DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desaparèixer M 1 oc.
desaparèixer V 11296 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desaparèixer Freqüència total:  11297 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit, fent desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la figura. M'agradaria de
privava de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa sobtada, i cercà ansiosament al seu entorn. El
havia mort; dels seus amics, els uns havien mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No obstant
els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els amics han desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de
res. Tia Càndia s'esmunyí gairebé insensiblement de la vora de Mila i desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de
un recó, davant l'hostal, i dos dies després Tino Costa i la noia havien desaparegut del poble. XII /Pourquoi ai-je le coeur triste cependant?\ FLAUBERT
un fill. Tot el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria l'havien turmentada cruelment, li havien fet la vida
com li obria la porta i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. Desaparegué cap a l'escala. Jo em vaig quedar plantat allí, com un enze, i tenia la
a la mateixa vida en els llibres: les repugnàncies no es resignen a desaparèixer perquè el seu objecte es presenti sota espècie literària. I, al contrari,
Encara subsisteixen alguns "tíbets" obstinats en el seu aïllament. Ja desapareixeran: uns i altres —no nosaltres, per cert— van aconseguint-ho, i a força de
la feina editorial; i els bohemis, sacrificats o divertits, no han desaparegut del mapa. Ara: a pesar d'això, l'escriptor "modern" —i més com més
i el cucut canta de tard en tard i no pas llargament. Als marges han desaparegut les flors blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres d'un morat
espanyola. Ell creu que la guerra serà molt llarga i que, havent desaparegut l'espectre del comunisme, caldrà liquidar la reacció que ell produí,
Es confirma que el vaixell enfonsat era el Baleares: sembla que desaparegueren 400 mariners. Cap al tard m'arribo als Sis Avets, després de
per a aquest país: 23 graus al caient de la tarda. Han desaparegut els llacs d'or que cenyien les cases del Barri de les Paitides. Ara hi ha
manta groga, tots amb la xilaba i el fusell, molts d'ells amb bastó. Desapareixen sota els avets, mentre el canó bruelava des del poble. A la tarda reposo
irat, projecta contra la paret. Darrera els vidres, unes cares espantades desapareixen. El moviment ha desmuntat la tenda i ara es pot veure tot el baix ventre
gent perquè pugui dreçar-lo, infermeres i ajudants, i el mateix doctor, desapareixen contínuament entre la massa de badocs. —Per què no els fan marxar?
L'acer brilla en la penombra abans que les mans del ginecòleg no el facin desaparèixer en la vulva de la dona més o menys protegida pel tendal, ara tan sòlid
tots dos estan emmordassats. Les mans, lligades al barrot dels fons, els desapareixen darrera els cossos extremits per les convulsions de la lluita, perquè
boca torta mentre tots s'atropellen cap a la porta d'on el guàrdia ja ha desaparegut: —Tornareu... 2 (3) El carrer és solitari i la casa sembla morta
rellisca cap al plat i s'arrossega pels racons clivellats abans de desaparèixer per la reixeta del desguàs. S'immobilitza un moment, els ulls clavats en
uns fills de puta... —mormola gairebé amb timidesa una vella baixeta que desapareix darrera la dona d'espatlles inclinades. —Sí, uns fills de puta
quimèrica i fosca. Ell espera un moment prudencial i, quan l'altre ha desaparegut, corre cap al darrer mausoleu, on descobreix l'embocadura del segon tram
a l'indret on de primer els dos individus apilaven caixes, però ara ja ha desaparegut tot, homes i material; només queden els nínxols. —No els enterreu de
progressant cap a l'entrada, on encara és a temps de veure l'escamot que desapareix per una porta lateral. —No el trobaran —diu plàcidament al seu costat un
per les natges carnosetes i ella va pujant fins que tot el tronc li desapareix a l'altra banda d'obertura. Aleshores esperneja una mica i també les
L'individu, que forma part de l'escamot que una estona abans havia desaparegut per la porta de l'altra banda, prossegueix: —No heu sentit que fallaven
l'edifici. En la fosca, sota la porta de la dreta per on de primer havia desaparegut l'escamot, filtra un raig de llum en direcció al qual s'orienta a poc a
altres. —Els altres? L'home, amb un gest excedit, abandona la finestra, desapareix cap al fons de l'habitació, i ell avança fins a la porta de la casa, on
sense esperar resposta i diu: —El primer! Un home s'avança i tots dos desapareixen cap a la sala il·luminada que els restants només poden entreveure un
I ara els deixo a la seva inspiració. Camina ràpidament cap al fons, desapareix per una porteta folrada de verd i tots els corresponsals s'apressen a
es quadren, el caporal saluda fent petar de nou els talons, i aleshores desapareixen cap al passatge de la cuina que els engoleix en la seva gargamella fosca.
es queda espiant els seus passos, treu el nas a la porta i quan la veu desaparèixer cap a la dreta, en direcció a l'interior del pis, surt de nou al
perfumada i salabrosa dels seus pits, on distingeix un cordonet blau que desapareix cap a les profunditats del ventre. La dona mira per damunt d'ell, més
ha una taula metàl·lica darrera la qual seuen dos individus que gairebé desapareixen sota un feix de paperam. —I cada... —comença, però aleshores veu que la
feix de paperam. —I cada... —comença, però aleshores veu que la xicota ha desaparegut del seu davant, és potser a tres metres de distància, car la cua, tanta
any. Però no són els mateixos. La mestressa mig corre cap al passadís, desapareix en direcció al cancell. La noia dels ulls verds s'inclina al seu damunt
d'aquests impresos té el seu número serial i que és impossible de fer-ne desaparèixer cap? —Ens l'haurem d'endur —fa l'altre. —Puc presentar-me demà amb
al darrer pany. Llevat d'un dels homes arribats darrerament, tothom desapareix a l'interior de les habitacions, on comencen a disparar-se tot de veus
a reunir amb ells mentre l'encarregat del registre empeny la porta i desapareix a l'altra banda. —Què diu? —pregunta ell, cridant. —Ara! —replica
mentre els peus se li enreden amb el compàs d'una melodia que s'aixeca i desapareix per aixecar-se de nou més poderosa en l'àmbit estrepitós: goc go
tal de recollir l'escala, amb la qual s'allunya pel passadís fins que mig desapareix darrera les estibes. La dona trontolleja greixosament al seu darrera,
humiteja la part baixa de l'esquena, i ell i la dona l'observen fins que desapareix darrera la cortina. —És clar —diu ella amb un posat ple de resignació—.
Quins somnis! —diu. Recull les sabates en les profunditats de les quals desapareixen els mitjons verds, se les corda en tot de llaçades que van pujant pels
—Sóc jo —diu el xicot. Deu haver reconegut la veu, perquè l'arma desapareix amb la mateixa rapidesa i un timbre jove, de dona, fa: —Has sortit, doncs?
la massa grisa que es confon amb les canyes de l'altra banda i que desapareix per un forat. —Un gos —mormola el xicot—. Ni ens ha vist. —Tornem
porta s'obre violentament, un xicot avança el cap. —El senyal! —crida, i desapareix de nou sense esperar resposta. —Ràpid, desem tot això. Tu, el llum... El
que, després d'un espai ras, perllonga el bosquet de les barraques. Tots desapareixen entre les tenebres mentre a l'altre extrem, sobre un marge, brilla un
la porta se l'entafora entre les sines. —Pugem de seguida —diu encara, i desapareix. Ell torna a agafar el pa amb dits circumspectes, el mossega amb una boca

  Pàgina 1 (de 226) 50 següents »