Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

parlem més d'això, padrí; t'ho prego... —No et disgustis, Mila. Si et	desagrada	això que et dic, callaré. La teva voluntat abans que tot... Però, ai,
hagi vingut, perdona'm. Si hagués pogut pensar que el meu pas havia de	desagradar	-te, abans m'hauria tallat els peus que m'han portat fins aquí. Perdona'm.
ell, en ocasions, era per mi una festa; en canvi, tenia moments que em	desagradava	francament; et diré més: a vegades m'infonia temor i tot. —Que m'hauria
Unes veus mormolen en la fosca i l'home espera un moment. —Ja sé que us	desagrada	—diu seguidament—. I a mi. Però amb escrúpols d'aquesta mena no es pot
manyagueries, fou el qui menys insistí. Em sembla i tot que la cosa li	desagradava	, i, tenint en compte el seu caràcter, no m'estranyaria que fos així.
i l'home, o l'home i la bèstia. Confesso que aquests espectacles no em	desagraden	, però no sé per què, davant una lluita de galls, em vaig sentir
poema del Roine... Conec que parlo emfàticament, i això em	desagrada	. Ell somriu bondadós. —Oh! ja és tard per a això —diu. La poesia vol
amorosiment amb mi, s'ha volgut mostrar tan perversa que ha acabat per	desagradar	-me. L'he convidada dues o tres vegades a conyac, que ella bevia
guàrdies. Egist. —Et repeteixo que no. El crim que es prepara et	desagrada	prou perquè no em plagui. Júpiter [(canvia de to)].
Eva relata a Adam el somni penós que ha tingut; a Adam li	desagrada	, però la conhorta. S'adrecen a llurs tasques diürnes: llur
des de lluny, venir-me a rebre? Et trobo a faltar ací, i em	desagrades	fruint la solitud, quan, temps enrera, un obvi deure,
separava del seu primer niu, i, per tant, s'avenia a son nou refugi. No li	desagradava	l'hostal, on la servia de franc. Per dissort, el meu amic arribà el dia
més al magatzem que a la fàbrica. Fetes aquestes disquisicions, que no	desagradaràn	del tot als que siguin aficionats al comerç, i tornant al que deiem de la
escoltar-la en silenci, cobrint-se les galtes amb les mans. —A mi no em	desagradaria	—diu la velleta— que et casessis amb un jove tan elegant com l'Enric. Tu,
de la naturalesa i de la vida." "La mateixa paraula art me	desagrada	, per entranyar no sé quines idees d'indispensables arranjaments."
Tots aquests personatges amb ulleres fumades, calces curtes i salacots,	desagradaven	als vells esperits maorís. Més s'haurien estimat voltar-la pel fons de la
em sembla un negoci bonic: encara estic a ses mateixes; però, si us	desagrada	... fora! Façus sa vostra voluntat. I jo, content. De sa vostra boca no
que hi ha, que En Gaudí féu emmotllar del natural, no és pas del que em	desagrada	més. Les punxes, amb allò que sembla gòtic i no ho és, també m'agraden.
les celles amb la crema del convent de Santa Catarina. No li degué	desagradar	l'ofici quan l'any 1840 ja era cap de colla d'uns quants que
exemples vivents de que no malmet a tothom l'anar a estudi. Al pare no li	desagradava	el llegir una mica, però en tenia prou amb pocs llibres. Algun llibre de
llast i sempre serà una unitat una mica geperuda. Això, ni m'agrada ni em	desagrada	. Potser, Girona, tal com és, ja està bé. Rural i plena de suc una vegada
l'oli de les patates, un matís de paleta grassa que pictòricament no em	desagrada	pas. En això una criatura queda amb la boca badada davant la meva taula.
petita. —Enceneu almenys una bengala! —exclamà la gran. —Doncs a mi no em	desagrada	aquesta foscor grisa —digué Vilaret—. Veureu, féu un esforç d'atenció i
Algunes senyoretes m'han dit que tinc les mans ben fetes. M'hauria	desagradat	, certament, tenir els dits espessos i deformes i una mà botida —la mà que
panxa. És una paraula vulgar, adotzenada, que em fa posar nerviosa i em	desagrada	. Pensant que la indignació que demostra la senyora Rosita podria provenir
