! ¡poques vergonyes!, ¡poques vergonyes que rebaixen a la
ha canviat —dic.— Ara tenim un dia esplèndid, un dia tarragoní. —No em desacrediteu l'Empordà! —contesta Pi, rient. —No vull pas desacreditar-lo —replico—.
—No em desacrediteu l'Empordà! —contesta Pi, rient. —No vull pas desacreditar-lo —replico—. Al contrari, vull posar-lo al mateix nivell del meu Camp de
de les seves simpaties o antipaties, mai no desinteressades. Procurava desacreditar els polítics, artistes i escriptors que es mostraven desafectes a la seva
murmurà: —No hi puc fer més. —Massa que ho sé: poses tanta vehemència a desacreditar-te, que ni el teu pitjor enemic no ho faria millor. —Què vols que faci,
ironia, que siguin els drames i comèdies dolents dels altres els que el desacreditin a ell. A les vetlles que té estrena, sobretot a l'hivern, ara que el
del dret, constituiria l'estructuració d'un poble sense les velles i desacreditades essències de què ens parla Bakunin amb tanta eloqüència. En el transcurs
han argumentat raons que no tenen justificació, amb l'intent de desacreditar el veritable sentit de la paraula "col·lectivització". Algú ha dit, en
i era un astre importantíssim. Els poetes dolents, fluents i obvis desacreditaven el satèl·lit en gran manera. La llum de la lluna ens inundà
esdevenir força planera. Sa situació interior no és pas gens falaguera. Desacreditada en absolut la política personal dels Tsars, gran res de ciutadans cerquen
confiança: adduírem els casos dels homes i les institucions que es desacreditaren pel crèdit que prestaren... L'afirmació del senyor Cambó era cada vegada
d'aquest exclusivisme, amb greu dany de la ciutat? Els especialistes que desacrediten aspectes de la veritat que ells desconeixen, a voltes arribant fins a
tampoc el repartiment diari de la sopa, sigui perquè els competidors la desacreditessin, que alguns afavorits es pensessin que els n'havien de donar més o que,
estat per un moment tan ardentment defensats i després tan absolutament desacreditats i oblidats com la teoria dels ferments desintegrants
arriscat a atacar-lo directament per aquest concepte; més aviat esperaven desacreditar-lo en les seves pretensions tot aduïnt contra d'Ell càrrecs que no es
els paranys sota els seus peus; de totes passades calia entrebancar-lo, desacreditar-lo, allunyar-lo. Un dia, amb la més lamentable vilesa, cregueren obtenir
d'altri com teves: superb engany! Tals veus d'alguns intentaran potser desacreditar el meu esforç. Mes de primer m'excusaré amb la sentència prudent d'aquell
hi ha crisis, reaccions, arrauxament, modes, desercions que entorpeixen i desacrediten, però no jutgem les persones!, arriben fins al límit del desesper:
imatge del domini de Déu sobre tota criatura (per això mai no ha d'ésser desacreditat l'home areligiós), però per això no es basta ell mateix, car
són solament diferents, sinó fins i tot contràries, que s'exclouen i es desacrediten mútuament. És un malestar viscut pel mateix exegeta que ha de discernir,
cristiana que tenim massa oblidada: la correcció fraterna. Potser s'ha desacreditat, perquè en realitat no és fàcil practicar-la: Jesús mateix estigmatitza
l'obtenen en sentir-se defraudats i ofesos per tothom. Menysprear i desacreditar aquells que tenen més és un plaer agressiu sàdic, encara que només
—algunes de les formes de l'agressió indirecta i insidiosa— minen i desacrediten l'aspecte constructiu de la dissociació entre l'agressió i l'amor, o

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »