DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desagradar V 309 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desagradar Freqüència total:  309 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

parlem més d'això, padrí; t'ho prego... —No et disgustis, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La teva voluntat abans que tot... Però, ai,
hagi vingut, perdona'm. Si hagués pogut pensar que el meu pas havia de desagradar-te, abans m'hauria tallat els peus que m'han portat fins aquí. Perdona'm.
ell, en ocasions, era per mi una festa; en canvi, tenia moments que em desagradava francament; et diré més: a vegades m'infonia temor i tot. —Que m'hauria
Unes veus mormolen en la fosca i l'home espera un moment. —Ja sé que us desagrada —diu seguidament—. I a mi. Però amb escrúpols d'aquesta mena no es pot
manyagueries, fou el qui menys insistí. Em sembla i tot que la cosa li desagradava, i, tenint en compte el seu caràcter, no m'estranyaria que fos així.
i l'home, o l'home i la bèstia. Confesso que aquests espectacles no em desagraden, però no sé per què, davant una lluita de galls, em vaig sentir
/El poema del Roine\... Conec que parlo emfàticament, i això em desagrada. Ell somriu bondadós. —Oh! ja és tard per a això —diu. La poesia vol
amorosiment amb mi, s'ha volgut mostrar tan perversa que ha acabat per desagradar-me. L'he convidada dues o tres vegades a conyac, que ella bevia
guàrdies. Egist. —Et repeteixo que no. El crim que es prepara et desagrada prou perquè no em plagui. Júpiter [(canvia de to)].
Eva relata a Adam el somni penós que ha tingut; a Adam li desagrada, però la conhorta. S'adrecen a llurs tasques diürnes: llur
des de lluny, venir-me a rebre? Et trobo a faltar ací, i em desagrades fruint la solitud, quan, temps enrera, un obvi deure,
separava del seu primer niu, i, per tant, s'avenia a son nou refugi. No li desagradava l'hostal, on la servia de franc. Per dissort, el meu amic arribà el dia
més al magatzem que a la fàbrica. Fetes aquestes disquisicions, que no desagradaràn del tot als que siguin aficionats al comerç, i tornant al que deiem de la
escoltar-la en silenci, cobrint-se les galtes amb les mans. —A mi no em desagradaria —diu la velleta— que et casessis amb un jove tan elegant com l'Enric. Tu,
de la naturalesa i de la vida." "La mateixa paraula art me desagrada, per entranyar no sé quines idees d'indispensables arranjaments."
Tots aquests personatges amb ulleres fumades, calces curtes i salacots, desagradaven als vells esperits maorís. Més s'haurien estimat voltar-la pel fons de la
em sembla un negoci bonic: encara estic a ses mateixes; però, si us desagrada... fora! Façus sa vostra voluntat. I jo, content. De sa vostra boca no
que hi ha, que En Gaudí féu emmotllar del natural, no és pas del que em desagrada més. Les punxes, amb allò que sembla gòtic i no ho és, també m'agraden.
les celles amb la crema del convent de Santa Catarina. No li degué desagradar l'ofici quan l'any 1840 ja era cap de colla d'uns quants que
exemples vivents de que no malmet a tothom l'anar a estudi. Al pare no li desagradava el llegir una mica, però en tenia prou amb pocs llibres. Algun llibre de
llast i sempre serà una unitat una mica geperuda. Això, ni m'agrada ni em desagrada. Potser, Girona, tal com és, ja està bé. Rural i plena de suc una vegada
l'oli de les patates, un matís de paleta grassa que pictòricament no em desagrada pas. En això una criatura queda amb la boca badada davant la meva taula.
petita. —Enceneu almenys una bengala! —exclamà la gran. —Doncs a mi no em desagrada aquesta foscor grisa —digué Vilaret—. Veureu, féu un esforç d'atenció i
Algunes senyoretes m'han dit que tinc les mans ben fetes. M'hauria desagradat, certament, tenir els dits espessos i deformes i una mà botida —la mà que
panxa. És una paraula vulgar, adotzenada, que em fa posar nerviosa i em desagrada. Pensant que la indignació que demostra la senyora Rosita podria provenir
que l'havien deixat k. o.. —Està bé, hi anirem! —va dir.— No em desagrada acabar de passar les vacances a la muntanya, sobretot des de la teva
moral és produït per la aprehensió o consideració d'alguna cosa, que ens desagrada; però aquesta cosa desagradable pot ésser un objecte d'ordre material, v.
