×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desafinat |
Freqüència total: 102 |
CTILC1 |
ratlles, està tocant una miqueta de Beethoven en un piano completament | desafinat | . La persona més corrent de la nostra taula és un noi que es diu M.. | del safareig i del ventall de la cuina, acompanyant unes veus rupestres i | desafinades | que no paraven de repetir: /Santo Dios, Santo Fuerte, Santo | y en moviment de péndul, topavan ab los gustos d' aquest país com nota | desafinada | ; eixas apariencias qu' en Miquel no podía corretgir, lo contingueren molt | cent donzellas\, la campana de Santa Mónica tocava á combregar, en | desafinat | coro cantavan, dins d' una taberna del vehí carrer de Trenta-claus, | rapaços, de cervells de pacotilla, disputes de menuda política, un piano | desafinat | , honestes i verinoses presumides, maligna i monòtona misèria provinciana. | mou el melic en una desaforada dansa del ventre, al so de xeremies | desafinades | , i un jueu insisteix a fer-vos conèixer una filla seva de quinze anys. El | us veuríeu dolents, perquè una engruna de mal dins el bé fa com una veu | desafinada | en un chor: destrueix tota l'harmonia. Vet aquí, doncs, com és una | de la carrinclona americana, homes i dònes no necessiten més que el | desafinat | piano de manubri que omple d'estridencies l'espai d'aquell solar, tancat | prediqueu la mesura; si us mortifica sentir-nos com si fossim instruments | desafinats | , no ens escolteu i feu la vostra vía". La incontinencia lingüística té | Quan baixa la cortina i els llums s'encenen la gent aixeca una cridòria | desafinada | . Un pescador diu a un altre: Crec que aquesta funció m'agradarà més que | i treure's i posar-se el monocle i riure amb aquella veu de clarinet | desafinat | ! Com si jo no hi fos, sí; com si m'hagués pres per met. Mala reïra | molt, perquè en realitat era un seguit de notes esquerdades, escanyades, | desafinades | , per a fer fugir esverat el gat més filharmònic de la creació, si és que | la propera cantina. Els militars encara hi eren. Un cor ronc, estentori i | desafinat | , acabava d'esclatar allí prop. Certament l'embriaguesa col·lectiva anava | Vull ésser lliure. En fi, segurament sóc una nota que no sona, o sona | desafinada | , en el gran orgue de la família. Tot seguit l'Enric féu una rialla en què | lla es sentia remor d'aigua i, de tant en tant, al lluny, un pom de veus | desafinades | que parlaven totes alhora, algun pastanaga excitat, algun crit | Una senyora russa es posa a l'harmònium. I el cor s'alça, | desafinat | però fervorós. Senyores elegants, dones del poble, nens i nenes, alguns | una tonada monòtona i ensopida els dos personatges cantaven a dues veus | desafinades | , i amb una literatura dolentíssima, el fet que es llegia en el romanç, | cantaires ambulants que al so de la guitarra deixen sentir llurs notes | desafinades | , i encara fa rotlle entorn seu la gent senzilla; mes aquells cants ja no | els homes i les dones en dues menes d'éssers: els afinats i els | desafinats | , segons sigui llur grau d'aristocràcia intel·lectual). L'ànima superior | seus semblants. Només el Dolor aconsegueix que l'esperit i la matèria, | desafinats | per naixença, vagin afinant-se i així vagin eliminant llurs | frases i paraules que calia esmenar em saltaven a l'enteniment com notes | desafinades | , intolerables. I, abans, no haver-me'n adonat! Aquesta observació i | la gent, al so de les guitarres, bandúrries, flautes i acordeons | desafinats | , i qui no, ab taps de perols, canyes i testes o qualsevulla cosa que fera | preludis eròtics; gemecs d'acordió; puntejar de guitarres; cants | desafinats | ; veus i rialles aspres; mariners a la vela; alguna empenta, alguna | es féu càrrec que Villena tenia a dintre quelcom malaltís, una corda | desafinada | que era necessari de conèixer per a no tocar-la. Els altres companys no | els seus moments d'emoció; sempre hi havia una costura cruel, un