Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'aigües fresques, de verdor eterna... Doncs bé, ¿quan tu també, grec, et	desaferraràs	d'aquesta Babilònia, de ""la mare de les disbauxes i de les
que Déu et torni el cent per u, patró—, vinga gastar, i la indivídua no es	desaferrava	del meu costat. Se m'atansava tot dolçament, estrenyia el seu genollet
marbre, m'envaeix la callada eternitat. Ja que l'ànima meva es	desaferra	d'aquest món, i mos peus alleugerits perden el palp
terra —com si es fiqués dins de la mar— on tota cosa	desaferra	en son desig de fecundar. I prenya arrels anguiliformes
i el meu cor les volia sentî i vaig manâ als companys que em	desaferressin	, fent-los senyal amb les celles; i ells, vinclant-se, remaven.
a còpia d'emoció, de bulls i d'esforços arriba a conèixer —a	desaferrar	dels teixits: de manera que aquests, esbaldits sota una
vuidat de tota força i sens desig, la pensa poc a poc se'm	desaferra	... I em vaig trobant tant bé an allà entre mig, i em
i sols es lliura al grat del vent. Dels horitzons es	desaferra	, vegetals, minsos, allà baix, que encén la tarda de
els forats que amb pas estret fan joc. I el meu bon mestre encar no em	desaferra	de la seva anca, fins a ser al costat d'aquell
mecanismes de les ales d'uns mots que es preparen per deixar el full i	desaferrar	-se? Qui mormola que el lector és el protagonista? No et deixis ni el
que dreçaven cent dagues de pedra, cent dits garrotats, pugnant per	desaferrar	-se de l'inanimat. I després s'asseien molt junts vora el foc, mentre madò
polígon, tornava a començar aquella multiplicació de xalets aferrats i	desaferrats	que creixien fins a la gran superfície d'Alcampo i que, com
, és jove i està ben lleuger, i ofereix a Abdó la mà. Quan són a dalt,	desaferren	l'àncora i ralinguen el velam escàs, tot i que bufa poc vent, una brisa
tornant, de mort cartílag, nervi. De tant en tant, del pit es	desaferra	, però el torna a embocar amb més desfici. Com xucla,
les abelles se'n vagin cap a l'altre costat i així amb el guardador podem	desaferrar	les bresques de la casera i guardar-les tranquil·lament dins el llibrell,
les bresques fixades a la casera de forma natural, i per treure-les cal	desaferrar	-les, amb la qual cosa es rompen i les abelles han de fer-ne de noves per
extrem té una espàtula amb la punta plana i esmolada que s'utilitza per	desaferrar	les bresques de les parets de la casera, i a l'altre fa un angle recte
i a l'altre fa un angle recte acabat en punta per treure les bresques ja	desaferrades	. Columel·la, ja en el segle i aC, ens descriu un
haver fet l'elecció personal de la pobresa absoluta, en perdre, en	desaferrar	-se de tot allò que ens esclavitzava i obstaculitza la nostra pròpia
també es donen símptomes dissociatius com despersonalització (sentir-se	desaferrat	d'un mateix com si fos un observador extern dels seus processos mentals o
frenades sobtades i acceleracions encara més rabioses. La Sofia no es	desaferrava	de la maneta de la porta. Es va penedir de la idea, acceptada amb un crit
de sioux. L'estira-i-arronsa s'allarga fins que la Laura, en voler-se	desaferrar	, perd l'equilibri, es clava un dels agafadors per a discapacitats i pica