que l'havien deixat k. o.. —Està bé, hi anirem! —va dir.— No em	desagrada	acabar de passar les vacances a la muntanya, sobretot des de la teva
moral és produït per la aprehensió o consideració d'alguna cosa, que ens	desagrada	; però aquesta cosa desagradable pot ésser un objecte d'ordre material, v.
i esbrancar, etc.. des de significació negativa:	desagradar	, desaprovar, desaprofitar, desamar; desigual, deslleial, descortès,
justes per a demanar el que li feia menester o refusar allò que li	desagradava	. Aspriu, ja usualment, feia ben poc cabal de les paraules que figuraven
saludar els capitans!— En Freixes no tenia prestigi. Com a oficial, ens	desagradava	i no podia ser-nos amic mentre no deixés de sentir-se tan oficial.
de Zuera, però, hi anàvem com a reserva. Atacaven altres i potser ens	desagradava	més. No precisament perquè fóssim sanguinaris o suïcides. Però, des del
de cafè. Bromes a part, no és pas que tota aquesta transformació em	desagradi	, sobretot si va acompanyada d'alguna cosa real, que faci la vida menys
desgana absoluta, una reserva total davant, fins i tot, de les coses que	desagraden	més. La solitud és vertical; l'individualisme, ferotge. Campi qui
res amb aquesta proximitat, però, t'ho juro, això no quedarà així. Em	desagradaren	aquelles paraules i vaig girar-li l'esquena sense respondre. El coronel i
assumpte complicat i en definitiva sense importància. Si sabessis com em	desagrada	instruir sumaris! Vaig fer tots els possibles per sobreseure'l. Arribava
corrent de la del capità Gallart per la mossa de la taverna. Millor. Em	desagradaria	tant que se n'adonessin... M'empipa tant que en Soleràs ho mig endevinés!
jo no hauria explicat mai a ningú! ¿No es molestarà si li dic que em van	desagradar	aquelles confessions? Jo no n'haig de fer res. Hi ha coses que només es
de la distracció d'en Lluís amb mi? M'estima, d'això no en dubtis (em	desagrada	que en dubtis); però encara no s'ha adonat que m'he anat tornant
pagesia féu seu per a segles i segles. Almenys, així ho vaig pensar, i em	desagradà	pensar-ho. Vaig entrar a la casa del costat. Hi havia una cadira baixa
de terres mentre que siguin permeables i treballades un bon gruix. No li	desagraden	les terres fortes ni que en la terra hi hagin palets acumuladors del
resulta de una importància econòmica grandiosa, perquè als estrangers els	desagrada	molt de comprar un guarà que no tingui carta d'origen i haver d'emprar un
centres. Sentiment, emoció: tinc alegria en veure el bon temps; em	desagrada	sentir una mala paraula. Òrgans: sistema nerviós. I també el circulatori;
Tan veritat és que el coneix, que si se li canvia per un altre se'n	desagrada	i el defuig, volent aquell del qual féu el motllo. Cal que la fam
ho sabia, un altre dels homes insinuà: "Posa-li Rin". El nom no em	desagradava	gens; però, amb ganes de caminar sobre segur, vaig preguntar per què se
amb tal fidelitat i sant temor, que fins arribi a témer d'ofendre'l i de	desagradar	-li." D'altra banda, afegirà sant Pere, advertint els marits:
seu costat l'"Església model", un edifici d'estil neogòtic que avui ens	desagradaria	i que tractava d'ésser model, com deia el seu nom, dels futurs
no caracteritzarà millor que no ho féu sant Pau. Aquest home burgès, que	desagrada	tant a la consciència cristiana com a la consciència comunista, el
a l'infant: "Et reprenc i et castigo perquè has feta aquesta cosa que	desagrada	al Senyor; et reprenc i et castigo perquè has feta una cosa que, fer-la,
a Déu, creixerà amb la persuasió de que'l major mal és allò que a Déu	desagrada	, això és, el pecat; i per això, quan arribi a l'ús perfecte de raó,
si te'n vas al desert només per fugir d'una munió d'homes que et	desagraden	, no trobaràs tampoc la pau en la soledat: només t'isolaràs amb una tribu

Pàgina 1 (de 7)

50 següents