×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desaparèixer |
Freqüència total: 12035 |
CTILC1 |
els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit, fent | desaparèixer | els rastres de les convulsions, l'espant de la figura. M'agradaria de | privava de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia | desaparegut | . S'estremí d'una angoixa sobtada, i cercà ansiosament al seu entorn. El | havia mort; dels seus amics, els uns havien mort també; els altres havien | desaparegut | , i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No obstant | els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els amics han | desaparegut | . Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de | res. Tia Càndia s'esmunyí gairebé insensiblement de la vora de Mila i | desaparegué | . Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de | un recó, davant l'hostal, i dos dies després Tino Costa i la noia havien | desaparegut | del poble. XII /Pourquoi ai-je le coeur triste cependant?\ FLAUBERT | un fill. Tot el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia | desaparegut | . Aquí a Santa Maria l'havien turmentada cruelment, li havien fet la vida | com li obria la porta i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. | Desaparegué | cap a l'escala. Jo em vaig quedar plantat allí, com un enze, i tenia la | a la mateixa vida en els llibres: les repugnàncies no es resignen a | desaparèixer | perquè el seu objecte es presenti sota espècie literària. I, al contrari, | Encara subsisteixen alguns "tíbets" obstinats en el seu aïllament. Ja | desapareixeran | : uns i altres —no nosaltres, per cert— van aconseguint-ho, i a força de | la feina editorial; i els bohemis, sacrificats o divertits, no han | desaparegut | del mapa. Ara: a pesar d'això, l'escriptor "modern" —i més com més | i el cucut canta de tard en tard i no pas llargament. Als marges han | desaparegut | les flors blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres d'un morat | espanyola. Ell creu que la guerra serà molt llarga i que, havent | desaparegut | l'espectre del comunisme, caldrà liquidar la reacció que ell produí, | Es confirma que el vaixell enfonsat era el Baleares: sembla que | desaparegueren | 400 mariners. Cap al tard m'arribo als Sis Avets, després de | per a aquest país: 23 graus al caient de la tarda. Han | desaparegut | els llacs d'or que cenyien les cases del Barri de les Paitides. Ara hi ha | manta groga, tots amb la xilaba i el fusell, molts d'ells amb bastó. | Desapareixen | sota els avets, mentre el canó bruelava des del poble. A la tarda reposo | irat, projecta contra la paret. Darrera els vidres, unes cares espantades | desapareixen | . El moviment ha desmuntat la tenda i ara es pot veure tot el baix ventre | gent perquè pugui dreçar-lo, infermeres i ajudants, i el mateix doctor, | desapareixen | contínuament entre la massa de badocs. —Per què no els fan marxar? | L'acer brilla en la penombra abans que les mans del ginecòleg no el facin | desaparèixer | en la vulva de la dona més o menys protegida pel tendal, ara tan sòlid | tots dos estan emmordassats. Les mans, lligades al barrot dels fons, els | desapareixen | darrera els cossos extremits per les convulsions de la lluita, perquè | boca torta mentre tots s'atropellen cap a la porta d'on el guàrdia ja ha | desaparegut | : —Tornareu... 2 (3) El carrer és solitari i la casa sembla morta | rellisca cap al plat i s'arrossega pels racons clivellats abans de | desaparèixer | per la reixeta del desguàs. S'immobilitza un moment, els ulls clavats en | uns fills de puta... —mormola gairebé amb timidesa una vella baixeta que | desapareix | darrera la dona d'espatlles inclinades. —Sí, uns fills de puta | quimèrica i fosca. Ell espera un moment prudencial i, quan l'altre ha | desaparegut | , corre cap al darrer mausoleu, on descobreix l'embocadura del segon tram | a l'indret on de primer els dos individus apilaven caixes, però ara ja ha | desaparegut | tot, homes i material; només queden els