taló | desafinat | o un ull de poll que feia el ximple, per a allargar la situació i | la gargamella perquè nosaltres ho exigíem i la Marsellesa més | desafinada | , i més colonial, però amb un volum de milers i milers de veus, va ser | per agents químics, com els radicals lliures, o per un estímul hormonal | desafinat | . Resta considerar el paper de les radiacions ionitzants sobre la mutació | migrada? Jo, vingut de les afraus del Pireneu, em consideraria una nota | desafinada | en aquest concert armonic de lloances al Altíssim en l'inefable Misteri | de músic o de cantant que acostumar-se a estudiar amb un instrument | desafinat | i de so escardalenc de guitarreta. A l'artista novell se li han | per una pianista que esgarrapava furiosament el teclat d'un piano | desafinat | i tan dolent de so que feia esgarrifar de sentir-lo. I si amb això encara | sigui pulcre en l'afinació si el fem solfejar i vocalitzar amb un piano | desafinat | i atrotinat? Si no sabem cultivar la terra com és de llei, per més llavor | ultramodern satisfan tant el gust estètic de l'home normal com les notes | desafinades | d'una orquestra que, en ple assaig general, fos abandonada pel seu | escolteu ab plaher un armoniós cant y de sobte sentiu remor y confosos y | desafinats | crits; si flayreu una olorosa flor y després sentiu una fortor ofensiva, | no voldreu mirarla; una olor ofensiva, no voleu sentirla; d'una musica | desafinada | 'n fugiu; á una persona que us es enemiga y antipática, podreu no | los es, dich, tan ingrata è insufrible, còm ho es a un bòn musich la | desafinada | execució d'una peça clássica d'un gran mèstre, y a una persona educada la | els acorts y notes dissonants fent sentir llur veu | desafinada | en mitg de les armonies celestials d'aquell temple de la Musica, ab un | un piano a la Universitat. És bo?... —Sí... senyor rector; però està | desafinat | . El professor somriu; quina criatura, Déu meu! Era tot un cas. —Bé, noia | no hi va haver més remey que arrossegar á las taulas un pianino brut y | desafinat | , estirantlo ab cordas per damunt de las pilas de llaurers; portar una | cames podíen soportar, y algún sereno que cantaba l' hora en veu aspra y | desafiná | . El rellónche del Micalet tocaba les cuatre del matí y casi á un mateix | feixuc, engavanyat i lent, àtona, corrompuda, corda | desafinada | , la meva ànima ment. Quants cops l'hauria volgut muda | s'ha adonat que no estava disposat a la confidència, ha xiulat un pèl | desafinat | i s'ha posat de puntetes per, de cua d'ull, resseguir-me-la en tota | corrandes, però ell... no està per músiques, eh, noia?... I a tu et van | desafinats | els tractes. La Filla del Carmesí No us entenc. | á pujar sovint á l' acera y á dos ó tres grupos de ceguets que ab son | desafinat | violí imploravan una almoyna, cantant enragulladament las anomenadas | embadaliment. Y com si volgués acompanyar á la naturalesa en lo seu | desafinat | concert, reventa 's desgafá de la seva germana, com un follet va | cansò." "Y mentres cantava, cambiantse en veu d' ángel sa veu aspra y | desafinada | , va veure com del fons del bosch eixia una verge bella de tota bellor y | un gros xáfech de punxaguts dicteris: semblavan las teclas d' un piano | desafinat | feridas á la vegada per una ma de bronso. —Ahont va aquest Galiota? —A mí, | anava obrint l' embadocada concurrencia de l' iglesia. Callá á fora 'l | desafinat | rebombori; 's tancá la porta principal com ho permeteren las empentas de | en lo tamboret y desfogant son cor ab una atronadora escala en los | desafinats | baixos del teclat. —Nó, nó, gracias, es massa tart —respongueren varias | l' arranca caixalis d' aquell altre cotxe, qu' ara fá tocar sa | desafinada | copla no més que per ofegarme la veu... Ell es qui 'ls enganya á vostés | de cera... —què diu?... estaven cantant. —sí, farem un duo, un poc | desafinat | ... cantaré amb tu... quina risa! Ramona cantant... si ma mare alçara el |
|