i esbrancar, etc.. des de significació negativa: desagradar, desaprovar, desaprofitar, desamar; desigual, deslleial, descortès,
justes per a demanar el que li feia menester o refusar allò que li desagradava. Aspriu, ja usualment, feia ben poc cabal de les paraules que figuraven
saludar els capitans!— En Freixes no tenia prestigi. Com a oficial, ens desagradava i no podia ser-nos amic mentre no deixés de sentir-se tan oficial.
de Zuera, però, hi anàvem com a reserva. Atacaven altres i potser ens desagradava més. No precisament perquè fóssim sanguinaris o suïcides. Però, des del
de cafè. Bromes a part, no és pas que tota aquesta transformació em desagradi, sobretot si va acompanyada d'alguna cosa real, que faci la vida menys
desgana absoluta, una reserva total davant, fins i tot, de les coses que desagraden més. La solitud és vertical; l'individualisme, ferotge. Campi qui
res amb aquesta proximitat, però, t'ho juro, això no quedarà així. Em desagradaren aquelles paraules i vaig girar-li l'esquena sense respondre. El coronel i
assumpte complicat i en definitiva sense importància. Si sabessis com em desagrada instruir sumaris! Vaig fer tots els possibles per sobreseure'l. Arribava
corrent de la del capità Gallart per la mossa de la taverna. Millor. Em desagradaria tant que se n'adonessin... M'empipa tant que en Soleràs ho mig endevinés!
jo no hauria explicat mai a ningú! ¿No es molestarà si li dic que em van desagradar aquelles confessions? Jo no n'haig de fer res. Hi ha coses que només es
de la distracció d'en Lluís amb mi? M'estima, d'això no en dubtis (em desagrada que en dubtis); però encara no s'ha adonat que m'he anat tornant
pagesia féu seu per a segles i segles. Almenys, així ho vaig pensar, i em desagradà pensar-ho. Vaig entrar a la casa del costat. Hi havia una cadira baixa
de terres mentre que siguin permeables i treballades un bon gruix. No li desagraden les terres fortes ni que en la terra hi hagin palets acumuladors del
resulta de una importància econòmica grandiosa, perquè als estrangers els desagrada molt de comprar un guarà que no tingui carta d'origen i haver d'emprar un
centres. Sentiment, emoció: tinc alegria en veure el bon temps; em desagrada sentir una mala paraula. Òrgans: sistema nerviós. I també el circulatori;
Tan veritat és que el coneix, que si se li canvia per un altre se'n desagrada i el defuig, volent aquell del qual féu el motllo. Cal que la fam
ho sabia, un altre dels homes insinuà: "Posa-li Rin". El nom no em desagradava gens; però, amb ganes de caminar sobre segur, vaig preguntar per què se
amb tal fidelitat i sant temor, que fins arribi a témer d'ofendre'l i de desagradar-li." D'altra banda, afegirà sant Pere, advertint els marits:
seu costat l'"Església model", un edifici d'estil neogòtic que avui ens desagradaria i que tractava d'ésser model, com deia el seu nom, dels futurs
no caracteritzarà millor que no ho féu sant Pau. Aquest home burgès, que desagrada tant a la consciència cristiana com a la consciència comunista, el
a l'infant: "Et reprenc i et castigo perquè has feta aquesta cosa que desagrada al Senyor; et reprenc i et castigo perquè has feta una cosa que, fer-la,
a Déu, creixerà amb la persuasió de que'l major mal és allò que a Déu desagrada, això és, el pecat; i per això, quan arribi a l'ús perfecte de raó,
si te'n vas al desert només per fugir d'una munió d'homes que et desagraden, no trobaràs tampoc la pau en la soledat: només t'isolaràs amb una tribu

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »