DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desagraït A 183 oc.
desagraït M 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desagraït Freqüència total:  186 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

inesgotable solitud que mai no el defraudaria, però que ell abandonaria, desagraït, una i altra vegada. Abandonaria aquesta troballa, com la immensa majoria
teva, per passar de pressa l'alt Pirineu, i enfonsar-te de nou en aquesta desagraïda, folla, estúpida, prostituïda pàtria. Però jo no els enyoro, perquè no
de la mort de Timi... però jo no ho vull, no ho vull; amb un home tan desagraït que no reconeix els seus fills!... La pobra Mary estava anguniosa; el seu
costes, veu espies, denuncia i clava pallisses. Com que no sóc desagraït, de cor saludo els erudits i els seus estris, els
molts favors. Ella va cloure els ulls de l'Adolfet, i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure, Pepe; tornaré a acomiadar-me. [(Va a la cuina, on
De vegades el remordiment em feia veure als meus propis ulls com un desagraït, com una ànima eixarreïda o glaçada. I era al contrari, que tot jo bullia
devia patir un turment com el que li produïa el capteniment rancuniós i desagraït del seu fill, de l'amor i la tendresa del qual esperava únicament la
perquè, si fas això, demà me n'aniré tot sol cap a Lió. —Si ets tan desagraït, te'n pots anar ara mateix. Per cada franc que tu has guanyat, jo n'he
els que jo cobraria a Lió i que no compartiria amb ell. Com em veuria desagraït i egoista! Després, els diners desapareixien, i era Josep sol qui
allí podria trencar de ruta, qui sap si per evitar de trobar-se amb un desagraït com jo. Amb l'espera el meu cor s'inquietava. La temença de perdre el
que s'hi sentissin mai semblants paraules, i menys de tu, desagraït, que ocupes enmig dels teus companys un lloc altíssim!
li: "¿Això és el teu amor; aquest, el premi del que jo et duc, desagraïda Eva, demostrat immutable quan ja estaves perduda, tu,
protestés furiosament, la va tancar dins la gàbia. Així, jo em mostrava desagraït per l'ocell que m'havia servit de model i me deixava com a record una
en què la Mediterrània deixava d'ésser el centre del món i Castella, desagraïda del continu tribut humà dels soldats mallorquins, s'atribuí el monopoli
plor. —Ja no m'estimes! Em voldries lluny de la teva vora. Que en sou de desagraïts, els homes! En sentir aquestes paraules, a En Víctor el pit se li
has dit? És a dir, que jo sóc com un altre home. Veritat que sí? Tan desagraït com els altres homes. Que m'agrada que m'ho diguis! Ella no li entenia la
com una inamovibilitat burocràtica. I, en el contentament llur, són desagraïts amb els literats i els artistes. Malfiem-nos una mica dels tècnics.
s'allargaren. Dins hi lluïen les dues pupil·les d'ambre. —També seràs desagraït? —Joan Antoni tremolava. Vilaret respongué serè: —Jo més que els altres.