nínxols. —No els enterreu de | progressant cap a l'entrada, on encara és a temps de veure l'escamot que | desapareix | per una porta lateral. —No el trobaran —diu plàcidament al seu costat un | per les natges carnosetes i ella va pujant fins que tot el tronc li | desapareix | a l'altra banda d'obertura. Aleshores esperneja una mica i també les | L'individu, que forma part de l'escamot que una estona abans havia | desaparegut | per la porta de l'altra banda, prossegueix: —No heu sentit que fallaven | l'edifici. En la fosca, sota la porta de la dreta per on de primer havia | desaparegut | l'escamot, filtra un raig de llum en direcció al qual s'orienta a poc a | altres. —Els altres? L'home, amb un gest excedit, abandona la finestra, | desapareix | cap al fons de l'habitació, i ell avança fins a la porta de la casa, on | sense esperar resposta i diu: —El primer! Un home s'avança i tots dos | desapareixen | cap a la sala il·luminada que els restants només poden entreveure un | I ara els deixo a la seva inspiració. Camina ràpidament cap al fons, | desapareix | per una porteta folrada de verd i tots els corresponsals s'apressen a | es quadren, el caporal saluda fent petar de nou els talons, i aleshores | desapareixen | cap al passatge de la cuina que els engoleix en la seva gargamella fosca. | es queda espiant els seus passos, treu el nas a la porta i quan la veu | desaparèixer | cap a la dreta, en direcció a l'interior del pis, surt de nou al | perfumada i salabrosa dels seus pits, on distingeix un cordonet blau que | desapareix | cap a les profunditats del ventre. La dona mira per damunt d'ell, més | ha una taula metàl·lica darrera la qual seuen dos individus que gairebé | desapareixen | sota un feix de paperam. —I cada... —comença, però aleshores veu que la | feix de paperam. —I cada... —comença, però aleshores veu que la xicota ha | desaparegut | del seu davant, és potser a tres metres de distància, car la cua, tanta | any. Però no són els mateixos. La mestressa mig corre cap al passadís, | desapareix | en direcció al cancell. La noia dels ulls verds s'inclina al seu damunt | d'aquests impresos té el seu número serial i que és impossible de fer-ne | desaparèixer | cap? —Ens l'haurem d'endur —fa l'altre. —Puc presentar-me demà amb | al darrer pany. Llevat d'un dels homes arribats darrerament, tothom | desapareix | a l'interior de les habitacions, on comencen a disparar-se tot de veus | a reunir amb ells mentre l'encarregat del registre empeny la porta i | desapareix | a l'altra banda. —Què diu? —pregunta ell, cridant. —Ara! —replica | mentre els peus se li enreden amb el compàs d'una melodia que s'aixeca i | desapareix | per aixecar-se de nou més poderosa en l'àmbit estrepitós: goc go go, | tal de recollir l'escala, amb la qual s'allunya pel passadís fins que mig | desapareix | darrera les estibes. La dona trontolleja greixosament al seu darrera, | humiteja la part baixa de l'esquena, i ell i la dona l'observen fins que | desapareix | darrera la cortina. —És clar —diu ella amb un posat ple de resignació—. | Quins somnis! —diu. Recull les sabates en les profunditats de les quals | desapareixen | els mitjons verds, se les corda en tot de llaçades que van pujant pels | —Sóc jo —diu el xicot. Deu haver reconegut la veu, perquè l'arma | desapareix | amb la mateixa rapidesa i un timbre jove, de dona, fa: —Has sortit, doncs? | la massa grisa que es confon amb les canyes de l'altra banda i que | desapareix | per un forat. —Un gos —mormola el xicot—. Ni ens ha vist. —Tornem | porta s'obre violentament, un xicot avança el cap. —El senyal! —crida, i | desapareix | de nou sense esperar resposta. —Ràpid, desem tot això. Tu, el llum... El | que, després d'un espai ras, perllonga el bosquet de les barraques. Tots | desapareixen | entre les tenebres mentre a l'altre extrem, sobre un marge, brilla un | la porta se l'entafora entre les sines. —Pugem de seguida —diu encara, i | desapareix | . Ell torna a agafar el pa amb dits circumspectes, el mossega amb una boca |
|