Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge de	desacreditar	aquell qui les propala. En l'ordre de les relacions normals d'home a
i de construir el quadre d'acord amb aqueix propòsit. L'"ofici" es	desacredita	correlativament a la realitat al servei de la qual estava. Quan ja no es
nen, per a l'home rústic i per al primitiu, no ha tingut encara temps de	desacreditar	-se: és vista amb un candor radical i els sembla radicalment
el carallarg. —És en Tomàs, com sempre! —assenyala Teresa amb desdeny. —	Desacredita	mossèn Ramon Casassa. —Jo sempre l'he tingut per un apòstol —afirma
que condueixen a les mateixes veritats. A més que la primera concepció	desacredita	el saber científic i porta, fins i tot, a suggerir la impossibilitat
vagabunds" foren una tortura per als inspiradors de la revolta: la	desacreditaven	davant l'Emperador i davant la consciència dels autèntics revolucionaris.
de la moral i de les llegendes que actualment les involucren i les	desacrediten	, perquè no deixen veure els elements reials i possitius que contenen.
demostren que no coneixen el geni català i en comptes d'enaltir-nos ens	desacrediten	buscant les engrunes del fons del sac de la ciència i oblidant que si
i no faran com ara que barrejant raons i fantasies els catòlics	desacrediten	la part racional de la religió i irriten als anti-catòlics que perdent
de l'altra vida, després d'aquesta, són els primers perjudicats i	desacreditats	per les llegendes i els miracles de totes les religions conegudes, que
fantasia, hi ha un altre fet importantíssim que és igualment perjudicat i	desacreditat	per la part falsa de la religió catòlica i que és un fet que ha d'ésser
soroll; és sabut quant, en /Dominique\, la Ciutat és amargament	desacreditada	; París és un productor de soroll, en el sentit cibernètic del
d'amagat, per a què els altres tulits no s'espantin i les aigües no's	desacreditin	... però, oh fills meus, si n'hi ha algún masell i dóna la casualitat que,
que la manté. Quan passa el gat, la realitat autèntica del seu passar	desacredita	la fictícia realitat de l'escena, perquè no la podem incloure en la
la confiança en l'artista. L'obra d'art que deixa d'ésser acceptada es	desacredita	i queda arraconada. Però quan algú, amb el temps, torna a trobar motius
que substituïa els camins imperfectes, però eficaços, que havien estat	desacreditats	per un ús rutinari, i després, de mica en mica, arribava a una ruptura
il·limitada per a donar-se el règim que més els plagués, contribuïren a	desacreditar	els partits petit-burgesos, que amb la pràctica del poder palesaren llur
i en un dir Jesús t'encapota. —Si és lleixiu del pou! Aigua clara! —No	desacreditis	i tanca la mui. Aigua clara et portaré, però serà per als teus pinrés,
per a no escorxar la planta, la qual cosa, ultra perjudicar l'amo,	desacredita	el pelador. Innocenci sentia un plaer incomparable en veure treballar
de Dalí, servida per una tècnica ultraretrògada (retorn a Meissonier) i	desacreditada	per una indiferència cínica respecte als mitjans d'imposar-se, ha donat
agror i amb injúria dels absents, o se'ls ridiculitza amb el propòsit de	desacreditar	-los. Les converses es tenen generalment sobre negocis de família o de
deixar que la desconeguda pogués replicar-li, afegí, enverinat: —Vostè	desacredita	la llibertat que predica no respectant les idees dels altres. quan m'ha
que tot eren mentides inventades pels governs dels altres països per	desacreditar	el règim soviètic. Però jo m'havia cregut més els diaris que no a ell. De
del valencià, alguns poetes nostres, precisament d'aqueixa Renaixença tan	desacreditada	per l'Unamuno, han estrafet algunes de les esmentades llengües
les expressions volterianes, n'és un signe extern. El fet que s'hagi	desacreditat	el règim constitucional en uns països, i en altres no, pot venir d'aquí.
greu de desenrotllar la política sobre una base negativa és haver	desacreditat	la llei de les majories i minories, que és l'únic procediment per a
la ciència medieval; en plena decadència l'Escolàstica, que llanguia i es	desacreditava	en discussions banals; els extensos comentaris a les /Summulae\
cordell! ¡Vergonya, vergonya i noblesa, falte a la gentola ésta, que està	desacreditant	la classe! ¡poques vergonyes!, ¡poques vergonyes que rebaixen a la
ha canviat —dic.— Ara tenim un dia esplèndid, un dia tarragoní. —No em	desacrediteu	l'Empordà! —contesta Pi, rient. —No vull pas desacreditar-lo —replico—.
—No em desacrediteu l'Empordà! —contesta Pi, rient. —No vull pas	desacreditar	-lo —replico—. Al contrari, vull posar-lo al mateix nivell del meu Camp de
de les seves simpaties o antipaties, mai no desinteressades. Procurava	desacreditar	els polítics, artistes i escriptors que es mostraven desafectes a la seva
murmurà: —No hi puc fer més. —Massa que ho sé: poses tanta vehemència a	desacreditar	-te, que ni el teu pitjor enemic no ho faria millor. —Què vols que faci,
ironia, que siguin els drames i comèdies dolents dels altres els que el	desacreditin	a ell. A les vetlles que té estrena, sobretot a l'hivern, ara que el
del dret, constituiria l'estructuració d'un poble sense les velles i	desacreditades	essències de què ens parla Bakunin amb tanta eloqüència. En el transcurs
han argumentat raons que no tenen justificació, amb l'intent de	desacreditar	el veritable sentit de la paraula "col·lectivització". Algú ha dit, en
i era un astre importantíssim. Els poetes dolents, fluents i obvis	desacreditaven	el satèl·lit en gran manera. La llum de la lluna ens inundà
esdevenir força planera. Sa situació interior no és pas gens falaguera.	Desacreditada	en absolut la política personal dels Tsars, gran res de ciutadans cerquen
confiança: adduírem els casos dels homes i les institucions que es	desacreditaren	pel crèdit que prestaren... L'afirmació del senyor Cambó era cada vegada
d'aquest exclusivisme, amb greu dany de la ciutat? Els especialistes que	desacrediten	aspectes de la veritat que ells desconeixen, a voltes arribant fins a
tampoc el repartiment diari de la sopa, sigui perquè els competidors la	desacreditessin	, que alguns afavorits es pensessin que els n'havien de donar més o que,
estat per un moment tan ardentment defensats i després tan absolutament	desacreditats	i oblidats com la teoria dels ferments desintegrants
arriscat a atacar-lo directament per aquest concepte; més aviat esperaven	desacreditar	-lo en les seves pretensions tot aduïnt contra d'Ell càrrecs que no es
els paranys sota els seus peus; de totes passades calia entrebancar-lo,	desacreditar	-lo, allunyar-lo. Un dia, amb la més lamentable vilesa, cregueren obtenir
d'altri com teves: superb engany! Tals veus d'alguns intentaran potser	desacreditar	el meu esforç. Mes de primer m'excusaré amb la sentència prudent d'aquell
hi ha crisis, reaccions, arrauxament, modes, desercions que entorpeixen i	desacrediten	, però no jutgem les persones!, arriben fins al límit del desesper:
imatge del domini de Déu sobre tota criatura (per això mai no ha d'ésser	desacreditat	l'home areligiós), però per això no es basta ell mateix, car
són solament diferents, sinó fins i tot contràries, que s'exclouen i es	desacrediten	mútuament. És un malestar viscut pel mateix exegeta que ha de discernir,
cristiana que tenim massa oblidada: la correcció fraterna. Potser s'ha	desacreditat	, perquè en realitat no és fàcil practicar-la: Jesús mateix estigmatitza
l'obtenen en sentir-se defraudats i ofesos per tothom. Menysprear i	desacreditar	aquells que tenen més és un plaer agressiu sàdic, encara que només
—algunes de les formes de l'agressió indirecta i insidiosa— minen i	desacrediten	l'aspecte constructiu de la dissociació entre l'agressió i l'amor, o

Pàgina 1 (de 5)

50 següents