×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desagafar |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| Els homes solen esdevenir vils gradualment. Però jo, tota virtut, s'és | desagafada | de mi en un instant, corporiament com un mantell. D'una avolesa | | vent. Però àdhuc sense l'acció d'aquests agents, no manquen causes que en | desagafen | i arrenquen trossos. Car primerament la vellesa aterra tota cosa; contra | | cotnar, escatar, pelar. des. Ex.: deslligar, desfermar, | desagafar | , descollar, desajuntar, desembolicar, desenvolupar, desvestir, | | en contacte amb la realitat, és la pedagogia de sempre, perquè no es pot | desagafar | de la soca pairal humana on circulen des del fons dels segles tots els | | de Thury, Knight i Cornaz. Un òvul fecundat immediatament d'haver-se | desagafat | dels ovaris, engendra una femella, mentres que l'òvul alliberat d'alguns | | acaba aquesta evolució. El membre viril de l'home (objecte que no es pot | desagafar | ) esdevé el símbol de la potència i s'interposa en aquests bescanvis | | per llurs fruits. Cap sàtrapa, des d'un segle enrera, no havia assajat de | desagafar | -se de l'Imperi amb la seva província; difícilment un poble sotmès hauria | | nomena sepicida quant las parts de per allí ahont se clouhen, se | desagafan | en dos láminas en sentit de la gruixaria; cada valva presenta d' aquest | | que se'n anés a la seva llitera, que la tenía a baix, y ell per obeir va | desagafar | se, ab tant mala fortuna, que'l deixarse anar va coincidir ab la vinguda | | se a parar. El ¡xap! den Massagràn A l'últim, una mà ja se li | desagafava | ... El pobre infelís suava d'angunia, fent esforsos de flaquesa, procurant | | y's posà a nedar ab totes les seves forses, pera veure si aixís se podría | desagafar | la cua, però la tortuga, tossuda com un noy mal criat, no va deixar anar | | som una mica apartats de l'espluga i la clasta, jo el primé' em | desagafo | del xai, deslligo els meus homes i llestament, fent treure a | | planta la dent la verinosa vibre, que si s' esmuny un punt ó 's | desagafa | de seguida mes fort lo peu la xafa. Lo brotet d' olivera qu' ab | | estava a punt de matar-li una peça a algú. Allò no m'ho podia perdre. Vaig | desagafar | -me d'en Jem i vaig córrer cap a l'Atticus tan de pressa com em permetien | | dir, perquè quedés tranquil—. El senyor Tate té raó. L'Atticus se'm va | desagafar | i em va mirar. —¿Què vols dir? —Que seria una mica com disparar a un |
|