de les quals el riu en fuig a tomballons; n'hi ha, oi més, de pobres i desagraïdes en les quals el riuet fa uns clotarells de molsa espessa com gleves de
egoisme quan juga en els seus actes l'instint de conservació el fa ésser desagraït, covard i de poca paraula. És evident que una gran part de la seva vida
vagi, sí, que se'n vagi a Nord-Amèrica; però no vull que em tingui per un desagraït!" No va anar-la a esperar per por d'una escena violenta; però va
bona i estimada amiga: Digui'm tot el que vulgui, però no em tracti de desagraït, perquè jo li agraeixo i li agrairé sempre tot el que ha fet per mi. No
uns Antonis. LV. Però de bona gana deixo aquests histrions, tan desagraïts dissimuladors dels meus benifets com hipòcrites simuladors de pietat. Ja
descortès, deshonest, desatent, desavinent, desagradable, desapercebut, desagraït; desplaer, desordre, desavantatge, desafecció, desamor, desgrat, desesma,
quan infestat, se'n va al desert i lo goset li porta lo que els hòmens desagraïts no li duen. ¡Ah!, lo predicador, tot suat, pegant punyades en la trona,
pogut donar aquella alegria als menuts. No és pas que en Toni fos un desagraït ni de bon tros; estimava l'àvia més que ningú del món, però no tenia els
de la gallina, car ja se sap que el porcell és un animal sorrut i desagraït, però tampoc no semblava que li vingués d'aquí. Pancho treia una paella,
No arribava a creure, però, allò que presenciava: l'abandó insòlit dels desagraïts fundadors i dirigents de /Democràcia Catalana\ envers aquells
i a reflexionar que potser havia estat envers elles una mica adust i desagraït. Li plau la vida familiar. Ja no fantasieja ni s'evadeix espiritualment;
els altres també ho proclamin. Per això hi ha persones que diuen que són desagraïts i ingrats. Jo més aviat diria que són voleiadissos i desmemoriats. D'una
molta intimitat) dels bons negocis que han portat a cap. No és que siguin desagraïts; és que són, simplement, desmemoriats. —Per a perdre diners —solen dir—
bellament ornat amb el Sol, la Lluna i les estrelles... ¿Es pot ser més desagraïda i més dolenta que jo? —Averneta, tu voldries pujar fins al mateix Cel?
agrair-li tot el que ha fet. Em disgustaria tant que em tingués per una desagraïda! —No m'ha d'agrair res. Jo no sóc amable. El que jo vull... —
el transfigura de vegades: —S'equivoca si em creu monstruosament freda i desagraïda. No cau que si jo el jutgés a vostè com vostè em jutja a mi, a la lleugera
és a dir, sense cap convicció, sabent molt bé que els peixos són uns desagraïts. De vegades seguia amb la mirada, durant un llarg moment, una d'aquelles
s' havíen llevat de damunt una cárrega alamón pesada, ja que els gorróns desagraits no tornaríen per allí; pero no contaven en lo satisfets que son algúns
lliurat des dels primers anys de la seva joventut a la tasca ingloriosa i desagraïda de les lletres i creant amb una constància exemplar el munt impressionant
de l'atenció que us serviu prestarme, i a la qual de cap manera puc ser desagrait, sinò que dec correspondre. Al tractar del Santissim Misteri, no havem
en el treball assidu, obscur, molestós, ingrat, ignorat i sovint desagraït. Sacrifici en la guarda dels sentits per la modèstia, la
tal com preveien les Escriptures? Quina criatura racional pot ésser tan desagraïda; quin home pot haver-hi tan renyit amb ell mateix, que renunciï a la seva
la meva vida. Guarda'm de les obres mortes de la vanitat i del treball desagraït amb què els artistes es destrueixen ells mateixos per orgull i diners i
aquí, si així és, posats en la forçosa necessitat de viure i morir desagraits al nostre sobirà benefactor. Però no; aixequeu el cor. El sant rei David
màgica o, des d'un altre angle, fins a quin punt som interessats i desagraïts els humans. Un d'aquests casos exemplars el constitueix el succeït amb la
de l'agraïment i em decideixo a suprimir els elogis encara que passi per desagraït als ulls dels qui mesurin l'agraïment amb les normes de la convenció... I
modos són aquests? —digué amb calma—. ¿I per això t'has vestit de novia? Desagraïda... Joan —afegí—, acompanya aquesta muleta a l'estable i envia'm la
vital i les seves energies intel·lectuals en aquesta activitat tan sovint desagraïda i carregosa que és la filosofia. En el món clàssic anterior a la Guerra
segurs, que passarien a mata-degolla aquella escombraria de negres desagraïts, que havien gosat convertir la capella en niu de termites... Es va
dia que complia catorze anys. L'oncle no va perdre més diners amb el noi desagraït i el va posar d'aprenent a cal sabater Vilaró, que tenia una botiga i un
que Flo usufructuava els encants de la Lulú. —No em parlis de Flo. És un desagraït, un mal amic que no es recorda mai dels favors que se li fan. Parlem de
i ben agraïts. Moltes misèries fan un molt. —En aquest món tothom és desagraït i egoista, digué com jutjant per si mateix, encara que ell es creia

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »